Treballeu en català

“Als del nord, als del sud, als de terra endins i als del mar enllà”

Així va començar la intervenció de la Presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Encarna Orduna, Degana del Col·legi de l’Advocacia de Reus, per celebrar, el divendres 8 de setembre, el lliurament del premis Agustí Juandó i Royo, en la seva 17ena edició, al meravellós lloc de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, Alt Empordà. Aquest premi es concedeix pel Consell, a instància de la seva Comissió de Llengua, la qual treballa de manera incansable per la defensa del català dintre del mon jurídic. 

En la 17ena edició els premiats han estat els batlles de cinc municipis de la Catalunya del Nord per la defensa de la llengua catalana dintre de l’àmbit administratiu, donat que han promogut la celebració de determinats Plens del Consistori amb la llengua catalana. Son molts els ajuntament que van formar part d’aquesta important iniciativa, però les denuncies dutes a terme pels representants del govern francès han fet que només els batlles de Sant Andreu de la Sureda (Samuel Molí), d’Elna (Nicolàs Garcia), de Portvendres (Grégory Marty), de Tarerac (Jean Louis Salies) i la batllessa de Banys i Palaldà (Maria Costa) hagin continuat amb la seva tenacitat de desobeir i assolir el desenvolupament dels plens municipals amb la presència del
català conjuntament amb la del francès.

El Consell de l’Advocacia Catalana també va voler fer un reconeixement al president de la Sindicatura en defensa de la llengua catalana i occitana (SIOCCAT), Pere Manzanares, pel seu suport a aquesta iniciativa i per posar en relleu la necessitat que hi ha d’aconseguir que les llengües minoritàries siguin protegides per l’Estat d’on formen part.

No hi ha ni que dir que aquest 8 de setembre de 2023 ens ha deixat una sensació de satisfacció i ens encoratja a no perdre punt i a ajudar a aquests batlles/sses per decidir amb quina llengua volen representar a la ciutadania. La seva reivindicació és la nostra reivindicació. 

Som coneixedors que només una minoria de la ciutadania de la Catalunya del Nord parla la llengua catalana i, per tant, la oficialitat d’aquesta llengua no és un fet. Els meus estius al municipi d’ Argélès de la Marenda quan era petita, ja fa d’això més de 40 anys, m’han permès recordar que abans anaves pel carrer, al costat de la ribera, i senties parlar en català a la gent gran i a la gent jove mentre jugaven a la petanca; ara la gent gran ja no hi és i la gent jove només utilitza la llengua francesa.

La seva situació respecte de la nostra es troba a anys lluny, tot i que cada cop sento parlar menys català, per no dir, quasi mai, a la ciutat de Barcelona i de Tarragona; i ja no hi ha ni que dir-ho, a la ciutat de Castelló i València. Soc de les que penso que els de la Catalunya del Nord, davant els principis de Liberté, Égalité i Fraternité, no van considerar necessari protegir la llengua, i en canvi nosaltres amb la dictadura militar no vam permetre que la llengua se’n ressentís massa, de manera que a l’iniciar l’Estat del Dret la vam consolidar com a llengua cooficial del territori.

Però no hi ha pitjor cosa que pensar que tens la llengua salvada i llavors la deixes de parlar simplement quan l’altre interlocutor et parla en castellà. Els professionals de l’advocacia donem per fet que a les notaries tot es fa en castellà i que als jutjats també tot es fa en castellà. Fins i tot som nosaltres mateixos els que enviem estatuts o minutes amb clàusules bancàries fetes en castellà, actes o certificats d’empreses fetes també en castellà. I ja no parlo de com signem les demandes, al·legacions, recursos, declaracions. Tot es fa en castellà. En canvi sortim al carrer i ens trobem al client/a, a l’amiga/c, a la mestra/e, al panader/a i tenim aquella capacitat de contexturar la nostra vida quotidiana amb la llengua del país, el català.

Separem dos mons, el que ens ve de l’Estat i el que hem creat nosaltres. Si continuem així perdrem la llengua i si perdem la llengua ja no tindrem identitat. I és una llàstima. 

Tinc molt clar que cal fer canvis legislatius per obtenir una defensa inqüestionable de la llengua català però la millor eina que tenim és el seu ús incondicional. Un ús que ha de ser-hi a casa, al carrer i al treball. Que nosaltres coneguem les dues llengües; català i castellà, no ha d’ésser el motiu per prevaldre sempre el castellà davant d’un interlocutor que no parla el català, perquè la nostra llengua és llatina, perquè la nostra llengua és entenedora i perquè la nostra llengua és molt fàcil d’aprendre. Com més la utilitzem, el nostre entorn més se sensibilitzarà amb ella i més veurà la necessitat d’aprendre-la.

En aquest mateix sentit ho hem de fer dintre del nostre mon del treball. Podem donar assessorament amb català i podem defensar els interessos dels nostres clients/es en català. No hi ha necessitat de fer un canvi de llengua quan s’entra a una notaria i se signa un document.

Aquest document pot estar escrit en català. Déu estar escrit en català. No hi ha necessitat de fer un canvi de llengua quan es presenta un escrit al jutjat ja que aquest es pot fer en català. Si alguns dels operadors jurídics no l’entén, l’Administració té les eines per fer la traducció; si penseu que el procediment es retarda no és el cas i si penseu que el jutge o la jutgessa ens desfavorirà per escriure amb una llengua diferent a la seva esteu del tot equivocats. Els jutges/sses poden escriure com vulguin – si ho fan en català millor- i és comprensible que en un principi els hi sigui més còmode fer-ho en castellà, però només cal que hagi de treballar amb escrits en català que al final de la correguda alguna cosa hauran de fer si son sabedors
que a la nostra terra la llengua per excel·lència és la catalana.

Encoratjo a l’advocacia ebrenca a treballar tal i com viuen, xalen, ajuden, comparteixen i negocien, que no és d’altra manera que amb l’ús de la llengua catalana. Si no la usem nosaltres ningú ho farà en el nostre nom.
I tal i com va finalitzar la nostra presidenta de l’Advocacia Catalana: “... i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena, que és llibertat dels meus companys. I volem ser per caminar i caminar per poder ser” Amb paraules de Lluis Llach tot és possible.

Companys, companyes treballeu en català.

Comparteix aquest article

Fés el teu comentari