Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

LA CRISI DEL CORONAVIRUS I LES TECNOLOGIES

Publicat el 08/05/2020 00:00

Soc dels que sempre ha defensat el paper imprès i les bones maneres tradicionals de treballar i de fer avançar les coses. Tot allò que han fet els nostres predecessors i que ha provocat millores a tots els nivells en la nostra societat, m’ha semblat una cosa a respectar i a promocionar. El costum de tocar el paper, d’escriure, d’arxivar-lo, de fer-ne una consulta, etc., ha format part de la meua feina i sento una proximitat afectiva a llocs com biblioteques, llibreries o arxius, bàsicament per allò que diuen que la pàtria de cadascú és la seua infantesa, tot allò que hi va fer i els passos que el van portar i conduir fins on és ara.


 


Ja portem, però, una bona colla d’anys des que Internet va arribar a les nostres vides i ho va canviar tot: la immediatesa de la informació que es requereix, la transmissió de dades des d’un punt de vista professional o personal, la compra i adquisició de tota classe de béns materials o de qualsevol índole, el gaudi de serveis d’àudio i de vídeo que s’han escampat per tot arreu i que omplen hores del nostre oci diari, etc.


 


Internet i tot allò que se’n deriva és la pura implantació de l’aldea global, la democratització de la comunicació: amb un ordinador portàtil, un telèfon intel·ligent i connexió a la xarxa, tot fill de veí es pot sentir en un pla d’igualtat amb un altre ciutadà d’estatus superior o de condició privilegiada. L’ús adequat d’aquestes noves tecnologies és el que provocarà -ja ho està fent- un salt endavant de les nostres societats i del món sencer. És l’última revolució. Saber-la aprofitar ens ha de situar en el lloc al qual aspirem: un país modern, democràticament avançat, econòmicament competitiu i socialment lliure.


 


A les Terres de l’Ebre, la nostra gent necessita, com la resta de la societat, infraestructures competitives, connectivitat eficient i uns nivells de formació que ens permetin situar-nos en una pista de sortida que facilita que des d’aquí també siguem capaços d’endegar projectes de tota mena, promocionar la nostra gent ja formada i fer que l’economia, que és el motor de tot, sigui com sempre l’hem volgut, diversificada i solvent. En un futur no molt llunyà, ja no caldrà tant com ara desplaçar-se per les vies urbanes i interurbanes per tal de realitzar uns cicles formatius, un postgrau o uns estudis universitaris. Com a mínim no caldrà que la presencialitat sigui una condició que s’exigeixi al cent per cent.


 


De l’aprofitament de totes aquestes oportunitats, en dependrà el futur de la nostra gent. Jo sempre m’he fixat amb els que en saben més que jo, per si de cas. Un país culte, amb formació i educació de nivell, amb infraestructures que responen a les necessitats d’un temps com l’actual i com el que vindrà, és un país que ja l’únic que li cal és una cosa: que la seua gent se’l cregui i que tingui moltes ganes de treballar.


 


 

Per Ferran Bladé i Pujol Director dels ST de Cultura a les TE Membre de l’executiva del Partit Demòcrata a la Vegueria de les TE a Opinió


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari







Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptas l'ús que fem.