Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa pocs dies es presentava al públic un projecte ben singular: “Dona i Essència”, ideat per la cantant roquetenca Anna Amaré. Es tracta d’una proposta multidisciplinar, artística, musical, teatral i plàstica, que rota al voltant de la vida i la música de dotze artistes imprescindibles de la història de la música. La posada en escena crearà un espai d’interacció entre diferents disciplines artístiques, que van des de l’interiorisme fins al disseny gràfic, recreada per alumnes de diferents instituts ebrencs. Música, educació i història es donen la mà.
Anna Amaré explica els detalls de “Dona i Essència” en aquesta entrevista en exclusiva per al diari Més Ebre.
Anna, què és “Dona i Essència”?
És un projecte transversal que, a través de l'art, vol incidir en l'educació i provocar una transformació social fent xarxa. Aquest és un projecte ebrenc, com un bon guisat que es va cuinant a foc lent, creat, promocionat i mimat aquí. Es tracta d’un projecte compost per diverses fases. La primera de les quals, està centrada en un espectacle multidisciplinari, en el qual la base és musical, amb la dona com a eix central.
Dones que canten o que han cantat?
Sí, són les veus de dotze dones artistes, i la tretze soc jo, que habito les altres 12, posseint-les i intentant compartir el seu missatge. L'espectacle té una base musical, però sustentat per altres disciplines artístiques, conjugant paraula, cos, arts gràfiques i interiorisme. Amb tot això creem un espectacle que dona visibilitat a artistes consolidats de Terres de l'Ebre i a futurs artistes que ara estan acabant les seves formacions. L’objectiu final és provocar una certa transformació social utilitzant totes aquestes eines.
Les dones que esmentes són molt importants. Estem parlant de tòtems com Aretha Franklin, Tina Turner, Janis Joplin, Chavela Vargas...
Sí, són 12 dones reconegudes a nivell mundial. Veuràs, a banda de formació musical, també tinc formació en treball social, ciències humanistes, psicologia i neurociències. Sempre he sentit curiositat per saber com s'estructura la ment humana. Pel que fa a la tècnica vocal, la meva passió és la música negra de les dones afroamericanes: el blues, el swing, el jazz. A principis de l’any 2000 donava classes aprofundint en tècniques vocals. Llavors rascant tècnica vocal, vaig acabar topant amb una visió de l'ànima, buscant el perquè d’aquestes dones, i era perquè havien tingut una trajectòria de vida crua, de resistència, i malgrat això, van transcendir el dolor convertint-lo en art. Aquest espectacle fa un viatge que transmuta el dolor en art. Llavors l’any 2005 vaig muntar el primer espectacle, que vaig estrenar a Terres de l'Ebre. Constava de tres músics i jo, que cantava i explicava anècdotes de la vida d’aquestes dones. Després, el projecte va quedar un calaix, i fa una mica més d’un any vaig decidir desempolsegar-lo.
Començant des de la base, però amb una nova empenta?
I també de la mà de l’Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l’Ebre (ADEDE), especialment de la Isabel Carrasco. Em van convidar a participar en una taula rodona amb dones de diferents professions, i allà vaig explicar que tenia un projecte i que volia reactivar-lo i ampliar-lo. També compto amb el suport de l’IES de l’Ebre, de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI) i de l’Escola de Dansa i Arts Escèniques Le_Scènica d’Ascó. Aquesta xarxa està viva i s’amplia convertint el projecte en el que és avui. Llavors, jo vaig començar a parlar de dones afroamericanes l'any 2000, i a dia d'avui, estem teixint un pont invisible pel qual transita el Mississipí, el Sena i l'Ebre.
El Sena?
Sí, perquè a la visió de les dones afroamericanes s’uneix Europa, i també parlo de dones franceses i espanyoles que tenen les seves històries. Del blues es diu que neix la música moderna, de la desesperació, de com cantaven els homes i dones negres que treballaven als camps de cotó. Aquelles esclaves eren explícites, però aquí les dones tenien un esclavatge invisible mentre treballaven l'arròs, la vinya, l'olivera. Com aquestes dones de l'Ebre, moltes altres dones del món amb altres històries. He volgut donar visibilitat a aquesta sinergia entre cultures, tradició i costums, conjugar-ho tot i oferir-ho al públic a través d'un repertori de cançons triades per treballar-les també a nivell social i educatiu.
Dona i essència està passant per diverses fases que segueixen una brúixola. En quin punt està?
Ara, les 160 persones que estem implicades en aquest projecte, estem treballant l’estructura de l’espectacle des del punt de vista dels diferents equips de treball. La base és l'equip de músics, amb direcció musical de Miguel Ángel Zaragoza; el baix i contrabaix és Quique Pellicer; Cristian Serret és el saxofonista i percussionista; Josep Jordà és el bateria, i Pablo Díaz és guitarrista. Jo poso la veu. També es llegiran uns fragments escrits sobre la vida d’aquestes dones, i que interpretaran Aida Mayor, de Roquetes, i Marta Viladrich, dues artistes d’acció escènica, acting de veu i moviment. Finalment, el director artístic és Toni Vives Ribó. El nostre coneixement i experiència la unim als alumnes d'Audiovisuals, i de Màrqueting i Publicitat de l'IES de l'Ebre; als alumnes d’Arts Gràfiques i d’Interiorisme de l'Escola ESARDI, i els alumnes de Le_Scènica, que també treballen fent xarxa, i mostraran la seva interpretació de tot el que pujarem a l'escenari. L’objectiu és oferir eines per remoure i despertar consciència i pensament crític.
Com es veurà reflectit en l’espectacle el treball d'aquests equips multidisciplinars?
Doncs el veurem en el recorregut de la història, que tindrà un contingut emocional, transitant per les vides d'aquestes dones a nivell verbal, musical i corporal. A la pantalla de l’escenari es veurà una interpretació plàstica dels alumnes: dibuix, pintura, plasmant el que els alumnes han vist i après, de l'artista i el contingut de la cançó, unint la màgia escènica amb la pedagogia, el cos, la paraula, a nivell teatral. I els alumnes d’interiorisme s’encarregaran de l’escenografia. Vull utilitzar l'art per provocar una transformació, i que quan el públic se'n vagi, ho faci amb un missatge vital: que les dones som poderoses, individuals, irrepetibles i genuïnes.
I per acabar...
Vull donar gràcies, perquè sense les persones i institucions que col·laboren i fan xarxa, aquest projecte no seria possible. Per tant, moltes gràcies a totes les persones que m'acompanyen. Això em genera una gratitud profunda, però també molt de respecte i molta responsabilitat, perquè estar al davant d'això significa que la meva presència i constància són clau per atendre tot el que tinc al costat. I a més, veure a la gent jove treballant, investigant la vida d'aquestes artistes i demostrant tant d’interès i passió, a mi em genera una gran satisfacció, i demostra que “Dona i Essència” ja és una realitat màgica que ha aterrat.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
