Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Després de dècades de denúncies i mobilitzacions, la Diputació de Tarragona ha aprovat definitivament el projecte per arranjar la carretera d’Amposta a Poble Nou del Delta. Aquesta és una noticia llargament esperada per un territori que ha patit durant massa temps l’injust abandonament institucional i les conseqüències d’un traçat estret i perillós.
Les carreteres uneixen pobles i connecten persones. Però algunes simbolitzen el silenci de les administracions i el cansament de la ciutadania. La carretera T-2021, entre Amposta i Poble Nou del Delta, n’és una. Durant anys, ha estat coneguda com la carretera de la vergonya. I ara, per fi, sembla que la llum al final del túnel es comença a veure.
Ahir dijous, la Diputació de Tarragona va aprovar definitivament el projecte de millora de la carretera. No és una obra baladí, amb un pressupost que frega els 13,5 MEUR, que s’invertiran en l’eixamplament de la calçada fins als 6-8 metres, la renovació completa del ferm, la millora de la seguretat viària i la creació d’un itinerari ciclista en 2,72 Km dels gairebé 10 de la carretera. Es tracta d’una intervenció estructural que millorarà la mobilitat, posant fi a dues dècades d’inacció política i de reclamació ciutadana.
La història d’aquesta carretera és una cronologia de promeses incomplertes. Fa vint anys que el veïnat, les entitats i les plataformes ciutadanes clamen per una solució que converteixi en viable i segura aquesta carretera. Durant tot aquest temps, però, els governs de tots els colors que han passat per les institucions concernides -Diputació, Consell Comarcal i Ajuntament d’Amposta -, no han donat una resposta clara. Mentrestant, la carretera, que és molt transitada, s’ha anat degradant fins a convertir-se en un eix insegur, estret, mal senyalitzat i amb vorals pràcticament inexistents, especialment perillós per a vianants i ciclistes.
La T-2021 no és una via qualsevol. És el principal accés a Poble Nou del Delta, un nucli amb un fort component turístic, afavorit pel seu entorn natural, que cada any crida un volum de visitants que va en augment. També és una carretera agrícola, clau per al transport de productes locals com l’arròs i per a la connexió amb zones d’interès mediambiental. Vist així, el seu mal estat suposa una pèrdua de competitivitat econòmica, però sobretot, una amenaça per les persones que hi circulen.
Al llarg dels anys, s’han produït diversos accidents, alguns amb conseqüències mortals. La inseguretat vial i el perill han crescut de la mà de l’increment del trànsit local. Però és que a banda, fins ara es tractava d’una qüestió de dignitat territorial.
La pressió social ha estat importantíssima per arribar al punt actual. Plataformes com #Carretera de la Vergonya, entitats veïnals, associacions i particulars han organitzat i participat en mobilitzacions, marxes lentes, reunions amb polítics i fins i tot actes de protesta simbòlics. També l’Ajuntament d’Amposta, que ha tingut una actitud proactiva en els últims anys, ha contribuït a mantenir el tema sobre la taula. Però tot plegat hauria estat impossible sense una ciutadania persistent, capaç de transformar la indignació i la necessitat en motor de canvi.
Ara cal que el calendari es posi de cara. Des d’ahir mateix el projecte ja és definitiu, però encara no està executat. Caldrà adjudicar les obres, licitar contractes, seguir els terminis amb transparència i evitar retards injustificats. La carretera de la vergonya ha de convertir-se, aviat, en la carretera de l’orgull recuperat.
Arribar fins aquí ha sigut una lliçó de memòria col·lectiva i l’advertiment per a les institucions que no es poden deixar de banda les demandes legítimes de seguretat i dignitat per motius polítics o pressupostaris.
La lluita per la carretera entre Amposta i Poble Nou ha estat, també, una lluita per la visibilitat del Delta de l’Ebre, amb la seva fragilitat i la seva riquesa. Ara és moment de començar a recosir aquest paisatge amb infraestructures segures, modernes i sobretot, respectuoses amb l’entorn. Perquè una carretera no ha de ser símbol de vergonya, sinó de futur.
Per Més Ebre a Editorial
