Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa unes quantes setmanes, en aquesta mateixa editorial, parlàvem sobre la sequera i la decisió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre de reduir la concessió d’aigua a la meitat, just a l’inici de la campanya de l’arròs. En els ànims de la gent que es dedica al cultiu dels arrossars hi ha encesa una llum d’alerta, perquè l’arròs és, per definició, el conreu de l’Ebre per excel·lència, essent aquesta la planta que més aigua necessita mentre canvia el paisatge. Si l’aigua es redueix a la meitat, probablement la collita se’n ressenti, i molt.
El cabal del riu Ebre fa moure l’economia de la zona en gairebé tots els aspectes. Per això, davant d’aquesta situació, la consellera d’Acció Climàtica de la Generalitat, Teresa Jordà, va enviar una carta a la ministra del mateix ram, Teresa Rivera, i aquesta li va assegurar (i a més ho va fer públicament), que el cabal ecològic del riu i els seus afluents està garantit, tot i que demanava màxima prudència en els consums domèstics.
Es veu que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre fa molt de temps que treballa en l’estalvi de consums, i la comunitat de regants ha donat mostra de la seva responsabilitat i sentit del compromís, pensant en el bé de tothom. L’Agència Catalana de l’Aigua també té molt a dir en aquest aspecte.
El temps no acompanya, i la gent que viu del camp i dels seus conreus està cada cop més intranquil·la. A aquestes alçades ja s’han començat a veure tractorades, que es mouen lentament però amb fermesa, concentrant-se davant la CHE per demanar més ajudes davant la sequera, perquè tota mesura pot resultar insuficient si la cosa segueix com fins ara, conscients que cada segon que no plou, la situació és un segon més urgent.
Això sí, totes les parts, tant afectades com gestores, estan obertes al diàleg i a arribar a acords per minimitzar el tràngol; però els retrets dels pagesos cap a la CHE ja han començat a deixar-se sentir. El cert és que quan pensem en l’aigua de l’Ebre ens venen al cap els arrossars, però si l’aigua és insuficient, altres sectors també es veuran molt afectats, com els pescadors, els musclaires, els mariscadors, el sector turístic, i ampliant encara més el cercle, la biodiversitat que constitueix una de les principals riqueses que aporta l’aigua.
La protecció del cabal del riu és una necessitat, segons el parer dels integrants de la Plataforma de Defensa de l’Ebre, i el seu estupor es fa majúscul des del moment en el que expliquen obertament que en plena campanya electoral municipal, cap partit observa aquesta protecció al seu programa de govern, i encara esperen que els partits liderin la defensa de l’aigua si volen evitar les noves mobilitzacions que ja estan començant-se a plantejar de cara a la propera “tardor calenta”.
A l’hora de la veritat, i mirada la posició ebrenca des d’una perspectiva més panoràmica, salta a la vista que les Terres de l’Ebre són una font de riquesa en tots els sentits, i que el que hi passa o hi deixa de passar, no es pot considerar un fet local i puntual, sinó que repercuteix a tot el país, ja que a les comarques ebrenques es generen recursos que afecten a altres llocs. I com tot, això tampoc ho podem perdre de vista.
Per Més Ebre a Editorial
