Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Puntual al calendari, arriba Tots Sants. La tradició i la creença compartida per diferents cultures del món, diu que en aquesta data el vel que separa l’Aquí del Més Enllà es fa tan prim que una simple alenada el desfaria, un simple buf, i que és llavors quan l’esperit dels nostres difunts, pot creuar-lo per visitar als vius i compartir amb ells una jornada única.
Els sentits s’afinen i l’aire es fa dens. L’olor de la llenya cremant, la brasa sota les castanyes i els moniatos, indiquen que la celebració es fa amb la família al complet. Els catalans hem solemnitzat una festivitat que en altres llocs del món es viu amb el mateix percentatge de temor que d’esperança, perquè tractar amb els esperits i el món invisible és un camí que han de recórrer altres sensibilitats.
Tanmateix, el culte als morts està molt arrelat, i és per Tots Sants que la gent visita els cementiris i aprofita la diada per retre un tribut floral, potser acompanyat d’una oració, d’un pensament, d’un sospir que s’endú l’aire de novembre.
Abans, fa no pas tants anys, aquest l’aire de novembre convidava a comprar castanyes rostides i moniatos cuits sobre les brases, perquè el caliu que es desprenia de l’interior de les paperines de paper de diari o d’estrassa, proporcionava una agradable escalfor que confortava les mans i el cos del fred. Avui, de parades de castanyes encara n’hi ha, però ja tenim necessitat d’escalfar-nos les mans. Són estranyes com celebrar Nadal en plena canícula o encendre una foguera de Sant Joan en ple gener. Ara, que venen de gust? Venen molt de gust.
Una castanyada com mana la nostra tradició contempla diversos productes de temporada: les castanyes i els moniatos, i sobretot, els panellets i el vi moscatell són les postres típiques d’aquest dia. Ben bé, el que el fa passar el dia de gris a lluminós, amb permís del canvi climàtic, que ha vingut a trastocar-ho tot.
No és perquè sí que els panellets es mengen en aquesta data dedicada als difunts. Són petites pastes fetes amb farina d’ametlla, que recorden que els morts tornen a casa. Com passava en aquelles masies, que en els temps dels nostres rebesavis enterraven els seus familiars sota l’ametller, just davant de la porta principal. Precisament, amb el fruit d’aquest ametller s’elaboraven els panellets i eren petites ofrenes casolanes que simbolitzaven el retorn del difunt soterrat sota l’arbre. Eren pastes senzilles, aspres i dolces alhora, però fonamentals. Ara, el seu significat ha quedat oblidat a favor d’un comerç de productes de pastisseria molt més refinats, i a preus impossibles. De fet, el Gremi de Pastissers calcula que una família de 4 persones pot gastar uns 25 euros en panellets, aproximadament entre un 3 i un 6% més cars que en campanyes anteriors. I com sempre, els que més èxit tindran seran els de pinyons, d’ametlla, de xocolata i de coco. I compte!, perquè amb la imaginació per bandera, cada any surten al mercat noves variants de panellets, disposades a sorprendre a nous i vells clients, amants de la innovació aplicada a la cosa dolça.
Al costat de la castanyada tradicional, viscuda al sí familiar i amb amics, també s’imposa, cada cop més, una forma de celebrar el dia dels difunts, tan allunyada de nosaltres que no té res a veure, i ho fa perquè és morbosa i divertida: Halloween ja fa temps que conviu amb les castanyeres (aquelles de la faldilla acampanada i les sabates que fan cloc-cloc), recreant un món de zombis, vampirs, foscor i por, que de tant en tant, també fa riure.
Sigui com sigui, el curs de l’any avança a passes agegantades i ens aboca a les festes més íntimes, celebrades a casa perquè a fora abans hi feia fred, i que són part de nosaltres mateixos.
Als nostres lectors i lectores, bona castanyada!.
Per Més Ebre a Editorial
