Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Des d’avui divendres i durant tot el cap de setmana, la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta converteix el passat en una celebració que reivindica la importància de conservar la memòria cultural i social del territori.
Hi ha festes que són purament de celebració i entreteniment, i en canvi n’hi ha d’altres que expliquen qui som. La Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que omplirà els carrers de la ciutat de música, espectacles, tavernes i indumentària d’època, pertany clarament al segon grup. Més enllà de ser una celebració popular que cridarà l’atenció de no pocs visitants, és, sobretot, un exercici de memòria col·lectiva.
Durant tres dies, Amposta deixa enrere el ritme habitual per recuperar la ciutat de principis del segle XX. Els carrers s’omplen de pagesos, comerciants, músics, esportistes i de famílies que vesteixen com ho feien els seus besavis. Els aparadors canvien, les tavernes es transformen i el nucli antic es converteix en una recreació viva d’una època que va marcar profundament el desenvolupament social, cultural i comercial de la capital del Montsià.
La gràcia de la Festa del Mercat a la Plaça és que no es limita a representar el passat des de la distància, sinó que el fa proper i participatiu. Això és, precisament, el que la fa especial. La ciutadania no només és espectadora, sinó protagonista activa d’una celebració que implica entitats, famílies, associacions, comerciants i centenars de persones que preparen durant mesos la seva participació.
Aquesta implicació popular és, probablement, una de les claus de l’èxit d’una festa que ja arriba a la seva divuitena edició. També explica per què s’ha convertit en una de les cites culturals més importants de les Terres de l’Ebre. Amposta ha sabut entendre que recuperar la memòria és donar-li valor i importància des del present.
La festa serveix per recordar una etapa decisiva per a la ciutat. Va ser a principis del segle XX quan Amposta, amb el seu títol de ciutat sota el braç, va desenvolupar-se d’una forma molt notable com a centre comercial i social, quan van aparèixer moltes de les entitats que van donar forma a la seva identitat, quan es van construir edificis emblemàtics i quan la ciutat va començar a configurar-se tal com la coneixem actualment. La recuperació, entre nostàlgica, curiosa i científica, d’aquells anys, també és una gran eina per entendre millor el present i per projectar el futur que s’acosta amb passes de gegant.
Però la reflexió va més enllà d’Amposta. A les Terres de l’Ebre, com a molts altres territoris, existeix un patrimoni immaterial, memorístic, immens, que sovint passa desapercebut: oficis antics, formes de vestir, maneres de parlar, celebracions populars, música, gastronomia o petites històries familiars que expliquen l’evolució dels pobles i de la societat. Si no es transmeten, acaben desapareixent quan els vells deixen pas als nous. I quan aquesta memòria es perd, també ho fa una part de la identitat col·lectiva.
En aquest sentit, iniciatives com la Festa del Mercat a la Plaça tenen un valor cultural molt important. I això, perquè recuperen objectes o estètiques antigues, però també i abans de res, perquè generen un gran interès per l’estudi de la història recent. Al capdavall, estem parlant de girar la vista només uns 125 anys. Però és així com moltes persones descobreixen durant aquests dies, i amb la magnífica excusa d’aquesta celebració, com vivien els seus avantpassats, com eren els carrers abans, quins negocis hi havia o com es relacionava la societat d’aquell moment.
La recreació històrica, quan es fa amb rigor i sobretot amb implicació popular, també es converteix en una eina educativa i de cohesió. Ajuda a reforçar el sentiment de pertinença i a entendre que les ciutats i els pobles són el resultat de moltes generacions anteriors que han deixat la seva empremta.
Amposta ho torna a demostrar un any més. Amb vestits recuperats, bicicletes antigues, partits de futbol d’època, música tradicional i tavernes plenes de vida, la ciutat reivindica que el passat encara té moltes coses a dir. I que conservar-lo, explicar-lo i compartir-lo continua sent una manera de construir el futur.
Per Més Ebre a Editorial
