El Govern va fer un anunci favorable als interessos ebrencs, assegurant que accelerarà part del pla director d’actuacions a l’Ebre per reduir el risc d’inundacions, un cop vistos els efectes de la darrera DANA.
La mesura arriba quan la població reclama agilitat i una visió panoràmica i estructural davant una emergència climàtica que cada cop es fa més palmària.
La DANA Alice va deixar empremta al territori, i també una sensació de vulnerabilitat que plana sobre moltes poblacions del Montsià i el Baix Ebre. Ara, el debat sobre la gestió de les lleres, els barrancs i la prevenció davant la possibilitat de noves inundacions, centra el debat polític i social. Aquesta setmana, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat que el Govern i l’ACA prioritzaran determinades actuacions del pla director per mitigar el risc d’inundacions a les comarques ebrenques, enllestint les obres amb més celeritat del previst inicialment.
Paneque va comparèixer en la comissió de Transició Ecològica en seu parlamentària, defensant la gestió del Govern durant el temporal, i recordant que la inversió per mantenir i conservar les lleres s’ha incrementat d’una forma notable en els darrers dos anys. Segons les dades de la consellera, entre 2019 i 2024 s’han executat 1.320 actuacions a Catalunya, amb un pressupost de 19 MEUR, mentre que ara hi ha en marxa prop de 500 projectes per valor de 8 milions. La titular de Territori va insistir que aquesta acceleració “és imprescindible per adaptar-nos als escenaris de canvi climàtic que ja estem vivint”.
Una de les prioritats del Departament és restablir la capacitat de desguàs natural dels barrancs i consolidar els marges a les zones afectades per les riuades. Es vol restituir la normalitat de les infraestructures danyades i garantir que, en cas de noves pluges, el territori estigui millor preparat.
Tot i aquest compromís, força inèdit fins al moment, els grups de l’oposició van coincidir en la necessitat de canviar de model en la gestió urbanística, i que l’execució d’aquests plans d’escurci dels cinc anys previstos inicialment, a dos, perquè es tracta d’una emergència. La qüestió primordial de tot plegat rau en el planejament territorial, que fa no pas tants anys, permetia construir en zones inundables sense tenir en compte que tard o d’hora, l’aigua reclama el que és seu, i per on ha de passar, passa, sovint violentament, exercint una força que es desborda per tots els costats. Per això, tal i com va recordar als membres de la comissió el diputat de la CUP, Dani Cornellà, “les Cases d’Alcanar no s’inunden perquè sí, sinó perquè estan construïdes en un barranc”. I com que de Santa Bàrbara ens en recordem només quan trona, les solucions es comencen a estudiar i aplicar quan ja ha passat alguna desgràcia.
La resposta dels equips d’emergències va ser extraordinària, tal i com Paneque va posar en valor, i reconeixent que es van mobilitzar tots els recursos disponibles per reduir l’impacte sobre la població i el medi natural. Fins aquí, cap queixa. La qüestió ve de més lluny. Ara el pla director d’actuacions s’ha ampliat fins als 37,5 milions d’euros i inclourà nous barrancs per als quals calgui prevenció, especialment en punts altament sensibles.
Ara bé, malgrat la bona predisposició, els terminis administratius no acostumen a acompanyar el temps meteorològic, i cada tardor a l’Ebre mira al cel encongint l’estómac i pregant perquè el temps s’aguanti. Està clar que els municipis afectats necessiten una resposta ràpida, però també duradora, una planificació a llarg termini que entengui que el canvi climàtic no és un episodi puntual.
El Govern ha obert una finestra d’esperança i responsabilitat, tot i que a llarg termini. Gràcies!, però les Terres de l’Ebre ja saben com se les gasta l’aigua. Potser el primer de tot és convertir la prevenció en cultura i la resiliència en política d’Estat. I sobretot, que no es deixi l’Ebre sol davant el pròxim temporal.
Per Més Ebre a Editorial