Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La primera lluna de l’equinocci de primavera ja es pot veure el cel des de fa unes quantes nits. Aquesta és, a mesura que creixi fins a fer-se plena, la giralluna que marcarà la Setmana Santa del 2026.
Anys enrere, la Setmana Santa era la més solemne de l’any, farcida de costums que recordaven d’una forma pietosa i penitencial els darrers dies de la vida de Jesucrist, abans de que l’assassinessin clavant-lo en una creu de fusta. Una forma de morir que els romans aplicaven als criminals més abjectes, i pensada per fer passar un infern al condemnat, que sovint patia diversos dies d’agonia.
La tradició cristiana està d’acord en difondre el missatge d’un Jesús de Natzaret que, tot i no haver deixat res escrit, va partir la història en dos temps: abans d’ell i després d’ell. Per tant, ja es tractés d’un personatge espiritualment avançat, unit al Déu de l’Antic Testament del que ell mateix proclamava ser fill i amb capacitat per obrar meravelles, o d’un revolucionari social amb una colla de seguidors capaços d’amplificar el seu missatge i fer-lo córrer pel món, la figura de Jesús és cabdal. El més seguit, el més buscat, el més estimat, el més menystingut, i al final de tot, el que més llibertat va aportar al pensament de les persones que han nascut després d’ell, dotant-les d’un canal autogestionat amb la divinitat. Els misteris bíblics porten el seu nom, i en el seu nom s’han fet tota mena d’actes, que Déu decidirà algun dia com cal jutjar.
La Setmana Santa transita entre les creences personals i la manifestació d’una fe que ja computa més de dos mil·lennis i milions d’ànimes. El sentit de la fe i la devoció continguda surten al carrer aquests dies de moltes maneres diferents: processons, Viacrucis, misses, i representacions que, amb un sentit molt de poble, recreen els darrers dies de Jesús de Natzaret. El cicle comença amb el Diumenge de Rams i acaba amb la seva promesa del miracle de la resurrecció tres dies després d’haver-lo assassinat.
És la representació de La Passió i a casa nostra n’hi ha unes quantes de molt famoses: la d’Esparreguera, la de Cervera, la d’Olesa de Montserrat, i a les Terres de l’Ebre, la Passió d’Ulldecona, la de la Cava o la de Vilalba dels Arcs. En elles, actors i actrius del poble representen amb tants detalls com és possible, la vida i la mort de l’Home, ajustant-se fidelment als textos evangèlics dels que prové la manifestació.
En aquest aspecte, ens movem marcant una llinda molt fina entre la tradició del que s’explica i l’autèntica creença personal i espiritual, que no té discussió possible. Però veure les escenes bíbliques repetides 1000 vegades amb mil versions distintes, és quelcom que estremeix i emociona a parts iguals. És, al final, l’esforç de persones que sense ser professionals de la interpretació, juguen un paper molt important en aquestes escenes, perquè en moltes ocasions, la Passió que representen és pel que més es coneix la població. No cal una gran devoció, només un sentiment net de contribuir a la recreació del que és, amb tota probabilitat, la vida més intensa i influent que ha conegut la humanitat, i al damunt de la qual, s’ha alçat un imperi que reuneix a milions de creients unint-los amb un llaç comú a tot el llarg i ample de món.
Aquesta propera setmana tornarem a veure, a peu de carrer o l’interior de teatres i esglésies, una nova manifestació, respectuosa i sentida, de la Passió de Jesucrist. I que cadascú l’entengui com bonament el cor li dicti, mentre la lluna plena transita el firmament anunciant la fi de l’hivern gelat i l’inici del temps de les maduixes i les coques de cireres. I també d’uns quants dies de pausa, que també s’agraeixen.
Per Més Ebre a Editorial
