Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’any 2001 a Espanya governava el Partit Popular, un PP presidit per José M. Aznar, que encarrilava entusiasme el seu segon govern consecutiu. L’home i el partit arribaven a la Moncloa carregats de projectes, alguns d’ells no pas exempts de polèmica i de desavinences amb els notables membres de l’oposició, que xocaven contra un mur governamental que no es fracturava fàcilment.
Entre els ministres del moment n’hi havia un, Miguel Arias Cañete, advocat de l’Estat de professió, titular del ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que malgrat el seu perfil, va tenir una trajectòria tan estrepitosa com fugaç. Si per alguna cosa se’l recorda va ser per la fallida del Pla Hidrològic Nacional i per la forma com el venia, dient que s’aprovaria “por cojones” i que a més, fer el tràmit d’aprovació de la llei seria com “un paseo militar”. Ara bé, ni la testosterona de les seves maneres van evitar que el temps i la historia el defenestressin, quedan el PHN derogat. Temps després, Aznar diria que va ser per raons ideològiques, però el cert és que una visió més científica va divulgar que el PHN contenia deficiències ambientals i econòmiques molt importants. Sigui com sigui, amb la derogació, la gent de l’Ebre va agafar aire.
Aquell PHN hauria derivat aigua de l’Ebre cap a Barcelona i Tarragona, Castelló, València, Alacant, Múrcia i Almeria, a raó de 620 Hm3, perjudicant molt el cabal, comprometent la continuïtat del Delta, la forma de viure de milers de persones que tenen la seva activitat al voltant del riu, per no parlar de la biodiversitat i l’impacte mediambiental que aquest traspàs d’aigua portaria.
L’oposició frontal al PHN va tenir noms i cognoms, i es diu Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), un moviment social que va néixer pel rebuig a la política de transvasaments pel PP, política que comptava amb el suport de la Generalitat convergent, tot sigui dit de pas. La Plataforma, sola, sense cap tipus d’ajut institucional ni empara de cap mena, va prendre acció opositora en un PHN que, clarament, perjudicava el riu i totes les formes de vida i de viure que es mouen al seu voltant.
D’això fa 25 anys. Des d’aleshores, la Plataforma ha organitzat diverses mobilitzacions en les que han participat milers de persones, han assistit a incomptables reunions amb les més altes esferes de la política catalana i nacional, i han creat una visió de com cal fer les coses perquè tinguin efecte i es converteixin en inqüestionables: amb estudi, amb ciència, amb reflexió, amb sentit comú. Aquest és el seu secret i cap altre. Per això la gent segueix els líders de la Plataforma, i per això han aconseguit tenir i mantenir, un nivell de confiabilitat que no té esquerdes. I aturar un PHN que ja tenia forma de llei, no era gens fàcil. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, juntament amb altres entitats, com la Coordinadora Antitransvassament, i tota la gent que els recolzava, han aconseguit que l’aigua de l’Ebre tingui uns defensors a ultrança que no donen el braç a tòrcer.
El 2005 la PDE va ser mereixedora de la Creu de Sant Jordi i també de la medalla d’or de la ciutat de Tortosa, dos anys després. Ara, la PDE celebra el seu 25è aniversari. Ho fa com acostuma a fer-ho tot quan de mobilització social es tracta: amb alegria, amb agitació, amb esverament, perquè la celebració és una festa que tindrà ressò cultural, social, estratègic, de memòria, de reconeixement i d’impuls per seguir lluitant en el que creuen i, al final, en el que és necessari. Però compte i alerta, perquè la celebració ve de gust i és molt merescuda, però la lluita continua. Com diu el portaveu de la Plataforma, Manolo Tomàs, cal estar alerta perquè el futur ve carregats de reptes”. Però la plataforma té ànim per afrontar el que vingui, aprendre’n i superar-ho. Que sigui per molts anys!
Per Més Ebre a Editorial
