Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Tres anys després de la primera, el Govern espanyol ha plantejat una nova proposta d’atermenament que ha encès el debat al Delta. El que aparentment és un tràmit administratiu, a l’hora de la veritat té conseqüències profundes sobre el territori, els drets i el futur d’una zona tan vulnerable.
El Delta està acostumat a viure en un graciós i inestable equilibri. Cada decisió que s’hi pren té un impacte a curt i mig termini i per això, quan es parla d’atermenament, no es tracta només de delimitacions jurídiques, sinó d’una línia que condicionarà el present i el futur de moltes famílies.
La nova proposta d’atermenament presentada pel Govern espanyol ha generat una reacció contundent a Deltebre, perquè el traçat plantejat suposa una afectació notable sobre propietats, habitatges i activitats econòmiques que, fins ara, havien fet la seva vida amb una relativa seguretat jurídica. La preocupació no és menor: qualsevol ampliació del domini públic marítim-terrestre comporta la sensació de pèrdua de drets consolidats al llarg dels anys.
En aquest escenari, la síndica municipal de Deltebre, Rosa Vandellós, ha impulsat un procés coordinat de presentació d’al·legacions davant la nova proposta. La iniciativa busca vehicular el malestar existent, dotant-lo d’un recorregut administratiu fonamentat i allunyat d’una resposta emocional. Vol ser un exercici de defensa institucional que planta cara a una decisió que molts consideren excessivament allunyada de la realitat del territori.
El debat no és fàcil. L’atermenament respon a criteris tècnics i legals vinculats a la protecció del litoral, i en un context de canvi climàtic i regressió accelerada a causa de la pujada del nivell del mar, l’Estat té l’obligació de preservar el domini públic i anticipar riscos. El problema sorgeix quan aquesta acció preventiva entra en conflicte frontal amb la vida quotidiana d’una comunitat que ja conviu amb la incertesa del seu entorn natural.
Sabem que el Delta és un espai mutable. La línia de la costa avança i retrocedeix. La contínua successió de temporals redefineixen el paisatge. La necessitat de subsistència alterna els equilibris. Per això, fixar una línia administrativa pot semblar una necessitat per ordenar el caos natural. Però també genera una rigidesa que desajusta la complexitat del territori.
Molts veïns perceben que la proposta agreujarà la fragilitat social i econòmica dels municipis afectats, perquè si bé estan en espais naturals d’alt valor ecològic, també estan habitats i tenen teixit productiu, inversions fetes i projectes de vida arrelats. La sensació de que drets adquirits es veuran afectats, és el que explica la contundència de la resposta local.
El debat obliga a una reflexió profunda sobre com cal gestionar el Delta. La protecció ambiental i la defensa territorial haurien d’anar de la mà, però el repte és trobar el punt d’estabilitat que garanteixi la preservació sense perjudicar la realitat humana que hi viu. Les polítiques públiques en un espai tan delicat exigeixen obertura de ment, diàleg, informació transparent i una lectura fina de les conseqüències.
L’atermenament és, en essència, una decisió tècnica amb efectes polítics i socials. Per això, el procés d’al·legacions obert a Deltebre s’ha convertit en l’espai per confrontar arguments objectius i visions de futur. Una oportunitat perquè les institucions escoltin el territori i incorporin aquesta veu a les premisses de la proposta inicial.
El Delta de l’Ebre sovint ha estat l’escenari de tensions entre l’administració i les persones que hi viuen i que coneixen l'autèntica realitat. La seva singularitat el converteix en un laboratori de polítiques públiques que haurien de fer els seus experiments a casa i amb gasosa. Perquè al darrera de cada expedient hi ha persones, famílies, cases, negocis i molta vida. Per això, qualsevol decisió que incrementa la incertesa en un territori permanentment amenaçat per la pròpia natura, mereix un debat profund. No està en joc només una delimitació administrativa, sinó com s’articula la convivència entre protecció, drets i futur. I aquesta línia sobre el paper té un pes que va molt més enllà del traç.
Per Més Ebre a Editorial
