Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La poetessa i traductora argentina Alejandra Pizarnik, va deixar entre els seus poemes un pensament en prosa, reflexiu, terriblement exacte que resa: “Soc dona. I una entranyable escalfor m’abriga quan el món em colpeja. És l’escalf de les altres dones, d’aquelles que van fer de la vida aquest racó sensible, lluitador, de pell suau i tendre cor guerrer”.
Quan s’acosta el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, els poemes que parlen de dones, o que han escrit dones, surten a la llum. La resta, fora d’ocasions puntuals, tornen a dormir entre les pàgines de llibres que gairebé ningú rellegeix. Però aquesta data és especial, i desperta una sensació que transcorre entre la reivindicació, la memòria i la reafirmació d’una autoestima que caldria empènyer més dies a l’any. Els dies volen de tres en tres i les obligacions i la pressa substitueixen a la reflexió. És l’escuma dels dies que corren.
Diumenge, milions de dones de tot el món prendran els carrers per reclamar igualtat i l’acabament de la violència masclista. No ho faran soles, sinó acompanyades per ells, l’altra meitat de l’equació, sense els quals, cap societat funciona. Perquè es tracta d’equiparar drets, obligacions, reconeixements, oportunitats, i tot el que la vida moderna és capaç d’oferir, dins i fora dels centres de treball. L’educació paritària ha fet molt a favor en aquest sentit, però tot i així, el camí que cal recórrer encara té nombrosos ressalts.
Si ens basem en dades objectives, d’acord amb un informe presentat per l’escola de negocis EADA i el crup ISCA, la bretxa salarial entre homes i dones que ocupen posicions empresarials directives és d’un 13 %, és a dir, que perquè una dona directiva guanyi el mateix que un home directiu, la dona directiva ha de treballar 47 dies més a l’any, mentre l’home directiu pot passar-se aquests 47 dies ajagut a la bartola, si és que li ve de gust no fer res durant aquest mes i mig llarg de diferència. Aquest estudi, després d’analitzar 80.000 dades, conclou que l’equiparació salarial ha augmentat del 8,5 % al 13 % en els darrers 20 anys, a raó d’un 0,22 % cada any, comptabilitzat entre el 2006 i el 2026. Tot i així, la presència de les dones directives ha anat creixent fins arribar a un 18,6 % aquest 2026, mentre que al 2013 només una mica més del 10 % de càrrecs directius estaven ocupats per dones. I això tenint en compte que el 46,4 % de la població que treballa, són dones.
Dins l’àmbit de l’emprenedoria en el sector tecnològic de les startups i de la inversió, la presència de les dones té un paper rellevant, probablement per l’oportunitat de treballar en sectors que les dones poden modelar a la seva imatge i semblança, com és el cas d’empreses com MiMARK Diagnòstics, que és la guanyadora de la quarta edició del programa Top 10 Dones Emprenedores de Catalunya, que organitza l’escola de negocis EAE. Els casos són múltiples, arribant a unes quotes que oscil·len entre l’èxit i el reconeixement en la part alta de la taula, i la modèstia més absoluta, però que ajuda a viure, en les posicions inferiors.
Les dones, d’aquesta forma, demostren vàlua, imaginació, capacitat i, com sempre, la voluntat de, sense ser més, deixar de ser menys, sabent a més, que pel fet de ser dones, arribar ben amunt segurament els costarà dues o tres vegades més. I tot i així, sense defallir, sense deixar-se vèncer.
El 8M també serveix advertir de tot el que està per venir i de les possibilitats fascinants que els temps que corren ofereixen en l’àmbit de la tecnologia, l’ús de la intel·ligència artificial i la ciència. I això sense oblidar les lletres sensibles de les dones que ja han recorregut aquestes sensibilitats i han obert un camí dificultós que ara, per a les noves generacions, s’eixampla.
Queda camí per lluitar, especialment en països on les dones corren pitjor sort que en el nostre, però també hi ha moltes raons per córrer, per alçar-se, per volar...
Per Més Ebre a Editorial
