Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La setmana que ve es celebrarà a les Terres de l’Ebre, més en concret a Horta de Sant Joan, un esdeveniment important: el I Congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres, organitzat pel COPATE.
Arriba en un moment oportú per reflexionar sobre un dels projectes més ambiciosos i transformadors que ha viscut el territori en les darreres dècades. Més enllà d’un reconeixement internacional, la Reserva és una eina de desenvolupament que convida a pensar el futur des de l’equilibri entre activitat econòmica, patrimoni natural i qualitat de vida.
Quan la UNESCO va declarar les Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera l’any 2013, el territori va rebre un distintiu de prestigi, però també aquell reconeixement internacional posava en valor una realitat singular: la convivència entre alguns dels espais naturals més importants de la Mediterrània i una activitat humana que, al llarg dels segles, ha hagut i sabut adaptar-se al medi per aprofitar els recursos que donava refermant, al mateix temps, la seva identitat.
Tretze anys després, la Reserva s’ha convertit en una marca de qualitat sense discussió possible, però al mateix temps, també és un compromís i un repte enorme. Un compromís amb la sostenibilitat, la conservació dels ecosistemes i el repte de construir un model econòmic capaç de generar oportunitats sense hipotecar el futur.
Així, els dies 11 i 12 de juny, el celler Les Vinyes del Convent d’Horta de Sant Joan, acollirà el primer Congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, una trobada que reunirà administracions, empreses, professionals i experts per reflexionar sobre conceptes tan importants com la innovació, la bioeconomia i el desenvolupament territorial. L’objectiu és compartir experiències, generar aliances i reforçar el paper de la Reserva com a projecte estratègic per a les quatre comarques ebrenques.
Avui, les Terres de l’Ebre afronten reptes importants vinculats al relleu generacional, a la transformació digital, a la necessitat de diversificar l’economia i al canvi climàtic. Però en contrapartida, també disposen d’actius que són l’enveja de molts territoris: una riquesa i diversitat paisatgística extraordinària, un sector agroalimentari potent, una oferta turística diferenciada i una xarxa creixent d’empreses i productors compromesos amb els valors de la Reserva i que compten amb el seu segell acreditatiu per demostrar la qualitat dels seus productes.
Precisament, els productors personifiquen l’expressió més visible d’aquest model. Pagesos, elaboradors, empreses turístiques, restaurants i iniciatives empresarials han apostat per la qualitat, la proximitat i el respecte pel territori, aportant valor afegit als productes locals i projectant una imatge coherent de l’Ebre dins i fora de Catalunya.
Un altre aspecte gens menyspreable: la Reserva ha ajudat a reforçar la consciència col·lectiva sobre la importància de preservar espais emblemàtics com el Delta, el massís dels Ports o els paisatges agrícoles tradicionals que defineixen i dibuixen el territori. Es tracta de protegir la natura, però sobretot, d’entendre que el patrimoni ambiental és una font de riquesa, ocupació i oportunitats.
Per això, aquest congrés és una invitació a pensar les Terres de l’Ebre dels pròxims anys. Un territori que vol créixer, innovar i generar activitat econòmica sense perdre allò que el fa únic. I que pot retenir talent, atraure projectes i consolidar-se com un referent en sostenibilitat i desenvolupament responsable.
Al final, les Reserves de la Biosfera són laboratoris de futur. Espais on es posa a prova la capacitat de conciliar progrés i conservació. I ara, les Terres de l’Ebre tenen l’oportunitat de demostrar que aquest equilibri és possible. I que el millor camí per preservar el territori és construir-hi un futur compartit.
Per Més Ebre a Editorial
