Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La festivitat de Sant Jaume marca l’inici del període més intens de celebracions a les Terres de l’Ebre. A partir del 25 de juliol, pobles i ciutats enceten les seves Festes Majors, un calendari que omple places i carrers fins ben entrada la tardor.
Cada any, la festivitat de Sant Jaume dona el tret de sortida a un dels moments més esperats del calendari ebrenc: les Festes Majors. El 25 de juliol és sinònim de retrobament i de l’inici d’un recorregut festiu que s’allarga durant setmanes, implicant pobles i ciutats de totes les dimensions. Sant Jaume d’Enveja, Masdenverge, Poble Nou del Delta, la Ràpita, Tivissa, Arnes, la Torre de l’Espanyol, Benissanet, Xerta, Campredó i Camarles són només alguns dels municipis que, coincidint amb la festivitat del seu patró, obren un període en què la cultura popular, la tradició i la convivència esdevenen protagonistes, tant uns dies abans de la festa grossa com uns dies després, potser per allò de fer un ressopó festiu abans de donar per tancat l’esdeveniment.
Les Festes Majors són molt més que una cita al calendari, tant si s’hi participa com si no. Són una excusa perfecta per a un retrobament familiar i per fer del carrer l’escenari de tots els actes. I malgrat aquests trets en comú, no hi ha dues Festes Majors exactament iguals, perquè cada municipi aporta la seva personalitat. Tanmateix, tots comparteixen un mateix objectiu: celebrar allò que els identifica i els cohesiona. Per això els actes tradicionals —des de les processons solemnes fins a les cercaviles que omplen els carrers de música i color, sovint amb les bèsties, gegants i nans del municipi per bandera— mantenen un pes fonamental dins la programació, combinant-se amb concerts, sopars populars i espectacles pensats per a tots els públics.
No hi falten tampoc els festejos amb bous, un dels elements més arrelats a la cultura festiva de les Terres de l’Ebre. Malgrat la diversitat d’opinions que generen, continuen sent un dels reclams més multitudinaris, juntament amb els castells de focs, les activitats infantils i les actuacions de grups locals i nacionals. Unes cites que atrauen veïns, visitants i antics habitants que tornen al poble per compartir uns dies d’alegria col·lectiva.
Ara bé, la importància de les Festes Majors va més enllà de la programació d’actes i del seu aspecte lúdic: són un motor de dinamització social i econòmica. El comerç local, la restauració i els sectors vinculats al turisme viuen unes setmanes d’activitat intensa, alimentada per la presència de centenars de persones que busquen gaudir de l’oferta festiva. Però, sobretot, les festes són un punt de trobada entre generacions, entre quintes, on la tradició es transmet i s’adapta, i on les noves propostes conviuen amb els actes més arrelats. Perquè no hi ha festa sense pubilles i hereus.
A les Terres de l’Ebre, l’estiu és sinònim de vida al carrer, i les Festes Majors en són el millor exemple. Des de finals de juliol fins ben entrada la tardor, el territori es transforma en un plató compartit, on cada plaça i cada carrer es converteixen en un punt de trobada. Són jornades en què es difuminen les presses i on, per unes hores o dies, la vida quotidiana deixa pas a la celebració.
La festivitat de Sant Jaume és, en aquest aspecte, una data molt assenyalada, el punt d’arrencada d’un període que defineix l’essència ebrenca. Festes que combinen actes solemnes i populars, el nou i el vell, i que conviden a gaudir del millor de l’estiu: estar junts, compartir espais i mantenir viva una tradició en constant renovació.
Les Festes Majors són la carta de presentació de l’estiu ebrenc i la millor excusa per sortir al carrer i celebrar. Un signe inequívoc que l’estiu es troba al seu zenit i que la tardor encara queda lluny. Entre processons, bous, cercaviles i sopars populars, el territori viu la seva època més intensa, demostrant que les Festes Majors continuen sent, per damunt de tot i abans de res, una celebració compartida.
Per Més Ebre a Editorial
