Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Que el Delta de l’Ebre torni a situar-se al centre de l’emergència s’està convertint en una noticia recurrent. Després del pas de diverses tempestes d’alt impacte, el territori afronta una situació que, qualitativament, supera la del temporal Glòria.
Tenen nom propi i han sigut terribles: Alice, Benjamin, Claudia, Davide, Emilia, Francis, Goretti, Harry, Ingrid, Joseph, Kristin, Leonardo, Marta, Nils i la darrera fins ara, Oriana, han provocat entre octubre del 25 i fins avui mateix, una situació al Delta de l’Ebre que s’està fent perillosament insostenible. Després de les pluges torrencials han arribat les ventades més trastornadores. El mar, després de Nils, ha tornat a avançar. A l’alçada de Deltebre, el mar ha penetrat fins a un quilòmetre terra endins, inundant més de 400 hectàrees d’arrossars. La imatge és impactant i un cop directe al cor productiu del Delta, amb arrossars exposats a la salinització i a les seves conseqüències, si no s’actua amb rapidesa.
Els temporals han arribat amb episodis de vendaval que han superat els 100 km/h en alguns punts, obligant als Bombers a fer nombroses sortides. Però l’afectació no s’ha limitat a la línia costanera: camins, infraestructures agràries i serveis bàsics han patit les conseqüències d’una meteorologia adversa que, en el cas del Delta, recrua sobre un territori vulnerable.
Els pagesos han reaccionat amb preocupació i contundència. En un comunicat, han avalat actuacions d’emergència per evitar més danys als camps afectats i han expressat el seu malestar “per la desídia de l’administració davant de la situació de vulnerabilitat cada vegada més gran que pateix el Delta”. La reclamació no és nova, però ara es formula amb una urgència renovada. La reiteració dels temporals i la magnitud dels seus efectes reforça la percepció que el temps de les diagnosis ja ha passat i s’imposen solucions estructurals immediates.
Des del Govern de la Generalitat, el conseller Ordeig ha abordat la situació posant el focus en la necessitat de coordinar respostes després de valorar els danys. Tanmateix, sobre el terreny, el debat no és només tècnic. El que està en joc és la capacitat de protegir un espai natural i productiu sotmès a una pressió creixent: regressió del litoral, pujada del nivell del mar, temporals cada cop més intensos i freqüents, i al final, subsidiència.
La comparació amb el temporal Glòria del 2020 és inevitable. Aquell episodi va marcar un abans i un després en la consciència col·lectiva sobre la fragilitat del Delta. I avui, 6 anys després, la sensació de vulnerabilitat s’ha accentuat d’una forma molt marcada. Si aleshores el mar va envair extensament la plana deltaica, ara la imatge d’un quilòmetre d’aigua terra endins, torna a prémer el botó vermell de totes les alarmes.
Si una cosa està clara és que el Delta no pot continuar afrontant cada temporal com si fos un fet aïllat. La concatenació d’Alice fins a Oriana -a l’espera de veure què farà Pedro- exigeixen planificació, inversió i mesures d’emergència immediates per evitar una degradació més accentuada dels sòls agrícoles.
A banda, més enllà de l’impacte econòmic, hi ha una dimensió territorial i identitària del Delta. En podríem dir, d’ànima. El Delta de l’Ebre és un espai d’alt valor ambiental, però també és un paisatge cultural construït al llarg de generacions que han invertit en el seu present mentre abraçaven el futur amb una certa esperança. Ara bé, quin futur?
La situació obliga a actuar amb rapidesa per reparar els danys més immediats mentre es replantegen amb rigor les polítiques de protecció del litoral. La reiteració dels temporals és quelcom irrefrenable i no s’hi pot fer res, però la planificació i les mesures d’actuació han d’estar prèviament estudiades perquè la destrossa no es converteixi en una normalitat resignada. El Delta demana ajuda a crits i aquesta han de ser ràpida i proporcional a la magnitud del repte a tots els nivells, especialment quan d’inversió es tracta. I atenció, perquè el temps, el que corre sobre l’esfera del rellotge, en aquest context, és un factor determinant.
Per Més Ebre a Editorial
