Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Aquesta setmana, el Més Ebre arriba en format paper a les mans dels nostres amables lectors i lectores amb un dia d'avançament. L'edició que habitualment tanca la setmana s'ha avançat al dijous perquè demà divendres és 11 de setembre, la Diada de Catalunya. Ho fem, a més, encetant una nova temporada que ens encamina cap a la celebració del 25è aniversari d'aquest diari. Ja en parlarem.
Enguany, l'Onze de Setembre porta adherida una efemèride que dota la jornada d'una profunditat històrica inqüestionable. Es compleixen 50 anys d'ençà que la Diada es va recuperar a peu de carrer, després de dècades de foscor, prohibició, clandestinitat i repressió franquista. Val la pena recordar el moment, que va ser emotiu i fort, tant per als qui el van viure, com per aquells que en van seguir la petjada. Aquell 11 de setembre de 1976, Sant Boi de Llobregat va ser l’escenari del retrobament d'un poble amb les seves llibertats, alçant un crit de dignitat que va ressonar a places i carrers de pobles i ciutats, després d’aquell primer acte d’arrencada. Mig segle després, aquella reivindicació de supervivència s'ha consolidat com l'expressió cívica més important del nostre calendari, un termòmetre que no menteix sobre la nostra salut democràtica.
El lema institucional d'enguany, "Tot allò que ens uneix", convida a una reflexió serena sobre la naturalesa d'aquesta celebració. La Diada és, per definició, una jornada reivindicativa d'un model molt concret de país: una Catalunya arrelada als drets civils heretats de l’antigor, defensora de la igualtat d'oportunitats, respectuosa amb la diversitat, amb una completa plenitud democràtica.
La veritable grandesa d'aquest model rau en la seva capacitat d'obertura al món, però sense perdre de vista als propis. La Diada actua com un paraigua ampli i sòlid que acull totes les sensibilitats, sempre que la seva bandera s’alci a favor de la democràcia i tot el que això significa. Fins i tot aquelles mirades que, per ignorància o per nostàlgia de nits més fosques, podrien situar-se més lluny d'aquests valors, troben en el marc de llibertats que representa la Diada, l'empara i la igualtat de drets que cal observar com a ciutadania, si és que volen acollir-s’hi. Aquesta capacitat de sumar i garantir drets a tothom sempre que es respectin els principis fonamentals de la convivència, és la mostra més evident de la maduresa cívica de la societat catalana.
Aquesta realitat plural i compartida es palpa arreu del país, i les Terres de l'Ebre en són un testimoni viu. Des del Delta fins a les comarques interiors, la Diada es viu amb la intensitat pròpia d'un territori que sap qui és, d'on ve i cap a on vol anar. Els actes institucionals, les ofrenes florals i les mostres culturals que avui i demà s'escamparan per tots els nostres pobles i ciutats són el reflex d'una ciutadania que surt al carrer per fer poble i per refermar els seus vincles comunitaris abraçant el futur amb una certa esperança.
En un món sovint travessat per la polarització i el soroll, l'Onze de Setembre recorda que allò que ens agermana és infinitament més profund que allò que ens desuneix. La llengua, la cultura, la història i, sobretot, la voluntat irrenunciable de construir un futur de convivència en llibertat són el veritable ciment d'aquest país. Celebrem, doncs, amb orgull aquest mig segle de llibertats recuperades. Tothom està cridat a sortir al carrer, a participar dels actes programats als distints municipis, i a gaudir d’una jornada festiva i reivindicativa que, any rere any, mostra la millor versió de la Catalunya amb identitat pròpia que cal construir, perquè la supervivència és cara i la lluita ha sigut massa llarga com per obviar-la. Una Diada per fer prevaldre “Tot allò que ens uneix”, i perquè sigui el que sigui, pervisqui i ens faci grans. Com deia la sardana, una de les moltes que s’escoltaran aquest dia, Som i serem gent catalana. Ara s’acosta l’hora de la veritat, de saber si som o no som.
Per Més Ebre a Editorial
