Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Dissabte passat, moltes persones es van emocionar per un gest: el que va tenir el primer equip del Barça amb les Terres de l’Ebre. Un simple missatge “Terres de l’Ebre, estem amb vosaltres”, va moure alguna cosa important i va fer que el país sencer, de cop i volta, girés la mirada cap a l’Ebre. I per tant, el partit contra el Girona, es va convertir en molt més que un acte simbòlic. I això, enmig del fang, la impotència i la fatiga de molts dies difícils, lluitant contra un nou cop de la natura.
La DANA Alice, que el diumenge 12 d’octubre va descarregar amb violència sobre el Montsià i el Baix Ebre, ha deixat al territori una empremta fonda. En alguns punts es van superar els 300 litres/m2 en només unes hores, el que va obligar als Bombers de la Generalitat a gestionar els més de 600 avisos que van rebre, i a Protecció Civil, a activar una alerta generalitzada que va obligar a evacuar veïns i suspendre classes a diversos municipis.
La Ràpita, Santa Bàrbara, Alcanar, Godall i Freginals han estat, de nou, noms propis d’un desastre natural que ja no és excepcional. Els camins rurals reconstruïts després de la DANA de 2023 han tornat a quedar inutilitzats. En molts punts, els danys s’han superposat als de l’any anterior, evidenciant que el territori viu en un estat d’amenaça permanent i sempre amb els ulls posats al cel.
Al llarg d’aquesta setmana, la prioritat ha estat restituir la mobilitat i garantir la seguretat de les persones. L’ACA ha declarat l’emergència per actuar immediatament a les lleres dels barrancs del Montsià, i els ajuntaments han hagut de prendre decisions doloroses, com l’enderroc d’una desena de cases a Alcanar, que en el seu moment es van construir enmig del barranc del Poll. A tot això, s’hi afegeix el desgast emocional dels equips municipals, voluntaris i serveis d’emergència, que després de cinc episodis similars en set anys, admeten que el cansament pesa més que el fang.
En paral·lel, la Generalitat ha aprovat un pla d’emergència dotat amb 37,5 MEUR, destinats a la reparació d’infraestructures, suport als ajuntaments i compensacions a particulars i empreses. La resposta ha sigut àgil, però quan de temes administratius es tracta, el concepte “rapidesa en l’execució dels plans i les obres”, sol ser quimèric, perquè els procediments administratius avancen més lentament que el canvi climàtic.
La necessitat d’actuar amb visió de futur en un pla estructural de prevenció i manteniment de lleres es fa més urgent que mai. Ara ja no s’hi valen actuacions puntuals, sinó que calen solucions més permanents en un moment que es veu a venir que les DANA formen part d’una nova realitat climàtica, i Alice ha evidenciat que la infraestructura de drenatge i la gestió del territori necessiten una revisió profunda.
Malgrat tot, el paisatge humà que deixa la DANA no és només destrucció. És solidaritat, pagesos que netegen camins amb la pròpia maquinària, brigades municipals treballant sense descans, voluntaris de Protecció Civil i Creu Roja disposats a donar suport a les poblacions afectades. És el millor rostre d’un territori que mai es resigna.
I per això, el missatge del Barça ha tingut tanta força. Perquè, per un instant, la pancarta amb aquell “Terres de l’Ebre, estem amb vosaltres” va convertir un partit de futbol en un crit de complicitat nacional. Una manera de mitigar el sentiment que les Terres de l’Ebre estan allunyades, les grans oblidades, però que són símbols vius de resiliència i dignitat.
Els efectes de la DANA Alice es comptaran en milions d’euros, però també en històries de superació i comunitat. I mentre els veïns continuen netejant, reconstruint i esperant, la sensació és que cada gota que cau pesa més que mai. Però si hi ha una veritat que cap tempesta pot esborrar és que l’Ebre mai es rendeix. Ni es rendirà.
Per Més Ebre a Editorial
