Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’any 2024 va entrar en funcionament la Barhanus de Tortosa, el centre que atén a nens i adolescents de les Terres de l’Ebre que són víctimes de violència sexual, i també les seves famílies.
Es tracta d’un centre de Suara-Cooperativa, pertanyent a la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència. Patrícia Benet i Mariola Arqués expliquen tots els detalls del funcionament del Barnahus de Tortosa en aquesta entrevista en exclusiva per al diari Més Ebre.
Què és el model Barnahus?
És un model d'atenció integral i multidisciplinari que atén a xiquets i xiquetes que han estat víctimes de violència sexual. La Barnahus forma part de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i a l'Adolescència. Els professionals de diferents departaments de la Generalitat que hi intervenen treballen de forma col·laborativa, integrada, i en un mateix espai. Els departaments són Interior i Seguretat Pública, Salut, Desigualtat i Feminisme, Justícia i Qualitat Democràtica, Educació i Formació Professional, i Drets Socials i Inclusió. Treballant de forma coordinada evitem que el xiquet pateixi amb l’explicació del relat.
Quin procés segueix una víctima d’abús sexual fins que arriba al Barnahus?
Es segueix un protocol que comença amb la detecció, que fa que es pugui derivar al Barnahus. Els departaments clau són Interior i els Mossos d'Esquadra. També Educació, perquè els xiquets obligatòriament van a l’escola on hi ha uns professionals de referència, així com també a Salut. Tots els membres del circuït estan sensibilitzats perquè creuen en l'estratègia, i també són derivadors.
La família també pot funcionar com a entitat derivadora?
Sí, com a familiar també pots rebre aquest missatge, o detectar indicadors de conductes sexualitzades o malestar general que indica que hi ha alguna cosa. Llavors, el professionals o persona de confiança que ha recollit aquests indicadors, pot iniciar la derivació.
L'any 2025, Barnahus va atendre 3.700 casos. És un increment substancial respecte a altres moments o altres estudis anteriors?
Com que s'ha reforçat la detecció i la derivació de casos passant per una porta única, la comptabilització és més fàcil. Caldrà que passi un temps per saber si aquest augment és real o si estem parlant d'un tema estadístic. Jo crec que la publicitat, els circuits, l'esforç dels departaments, fa que es creï aquest espai on tothom estigui alerta i sensibilitzat. Jo crec que això ajuda a que els casos invisibilitzats s'hagin atrevit a parlar. Crec que és la suma de tot: formació especialitzada, molts més professionals i el fet que hi hagi un únic servei que facilita poder acudir a un sol lloc.
Quan la violència sexual és intrafamiliar, què implica?
El principal és saber si l'infant o l'adolescent està protegit. Llavors, si la violència es dona a l’àmbit familiar, el xiquet es pot separar de l’entorn immediat mentre es clarifiquen els fets. Després, tothom que ha intervingut en el procés d'urgència, es reunirà per veure com s'enfoca el cas. El xiquet o xiqueta parlarà amb els equips que aborden els casos que s'han produït dins el sistema familiar i del cercle de confiança proper. Això fa que la intervenció sigui força delicada i complexa, perquè molts cops, els fets que es produeixin en aquest entorn familiar fan que hi hagi uns vincles afectius de dependència emocional o econòmica. A nivell d'intervenció, l'infant sempre està al centre de l'atenció del Barnahus, primant la seva protecció, protegint-lo i valorant la seva situació social. Llavors, es necessita molt de suport i sensibilitat perquè l'estructura familiar, de cop, es desintegra, i aquella persona de confiança passa a ser l'enemic. Per això la intervenció de la treballadora social i la psicòloga són molt importants.
Un alt percentatge de les víctimes són noies. A què respon aquesta diferència entre nois i noies?
Tot es deu a dinàmiques estructurals de gènere perquè en la majoria dels casos, els agressors són homes. Les desigualtats de gènere influeixen en situacions de violència sexual. I en el cas dels nens, molts casos s'invisibilitzen.
Pel que fa a la franja d’edat?
Hi ha més casos en la franja entre 12 i 15 anys, que són adolescents, però també hi ha un percentatge de nens petits. La maduresa d’una persona de 15 anys o d’una criatura de 7 o 8, és diferent i cal adaptar l'abordatge a l'etapa evolutiva del menor. En franges d’edat molt curta es treballa amb dibuixos, jocs, materials simbòlics per expressar emocions i experiències sense usar un llenguatge verbal complet. En els adolescents podem fer una narració adaptada, tenint en compte que essent més grans, poden sentir vergonya, i por de judicis socials. Els casos s'analitzen un per un i cada intervenció s'adapta depenent de la franja d'edat i de l'infant en sí. A part, el Barnahus també ofereix serveis com art-teràpia, tallers grupals i intervencions amb animals.
Al centre Barnahus de Tortosa vau atendre 103 casos el 2025. Són molt casos...
Sí. L'abús sexual hauria de ser zero, però les Terres de l’Ebre no s’escapen d’aquesta xacra. La ubicació de la casa es va establir a Tortosa perquè tingués millor comunicació, també a nivell de mobilitat, però les derivacions venen de tot el territori.
A les persones que no s'atreveixen a demanar ajuda, quin missatge se’ls pot enviar?
Que s'atreveixin a dir que necessiten ajuda. Jo crec que és important diferenciar qui ha patit violència sexual o qui ha rebut la revelació. Jo animo a que busquin un entorn i una persona de confiança que els pugui donar ajuda i suport. Es pot comunicar al metge de capçalera, a l’escola, fins i tot, anar directament a la plataforma “Tot OK?” (www.totok.cat), i comunicar per telèfon, per WhatsApp o a través d’un xat en línia. Després, hi ha el telèfon d'Infància Respon, que és 11 61 11.
També hi ha circuits que condueixen a una Barnahus i a un al sistema de protecció.
En l’altre cas, el de qui rep la revelació?
No ha de preguntar més enllà del que li han explicat i buscar persones de referència per buscar ajuda. És molt important, sobretot, escoltar l’infant, creure'l, i no pressionar-lo amb preguntes. La web Tot Ok? és segura, anònima i confidencial. És clar que costa molt explicar tot això. Els departaments més derivadors són els que creen més vincle amb les persones, com ara Salut o Educació. És molt important que els professors no s’aclaparin davant d’una possible revelació, sinó que donin confiança i tranquil·litat per iniciar el circuit i posar l’infant en una posició que garanteixi la seva seguretat. I agrair-li per ser el receptor d’una revelació que el xiquet no ha pogut revelar ni a la seva família.
Per Més Ebre a Actualitat
