S’encenen candeles

L’any està format per etapes. Com qui salta els quadres blancs i negres d’un tauler d’escacs, comença amb el cicle nadalenc, Carnaval, Quaresma i Pasqua, Sant Joan, l’estiu, Tots Sants i novament, Nadal. Els mesos volen...

Entremig, festes santorals importants com Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, Festes Majors arreu del territori, festivitats locals i altres de  col·lectives com la Diada de l’11 de setembre. En aquest moment, a les portes de febrer, tot just hem iniciat el nou cicle.

Només cal fixar-s’hi una mica per veure que la lluna regeix moltes de les festes que “pugen i baixen”, perquè l’efemèride es calcula a partir de la primera lluna plena de la primavera, en la que es fa recaure la Setmana Santa. Comptant enrere, tenim les 7 setmanes de la Quaresma, i obrint pas, Carnaval. En aquest moment, les Terres de l’Ebre salten de festivitat en festivitat, començant per Sant Antoni, que és molt important, i que ha passat el relleu a la Candelera, que cau el dia 2 de febrer. Les nostres àvies deien: “La Candelera 2, Sant Blai 3, endevina quin mes és”. I després reblaven amb la dita de si la Candelera riu o plora, fent previsió de com havien de ser, meteorològicament parlant, les darreres setmanes de l’hivern, abans del canvi climàtic, és clar.

De la Candelera també se’n diu la festa de la Llum i se la relaciona amb l’espelma o candela que simbolitza la Llum divina que condueix pel bon camí fins a Déu. Això, d’acord amb la fe catòlica, perquè en origen, aquesta és una festa romana, tinguda per pagana, que es va cristianitzar com tantes altres, passant a estar dedicades a l’ampli nínxol de divinitats gregues i romanes, a portar el nom de sants i santes recordats pels seus martiris i morts cruentes, quan els primers cristians reprimien els seus crits i patien per la seva veritat.

En el mateix moment del calendari, quan els ametllers comencen a florir, els romans celebraven les Parentàlia, unes festes de culte als difunts i de purificació, en virtut de la qual visitaven cementiris amb ciris encesos amb el noble propòsit de guiar les ànimes, tot rememorant les peripècies de la deessa Prosèrpina, que a aquestes alçades de l’any ja es preparava per deixar l’Hades i tornar amb la seva mare, Ceres, per beneir i fomentar la germinació dels camps. Per això era la deessa de l’agricultura, la vida, la mort i la resurrecció.

Aquesta mateixa purificació i fertilitat va passar de les mans de la deessa romana a convertir-se en una de les múltiples facetes de la Mare de Déu cristiana, en aquest cas, amb la llum com a símbol. D’acord amb el calendari catòlic es celebra quaranta dies exactes després de Nadal, moment en el que s’estipulava la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i al mateix temps, la purificació de la seva mare, quaranta dies després de donar a llum al noi de la mare.

La festa de la Candela es va estendre ràpidament per tot el cristianisme, convertint-se en un dels símbols més purs, transparents i sense qüestionament possible. Les candeles beneïdes aquest dia es creia que protegien contra el llamp i tenien múltiples virtuts. Avui, havent traspassat mars de segles, ha arribat als nostres dies com un motiu de devoció, però també de festa. A l’Ametlla de Mar faran festa grossa aquests dies, amb una processó que corprèn, que arriba a l’ànima perquè, enmig del xivarri que representa una festa major ben nodrida d’actes, el moment de la processó de la imatge, que els quintos i quintes porten sobre les espatlles, és el que més i millor defineix l’emoció de la Cala, quan es fa el silenci estén les ales. És un moment altament simbòlic per als caleros, que l’esperen durant tot l’any.

Tan de bo la Candelera rigui en tots els aspectes, i que la Llum que simbolitza, guardi les Terres de l’Ebre de qualsevol penúria. I de moment, que comenci la festa! 

Comparteix aquest article

Fés el teu comentari