Catalunya conviu aquests dies amb temperatures extremes, un risc d’incendi molt elevat i una realitat climàtica que ja no és excepcional, però a la que és molt difícil adaptar-se. La calor d’aquests dies i tots els problemes que comporta són un advertiment que obliga a institucions i ciutadania a extremar la responsabilitat.
Els termòmetres han tornat a escriure una pàgina de rècord. Aquest dimecres, Vinebre va registrar una temperatura de 44,1 graus, la més alta mai assolida al municipi i una de les set més elevades que ha enregistrat una estació del Servei Meteorològic de Catalunya. A Ascó també es van superar els 42 graus, igual que en altres punts de les Terres de l'Ebre. Catalunya sencera viu immersa en una onada de calor persistent que encara no ha dit l'última paraula.
Quan s'arriba a aquests valors, la notícia deixa de ser el grau. El veritable titular és tot el que aquesta calor comporta, començant pel risc per a la salut de les persones, especialment les més vulnerables. La pressió sobre els serveis d'emergència els tensiona. La sequedat extrema dels boscos és un enorme problema i la possibilitat que qualsevol negligència acabi convertint-se en un incendi de grans dimensions, una amenaça més que real.
Protecció Civil està mantenint activat el pla PROCICAT per calor i l'INFOCAT en fase d'emergència, advertint que l'episodi està lluny d'acabar-se, perquè la bombolla d’aire bullent que s’ha posat sobre nostre i sobre gran part d’Europa, sembla que ja hi està bé. En el nostre cas, les restriccions d'accés a diversos espais naturals continuen vigents, el Pla Alfa es manté en els nivells més alts de risc i la recomanació és de màxima prudència. No és una exageració, és una necessitat.
Els efectes de la calor també són visibles en l’àmbit sanitari. El Sistema d'Emergències Mèdiques ha atès més de dues-centes persones per afectacions relacionades amb les altes temperatures des de l'inici de l'episodi. La majoria han requerit assistència presencial i, en molts casos, trasllat hospitalari. Les persones grans, els infants, els malalts crònics i les persones que treballen exposades al sol són els col·lectius més vulnerables davant d’un fenomen que cada estiu es presenta amb més intensitat i freqüència, perquè aquesta, és la segona onada de calor en el que portem de temporada.
Però si hi ha una imatge que resumeix aquests dies és la dels incendis forestals. Catalunya està afrontant simultàniament focs a l'Anoia, Guimerà, la Bisbal d'Empordà, Gavà, Navarcles, Sentmenat i l’Alt Camp, mentre a l'altra banda dels Pirineus, la Catalunya Nord també combat diversos incendis de gran magnitud. De fet, un any després, les ferides que el gran incendi de Paüls va provocar al Baix Ebre, encara són ben visibles i un episodi difícil de recordar sense que es faci un nus a la gola, també pensant en el bomber que hi va perdre la vida.
Els Bombers treballen en un escenari complex, amb vegetació extremadament seca, humitats molt baixes i temperatures altíssimes. Els mateixos responsables del cos admeten que la propagació dels focs pot assolir velocitats superiors a les habituals fins i tot durant la nit, que no és ni tropical ni tòrrida, sinó roent.
Avui més que mai, ha de prevaldre la consciència que boscos, camps i pobles formen part d’un mateix paisatge que cal protegir. Per això cada gest compta. Evitar treballs que puguin generar espurnes, recollir deixalles, extremar precaucions durant les activitats a l’aire lliure i respectar les restriccions als espais naturals són actituds de responsabilitat col·lectiva.
Els episodis de calor extrema es repetiran, com les onades de calor, més freqüents i duradores. El repte no consisteix en suportar-les, sinó en aprendre a conviure-hi amb intel·ligència. Les administracions han de preparar el territori, però la ciutadania també hi té un paper imprescindible, perquè quan el termòmetre supera els 44º, el millor antídot és entendre que protegir la salut, preservar els boscos i actuar amb prudència són tres formes diferents però complementàries de cuidar el territori.
Per Més Ebre a Editorial