Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Hi ha tota una generació que va ser testimoni d’un eclipsi solar conegut internacionalment com un dels “eclipsis espanyols”. Va passar a primers del segle XX i va mobilitzar un gran nombre de científics nacionals i internacionals, desitjosos de contemplar el fenomen i estudiar-lo amb els mitjans de l’època. Per a la gent del carrer, per als nostres rebesavis, el 30 d’agost de 1905 va ser un dia difícil d’oblidar.
Cap al migdia, el cel va començar a enfosquir-se d’una manera evident. Durant uns instants es va fer de nit. El Sol va desaparèixer rere la Lluna, la temperatura va baixar sobtadament, les flors es van tancar i les gallines van ajocar-se convençudes que havia arribat el vespre. Al cap de pocs minuts, però, la llum va tornar, el paisatge va recuperar els seus colors habituals i la vida va reprendre el seu curs.
Aquell eclipsi total va ser visible des de nombrosos indrets del planeta. A Sabero, a la província de Lleó, la totalitat va durar 3 minuts i 48 segons, convertint-se en un dels punts privilegiats per a la seva observació. Però a les Terres de l’Ebre aquell fenomen va tenir una transcendència essencial, perquè va ser el detonant que va impulsar la creació de l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, inaugurat l’any anterior precisament amb la voluntat d’estudiar els efectes de l’activitat solar sobre el nostre planeta.
Des d’aleshores, aquest centre de recerca, avui vinculat a la Universitat Ramon Llull i associat al Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha desenvolupat una intensa tasca científica en àmbits tan diversos com el geomagnetisme, la ionosfera, la meteorologia espacial o la sismologia. Cent vint anys després, continua sent una de les institucions científiques més prestigioses del país i un referent internacional en el seu camp.
Ara, la història sembla disposada a repetir-se. El pròxim 12 d’agost, exactament 121 anys després de l’eclipsi que va marcar els inicis de l’Observatori, les Terres de l’Ebre tornaran a situar-se sota l’ombra d’un eclipsi total de Sol. A Roquetes, la fase de totalitat arribarà cap a dos quarts de nou del vespre i tindrà una durada aproximada d’un minut i mig. Pot semblar poc temps, però és més que suficient per viure una experiència difícil d’explicar amb paraules.
La magnitud de l’esdeveniment ha despertat un enorme interès. Astrònoms professionals, aficionats, divulgadors científics, fotògrafs i milers de visitants ja fa mesos que planifiquen la seva estada. Les previsions indiquen que moltes zones del territori podrien registrar una afluència extraordinària de públic, especialment en aquells indrets on la durada de la totalitat serà lleugerament superior.
Conscients d’aquesta oportunitat, institucions, entitats i administracions han començat a preparar activitats divulgatives, conferències, observacions guiades, tallers i propostes educatives que tenen l’eclipsi com a protagonista. L’objectiu és aprofitar l’interès que genera un fenomen excepcional per acostar la ciència a la ciutadania i donar a conèixer el patrimoni científic, natural i cultural de les Terres de l’Ebre.
Però un esdeveniment d’aquestes característiques també exigeix responsabilitat. Els experts recorden que l’observació directa del Sol sense la protecció adequada pot provocar lesions oculars greus i irreversibles. Per això serà imprescindible utilitzar ulleres homologades o sistemes d’observació certificats i seguir sempre les recomanacions dels especialistes.
També caldrà planificar amb prudència els desplaçaments, respectar els espais naturals i gaudir de l’experiència amb civisme. Les Terres de l’Ebre rebran milers de visitants atrets per un espectacle únic, i aquesta serà una magnífica ocasió per mostrar la millor cara d’un territori que sap combinar natura, patrimoni, hospitalitat i coneixement.
D’aquí a dos mesos, quan el Sol torni a desaparèixer durant uns instants i les ombres recuperin l’insòlit protagonisme que va sorprendre els nostres avantpassats, potser algunes gallines també buscaran el lloc on ajocar-se. La diferència és que avui sabem exactament què passarà. I precisament per això tenim l’oportunitat de gaudir-ne encara més.
Per Més Ebre a Editorial
