Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Avui, les Terres de l'Ebre tornen a viure un gran espectacle de la natura. Un eclipsi total de Sol que només es repeteix un cop cada cent i molts anys i que ens connecta, de manera gairebé màgica, amb aquells homes i dones que, fa més d’un segle, també van alçar la mirada al cel per contemplar el mateix fenomen.
A la fi ha arribat el gran dia. Després de mesos d'espera, avui milers de persones tindrem el privilegi de presenciar un dels fenòmens naturals més extraordinaris que es poden observar: un eclipsi total de Sol. Per a la immensa majoria serà l'eclipsi de tota una vida. El següent d'aquestes característiques visible al territori no arribarà fins d'aquí a més d'un segle i mig. L'anterior va tenir lloc el 30 d'agost de 1905.
Aquell dia també les Terres de l'Ebre van convertir-se en un dels millors observatoris naturals del fenomen. Només un any abans havia nascut a Roquetes l'Observatori de Física Còsmica de l'Ebre, l'actual Observatori de l'Ebre, fundat pels jesuïtes Ricardo Cirera i Lluís Rodés. Aquella jove institució es va transformar immediatament en un centre d'interès internacional, on científics arribats de diferents indrets van aprofitar l'eclipsi per obtenir dades que contribuirien al progrés de l'astronomia. Els instruments eren modestos comparats amb els actuals, però l'ambició científica era immensa, i fins i tot es van desenvolupar nous filtres per protegir la vista durant l'observació solar.
Però aquell eclipsi no va ser només patrimoni de la ciència. També ho va ser de la societat. Tal i com expliquen publicacions de l’època, com el Diari del Comercio, el Diari de Tarragona o fins i tot publicacions satíriques com L’Esquella de la Torratxa, milers de persones es van desplaçar fins a Tortosa, Xerta, Benifallet, Móra d'Ebre o Tivissa per contemplar un fenomen que aleshores despertava la mateixa fascinació que avui.
Entre ells hi havia Lluís Llagostera Pascual, metge, historiador, excursionista i futur president del Centre Excursionista de Catalunya. La relació familiar amb Ramon Jardí, de Tivissa, el va portar fins a les Terres de l'Ebre, on va immortalitzar aquells dies amb una sèrie de fotografies estereoscòpiques sobre plaques de vidre (una de les quals, amb els ports de Besseit al fons, il·lustra la portada d’aquesta edició tan especial del diari dedicada a l’eclipsi). Les seves imatges documenten molt més que un eclipsi. Retraten una societat en plena transformació, els viatgers que prenien les aigües al balneari de Cardó, que descobrien els paisatges ebrencs i una manera d'entendre el territori que començava a obrir-se al turisme interior i al coneixement del patrimoni.
Cent vint-i-un anys després, aquells negatius han recuperat tota la seva força gràcies a la feina de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE). La publicació d'una col·lecció de dinou fotografies, presentada amb una acurada edició, constitueix molt més que un exercici de recuperació documental, convertint-se en un obsequi deliciós per als riberencs i amants de la història que vulguin tenir-ne un exemplar. És com un pont entre generacions separades per més d'un segle, però unides per la mateixa curiositat davant d'un fenomen excepcional.
Els arxius, els fotògrafs, els cronistes, els periodistes, els investigadors i els científics fan possible el miracle que el temps no es perdi i les vivències no s’escolin. Gràcies a la seva feina, avui podem observar les cares d'aquelles persones que, el 1905, contemplaven el mateix cel que nosaltres contemplem ara. Ens adonem així que, malgrat tots els avenços tecnològics, continuem compartint la mateixa capacitat d'admiració davant dels grans espectacles de la natura.
Avui serem nosaltres qui deixarem constància d'aquest eclipsi. Els nostres relats també acabaran convertint-se, algun dia, en material d'arxiu. Potser, d'aquí a cent cinquanta anys, algú els consultarà amb la mateixa fascinació amb què nosaltres mirem avui les plaques de vidre de Lluís Llagostera. Tant de bo, a diferència del 1905, la meteorologia ens respecti permetent-nos contemplar fins al darrer instant aquest espectacle irrepetible. Perquè hi ha moments que passen a la història, i aquest n'és, sens dubte, un d'ells.
Per Més Ebre a Editorial
