Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’any 2026 ha començant aportant una sensació col·lectiva de novetat. És com estar al peu d’una muntanya que es va pujant fins al juny, i que al juliol reprèn el camí de tornada. O com un llibre que acaba d’escriure les primeres pàgines i queda la resta del volum per anar vivint. El gener és un sac de novetats en molts aspectes, i la parèmia popular se’n fa ressò amb una certa esperança: “Any comencem, la fi vegem”.
La primera edició del 2026 del diari Més Ebre, any en el que celebrem el nostre 25è aniversari, coincideix amb la Setmana dels Barbuts, la que es considera la més freda de l’any (això era abans), en la que coincideixen Sant Pau ermità, Sant Maur Abat i Sant Antoni Abat, patró de la pagesia i dels animals. Se’l representa amb un porquet i al voltant del seu patronatge s’organitzen grans festes a moltes poblacions ebrenques, molts cops, cobrant més importància aquesta Festa Major d’Hivern que no pas la d’estiu, dedicada a diferents personatges del santoral.
Sant Antoni no és pas un sant d’arrel catalana, sinó que era fill de Memfis, un personatge egipci, l’estimat fill d’una família dedicada a la pagesia, amb possibles i història, que es va convertir al cristianisme, probablement amb l’oposició frontal paterna ; però com que es veu que Antoni era de conviccions fermes, va repartir la seva fortuna heretada entre els més necessitats i va iniciar una vida d’anacoreta enmig del desert que el va veure envellir, perquè si és cert que va néixer a Memfis el 250 i va morir a Kolzim el 17 de gener deL 356 DC, vol dir que va viure més de 100 anys, tota una proesa en aquells temps i en les condicions que devia subsistir.
Sigui com sigui, a l’edat mitjana Sant Antoni era molt popular, fins al punt que es va fundar sota la seva invocació l’ordre religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni, els Antonians, dedicats sencerament a la curació de malalties infeccioses. Una gran part de la seva advocació ve perquè en els temps dels nostres besavis i rebesavis, la pagesia tenia una gran importància, i els animals que ajudaven en les feines sempre feixugues del camp, encara més. La benedicció dels animals -mules, matxos, cavalls, ases i altre bestiar de tir-, el dia del sant, es considerava una acció necessària per procurar la bona salut als animals que tant ajudaven i eren imprescindibles.
Per això, moltes poblacions d’arrel agrícola van adoptar Sant Antoni per patró, una tradició que ha arribat fins els nostres dies amb unes festes consolidades que cada any es repeteixen i que la gent ja espera. Música, gastronomia que sovint reuneix centenars i algun miler de persones, actes litúrgics, la presència d’hereus, pubilles i quintos juntament amb les autoritats municipals i el pregoner o pregonera de torn. La festa en tota la seva extensió entesa com a disbauxa, energia positiva i ganes de passar-ho bé, poblen l’agenda d’activitats d’aquests propers dies, estenent-se, fins i tot, més enllà d’aquest cap de setmana. I sobretot, les curses de cavalls i els 3 Tombs de Sant Antoni, on s’ajunten cavalleries, traginers, carros engalanats, pagesos, portadors i on la presència del sant cobra tota la seva importància. Perquè plogui, nevi o troni, Sant Antoni s’ha de celebrar tal i com el costum mana, al carrer, amb el caliu del veïnat que gaudeix compartint tot el que s’organitza i es reviu cada mes de gener.
Les previsions meteorològiques parlen de llevantada i l’ajuntament d’alguna població, amb un gran sentit de la prudència, ha decidit que és millor posposar la festa que aigualir-la, però tot i així, l’agenda segueix dempeus i aquest cap de setmana, les Terres de l’Ebre estaran de festa.
Esperem que el sant somrigui, tot i ser aquesta la setmana dels esternuts. I en tot cas, no hi ha res que el calmant no curi...
Per Més Ebre a Editorial
