Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa dies i dies que una notícia centra l’atenció creant una expectació desconeguda fins al moment. L’eclipsi total de sol del dia 12 està posant d’acord a milers de persones per emprendre una acció a la mateixa hora: mirar amunt.
Durant mil·lennis, els eclipsis han estat molt més que un fenomen astronòmic, adquirint una importància que no sempre s’ha entès com a benèvola. Han inspirat mites, han alimentat l'art i han impulsat alguns avenços científics molt importants, fins i tot, durant només poc més d’un minut o simplement uns pocs segons. Dimecres que ve, les Terres de l'Ebre viuran un d'aquests instants excepcionals i imperdibles.
Certament, hi ha fenòmens que travessen els segles sense perdre ni un gram de la seva capacitat de meravellar-nos. Els eclipsis són un fet extraordinari, una concordança d’astres que convergeixen causant efectes inhabituals, com ara l’enfosquiment del cel en ple migdia. Avui, els astrònoms saben calcular-los amb una precisió absoluta, en coneixen la durada, el recorregut i quines són les condicions òptimes per observar-los. Però, malgrat tot el coneixement acumulat i recapitulat, continuen provocant el silenci interior que només desperten els grans espectacles de la natura.
Durant mil·lennis, la humanitat va intentar explicar aquella sobtada desaparició del Sol, recorrent a conclusions mítiques. A la Xina, un enorme drac celestial devorava l'astre rei; als pobles nòrdics, eren els llops Sköll i Hati els qui aconseguien atrapar el Sol i la Lluna; a l'Índia, el dimoni Rahu perseguia els astres per venjar-se dels déus; a les cultures americanes, jaguars i altres criatures sobrenaturals atacaven la Lluna mentre les comunitats feien sonar tambors per espantar-los. Mites diferents per respondre una mateixa pregunta: què està passant al cel?
Aquelles llegendes formen part del patrimoni cultural i imaginari de la humanitat. No parlaven tant dels eclipsis com de nosaltres mateixos. Explicaven les pors, les creences i la necessitat de donar sentit a allò desconegut. I, precisament per això, continuen fascinant-nos.
Amb el pas dels segles, els eclipsis també van esdevenir eines per comprendre l'univers. Van permetre als astrònoms de l'antiguitat perfeccionar els seus càlculs, com va passar en el cas dels grecs Aristarc de Samos i Hiparc de Nicea, els quals van deduir que la lluna es trobava més a prop de la Terra que del Sol, estudiar el moviment dels astres i, molt més endavant, confirmar una de les teories científiques més revolucionàries de la història, perquè l'eclipsi del 1919 va servir perquè Arthur Eddington demostrés experimentalment la Teoria de la Relativitat d’Albert Einstein, convertint un fenomen natural en una fita fonamental de la ciència moderna.
En el món de l’art, els artistes tampoc s’han mostrat aliens a aquest magnetisme. Pintors com Taddeo Gaddi, José de Ribera, Rubens, Antoine Caron, Paul Klee o Roy Lichtenstein van trobar en els eclipsis una font inesgotable d’inspiració. Cada edat artística els ha representat a la seva manera: com un signe diví, un misteri còsmic, una metàfora de la llum i la foscor, i sobretot, com una expressió de la bellesa de l’univers que acompanya moments històrics transcendentals.
Els eclipsis tenen la rara virtut de reunir disciplines que sovint caminen separades. Són ciència, però també història. Són astronomia, però també antropologia. Són observació, però també cultura. Ens recorden que el coneixement humà s'ha construït tant a partir del mètode científic cartesià com de la capacitat d'imaginar.
Les Terres de l'Ebre tenim el privilegi de comptar amb una llarga tradició vinculada a l'estudi del cel gràcies a l'Observatori de l'Ebre, una institució centenària que està contribuint al progrés científic del nostre país. Per això, avui, moltes mirades es dirigeixen cap a aquest referent internacional.
D'aquí a pocs dies, el cel tornarà a regalar-nos un espectacle excepcional. Milers de persones aixecaran la mirada al mateix temps, repetint un gest que va passar fa un segle, però que acompanya la humanitat des del seus inicis. Aquesta vegada, ho farem amb el privilegi que ens ofereix el coneixement científic, sense renunciar a la fascinació que ens ofrena el cosmos. I l’equip del diari Més Ebre estarem preparats per explicar-vos-ho.
Per Més Ebre a Editorial
