Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El I Congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre ha deixat una idea clara: la distinció de la UNESCO és important, però encara ho és més tot allò que el territori sigui capaç de construir al seu voltant. El repte ja no és obtenir reconeixements. El repte és convertir-los en oportunitats reals de futur.
Ara fa tretze anys que les Terres de l’Ebre van rebre la declaració de Reserva de la Biosfera per part de l’UNESCO, un reconeixement que va ser rebut amb orgull, perquè donava impuls a una evidència que els ebrencs coneixen bé: que el territori és excepcional pel que fa a paisatge, biodiversitat, activitat humana i cultura, creant una amalgama de complicitats que ha sabut conviure durant generacions.
Amb el pas del temps, però, ha quedat clar que una distinció d’aquestes característiques cobra tot el seu sentit si és capaç de generar resultats positius i tangibles. La celebració, la setmana passada a Horta de Sant Joan, del I Congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, ha servit per reflexionar sobre aquesta qüestió, tot dibuixant algunes línies mestres que haurien de marcar els pròxims anys.
Les conclusions del congrés apunten en una direcció molt concreta: cal enfortir la Reserva com una estructura estable, transversal i útil per al desenvolupament del territori. No es tracta només de preservar espais naturals, tot i que aquesta tasca, totalment imprescindible, ja forma part de l’ADN de la Reserva. No, es tracta també d’impulsar la innovació, afavorir la competitivitat de les empreses, donar suport als productors, atraure i retenir talent i projectar l’Ebre més enllà dels seus límits.
De fet, un dels missatges més interessants que va sorgir del congrés és que els territoris que saben preservar la seva identitat i la transformen en oportunitats, també estan millor preparats per afrontar els reptes globals que poden presentar-se. Una reflexió que encaixa perfectament amb la realitat ebrenca.
Les Terres de l’Ebre, és ben sabut, disposen d’actius que molts altres territoris envejarien, començant per un patrimoni natural extraordinari. També una producció agroalimentària de qualitat, un sector turístic cada cop més compromès amb la sostenibilitat, un patrimoni cultural ben singular i, sobretot, una manera de fer i de ser que tradició, innovació i capacitat d’adaptació.
Per això resulta molt rellevant que el congrés hagi posat l’accent en els productors i les empreses acreditades amb la marca Reserva de la Biosfera. Perquè són elles les que converteixen els valors del territori en projectes concrets, llocs de treball i una important activitat econòmica.
També és significatiu que una part dels debats girés al voltant de la innovació, la digitalització i la IA. Pot semblar una contradicció combinar en una mateixa frase tecnologia punta i oficis tradicionals, espais naturals i eines de gestió. En realitat, és just el contrari, perquè el futur necessitarà grans dosis de coneixement i recerca.
Naturalment, perquè tot això sigui possible calen recursos, la clau de volta de tot. El congrés també ha evidenciat la necessitat de disposar d’un finançament estable que permeti desenvolupar projectes amb continuïtat que evitin haver de dependre exclusivament de convocatòries puntuals o subvencions temporals.
Però, més enllà dels recursos econòmics, hi ha una altra qüestió igualment important: creure en la marca, posar tota la fe en el seu resultat. Creure-hi des de dins. Entendre que la Reserva de la Biosfera és una manera d’explicar-nos al món mentre amb tossuderia es construeix el futur.
El congrés d’Horta de Sant Joan, organitzat pel COPATE, ha volgut evidenciar el començament d’una nova etapa. Ara cal que aquella voluntat es transformi en accions concretes, en aliances estables i en projectes coherents i possibles. Perquè la Reserva de la Biosfera es pot entendre com un reconeixement del que som. Però també, i abans de res, una oportunitat per decidir què volem arribar a ser.
Per Més Ebre a Editorial
