Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Totes les previsions meteorològiques ho advertien: les Terres de l’Ebre estaven en alerta de màxim perill i tenien el 100% de possibilitats de patir els efectes d’una DANA, el darrer cop de cua d’Alice. Terriblement puntual, la DANA va deixar fins a 300 litres/m2 en una tarda-vespre en municipis com Godall, Freginals, Mas de Barberans, Santa Bàrbara o la Ràpita.
DANA són les sigles de Depressió Aïllada en Nivells Alts. Es tracta d’un fenomen meteorològic típic de la Mediterrània que es produeix quan una bossa d’aire molt fred en alçada entra en contacte amb una massa d’aire càlid i humit en superfície. El resultat és una gran inestabilitat atmosfèrica, pluges torrencials i tempestes localitzades, però d’una intensitat extrema. Estem parlant d’un procés natural, agreujat pel context climàtic actual, perquè la temperatura del mar, cada vegada més alta, alimenta les tempestes amb més energia i converteix episodis que no fa tants anys eren excepcionals, en recurrents.
I el que és més preocupant, és que aquests fenòmens no arriben sols. La prova és que les pluges de diumenge passat han afectat camins i marges que tot just s’acabaven de reparar i refer dels danys de la DANA de 2023, i això mentre el govern de l’Estat aprovava ajudes de 2,6 milions d’euros per als municipis afectats per les DANA de la tardor de l’any passat. Això vol dir que les DANA s’encavalquen com capes de fang sobre un territori que no ha acabat de recuperar-se, i que veu com les pèrdues materials i agrícoles tornen a multiplicar-se.
El Montsià i el Baix Ebre han estat les comarques més afectades, amb poblacions com Alcanar, Godall, Masdenverge, Freginals o la Ràpita, que han patit desperfectes importants en nuclis urbans, camins rurals, infraestructures, edificis i finques agràries. Nombroses carreteres i vies van quedar tallades per les inundacions, i més d’un miler de persones van haver de passar la nit en pavellons i centres habilitats. Les imatges dels carrers convertits en torrents, els camins esborrats i els camps negats de fang evidencien que el canvi climàtic és una realitat que cada tardor es repeteix, amb conseqüències agreujades.
Els Bombers de la Generalitat van atendre centenars d’avisos en poques hores, mentre Protecció Civil demanava evitar qualsevol desplaçament i extremar la precaució. Una situació d’emergència que el territori coneix massa bé.
Cada any es repeteix la mateixa imatge: torrents desbordats, rieres convertides en rius i fang cobrint-ho tot. I cada any es renova la mateixa reflexió: es pot evitar? Els experts insisteixen que, més enllà de la força inevitable del fenomen, hi ha un marge d’actuació en la prevenció i manteniment de les lleres i barrancs si es porta a terme una gestió adequada. L’acumulació de vegetació, residus o materials arrossegats multiplica la força destructora de l’aigua i converteix cada pluja intensa en un risc major. Mantenir en condicions aquests punts crítics no és una opció, sinó una necessitat urgent i inajornable.
El canvi climàtic ja no permet mirar cap a una altra banda. Les DANA són més freqüents i intenses, i el sud del país es troba en la primera línia d’impacte. Per tant, la planificació territorial i hidrològica ha de respondre a aquesta nova realitat, amb prevenció, inversions, infraestructura i restauració ambiental. Ara, més que mai, toca anticipar-se al que pugui passar.
Tot i això, la força de la natura no és l’única que s’imposa. Davant de cada episodi, el territori torna a demostrar la seva capacitat de resposta i la seva resistència. Ajuntaments, serveis d’emergència, cossos de seguretat, els mateixos veïns, actuen amb una rapidesa i solidaritat que defineixen l’esperit de les Terres de l’Ebre. I la resiliència, que és una de les seves grans virtuts, un exemple per exigir més previsió, més manteniment i més compromís amb un futur on aquestes situacions, per desgràcia, es veu a venir que seran cada cop més habituals.
Cada DANA evidencia que la natura no oblida, i que la millor manera de conviure-hi és entendre-la, respectar-la i preparar-nos per quan torni a enfadar-se. Perquè hi tornarà...
Per Més Ebre a Editorial
