Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El cap de setmana passat, la Ràpita va acollir la celebració del XX Congrés del Bou Capllaçat, un esdeveniment que ha posat en relleu la vigència d’una tradició arrelada des d’antic a la Mediterrània, que ha generat un gran impacte econòmic a la població. La valoració que se n’ha fet és molt positiva i ara, el relleu el té Amposta.
Així és. El bou acompanya la història de les civilitzacions mediterrànies des de temps remots. A l’antiga Creta, la civilització minoica va ritualitzar la tauromàquia fins a convertir-la en part de les seves representacions religioses; al món ibèric i a la Roma clàssica, el bou simbolitzava força i prosperitat, a mig camí entre els homes i els déus. Aquesta presència continuada al llarg dels segles ha fet del bou un element central en moltes festes i celebracions i, amb diverses adaptacions, la tradició ha perviscut fins avui. Les Terres de l’Ebre són un dels seus exponents més vius.
El territori conserva diferents modalitats que expressen la relació estreta amb el bou: el bou capllaçat, conduït pels carrers amb una corda i que requereix la complicitat de la penya; el bou embolat, amb les boles de foc a les banyes; o el bou a la mar, vinculat a les poblacions costaneres. Aquestes pràctiques, a simple vista ancestrals, configuren un patrimoni immaterial no pas exempt de polèmica per les opinions variades que desperta, però que forma part del calendari festiu i identitari de molts pobles ebrencs.
En aquest context, la celebració del XX Congrés del Bou Capllaçat a la Ràpita ha estat ben significativa. Del 25 al 28 de setembre, l’Auditori Sixto Mir es va convertir en punt de trobada tècnic, social i cultural per als membres de les 23 entitats participants, vingudes de diversos punts de l’Estat espanyol i que formen la Federación Española de Toro con Cuerda, que van compartir experiències, coneixements i reflexions.
El congrés va incloure activitats paral·leles que van aportar una dimensió experiencial molt valorada. Precisament, un dels aspectes més destacats de l’esdeveniment ha estat el seu impacte econòmic, que s’estima en més d’un milió d’euros a la Ràpita i rodalies. Aquesta xifra tan important posa de manifest que les jornades sobre bous són un espai de trobada cultural, però també un motor de dinamització econòmica amb efectes tangibles sobre el territori. El congrés ha actuat, doncs, com a element de projecció, posicionant la Ràpita al centre neuràlgic del debat sobre el bou capllaçat.
Les institucions han subratllat el valor d’aquestes jornades, la germanor que s’hi ha creat i, sobretot, el civisme que sempre ha de prevaldre en una celebració que té un bou com a protagonista. I aquí hi ha un punt d’inflexió en la trajectòria del congrés, que ha reforçat la posició de la Ràpita com a epicentre de la cultura festiva amb bous. El paper de la Penya Bou Capllaçat i amb la col·laboració de l’Ajuntament i altres entitats i empreses, ha estat decisiva per fer créixer aquest esdeveniment, que ja és una trobada de referència dins i fora del territori.
El XX Congrés del Bou Capllaçat s’ha tancat amb èxit i amb la vista en el futur. La propera edició, la XXI, tindrà lloc a Amposta, que recollirà el testimoni i esdevindrà la nova seu d’aquesta trobada, un relleu que assegura la continuïtat del congrés, mentre reforça la idea que la tradició del bou capllaçat és patrimoni compartit de tot el territori.
Per això pren el protagonisme recordant els seus orígens mediterranis i la seva necessària adaptació al llarg dels segles, especialment avui. Mirant endavant, s’obren noves perspectives per a la consolidació i projecció d’una pràctica que combina història, identitat, cultura i economia. Per això, el bou, entès com una icona de la cultura popular ebrenca, es manté com a símbol viu de la relació entre la tradició i un territori, l’ebrenc, que continua evolucionant amb força.
Per Més Ebre a Editorial
