Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Octubre ha començat portant notícies d’aquelles que acostumen a aparèixer al resum anual que fan les diferents televisions i que per la seva importància, no són obviables, sinó històriques.
Efectivament, estem parlant de les tempestes que han deixat fins a 250 litres al Montsià i al Baix Ebre, la convocatòria anticipada d'eleccions per al 29 de novembre i l'amnistia avalada pel Constitucional i que toca de ple a Carles Puigdemont. Tot plegat ha sacsejat, en una setmana difícil d’oblidar en tots els sentits.
Després de la calor asfixiant que durant tot l’estiu ha deixat temperatures anòmales per la banda alta del termòmetre, just amb l’entrada de l’octubre i la tardor, la pluja ha caigut sobre les Terres de l’Ebre com si el cel hagués obert les seves portes de bat a bat. I sense demanar permís ni encomanar-se a cap sant del calendari. Entre l'1 i el 2 d'octubre, les tempestes han deixat entre 200 i 250 litres al Montsià i al Baix Ebre, i les repeticions al llarg de la setmana han mantingut l'alerta viva en molts municipis. El gruix de l'episodi ha caigut sobre Barcelona i les seves comarques, avivat per un medicà que s’anava retroalimentant i que, malgrat les seves dimensions relativament reduïdes, es pot assimilar a un cicló tropical però al Mediterrani. A les Terres de l'Ebre, l'aigua ha tornat a deixar carrers inundats, camps malmesos i la certesa que cada tardor els mateixos llocs paguen la factura d'un clima que canvia: dotze mesos després de la DANA Alice, i quan encara hi ha parts del territori que mostren les seves esquerdes, l'aigua ha tornat a rebentar les mateixes portes.
Mentre el territori comptava els desperfectes, Madrid trencava el calendari. Dilluns, Pedro Sánchez anunciava la convocatòria anticipada d’eleccions, que s’han fixat pel 29 de novembre. Això, després que el PP, Vox i Junts, tombessin els dos decrets d’habitatge que s’havien portat a votació del Congrés. Sisenes eleccions en onze anys; cap legislatura esgotada des del cicle 2011-15; cap dels mandats d’aquest període completat. Es diria que aquest és un país que viu en campanya permanent, on cada crisi és una oportunitat per fer llenya, convertint-la en una trampa electoral.
Això passava la mateixa setmana que el Tribunal Constitucional ordenava al Suprem amnistiar la malversació del procés i deixava sense efecte l'ordre de cerca i detenció de Carles Puigdemont, obrint la porta del retorn dels exconsellers a l'exili. Set vots a favor i cinc en contra. La sentència aplica una llei aprovada pel Congrés i redibuixa l'escena catalana uns dies abans de començar la nova campanya. Junts la celebra com una victòria, la fiscalia l'estén als CDR i Salvador Illa defensa ara, allò que ahir negava.
I sota tot plegat, el fil que ho va encendre tot: l'habitatge. La Maricarmen Abascal, de 87 anys, el desnonament de la qual va encendre l’espurna d’aquest foc, ha mort aquest dimecres a l'hospital, després de l'acord que l'havia de tornar a casa. Ara el país continua discutint mentre milers de persones no poden pagar el lloguer. L’oposició parla de manipulació emocional; el govern, d'humanitat, i el defensor del poble demana que les solucions no esperin que "la cosa es posi lletja". Entremig, les persones.
Aquesta setmana, doncs, ha sigut d’acceleració: el cel, amb tempestes que no respecten cap calendari; la política, amb eleccions i sentències que reinicien el joc; la societat, amb indignacions que s'encenen als carrers i a les places. I mentrestant, aquest territori va a una altra velocitat: la del fang, la de les collites perdudes, la dels camins tallats i les vies per refer. Perquè ara toca reconstruir, altre cop, moltes parts del Montsià i del Baix Ebre, perquè els 300 l/m2 de l’Ametlla no són una broma, sinó una cosa molt sèria. A la política, als jutjats, a les grans institucions que governen se’ls demana respostes, solucions i rapidesa. I sobretot, que no fallin.
Per Més Ebre a Editorial
