Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Si hi ha una festivitat al calendari que fa que moltíssima gent surti al carrer per celebrar, és Sant Jaume, el 25 de juliol. De fet, aquesta és la porta de moltes altres Festes Majors que es van desgranant fins arribar pràcticament a la tardor. Són una expressió viva de la identitat de cada municipi, una combinació de tradició, cultura, patrimoni i convivència.
Hi ha poques celebracions que expliquin tan bé la personalitat d’un territori com les seves festes majors. A les Terres de l'Ebre, aquest temps arriba amb força al voltant del 25 de juliol, diada de Sant Jaume, quan nombroses poblacions enceten o viuen, sovint una mica abans de la diada i també una mica després, els seus dies grans. És un calendari que es repeteix cada estiu, però que mai no és exactament igual, perquè cada edició incorpora nous records i perquè cada generació hi deixa la seva empremta.
L’origen pagà d’aquestes festes continua palesament present en cada nova edició. A l’antigor, a la conca mediterrània, on els pobles eren agrícoles, quan arribava aquest temps regraciaven els déus als que adoraven, protectors de la terra, de les collites, de la pluja i de la natura en general, que afavorien collites abundoses per no passar gana a l’hivern. Les primícies es corresponien a aquest homenatge a les divinitats, amb l’ofrena dels primers i millors fruits. La cristianització va fer que la festa es mogués al voltant d’un patró o patrona, i l’arrel mítica es va perdre. Avui però, cada municipi i conserva els actes més solemnes, com les misses, les processons o les ofrenes. Diga-li Gea, diga-li Jaume. Tot plegat forma part d'un patrimoni immaterial que conviu amb absoluta naturalitat amb una programació que cada ajuntament procura que sigui ben àmplia, atractiva i inclusiva, pensant en la necessitat que tothom hi trobi el seu espai.
Aquesta és, probablement, una de les grans virtuts de les festes majors ebrenques. Durant uns dies, els municipis es transformen en espais compartits on conviuen la tradició i la modernitat. Hi tenen cabuda els seguicis populars, les bandes de música, els gegants, els capgrossos, les danses, els castells, les activitats esportives, els espectacles infantils, les trobades de penyes, els concerts, les nits de ball, els hereus i les pubilles, la gastronomia, els bous, i tantes altres propostes que converteixen els carrers en un escenari viu.
Les festes majors també són una demostració de la força del teixit associatiu. Centenars de persones hi dediquen hores de forma desinteressada perquè tot funcioni: comissions de festes, entitats culturals, agrupacions musicals, colles, voluntaris i treballadors municipals fan possible una organització que comença molts mesos abans, quan no va d’un any a un altre. Sense aquest compromís col·lectiu, seria realment difícil mantenir unes celebracions que són un motor social dels pobles.
També tenen un impacte que va més enllà de l'àmbit festiu, perquè dinamitzen el comerç local, omplen restaurants, bars i allotjaments, generen activitat econòmica i conviden moltes persones a visitar els municipis ebrencs. Per a molts visitants són la primera presa de contacte amb un territori que sap combinar alegria, patrimoni immaterial, tradició i hospitalitat.
Les Festes Majors també són un moment de retrobaments, de converses que reprenen el fil d'un any enrere i de places que recuperen una vitalitat que només s'aconsegueix quan tot un poble surt al carrer.
Aquest cap de setmana, municipis com Sant Jaume d'Enveja, Xerta, la Ràpita, Camarles, Benissanet o la Torre de l'Espanyol, entre d'altres, continuaran una tradició que forma part del calendari emocional de les Terres de l’Ebre. Cadascun ho farà a la seva manera, però tots compartiran l’esperit de celebrar allò que són. Perquè la Festa Major és un reflex de la comunitat reconeixent-se a ella mateixa i disposada a compartir el que és.
I mentre hi hagi pobles disposats a omplir els carrers de cultura, de tradicions i de convivència, les Terres de l'Ebre continuaran demostrant que la seva identitat també es construeix al voltant d'una plaça en festa.
Per Més Ebre a Editorial
