Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Aquest cap de setmana s’ha celebrat un dels esdeveniments més importants que impulsa la PDE: la Piraguada en Defensa de l’Ebre, que en aquesta ocasió arriba a la seva 25a edició. La participació, l’acollida de la proposta i el seu sentit reivindicatiu han tornat a demostrar que la relació entre el territori i el seu riu continua viva.
Han passat més de dues dècades després de les primeres mobilitzacions i la defensa de l’Ebre manté la guàrdia intacta, així com la seva capacitat de convocatòria, en un moment en el que s’obre una nova i cíclica etapa marcada pels debats sobre la gestió de l’aigua i el futur del Delta.
Diuen que una imatge val més que mil paraules i en aquesta ocasió l’afirmació es fa certa, més que qualsevol dada estadística. Diumenge passat, més de 250 persones van baixar en piragua i caiac entre Xerta, Aldover i Tortosa, oferint una captura carregada de significat. El riu estava ple d’embarcacions, famílies, joves i veterans compartint recorregut i conversa en una jornada festiva que no va oblidar en cap moment, l’esperit reivindicatiu que l’anima, ni el seu compromís, la memòria col·lectiva i una manera d’entendre el territori que continua alerta i ben present.
La celebració de la piraguada no ha sigut una edició qualsevol, sinó la 25a, i arriba en un any especialment simbòlic, coincidint amb el quart de segle de la necessària existència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, convertida ja en una part de la història contemporània de les Terres de l’Ebre. 25 anys de lluita que no han tancat el debat que va donar origen al moviment, perquè la defensa del riu, recolzada en diversos fronts, encara és una acció necessària.
La xifra de participació de la piraguada d’enguany va duplicar la dels darrers anys, i va obligar a ampliar el nombre de piragües disponibles, fet que demostra que la preocupació pel riu continua generant interès social, segurament perquè l’Ebre és molt més que un curs d’aigua: és paisatge, economia, cultura, biodiversitat, patrimoni i sobretot, identitat: el fil conductor que uneix pobles i generacions.
A destacar d’una forma significativa la presència dels més joves. Els alumnes de l’Escola Sant Llàtzer van redactar i llegir el manifest final, recordant que la defensa del riu no és una qüestió tècnica o administrativa, sinó un tema que interpel·la el futur. I en aquesta ocasió, els més petits van reclamar conèixer i protegir el seu entorn, assumint un paper que qualsevol ciutadà responsable hauria de tenir en compte.
La piraguada ha coincidit, també, amb un moment rellevant, perquè d’una banda, s’està debatent la futura planificació hidrològica de la conca de l’Ebre, una eina determinant per definir els cabals ecològics i les polítiques de gestió de l’aigua dels pròxims anys. De l’altra, la tramitació de la futura Llei de Transició Hídrica de Catalunya ha reobert discussions que semblaven aparcades, situant la qüestió dels transvasaments en el centre del malestar públic.
Més enllà de les diferents posicions que es manifesten sobre aquestes qüestions, hi ha un element indiscutible: les decisions sobre l’aigua condicionen el futur del territori. I això, en un context determinat pel canvi climàtic, per episodis de sequera cada cop més freqüents i per la necessitat de racionalitzar usos agrícoles, industrials, urbans i ambientals.
Potser per això la piraguada manté la seva vigència, perquè més enllà de nostàlgies i commemoracions, serveix per recordar la importància d’un recurs que es valora més quan escasseja. El riu, vist des d’una piragua, permet observar la dualitat de la seva fragilitat i la seva enorme capacitat de generar vida. Les Terres de l’Ebre han construït la seva personalitat al voltant d’aquest gran riu, convertit en camí, frontera, font de riquesa, espai de convivència i de cohesió social.
Vint-i-cinc anys després, les piragües han baixat riu avall amb un missatge important: la defensa del territori és un trajecte que cal seguir recorrent, generació rere generació, si cal.
Per Més Ebre a Editorial
