Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Tot esperant que faci bon temps, el Delta Birding Festival celebrarà una nova edició aquest cap de setmana. La cita ornitològica per excel·lència de l’Ebre es presenta com un pol d’atracció internacional per a l’observació de la natura en general i de les aus en particular, convertint el coneixement científic en motor econòmic, mentre enfronta al repte de preservar el mateix patrimoni que el fa possible.
Qui parli del Delta Birding com d'una fira d'aficionats als ocells es queda molt curt. L'esdeveniment que avui obre portes al Parc Natural del Delta s'ha consolidat com la gran trobada anual dels amants de la natura al sud de Catalunya. Un punt de confluència on es barregen diferents sensibilitats que troben en l’observació de les aus la seva primera porta d’accés al món natural.
El programa d'enguany és ben ampli: exposicions, xerrades, sortides i conferències, per exemple, sobre la recuperació del vell marí al Cap de Creus, amb Jordi Sargatal; sobre expedicions per retrobar espècies possiblement extingides, amb Alex Berryman; la presència de periodistes del National Geographic com Dhritiman Mukherjee; i l’explicació de la ruta ornitològica Birding Ebre Pirineus, que connecta la serralada pirinenca amb la desembocadura de l'Ebre, convertida en una de les grans rutes europees del sector ornitològic.
A banda hi haurà oberta la fira comercial, es faran sortides guiades a espais habitualment tancats al públic, i també s’ha tingut en compte la inclusió, amb una sortida d'observació íntegrament en llengua de signes catalana.
Tot plegat promet un cap de setmana intens que cridarà persones d’arreu a participar en les activitats, algunes de les quals van arribar al seu màxim aforament quan tot just les entrades es van posar a la venda.
Què vol dir tot això? Doncs que al voltant del festival i per les característiques naturals de la zona del delta, s’ha teixit una indústria turística que transcendeix els 3 dies de l’esdeveniment. Guies especialitzats, allotjaments rurals, empreses d'òptica i fotografia, editors, restaurants, entre altres, formen una xarxa econòmica que aprofita la privilegiada posició geogràfica de les Terres de l'Ebre per fer moure l’economia, ofertant un producte exclusiu sota el pas de milers d'aus migratòries que connecten Europa i Àfrica passant per l’Ebre.
Ara bé, aquest equilibri virtuós entre ciència, divulgació i economia no és immune a les amenaces que planen sobre el territori. A la Contra del Més Ebre de la setmana passada (edició 1293 del 10/09/2026), el director de sostenibilitat de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa, ho advertia: el canvi climàtic ja no és una qüestió de futur, sinó una realitat que es manifesta en onades de calor letals, incendis de magnitud creixent, sequeres prolongades i temporals de tardor i hivern que cada cop són més violents. Una amenaça que afecta de ple els hàbitats que fan possible el fenomen del birding.
El retrocés constant de la línia de costa del Delta, la salinització dels aqüífers, la pèrdua de zones humides, l'alteració dels cicles migratoris de les aus i la pressió dels grans temporals de tardor són alertes que cap sector ha d’ignorar. Aquesta és una de les raons per les que el festival destina part dels ingressos que recapta amb la venda d’entrades, a projectes de conservació, com enguany el del gaig blau i les aus estepàries de l'Alt Camp, una manera pràctica de recordar que el negoci turístic i la preservació del patrimoni natural no són cares oposades de la mateixa moneda, sinó condicions mútues.
Les Terres de l'Ebre tenen aquest cap de setmana una magnífica oportunitat per apropar-se a la natura, descobrir-ne els racons, badar amb els prismàtics a la mà (i més enllà dels prismàtics), i prendre consciència que la conservació, la preservació i la protecció del paisatge que avui admirem i que ens enamora és, també, i abans que cap altra cosa, la nostra responsabilitat.
Per Més Ebre a Editorial
