Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El cantant Raimon ho proclamava als quatre vents amb la seva veuassa: “Al meu país la pluja no sap ploure. O plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe”.
I quina raó tenia en Raimon!. Ja sabem que aquest és un país de contrastos, però potser una mica de moderació no aniria malament. A Catalunya la sequera fa estralls des del mes d’octubre del 2022 i amb ella, envasaments i pantans han complert amb escreix la seva funció de gran magatzem d’una aigua que crea electricitat, i que per tot és tan necessària que els nivells van perillosament a la baixa. Les pluges de maig i juny de l’any passat no van ser suficients i tot feia preveure un hivern sec, com així va ser, anticipant un 2023 de dèficit hídric notable, almenys fins ara.
El clima mediterrani s’ha caracteritzat per primaveres i tardors plujoses, hiverns moderadament freds i humits, i estius calorosos però suportables. El canvi climàtic, tanmateix, ha fet que gradualment les estacions de trànsit s’hagin desdibuixat fins a convertir-se en un hivern regular però amb poca precipitació, i un estiu rigorós que prem l’accelerador cap al mes d’abril i s’allarga fins a les portes de Tots Sants. Aquest estiu hem tingut fins a 4 onades de calor que en alguns punts de les Terres de l’Ebre s’han enfilat fins als 45 graus, el que és una salvatjada.
La campanya dels regadius ha estat dura. Els arrossars han patit més que cap altre any del que es tingui registre, i la collita de raïm està sent minsa i el fruit tan aspre com la terra de la que prové.
Però Raimon tenia raó: la pluja no sap ploure i quan s’ha decidit, ho fa fet en forma de DANA que ha provocat un gran terrabastall a la comarca del Montsià i altres punts de les Terres de l’Ebre, amb destrosses considerables als camins rurals que envolten les poblacions i també, a les poblacions, els aiguats han causat desperfectes en propietats privades i negocis. Alguns llocs com Amposta per exemple, han demanat la declaració de zona catastròfica a causa dels desperfectes que han patit. La situació no és baladí ni poca cosa; però quan semblava que el pitjor ja havia passat, fa tot just una setmana va tornar a ploure amb ganes, deixant quantitats de més de 100 litres/m2 a l’Ametlla de Mar, per exemple. Les imatges que han corregut per les xarxes socials, de la riera emportant-se taules i cadires d’algun establiment hosteler, no han deixat indiferents i són l’exemple del que passa quan la pluja no sap ploure, sobretot quan ho fa sobre mullat.
El mes de setembre està resultant venjador en aquest aspecte i està mal plovent de cop el que hauria d’haver caigut espaiat i amb calma per crear una bona saó als camps, i fer que rius i rieres baixessin aprofitant tot el seu cabdal i la seva força. I gràcies al cel, no cal lamentar danys personals.
De cara als propers dies els pronòstics meteorològiques parlen d’una entrada de tardor càlida i en principi, tranquil·la. Les persones som insignificants davant la força de la naturalesa i a l’hora de la veritat, si ha de ploure, fa ben bé el que vol i no podem fer res per evitar-ho. La natura ens dona un mandat que caldria escoltar: el planeta ens adverteix seriosament d’una emergència climàtica de la que cada dia és més urgent prendre consciència, abans de traspassar la línia vermella que indica que per tornar enrere, ja és massa tard.
Per Més Ebre a Editorial
