Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El 7 de juliol del 2025 va originar-se un incendi al barranc de l’Infern de Paüls. Va créixer cremant més de 3.300 hectàrees, desencadenant un autèntic infern. Les condicions meteorològiques no van ajudar gens. El dia 9 de juliol, els Bombers van aconseguir tancar el perímetre del foc, però el pitjor havia d’arribar.
El 10 de juliol, Antonio Serrano, membre de l’EPAF va patir un accident mortal en precipitar-se des d’una altura mentre treballava entre Paüls i Alfara de Carles. Ara, la seva família i amics li reten homenatge.
José Angel Serrano és germà d’Antonio Serrano i un dels principals promotors de l’homenatge. Explica tots els detalls en aquesta entrevista en exclusiva per al diari Més Ebre.
Abans de res, com era l'Antonio?
Parlar del meu germà Antonio és molt fàcil. Prefereixo presentar-lo com m'han parlat les persones que l'han conegut, tant esportivament, com laboralment, com les seves amistats. Qui ha compartit una mica de la seva vida sap que era una persona totalment entregada als altres. Sempre involucrat en tot el que feia, també laboralment a l'Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF) dels Bombers. Qui l'ha conegut sap que la muntanya, especialment el Mont Caro i les Terres de l'Ebre eren la seva passió. A nivell familiar, era el germà amb qui tenia més afinitat. Compartia amb ell temes esportius, de natura, fins i tot de música. Llastimosament ens hem perdut concerts que ja teníem programats i amb les entrades comprades, i no hi hem pogut anar. Antonio generava bon rotllo a tot arreu, i col·laborava amb associacions com Projecte Sostre, a Barcelona, dedicat a persones sense llar. També col·laborava amb l'ONCE, ajudant perquè nois invidents poguessin participar en curses. Personalment, l'Antonio era un 10.
Estàs dibuixant un retrat de l'Antonio com algú amb una enorme humanitat i un gran sentit social, molt més enllà de la feina…
És així. Per exemple, quan va caure la DANA a València, sense dir res a la família per no preocupar-nos, va agafar una motxilla i se'n va anar una setmana allà, de forma voluntària, fins que van arribar els Bombers de la Generalitat i va poder col·laborar de manera oficial. Però abans, va estar una setmana sense saber què menjaria ni a on dormiria. Era una persona que prioritzava el benestar dels altres abans fins i tot del seu.
Antonio va participar activament en les tasques d'extinció de l'incendi de Paüls de l'any passat i va ser allà on va passar la tragèdia. Què va passar aquell dia?
El meu germà vivia a Barcelona amb la seva dona i el seu fill. El dia 9 de juliol van demanar voluntaris d’EPAF perquè l'incendi ja estava força controlat. Aquell dijous dia 10 de juliol al matí, l’Antonio va arribar a Tortosa, i cap al migdia, els voluntaris treballaven en una zona complicada on hi va haver un esfondrament de roques que el va agafar al costat d'un penya-segat força pronunciat, on va passar tot.
Aquest dissabte se li retrà homenatge a Antonio, passats 10 mesos de la seva mort. En què consistirà l'homenatge?
Bé, a les Terres de l’Ebre se'ns coneix per la faceta esportiva, sobretot pel futbol i sobretot per la porteria, perquè dels cinc germans, quatre hem estat porters, inclosa la meva germana Marta, al femení del Tortosa, a la dècada dels 90. Antonio, que era el petit, va seguir els passos de la resta de la família. Per tant, per homenatjar-ho, què millor que un partit de futbol? Pensem reunir persones que el van conèixer, que van jugar amb ell, que van compartit coses amb ell. Però també ho volíem fer d'alguna manera oficial, de manera que jugarem dos partits. A les 9.30 hi haurà un partit que serà d'amics, amb gent de totes les edats i categories, on ens trobarem persones que fa temps que no ens veiem les cares, amb un nexe d'unió que és el meu germà Antonio. Després, com que és un acte oficial, hi haurà l'homenatge a la meva mare, a la seva dona, i tindrem uns parlaments per part de les autoritats i de la família. Ens acompanyarà la consellera d’Interior, Núria Parlón, entre altres autoritats. I després ho volíem rematar d’una forma més oficial, perquè l’Antonio va estar molts anys federat al futbol base del Tortosa, i parlant amb ells, es van prestar a col·laborar en el que calgués. Aleshores, jugarem un partit a les dotze del migdia, entre el Tortosa i una selecció dels equips en què va participar l’Antonio.
Quina resposta heu rebut per part de les persones, clubs, entitats i organismes a l'hora d'organitzar l'homenatge a l'Antonio?
La resposta ha estat totalment positiva, sobretot perquè tant el meu germà com la família ens coneixen molt. Som maños, però vam arribar a Tortosa quan el meu germà tenia set anys i jo dotze. És a dir, tota una vida a les Terres de l'Ebre, i sempre vinculats al futbol. Totes les entitats, totes les portes que hem tocat per col·laborar, han tingut una predisposició superior. En aquest aspecte, vull agrair a tota la gent que col·labora en primera persona per crear una jornada d'amics de l'Antonio, i que des del segon zero han volgut estar presents i donar suport a la família.
Serà un acte obert en què el públic que vulgui podrà assistir a les trobades futbolístiques?
Qui hi vulgui venir, encantats de la vida. Serà un acte en part institucional, però sobretot familiar, amb amics i persones conegudes, que ens unim per homenatjar qui crec que ho té molt merescut. Les portes estan obertes a tothom que hi vulgui participar i sumar-se a l'homenatge a l'Antonio amb la seva presència en un dia tan especial.
I per acabar...
Vull expressar el meu agraïment i el de la meva família a totes les persones que s'han posat al nostre costat. A l'Ajuntament de Tortosa que ha mostrat la seva predisposició a tot; al Club de Futbol Tortosa-Ebre, especialment a Mariano i Pere, que els tenim al costat des del primer instant; a tota la gent que participarà en allò que hem programat, i que està compromesa des de ja fa temps. I en especial, a una persona que conec des que vaig arribar a Tortosa, a qui quan li vaig dir que volia organitzar aquest homenatge i em va dir “José Ángel, el que necessitis, el que vulguis, hi seré”, que és Michel Viñas. Jo vaig debutar amb el seu pare a Tortosa quan ell era president i jo tenia 17 anys. És algú a qui li vull agrair especialment la dedicació i la col·laboració perquè l'homenatge al meu germà Antonio surti com esperem.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
