Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Negre sobre blanc, de la manera com queden consignats els grans temes: els que importen, els que passen a la història per ser recordats, de vegades a favor i d'altres en contra. Un estudi en negre sobre un octubre en què, en qüestió d'un segon, han passat moltes coses.
La primera de totes, abans que ningú pogués sospitar res del que havia de venir: aquesta setmana, a les sis de la tarda, s'ha fet fosc. Però fosc de nit, quan encara queden unes quantes hores d'activitat laboral, comercial i de trànsit al carrer. El canvi d'horari ha recuperat els seixanta minuts que l'estiu havia pres i, tot i així, els dies continuaran escurçant-se fins al solstici d'hivern, que es produirà exactament d'aquí a cinquanta-dos dies.
El final d'octubre també és una data fosca, dedicada als morts, a la creença en el seu retorn i al reforç de la seva preuada memòria. Moltes tradicions preparen la tornada de les ànimes dels éssers estimats ja transcendits amb altars, flors taronges, pans, ofrenes, música, garlandes de colors i rues vistoses en les quals la mort pren un protagonisme tan físic que se la pot mirar de fit a fit. Els catalans, però, tenim un altre enfocament del mateix tema i, amb l'austeritat que ens caracteritza, omplim els cementiris de flors.
Fa pocs anys que la festa de la tardor, la castanyada, s'ha anat convertint cada cop més sovint en una "castaween" que barreja castanyes, moniatos i panellets amb carbasses decorades que fan ganyotes; i també en un "crit o confit", versió ebrenca del "truc o tracte" americà, que no deixa de ser un divertiment més semblant a un carnaval dels horrors que no pas a una festa de rememoració i respecte pels Sants Difunts. Un altre punt en negre del mes d'octubre que ja ens deixa.
Ara bé, aquest any les castanyades populars, els halloweens i els castaweens es veuen enterbolits per un fet tan inesperat com indesitjat. L'accident ferroviari de Toledo ha deixat tothom corprès per la violència de les imatges que hem vist a tots els informatius i programes especials emesos des del lloc dels fets. Ha estat un accident i, en un segon, un dia clar de tardor s'ha convertit en una jornada negra per a moltes persones. Tot apunta a una errada humana, però els fets són tan recents que encara s'han d'aclarir: caldrà temps perquè totes les peces encaixin i es pugui explicar l'errada que ha provocat que seixanta-nou persones (fins al moment) hagin perdut la vida i que un altre centenar llarg hagin quedat malferides. Per això s'han decretat diversos dies de dol i moltes festes populars que ja estaven organitzades s'han anul·lat. També ha canviat l'agenda dels polítics i la precampanya. Des d'aquesta editorial volem trametre el nostre condol a les persones i famílies afectades. Tan de bo ben aviat torni a sortir el sol.
Aquest accident marcarà l'inici de la campanya electoral que ja s'acosta. I es veu a venir que l'oposició, integrada per la dreta més especulativa, estirarà la tesi de la deixadesa de les línies ferroviàries per donar cos als arguments que presentin, tornant sempre sobre la mateixa peça del tauler: Pedro Sánchez. Caldrà seguir els esdeveniments de prop.
Aquest cap de setmana, a les taules de les cases hi haurà panellets, moniatos i castanyes, perquè la vida ha de seguir el seu curs. La majoria en gaudirà desconeixent la tradició que hi ha al darrere, i que commou per la seva intenció: la de fer tornar les ànimes al si familiar, ni que sigui per unes hores, justament mentre dura l'àpat.
I mentre tot això passa, el diari Més Ebre ha arribat a l'edició 1.300 en aquest any d'aniversari. Una xifra rodona que, d'una banda, ens fa feliços, i de l'altra, ens fa vertigen; però que també ens omple d'emoció, perquè ja veiem acostar-se una edició d'aniversari molt especial. També negre sobre blanc, però amb tots els colors de les celebracions que es fan esperar i a les quals s'arriba en bona forma.
I com que aquesta és la nostra feina, ja us anirem informant.
Per Més Ebre a Editorial
