Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les energies renovables, conegut com a PLATER, ha topat amb una realitat que no esperava: la mobilització d'un territori que se sent cridat a assumir la càrrega energètica del país.
Sobre el paper, el PLATER neix amb una premissa necessària. Es l'instrument de planificació que la Generalitat ha dibuixat per ordenar la implantació de l’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya. L’objectiu és assolir la descarbonització de l’economia de cara al 2050, data que sembla llunyana però que ja va venint.
La Prospectiva Energètica de Catalunya exigeix arribar als 62.000 megawatts de potència renovable, i l'executiu ha dissenyat aquest mapa per evitar el caos dels macroprojectes i garantir, novament en teoria i sobre el paper, una distribució equitativa de la producció.
La idea era prioritzar teulades i espais ja artificialitzats abans de tocar sòl rústic, traçant un full de ruta per transitar cap a un model energètic més net. Però la teoria ha xocat frontalment amb la realitat del territori, creant un desassossec personificat amb protestes, manifestacions, al·legacions i soroll. El malestar neix per la percepció que les conseqüències per al territori del mapa dissenyat des dels despatxos de Barcelona torna a recaure sobre les mateixes comarques que fa dècades que sostenen el sistema elèctric català. Les comarques ebrenques ja assumeixen la presència de les centrals nuclears, una densa xarxa d'aerogeneradors i les grans línies d'alta tensió que exporten la riquesa produïda al sud cap als grans nuclis. El PLATER no està pensat per reequilibrar aquesta balança, sinó per plantejar escenaris on comarques com la Terra Alta haurien de triplicar la seva potència, o el Baix Ebre hauria d'acollir més de 1700 megawatts addicionals entre solar i eòlica.
Aquesta desproporció territorial s'ha agreujat per l'impacte directe sobre el sòl agrari. Sindicats com Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries han alertat que el pla posa en risc desenes de milers d'hectàrees de conreu, ignorant en molts casos els espais ja antropitzats. La por a l'especulació, a l'encariment del preu de la terra i a la fragmentació de les explotacions ha encès els ànims en un món rural que es veu novament en la necessitat d’alçar la veu.
Davant d'aquest escenari, la resposta del territori ha estat contundent i organitzada. Gairebé tres-cents municipis de tot Catalunya han presentat al·legacions exigint ser escoltats, però a les Terres de l'Ebre, la mobilització ha estat massiva. Ajuntaments com els de Tortosa, Amposta, l'Ampolla, l’Ametlla de Mar o Miravet, entre altres, així com consells comarcals i el mateix COPATE, han reclamat un reequilibri, alertant de la massificació. Plataformes locals com la Plataforma Orta d'Horta de Sant Joan han recollit centenars d'escrits en pocs dies, mentre que entitats ambientalistes com el GEPEC o Ecologistes en Acció han denunciat l’opacitat d’un model que, segons diuen, amenaça espais d'alt valor paisatgístic.
Constatant que el conflicte era insostenible i que els calendaris inicials eren inviables per a molts ajuntaments, el Departament de Territori ha acabat cedint a la pressió. I davant l'allau d'al·legacions presentades per municipis, entitats i plataformes ciutadanes, el Govern ha decidit obrir un segon període de participació, ajornant l'aprovació definitiva del pla fins a l'any que ve.
D'acord amb les entitats municipalistes, el Govern ha obert un segon període d'informació pública que s'activarà un cop s'hagin resolt els milers d’al·legacions actuals. Aquesta decisió suposa, a la pràctica, un respir per al territori, que s’agafa la pausa amb calma, però sense abaixar la guàrdia, perquè no s’ho pot permetre. És així com el territori ha aconseguit aturar una aprovació exprés i forçar el diàleg, però la incògnita segueix oberta.
Consti que el pla no s'ha retirat, sinó que ha entrat en una pausa administrativa latent que donarà l’oportunitat de repensar el model, tenint sempre clar i en el pensament, que l'ombra del pla és viva i que la necessitat de la transició energètica i la pressió dels objectius climàtics continuen.
Per Més Ebre a Editorial
