Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La Fira de Móra la Nova, la més antiga de les Terres de l'Ebre i del sud de Catalunya, celebra del 22 al 25 d'octubre la seva 194a edició. El que va néixer com a privilegi reial per a un poble acabat d’estrenar, manté intacta la seva funció.
Abans que existissin les fires, existien els camins. Cada tardor, els ramats baixaven dels Pirineus, d'Aragó o del Maestrat pels lligallos, buscant el clima suau i les pastures d'hivern del Delta i de les ribes de l'Ebre. Allà on aquests camins creuaven el riu o coincidien amb una cruïlla important, hi naixia un lloc de descans. Amb el temps, aquells llocs es van convertir en fires. D’alguna manera, es pot dir que el bestiar va ser qui el primer en dibuixar la geografia econòmica de les Terres de l'Ebre.
Després de la caiguda de la Tortosa islàmica, els reis de la Corona d'Aragó van trobar en els privilegis reials la manera de poblar i dinamitzar un territori en retrocés que es buidava: qui concedia un mercat o una fira, concedia vida. El mercat setmanal, protegit per la pau del mercat, era l'eix de la quotidianitat; la fira anual, més llarga, era la gran cita del bestiar i dels estris. Els pagesos hi compraven els animals de força abans de l’arribada de l'hivern o del moment de la collita.
En aquesta història llarga, la de Móra la Nova és una pàgina gairebé fundacional. El 3 d'abril de 1830, els Masos de Móra es separaven de Móra d'Ebre i naixia un municipi nou; poc més d'un any després, el 26 d'octubre de 1831, Ferran VII li atorgava el dret de constituir fira, l'última setmana d'octubre. Un privilegi que era, sobretot, una garantia de supervivència. I va funcionar: la situació al costat dels camins i, més tard, del ferrocarril, hi va atraure pagesos i ramaders de la Ribera d'Ebre, del Priorat i de la Terra Alta.
Una circumstància curiosa va acabar d’impulsar les primeres fires: el sorgiment d’una illa al mig del riu a conseqüència d’una riuada, on es van començar a criar mules, ja que la vegetació que hi havia era adequada per a aquestes bèsties, amb la qual cosa, al segle XVIII ja hi havia comerç d’equins als Masos. Tot fa pensar en l’existència d’un mercat ramader previ a la concessió oficial per a celebrar una fira a Móra la Nova l’any 1831.
Des de llavors, la fira ha canviat tantes vegades com el camp. El segle XIX va oficialitzar les grans cites, com la d'Amposta, fixada al desembre; el segle XX, amb la mecanització, va substituir els animals de tir per tractors i després per tecnologia. La fira de bestiar es va fer multisectorial. I, tot i això, Móra la Nova no ha trencat mai el fil: el pavelló ramader i l'exhibició d'equí continuen sent-hi, recordant d'on ve tot. Canviar sense perdre l'origen: potser aquesta és la fórmula que explica 194 edicions seguides.
I no és un cas aïllat. Al seu voltant, el territori ha teixit una xarxa de fires que en són la continuació natural: les del vi a Gandesa, de l'oli a Santa Bàrbara, Jesús, Godall o la Fatarella, dels cítrics a Xerta i Alcanar; i la fira Lligallos del Poble Nou del Delta, que reivindica aquells camins de bestiar que ho van començar tot. La de Móra la Nova n'és el cap de fila: la més antiga, la que va obrir el camí.
Aquests dies, la fira torna a obrir portes. Fins aquest diumenge, el recinte firal acollirà maquinària, estands, gastronomia i milers de visitants que segueixen la mateixa tradició dels ramaders de fa dos segles. Les fires canvien de contingut perquè canvia el món.
Perquè una fira és una cita que es renova mentre explica qui som. El fil que va lligar el bestiar que creuava el riu, els pagesos que el 1831 van estrenar poble i fira, i les famílies que aquest cap de setmana passejaran entre estands, no s'ha trencat mai. Mentre hi hagi fira, hi haurà territori que es troba, que intercanvia i que es reconeix.
Per Més Ebre a Editorial
