Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

ELS PODEROSOS DEL FUTBOL EBRENC (2)

Publicat el 30/04/2020 00:00

JORDI FABREGAT, fou jugador professional, amb 411 partits jugats, amb l’Hèrcules a 1a divisió i altres equips de segona com el Terrassa, Còrdoba, Xerez i Yeclano. Com a entrenador a les nostres terres, Tortosa, Rapitenca, la Sénia i Amposta. També ha entrenat al Portuense, Cuenca, Jumilla, Guijuelo i Arandina. Només l’he vist entrenar a La Sénia perquè en aquella època jo estava aquí al meu poble. Em vaig quedar meravellat. Posteriorment, he parlat amb ell moltes hores i he de dir que respira futbol per tot arreu, amb molta. Té grans coneixements i és un gran psicòleg. Juga encara amb els veterans i se li nota la seua classe de futbolista. Serà un gran formador per aalguna estructura del futbol base d’algun equip ebrenc. De totes formes, la seva maleta està preparada per si li truca un club professional. Si li arriba la trucada al matí, i li agrada, ell agafa el cotxe i pot entrenar a la tarda a qualsevol part d'Espanya. I és que és un autèntic professional. Un crac. Recordar que va ser internacional sub 20.


EDU ALBACAR, un dels grans jugadors sortits del futbol ebrenc. El noi de Sant Jaume va fitxar amb el Dertusa, va estar al Nàstic juvenil, i després del Tortosa va anar dues temporades a La Sénia. Va tornar al Tortosa i va fer el gran salt a l’Espanyol B i no va parar de triomfar jugant 398 partits en totes les categories nacionals. Des de l’Elx a 1a divisió; l’Hèrcules, Alavés i Rayo Vallecano a la Segona i a la segona divisió B amb Espanyol B, Novelda i Alacant. Sempre ha estat fidel a la seua  terra, al seu poble, amb el que va fitxar la temporada passada perquè volia acabar jugant on va néixer. Bona persona, molt propera, mai ha perdut la humilitat. Un exemple pels més joves, pel seu treball, perseverància i pels sacrificis que va fer per arribar a l’elit. És un dels poderosos de casa nostra per la seua immaculada trajectòria. Ara ha començat una nova etapa i un gran repte amb el projecte de Futbol Formatiu. De ben segur algun dia igual serà president del seu club.


GUILLERMO CAMARERO. Home de molt futbol. De familia molt futbolera, amb el pare que fou porter i entrenador i el seu germà, Òscar, pichichi del Roquetenc la lliga passada. Guillermo és el número tretze de rànquing d'entrenadors amb més temporades; en les últimes 20 ha estat a la banqueta en 13, a la Cava, Roquetenc, Sant Mateu, Rapitenca i Gandesa. La passada campanya no va acabar a la Rapitenca en el seu debut a la 1a catalana. Però en la resta de temporades ha fet bons resultats i en aquesta lliga era líder amb el Gandesa, a la segona catalana. Llicenciat en educació física, és un estudiós del futbol, ​​sempre aprenent. Treballador incansable, exigent, proper als jugadors, està veient partits cada dia durant el confinament. El primer equip del Tortosa és l’equip que li falta entrenar, però, fins ara, no està sent profeta a a casa seva i encara no ha debutat però ho pot fer en qualsevol moment. És una persona propera i professional; juntament amb el seu ajudant, Juanma, té capacitat de convocatòria i els jugadors fan pinya al seu costat. Si tingués padrins arribaria lluny en el futbol professional.


XAVI CID, l'entrenador més veterà del futbol ebrenc, sempre a l’elit, 18 anys a la cúspide amb Camarles, Tortosa, Rapitenca, Amposta i Roquetenc., aquest barrer en diverses etapes, assolint l’ascens històric a Preferent. Míster de la vella escola, exigent amb els jugadors en els entrenaments i els partits. Hi ha jugadors, quan Cid era el mister al juvenil del Tortosa, que recorden que els crits del Xavi es sentien des de Roquetes: “aquells crits i el seu caràcter impregnaven. Aquells crits em van fer més home", em diu un jugador del juvenil d’aquella època. Xavi és un Mourinho ebrenc i s’ha distingit per traure resultats. No seguirà a l’Amposta. Segur que durant la lliga propera algú el truca. Es un tècnic que aquests dies fa esport a casa, la seva dona l’acompanya i després s'abracen. La seua trajectòria a la banqueta és de les destacades al nostre futbol. Mereix aquest reconeixement.


ENRIC ALAIXENDRI, un dels entrenadors de l'última generació. Des que va començar com a mister no ha parat: Catalònia, Gandesa, Ulldecona i Ampolla. Gran entrenador que quan acaba en un club deixa emprenta per la seva bona personalitat. El vaig veure jugar de defensa, a la Sénia, quin gran jugador era, seguretat total. Tècnic que transmet calma i que és un dels valorats del nostre futbol.


NANDO GARCIA, un entrenador que reflecteix futbol per tots els costats. Només cal veure els seus entrenaments. Un emprenedor del futbol, jove i amb projecció. És un entusiasta preparant les jugades d’estratègia i estudiant els seus rivals. Cada cap de setmana va a veure rivals. De vegades es desplaça fins a Tarragona. Un diamant de les banquetes. Va tenir  bons mestres en els seus inicis, amb els dos Guillermos, pare i fill, aquest barrer al cadet divisió honor. Va ser segon amb Miguel Bes al R-Bítem, i també de Nando Crespo a la Rapitenca. Va fer el seu debut al Jesús Catalònia on va estar dues temporades i ara entrena al Móra la Nova.  Es jove i li queda molt per devant. Però per les seues aptituds, ja s’ha fet un lloc en el nostre futbol. Algun dia entrenarà algun equip gran, s’ho mereix. Gran persona, molt educat i gran professional.


BARTOLO MECA. Entrenador a considerar. Ha estat en dos equips, Camarles i Aldeana. Deu temporades sense descans i és el catorzè mister del rànquing en els últims 20 anys. Gran persona, molt de casa, i enamorat cada dia més de la seva dona. Si algun dia deixa l’Aldeana no li faltaran equips, en temporades precedents ha tingut ofertes de fins a cinc equips. Quan entrenava al Camarles juvenil, a Preferent, m’explicava que "perdíem tots els partits però a la segona volta cada jornada jugàvem millor i apreniem en tots els aspectos”.  Bartolo prové d’una família de gran tradició futbolera, els germans, com ell, van ser jugadors. Parlar dels Meca a l’Aldea és parlar de molt de futbol. El seu germà Albert és director esportiu de l'Aldeana. Bartolo ha estat dues vegades escollit com a millor entrenador de les Terres de l'Ebre de la seua categoria. És un referent. I per on passa deixa amics. Es estrany el partit que quan s’acabe no s’abraci amb el tècnic rival. Furia i. La grada jove de l’Aldeana en acabar el darrer partit li cantava: “ole ole ole, Bartolo Simeone”.  


MIKI VIDAL, coordinador del futbol base a l’Ebre Escola. Per la seva edat, un trotamons. La temporada passada va estar en el mateix càrrec a l'Amposta i a més ha estat mister al futbol base del Tortosa, Roquetenc, Aldeana B i també coordinador de l'Arsenal a l'Índia. Bona persona i molt inquiet i ull a la dada només té 29 anys. Potser un dels referents en uns anys.


PACO GILABERT, actual president de l'Ampolla i un dels més longeus del futbol ebrenc, porta 12 temporades en el càrrec. Els darrers anys sempre diu "aquest any ho deixo" però acaba seguint un més. Feina molt lloable, ara amb més temps com a jubilat. Bona persona, seriós amb el tracte. Per això ha fet una bona gestió. Si l’Ampolla ha baixat, no ha trigat a tornar a pujar. Porta molts anys vinculat al futbol gairebé tota la vida, com a jugador i entrenador i ara president. Va ser mister a l'Ampolla i al Catalònia. Curiosament, a tots dos clubs els va pujar de segona regional a Preferent, en 2 anys. També va entrenar a l’Alcanar. Com a jugador, va pertànyer al Vilanova a Tercera divisió i al Nàstic, sent llavors l’únic jugador de la provincia de Tarragona que va jugar amb la selecció catalana i en aquella època es recorda que el Barça li va fer un seguiment per poder fitxar. Sense dubte, pels anys viscuts com a jugador, tècnic i president mereix un gran homenatge de la Federació Catalana. És un dels actius amb molts anys de dedicació. Home de futbol, un dels grans.


HECTOR NAVARRO, vicepresident de la Sènia, porta 4 anys al club. Va ser ajudant de Pau, actual president senienc, quan va estar de mister al Godall. Ha aconseguit tres ascensos en 7 campanyes, dos a Godall i un amb la Sénia, equip aquest que l’han consolidat a la 2 catalana amb gran part de jugadors de la casa. Una bona gestió. Té dos fills jugant al futbol base. Amant del planter, molt bona persona, només s'altera si no xiulen bé els àrbitres. Home fonamental en el club en totes les estructures, no li agrada figurar, però ell està sempre a l’ombra però movent tots els fils.


GUILLERMO PAMPLONA. Senienc conegut com ‘Coken’, el seu avi va ser directiu de l'Espanyol i va muntar una indústria de pinzells a la Sènia en els 50. El seu pare va ser vicepresident de la Sénia quan va començar a competir en la temporada 67/68, el president era José Bellaubí, pare de l'actual alcalde de la Sénia, José Ramon Bellaubi. El pare de ‘Coken’ ha estat l'home amb més permanència com a president de la Sénia, 15 temporades en tres etapes diferents, l’última fou la 04/05, i en una assemblea que es va escalfar ho va deixar. ‘Coken’ ha heredat passió i gestió pel futbol. En els últims anys va tenir el cuquet i va estar a la directiva. Ho va deixar l'any passat però segueix a l'ombra, fent un cop de mà si fa falta. Home que estima els seus colors, gran ésser humà i molt sensible. Amb els anys serà president. Pamplona, una família important dins del futbol del territori.


 


 


 


 


 


 


 


(continuarà)


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 


 

Per JOAQUIN CELMA a Opinió


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari







Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptas l'ús que fem.