Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa uns quants dies, la Llei d’Amnistia va fer que dos excàrrecs de l’Ajuntament de la Ràpita, Josep Caparrós i Albert Salvadó, quedessin alliberats de qualsevol imputació o càrrec arran dels fets de l’1 d’octubre de 2027. Ells mateixos ho expliquen en aquestes dues entrevistes paral·leles i exclusives per al diari Més Ebre.
Quin és exactament el teu cas?
Jo vaig ser alcalde de la Ràpita entre 2015 i 2023. Per tant, el 2017 exercia l’alcaldia amb ple convenciment que si calia, m’arremangaria per la causa, convençut que la millor manera de decidir les coses és pacíficament i de forma democràtica. A mi em van imputar dins la causa oberta per la Fiscalia General contra els 712 alcaldes que havíem expressat compromís signant els decrets pertinents, i el primer cop que vaig declarar va ser el 25 de setembre del 2017 a la Fiscalia de Tarragona.
Aquí va ser que va començar la teva causa....
Sí, dels 712 alcaldes que deien que investigaven “només” en van quedar 74, dels quals, un soc jo. Finalment s’arxiven les causes, exceptuant la del Bernat Soler, exalcalde d'Agramunt, el Miquel Serra, exalcalde d'Alcarràs, i la meva. En el cas de la demarcació de Tarragona, arxiven totes les causes menys la meva, que la passen al Jutjat d'Instrucció n. 1 d'Amposta. És llavors quan incorporen a la causa el company Albert Salvadó. La instrucció va acabar el 2019.
Inicialment t’imputaven 3 delictes. Quins?
Prevaricació, desobediència i malversació. Això genera una situació perillosa perquè la malversació pot portar pena de presó. Jo tenia la tranquil·litat de no haver fet res dolent, però en estar davant d'un cas polític i no pas judicial, no tenia la confiança que aquesta gent no pogués dictaminar alguna barbaritat. Però quan es tanca la instrucció, la malversació cau, i es queda prevaricació i desobediència, amb la sorpresa que, en tots els casos, qui ha portat la pauta ha sigut la Fiscalia, demanant entre 12 i 18 mesos d'inhabilitació. En el meu cas, la sorpresa va ser que l'Advocacia es desmarca de la Fiscalia, i en el meu cas demana la pena màxima pel delicte de prevaricació. Jurídicament, és incomprensible. Un cop tancada la instrucció la causa es va enviar al jutjat penal de Tortosa. Llavors, l'Advocacia, amb una actitud molt activa, presenta un recurs perquè, com que se'm demanava la pena màxima per un delicte, el jutjat penal de Tortosa ja no era competent, i es va passar a l'Audiència Provincial de Tarragona. Llavors des del novembre del 2019, representa que l’Albert i jo quedem pendents de data de judici. I aquí ens quedem.
I a continuació?
Ningú diu res ni per bé ni per mal. S’aprova la Llei d’Amnistia i triguen més de dos anys en aplicar-la, sense dir res i sense donar una data pel judici. Per tant, tant l’Albert com jo hem estat més de tres anys “al limbo”. Finalment, dilluns de la setmana passada, els nostres advocats ens notifiquen l'auto final de l'Audiència Provincial, que diu que som mereixedors d'aplicació de l'amnistia i per tant, tanquen l'expedient i la causa.
Quina lectura li dones a tot plegat?
És una demostració que estem davant d'una causa política i no jurídica. I demostra que el que vam fer per l'1 d'octubre no era un delicte, sinó la defensa de la institució de l'Ajuntament de la Ràpita, dels drets dels rapitencs i del valor més important de qualsevol estat democràtic, que és votar per decidir el seu futur. L’acarnissament per part de l'Advocacia de l'Estat només es justifica pels fets de l'1-O a la Ràpita quan, com a alcalde, vaig haver de gestionar una jornada complicadíssima, amb totes les càrregues policials, agafant certa notorietat. També recordo el 3-O, com a molt intens i especial. Tot això acaba assenyalant-nos a l'Albert i a mi i ens posa davant de l’aparell de l’Estat espanyol.
Què recordes en positiu?
El compromís, el companyerisme, la unió com a poble, com a embrió que cal recuperar per acabar fent el cim, si majoritàriament el poble català així ho decideix de forma democràtica, pacífica i lliure. La sensació de pertinença al poble català i, especialment, rapitenc. Ara bé, l'alegria plena vindrà el dia que els companys que encara estan pendents de l'amnistia la tinguin.
-------------------------------------------------------------------------
Albert, et vas veure arrossegat per la causa de l’1-O quan ja estava a mitja instrucció. Perquè va passar això?
Soc l'únic cas a Catalunya que, a mitja instrucció de l'expedient, m'incorporen com a imputat, demostrant una falta de rigor important, pel que diuen que vaig fer durant la jornada de l'1 d'octubre de 2017.
I què diuen que vas fer durant aquella jornada?
Em van imputar per un informe dels Mossos d'Esquadra que diu que al matí es va obrir el col·legi electoral, que la Guàrdia Civil va tancar a cops de porra. Quan a una hora determinada de la tarda es decideix tornar-lo a obrir, l'informe dels Mossos diu que hi havia un grup de persones a la porta, encapçalats per mi, i que jo em vaig encarar dient que no els permetríem que el tanquessin. Les coses no van anar així. Per part meva no hi va haver cap amenaça ni confrontació. Per als Mossos va ser una jornada molt tensa, perquè la Guàrdia Civil els havia passat per sobre.
Llavors, la teva imputació a què respon?
A nivell de Federació d'ERC fa molts anys que tinc un rol determinant, i aquesta és la única raó per la que puc interpretar que m’afegissin a la causa. A més, també m'acusaven de desobediència per decisions preses abans de l'1 d'octubre, quan jo era regidor i no pas alcalde.
Des del 2019 fins ara, la càrrega emocional, mental, de l’espera de judici deu haver estat dura...
Sí, perquè jo em dedico professionalment a la política. Quan vaig optar per exercir càrrecs públics vaig decidir un projecte concret de vida, i una sentència d’inhabilitació podia truncar la meva trajectòria vital. I tractant-se d'un judici polític el resultat era imprevisible. Durant la instrucció hi va haver dues etapes: una és quan estava encausat per malversació, prevaricació, desobediència, i alguna cosa més de regal, i l’altra quan cau la malversació, perquè la pressió baixa i a mi, francament, m'allibera molt. Però és cert que per a l’entorn familiar es fa difícil i això genera molt més neguit.
Com us van comunicar al Josep i a tu que estàveu amnistiats?
La procuradora que portava el cas ens va enviar la notícia que semblava que hi havia alguna novetat, i que podia ser l'amnistia, cosa que es va confirmar amb els advocats al cap d’un parell d’hores. Ràpidament vaig parlar amb el Josep Caparrós, perquè és un tema que compartim, i està molt bé deixar de compartir-lo.
Què és el que ve a continuació, com continua la teva vida?
A mi, personalment, no em canvia res. Fa molts anys que milito en la causa independentista i ho seguiré fent. Jo crec que qui més s’allibera és el meu entorn familiar. En aquest aspecte, vull agrair la sensació d'acompanyament de molta gent que m'ha reconfortat amb el seu suport. El meu agraïment, perquè quan les coses van maldades s'agraeix tenir gent que dedica una estona de la seva vida mostrant suport, caliu i preocupació.
Quin pensament tens per a les persones que encara esperen l’amnistia?
Em preocupen els companys i companyes que s'hi juguen presó, o corren riscos a nivell patrimonial. Fins que el Lluís Salvadó no estigui amnistiat, a la Ràpita no haurem fet net. I després, tenim altres companys, entre ells Oriol Junqueras, que encara no poden exercir els seus drets ciutadans, polítics i de sufragi amb plena llibertat. L’independentisme hem de recuperar els drets individuals, perquè sense drets individuals no hi ha drets col·lectius.
Per acabar...
El que vaig fer abans, durant i després de l'1 d'octubre, ho tornaria a fer mil vegades. Va ser una època intensa, bonica, i crec que vam demostrar que quan compartim objectius col·lectius som un gran poble. A la Ràpita, vam viure una experiència col·lectiva inoblidable de generositat, solidaritat i comunitat el 3 d’octubre. Estic molt orgullós d'haver-hi posat el meu granet de sorra.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
