Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa unes poques setmanes, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) va celebrar les seves eleccions internes, resultant el doctor en infermeria, Gerard Mora López, president de l’entitat, de la que fins ara era secretari. La junta renovada té per davant molts reptes ha d’afrontar a partir d’ara. Gerard Mora els desgrana en aquesta entrevista en exclusiva per al diari Més Ebre.
Gerard, com és la nova junta de CODITA?
És una junta en part continuista i en part de renovació. Tenim membres que continuem i sis que són nous, perquè penso que les necessitats de la professió han canviat. Durant aquests anys s'ha fet una feina molt invisible per organitzar el col·legi, entrar en la digitalització, i ara cal donar una nova embranzida.
En què consistirà aquesta nova mirada?
Per exemple, un dels elements importants que plantegem és recuperar el lideratge com a institució, amb contactes, treballant amb altres institucions i col·legis professionals. També, apropar el Col·legi a les companyes, a les infermeres, i per això, a la Junta tenim persones dels diferents àmbits: de la recerca, la gestió, l'assistencial, i també de diferents territoris, de Tarragona, Reus, Valls, les Terres de l'Ebre, per poder aproximar la professió a totes les companyes, i a la ciutadania, difonent a la ciutadania què fan les infermeres.
Trobes que encara cal explicar què fan les infermeres?
Totalment. Si preguntes què fan les infermeres, la gent relaciona la resposta amb tasques o tècniques: és la professional que treu sang, la que fa la cura, la que ve a l'habitació de l’hospital. Però hi ha molt més: les infermeres fem gestió, liderem equips, fem recerca. Aquí a Tarragona tenim exemples d'infermeres que estan liderant recerques que impacten sobre el sistema de salut, i cal visibilitzar aquesta tasca. A més, la professió ha canviat i ara podem desenvolupar totes les competències que tenim. Tot i així, encara hem de treballar aquest reconeixement professional, les especialitats, els elements que estan damunt la taula.
A nivell social, com es pot prestigiar la professió?
Amb una reivindicació que tenim: la reclassificació professional. Des de fa més de 20 anys, les infermeres cursem el grau amb 240 crèdits, igual que la resta de professions sanitàries. Per exemple, un professional de la psicologia, de la farmàcia, de la biologia, que estan treballant dins el sistema de salut, poden optar a determinats llocs de treball i de gestió, als quals les infermeres no podem optar. Per tal de revertir aquesta situació estem treballant amb el Departament de Salut. I a més, les dades i els rànquings demostren, som una de les millors facultats d'infermeria de l'Estat.
Amb el Departament tracteu de la necessitat de passar d’un A2 a un A1?
Ara mateix, una infermera surt de la facultat amb un títol A1 de 240 crèdits. Ens hem quedat amb el títol arcaic de diplomats, quan ara, als diplomats se'ns equipara amb el Marc de Qualificacions (MECES). Llavors, fa falta aquest canvi normatiu i administratiu que ens equipari. Pensem que l'Estatut Marc és la via per rescabalar la desigualtat cap a les infermeres.
Hi ha diferents àmbits assistencials en els quals es pateix una greu manca de personal. En el cas de les infermeres falten professionals?
Sí, i ho tenim comptabilitzat. Per igualar les ràtios europees i garantir la seguretat i la qualitat assistencial, a Tarragona província fan falta 4.000 infermeres. A més, en els propers 10 anys es jubilaran unes 100 infermeres a casa nostra. Hi ha estudis que demostren incrementar un 10 % les plantilles d'infermeres augmenta la supervivència de les persones usuàries en un 7 %. Aquesta és una altra de les reivindicacions, així com també el reconeixement de les especialitats de les infermeres. Som de les poques comunitats que no hi ha creats llocs de treball específics per a infermeres especialistes, fet que provoca que moltes infermeres marxin cap a altres províncies. A més, en aquest moment tenim una població envellida que anirà a més, i un dels reptes pendents és el lligam entre l'àmbit social i de salut.
En quins altres àmbits, més enllà dels hospitals, fan falta infermeres?
A l'atenció primària i l’atenció comunitària som clau. Estem treballant perquè es desenvolupi una llei que reguli que a les escoles i instituts ha hagi una infermera per atendre accidents, però sobretot per donar suport a nens amb patologia crònica, i formant part del disseny dels programes docents. També a l'àmbit residencial i en geriatria, en salut mental, on tenim infermeres especialitzades. I després, ja està regulat que grans empreses han de tenir una infermera del treball en plantilla. A les presons hi ha infermeres. A tot arreu on hi ha salut o malaltia, hi pot haver una infermera. Hi ha infermeres a les nuclears, a la salut pública, en molts àmbits. Tenim la sort que podem veure les persones des que neixen fins que moren, en tots els àmbits de la seva vida, el treball... Això trenca la visió d'infermera i hospital.
Gerard, què passa a l’Hospital d'Amposta?
Doncs que la nova gerència ha decidit eliminar la direcció infermera. Les infermeres continuen generant supervisors, però la visió de coordinació i estratègica s'ha eliminat. Això impacta en el lideratge infermer, en l'organització del centre i en l'atenció als usuaris. En breu tenim una reunió amb el gerent de l'Hospital Comarcal d'Amposta, per demanar-li que repensin aquesta situació, que va en contra de totes les recomanacions nacionals, internacionals i fins i tot de l'OMS. Hi estem treballant, juntament amb el Departament de Salut i amb diferents societats científiques. Hi ha moltes dades que parlen sobre els sistemes, de com funcionen, i el que cal evitar perquè això impacti sobre l'atenció dels usuaris. És l'únic centre de Catalunya que ha passat això.
Quantes infermeres estan col·legiades a CODITA?
Tenim 4.752 infermeres col·legiades, a data d'avui. Ara estem tractant 100-120 noves infermeres que seran molt benvingudes. Aquest és un any relativament bo, on el que s'han ofert bastants contractes a la província. En aquest cas, un dels reptes que ens hem de plantejar és evitar que marxin, perquè tenim el deure de retindre-les. Aquí, el Col·legi, les institucions, el Departament, hem d’estar alineats.
Abans d’acabar...
Hi ha un tema que preocupa, i és que durant els últims anys, quasi el 40 % de les infermeres que tenim s'ha plantejat, en algun moment, deixar la professió. Per això des del Col·legi oferim suport psicològic, i volem formar un grup de treball per poder engegar iniciatives que millorin el seu benestar, cursos d’autocura, programes socials, etc., no tan relacionats amb la professió, sinó més socials, per fer xarxa entre les infermeres perquè es puguin ajudar, perquè aquest 40 % és una dada preocupant. Per això posarem esforços per intentar, des del nostre àmbit, disminuir-la. Les infermeres suporten molta pressió, amb desgast físic, el desgast de la conciliació familiar, perquè es fan torns, nits, caps de setmana, i també desgast emocional. Són situacions que pesen. Per això des del Col·legi procurem aportar tota l’ajuda necessària.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
