Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La setmana passada la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va mantenir una reunió amb els membres de la Taula de Consens del Delta de l’Ebre. D’aquesta reunió es va extreure que el Govern planteja una estratègia a 15 anys amb el Delta com a objectiu, per defensar un ecosistema tan fràgil com imprescindible per al territori.
No estem parlant de poca cosa, perquè el punt de resistència del Delta està tensat des de fa molts anys, sostenint-se en un punt d’equilibri ben precari. Sabem que aquest és un ecosistema extraordinari, però també extremadament fràgil. La combinació de temporals intensíssims, la regressió del litoral, la pujada del nivell de mar i episodis meteorològics extrems i desconeguts fins ara, estan posant a prova la fortalesa d’un territori que ha après a conviure amb l’aigua i amb la sequera, però que ara veu com el marge de maniobra es fa cada cop més estret.
En aquest context, el Govern de la Generalitat va presentar a la Taula de Consens un pla amb un horitzó de quinze anys per protegir el Delta, actuant sobre les platges frontals com sobre la rere platja i reforçant els camins de guarda que protegeixen les badies, les basses i el riu.
La calendarització diu que els dos primers anys seran per realitzar estudis mentre en paral·lel s’avancen les tramitacions i licitacions necessàries. Les actuacions físiques més visibles arribaran el 2028, quan començaran els moviments de sorra amb sistemes de draga. D’acord amb les primeres estimacions, es podrien arribar a mobilitzar fins a 6 milions de metres cúbics de sediments, que servirien per reforçar les zones especialment vulnerables, com Bascos-Riumar, Buda-Migjorn i el Trabucador.
El projecte, que preveu una inversió de 42 MEUR i compta amb el suport tècnic de la UPC, també contempla consolidar el sistema dunar i construir una guarda rígida d’uns dos metres d’alçada per evitar que les llevantades de l’hivern inundin els arrossars. I com que l’objectiu és evitar que l’aigua marina penetri terra endins, també es planteja consolidar i elevar camins de guarda a les badies i al riu.
Tot plegat forma part d’una planificació estratègica per recuperar la línia de la costa i acomodar el territori als nous escenaris climàtics. El repte és enorme. El Delta és un espai en constant transformació, on la migració natural de sorres i sediments ha estat, durant segles, el mecanisme que ha permès equilibrar el sistema. El problema és que avui, aquesta migració ja no funciona com abans. Els embassaments riu amunt retenen bona part dels sediments i la pressió del mar és cada cop més potent.
Davant d’aquesta realitat, el territori demanda actuacions estructurals amb rapidesa, perquè les circumstàncies marquen una línia vermella que cal mirar des d’una perspectiva d’urgència. Amb el calendari i el pressupost, cal esperar que les coses es facin bé, perquè la gestió del Delta no és una competició en la que es prem l’accelerador alimentat per una energètica. No, el Delta demana rigor científic i constància política. Si el territori ha après alguna cosa al llarg dels anys és que els pedaços improvisats solen acabar al fons d’un pou molt profund, i aquesta perspectiva és la menys desitjable.
La línia que separa el “encara hi som a temps” d’un “Déu ens guard d’un ja està fet” és finíssima i converteix el moment en vital. El pla anunciat pot ser un pas endavant si es segueix la brúixola marcada pel que fa al calendari i la inversió, perquè aquest paisatge de postal conservi i fomenti la seva forma de viure, que depèn d’una ponderació que marcarà el futur de les pròximes generacions.
Per Més Ebre a Editorial
