Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts 23,1 milions d’euros per reparar les 127 incidències que les pluges torrencials de principis d’octubre van deixar a les Terres de l’Ebre i a altres comarques de Catalunya, com el Maresme i el Vallès Oriental. Més enllà de l'import, l'episodi reobre una reflexió: la d'un territori que cada tardor encara les tempestes i les seves conseqüències.
Abans dels milions, hi ha la mida domèstica, la que tothom pot entendre. El lligallo de les Coves, a la Galera, amb el ferm malmès; el camí del Barranc de Senén, a Tivissa, on ha calgut l’acció de maquinària pesant per tornar a fer-lo transitable; guals que han desaparegut després de la torrentada, murs caiguts en una sola nit. Així es va viure el temporal d'entre l'1 i el 5 d'octubre en molts municipis ebrencs, i no parlem d’estadística, sinó en termes de camins tallats, de finques aïllades, d’una volta llarga cada dia.
La resposta institucional s’ha donat en dues tongades. El 6 d’octubre, pocs dies després de l’episodi, el Govern català va aprovar un primer paquet urgent de 75 milions per afrontar danys: 20 en ajuts directes als ajuntaments, 5 per a la recuperació de l’activitat econòmica del comerç afectat, i 50 de gestionats a través de l'Institut Català de Finances per donar liquiditat immediata. I aquest dimarts, el Consell Executiu hi ha afegit 23,1 milions d'euros encarregats a Infraestructures.cat per executar les 127 reparacions necessàries. I el balanç d'execució ja està força avançat: 62 obres fetes, 45 més en marxa i 20 més pendents d'inici.
El mapa dels desperfectes explica perquè les Terres de l’Ebre figuren, un cop més, entre els epicentres de les maleses climàtiques. Juntament amb el Vallès Oriental i el Maresme, les Terres de l’Ebre han concentrat el gruix de les incidències, amb un rànquing encapçalat pel Perelló, amb 16 actuacions necessàries, Ulldecona amb 9 i Xerta amb 7. Les dades del Servei Meteorologic de Catalunya tanquen el cercle amb l’aigua caiguda: 330,2 mil·límetres a l'Ametlla de Mar, 320 a les Cases d'Alcanar i, a l'Ametlla, les Cases d'Alcanar i el Perelló, més de cinc vegades la precipitació mitjana climàtica del període 1991-2020. Són dades oficials.
De l’import aprovat aquest dimarts, 9,6 milions aniran a restituir murs i esculleres, reparar esllavissades i recuperar guals, i 11,2 a restablir accessos i seguretat viària, i 350.000 euros corresponen a camins de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, com el lligallo de les Coves. Es preveuen 3 mesos llargs per a restituir les infraestructures rurals i fins a 6 per a les actuacions més complicades a les lleres.
L’episodi d’aquest octubre no és un fet aïllat en un any excepcional com aquest, sinó que és una baula més en una cadena que el territori arrossega con una condemna des de fa anys. Els darrers mesos, diferents municipis ebrencs han multiplicat els sistemes d'alerta precoç, habilitat refugis climàtics i redactat plans de prevenció; i el món científic i ambiental insisteix que allò que era excepcional, s’està tornant habitual. Un octubre que quintuplica les mitjanes a diferents comarques no és una anomalia de calendari, sinó que és un escenari que es repeteix.
I aquí és on les xifres aprovades obren una reflexió. La resposta política ha estat ràpida, perquè en poques setmanes, la meitat llarga de les incidències s’han resolt, però la repetició d’aquests episodis violents posa sobre la taula una pregunta incòmodament inevitable: quant del que avui cal reparar no hauria calgut si s’hagués reforçat abans. I consti que no és un retret, sinó una aritmètica que el territori coneix, perquè és qui la paga, DANA rere DANA. Perquè tot torna al mateix lloc: els lligallos, els camins... La millor inversió és la de la previsió, que converteix el futur en una variable més segura. Prevenir, mantenir, reforçar, no és la part més visible del pressupost, però és la que més es nota quan falta en un territori com aquest.
Per Més Ebre a Editorial
