Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La situació de crisi generada per la Covid-19 ha afectat també el teixit cultural del país. Per tal de fer front als efectes de la crisi i mantenir viva la cultura, avui parlem amb Ferran Bladé i Pujol, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre.
La Cultura és un bé de primera necessitat i el seu accés és un dret social. Ara més que mai és urgent conéixer les seues fragilitats?
Sí, perquè davant de la situació en què ens hem trobat en els últims mesos no ens hi havíem trobat mai, i d'alguna manera és com si ens haguéssim ficat davant d'un espill i haguéssim pogut conèixer les nostres febleses: allò que necessitem, allò que és bàsic per omplir el nostre esperit i allò que ens ajuda a avançar com a societat pel que fa a propostes de l'àmbit de la cultura.
Les relacions que hem tingut amb la cultura durant la pandèmia, tant en l'àmbit de proximitat com en l'àmbit global, han estat unes noves formes de relació, menys físiques o presencials, amb l'aparició de nous escenaris més de relació virtual o digitals i en línia. Que en pensa?
Ha funcionat i s'ha demostrat que són sistemes nous de treball, de relació dels uns amb els altres, i que no han vingut -de moment- per substituir, sinó per complementar, i això és un plus si ho sabem aprofitar. Els Canals tradicionals de la cultura encara tenen molt recorregut, entre d'altres coses perquè d'habitual ja estan en constant revisió.
Quines mesures creu que s'haurien d'implementar per millorar esta fràgil situació per una major sostenibilitat / rendibilitat? Una possible mesura podria ser avançar una part dels imports de les programacions posposades? És a dir que les companyies i artistes que tenien espectacles programats i que s'han ajornat a causa de la crisi percebin una part dels imports?
L'Institut Català de les Indústries Culturals, juntament amb la Direcció General de Creació i Biblioteques ja va posar fil a l'agulla des de bon principi, ja que es veia a venir que el sector té una estructura de funcionament i de relació artista-espectador que requereix de la immediatesa en la funció d'emissió i recepció en l'espectacle. Els marges de benefici són petits per a les companyies i calia actuar des del començament.
Per tant caldria prioritzar les vies ordinàries de suport al teixit cultural, com ara subvencions, o obrir una línia de microcrèdits a un interés molt baix, o zero, per atendre les demandes i necessitats de les empreses culturals petites i mitjanes?
A això em referia anteriorment. Cada sector té característiques pròpies i necessita d'una resposta molt concreta que permeti la continuïtat i la millora en un futur immediat. El gran repte serà afrontar l'any 2021 amb una mínima solidesa que permeti treballar a curt i a mitjà termini per anar corregint ja en els pròxims anys.
Creu que una altra de les mesures per afavorir el teixit cultural seria reduir l'IVA cultural al tipus mínim establert del 0%, com el de l'àmbit educatiu, com a mínim fins al desembre del 2020?
És una vella reivindicació que en els temps de crisis fortes agafa més sentit. El govern de l'Estat té al davant un repte molt gran si vol donar-li a la cultura la importància que li pertoca. Si la cultura és cara dins d'una societat que ho està passant malament, la cultura rep dos vegades.
Més enllà dels ajuts, l'actitud del públic serà decisiva per a la reactivació i la supervivència de molts llocs culturals.
Amb la col·laboració entre les administracions, les entitats, els agents culturals i tot el potencial públic de la cultura hem de ser capaços de reflexionar sobre el sector i de situar-lo d'una vegada per totes, com abans comentàvem de l'ensenyament, en el lloc d'importància que li pertoca com un dels motors de la societat, de la nostra i de totes.
Com a nota d'alé estem veient que alguna cosa s'està movent al territori perquè alguns esdeveniments que havien de tenir lloc els passats mesos, i que les circumstàncies sanitàries d'aleshores ho van impossibilitar, ara s'estan duent a terme, això sí, sempre tenint en compte la situació actual.
Aplaudeixo vivament les actituds de responsabilitat de molts ajuntaments que, malgrat els moments difícils que han viscut i que encara viuen, han sigut capaços de programar, d'organitzar correctament i de donar sortida a les necessitats d'un públic i a la feina d'uns professionals que, si no hagués estat d'aquesta manera, no haurien pogut facturar, cobrar i, en definitiva, viure.
Els primers a obrir de nou les seues portes, a més dels col·legis, han estat els museus, els cinemes i les biblioteques...
Amb precaució, mesures d'higiene, distàncies i el comportament adequat dels usuaris, s'ha demostrat que la cultura és un bé públic molt necessari. També ens hem adonat de com són d'importants les coses quan no les tenim.
Més de 150 grups i músics de les Terres de l'Ebre es van manifestar exposant la injusta i insostenible precarietat laboral del sector, sobretot a l'hora de suspendre la majoria de les activitats. No creeu que La Cultura ja patia els mals d'esta precarietat i desigualtat en la situació precoronavirus?
Segur. Vivim en una societat que, per culpa de molts factors, deixa de banda la cultura massa sovint, quan resulta que si el món ha avançat, ha sigut perquè les diferents civilitzacions i les diferents cultures ho han provocat. Un exconseller de la Generalitat deia que una persona amb cultura és una persona més difícil de manipular. Doncs això!
La Cultura postcovid canviarà?
Canviarà tot. Jo l'únic que espero és que ho faci per a bé. Ja vivíem en època de canvis. El coronavirus només ho accelerarà. Canviar és bo. És positiu. L'ésser humà té unes potencialitats infinites.
Per isabel carrasco a Actualitat
