Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El proper dissabte 7 de març, el Pavelló Municipal de Jesús, a Tortosa, acollirà un partit amistós de bàsquet en cadira de rodes entre el Bàsquet ASSIDE Terres de l’Ebre i el Club Bàsquet Mollet. L’equip ebrenc farà la seva presentació oficial, convertint-se en el primer conjunt de bàsquet en cadira de rodes del territori. El partit servirà per donar visibilitat a ASSIDE, l’entitat que impulsa i dona suport al projecte, i oferir als jugadors l’oportunitat de competir i gaudir d’una fita històrica, amb la responsabilitat i l’orgull de representar per primera vegada les Terres de l’Ebre en aquesta disciplina.
Paquita Gomis és la presidenta d’ASSIDE, i Salvador Rubio és el responsable esportiu de l’entitat, i expliquen el projecte i els seus reptes en aquesta entrevista en exclusiva per al diari Més Ebre.
Paquita, què és ASSIDE?
L’Associació per a la Inclusió de Persones amb Discapacitat a l’Ebre és una entitat que defensa els drets de les persones amb diversitat funcional. La formem persones amb discapacitat que ens hem empoderat per demanar que es compleixin la llei que tenim en matèria d’accessibilitat i defensant els nostres drets com a ciutadans i ciutadanes.
Aquests drets que reivindiqueu són sobretot a nivell de mobilitat?
Sí, a nivell de barreres arquitectòniques, de vegades hem trobat obra pública feta per l’Ajuntament, que té una rampa que no acaba a cota zero, o que té una pendent massa pronunciada, o és estreta per la cadira de rodes. Preocupa que als pobles menuts, rurals, ebrencs, sempre falta pressupost, però pensem que cal prioritzar les polítiques que afavoreixen a tota la població, tenint en compte el col·lectiu amb discapacitat.
Quantes persones teniu associades?
Una seixantena. La gent, quan ens coneix, veu la importància de l'associació i la força que ens dona davant les institucions. I naturalment, tenim la porta oberta per a tothom que vulgui sumar-se al projecte, ja sigui com a soci, o col·laborant i implicant-se en les activitats que fem.
Precisament parlant d’activitats, el 7 de març en teniu prevista una de molt important. Salvador, què en pots explicar?
És el primer partit de bàsquet amb cadira de rodes que farem a les Terres d'Ebre i jugarem contra el Mollet. Com a equip, fa uns tres anys que ens estem preparant. Tenim un entrenador que ens entrena tres dies per setmana, i hem anat avançant, especialment gràcies a l’Ajuntament de Tortosa, que ens va donar una subvenció per comprar vuit cadires de bàsquet. A banda, ASSIDE també va poder comprar unes altres cadires de segona mà, fent esforços, perquè depenem dels socis i les donacions. Anem amb moltes ganes de jugar i guanyar el partit.
I un cop jugat (i guanyat) el partit, aquesta activitat tindrà continuïtat?
Així és. Al juny farem el partit de tornada, perquè ens ha convidat a participar en el tercer trofeu Ciutat de Mollet. L’hem acceptat i estem pensant en federar-nos per participar a la Lliga Catalana. Només que, com sempre, calen molts diners. Ens fa falta una aportació, un patrocinador o més, per poder-nos posar en marxa. Per a una associació com ASSIDE, tota acció costa molt, però tenim ganes i voluntat. Ens agradaria molt que amb aquest temes hi hagués consciència, que ens coneguin, que empreses o particulars ens patrocinin per convertir-nos en el primer equip de bàsquet amb cadira de les Terres de l’Ebre.
Paquita, què els hi voleu dir als possibles patrocinadors perquè s'animin a donar-vos suport?
Recolzar un equip com aquest fa que el valor social de l’empresa patrocinadora augmenti. Potenciar que les persones amb discapacitat puguin practicar esport és molt sensibilitzador i dona un gran benestar, tant a qui hi participa com a la societat a la que pertany l’equip. Tenim l'experiència de l'autoescola Montesó, que va adaptar un cotxe de la seva autoescola perquè ens poguéssim treure el carnet de conduir a la zona. Llavors, l’Autoescola Montesó va donar aquest plus social al col·lectiu, però també a la seva empresa, i li estem molt agraïts. Penso que un patrocinador, o diversos, que es puguin apuntar al nostre equip de bàsquet per potenciar-lo, també obtindran una gran projecció social i empresarial.
Salva, com és l’equip de bàsquet d’ASSIDE?
És mixt. Tenim jugadors i jugadores. Les persones que vinguin a veure aquest partit estaran recolzant una iniciativa social, integradora i bona per a tothom. A més, s’emmarca en l’onzena edició de la Setmana de l’Activitat Física i la Salut de l’MD de Jesús i és una feliç coincidència. Ens agradaria molt que vingués molta gent a recolzar-nos i animar-nos al Pavelló Municipal de Jesús.
Paquita, a més de l’activitat esportiva, què més organitzeu des d’ASSIDE?
Primer de tot, donem suport a les persones sòcies assessorant-les i acompanyant-les en el seu procés de vida, perquè molts cops cal reiniciar-se quan sobrevé la discapacitat, i la gent que ja tenim més anys bregats podem donar un cop de mà. Veure que estem socialment integrats ajuda en el procés. Hem constituït un grup d’ajuda mútua amb suport psicològic. Una part molt important és la de donar-nos a conèixer amb accions reivindicatives. La nostra feina és picar pedra amb ajuntaments, Generalitat, Serveis Territorials amb qui ens reunim sovint per avançar en temes com la supressió de barreres arquitectòniques, i potenciar tots els aspectes de la inclusió per tenir igualtat d'oportunitats. I també fem accions sensibilitzadores a la ciutadania en general. Tenim el programa “Una mirada inclusiva” a Ràdio Tortosa, i també organitzem xerrades a escoles i instituts on fem activitats, així com gimcanes al carrer convidant a la ciutadania a asseure’s a les cadires perquè vegin les dificultats que trobem.
A les comarques ebrenques hi ha alguna altra entitat com la vostra?
Sí, a la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Priorat hi ha “Barreres Fora”. Ells van ser pioners i hi col·laborem en molts aspectes, com ara en l’organització del 3 de desembre, que és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat , fent activitats sensibilitzadores que arribin al màxim nombre de població possible. Toquem un munt de tecles, que van des de la reivindicació fins a l’organització d’activitats lúdiques, com ara excursions i sortides culturals. Però és clar, fer una sortida implica no poder pujar a un autobús, perquè 12 o 14 cadires no hi caben. Llavors fem trajectes de cotxes, perquè la proporció és una cadira, un cotxe, el que demostra que encara tenim moltes coses per lluitar.
I per acabar...
ASSIDE estem treballant per tenir una vida independent, amb igualtat de condicions que la resta de la ciutadania, i amb els suports necessaris perquè tothom tingui la vida digna que es mereix. El fet de poder anar a entrenar amb l’equip de bàsquet dona molta autonomia. No hi ha molts avantatges per anar en cadires de rodes, però l’aspecte socialitzador és molt important: veure els meus companys i companyes, xerrar, riure... Aquesta és el caràcter socialitzador de l’esport i és molt integrador i molt important.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
