La quarta assemblea ampliada del Fons de Transició Nuclear s’ha celebrat aquest dimecres a Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant. Hi han assistit els alcaldes i alcaldesses dels 95 municipis beneficiaris per fer balanç dels instruments de diversificació. Amb l'horitzó del 2030 apropant-se, el territori està aprenent a planificar el dia que els reactors de les nuclears s’apaguin.
Les centrals encara funcionen. Ascó I, Ascó II i Vandellòs II encara il·luminen cases i protagonitzen les estadístiques energètiques del país. Però el calendari ja està escrit i rubricat: 2030, 2032, 2035. I al territori, fa temps que la pregunta important ja no és quan tancaran, sinó què quedarà quan ho facin. Aquesta pregunta —dura, incòmoda, però també plena de futur— és la que va reunir aquest dimecres a l'Hospitalet de l'Infant els alcaldes dels 95 municipis beneficiaris del Fons de Transició Nuclear, especialment de l’Ebre, però també del Camp de Tarragona i de Ponent.
El Fons, alimentat per un impost mediambiental català sobre l'activitat nuclear, s'ha convertit en la principal eina per preparar aquest dia després. L'impost grava, amb una afectació actual del 50 %, els ingressos de la producció, l'emmagatzematge i la transformació d'electricitat nuclear: és l'àtom mateix qui paga la transició.
La governança lliga el món local amb la Generalitat: 17 entitats públiques, 5 d'empresarials i 2 sindicats seuen a l'òrgan de govern, que vacelebrar la seva 32a reunió just abans de la reunió general.
El balanç que es va presentar aquest dimecres consta de 52,5 MEUR fixos per a empreses els dos darrers anys, que es repetiran l'any vinent; 5 milions per al sector primari, i 1 milió per a autònoms, que arribarà a 117 professionals.
Les xifres d'enguany expliquen per què el Fons ha agafat velocitat de creuer, en paraules del seu president, el secretari d'Empresa, Jaume Baró: 300 empreses i prop de 200 nous llocs de treball, un 40 % més que l'anterior convocatòria. A la part ebrenca, els senyals per a qui vulgui llegir-les, es multipliquen: a Vandellòs s'ha duplicat el nombre d'empreses que s'hi presenten, provinents de diferents àmbits, des de l'agroalimentari fins a la construcció; a Ascó parlen d'un ecosistema que creix al voltant de projectes cabdals com la gigafactoria de Móra la Nova.
Baró va defensar amb perseverança el mètode a seguir: les línies estables, va dir, envien al mercat el missatge que el territori té capacitat per atraure grans projectes. La diversificació, per un cop, no és un desig: és una cartera concreta de projectes.
La caixa d'eines és ampla i va més enllà de la indústria. Préstecs bonificats i cofinançament per a empreses i autònoms; ajuts de 8.547 euros per a cada nou treballador per compte propi; fins al 65 % de la inversió per modernitzar explotacions agràries —i el 75 % en el cas dels joves pagesos—; i un programa de millora de regadius per a 17 comunitats de regants entre el 2025 i el 2030. No és cap casualitat: en un territori on el camp i la indústria nuclear han compartit paisatge durant dècades, la transició també passa pel solc a la terra i l'aigua de reg del canal.
El debat no és nou en aquest territori: fa anys que l'Ebre discuteix com transformar un model energètic que, contradictòriament, li ha donat molt però també i li ha pres molt, dels parcs eòlics de la Terra Alta a la transició nuclear d'ara. El Fons és l'últim capítol. I hi ha un punt pendent: dels 200 milions ja posats a disposició de les empreses, només se n'han executat 7, com va reconèixer l'alcalde d'Ascó. Els diners hi són; el repte és tornar-los obres, contractacions i activitat abans que el calendari s'imposi.
I compte! El Fons de Transició Nuclear no és un comiat: és una oportunitat. Els 200 llocs de treball d'aquesta convocatòria, els 117 autònoms, les comunitats de regants modernitzades són el principi d'un canvi d'època que el territori ebrenc pot, o bé liderar, o bé patir. La diferència està en el que es faci d’aquí al moment que els reactors emmudeixin. I aquest temps és l'únic recurs que no torna.
Per Més Ebre a Editorial