<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
<rss version="2.0">
<channel>
<title><![CDATA[www.mesebre.cat - Noticies]]></title>
<link>http://www.mesebre.cat</link>
<description><![CDATA[Noticies]]></description>
<language>cat</language>
<pubDate>2026-05-02 12:31:44</pubDate>
<lastBuildDate>2026-05-02 12:31:44</lastBuildDate>
<generator>PHP script</generator><ttl>120</ttl>
<item>
<title><![CDATA[Una prova pilot amb remers alemanys que faran una ruta per l'Ebre des d'Ascó fins a la Ràpita arrencarà aquest divendres]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10283_una-prova-pilot-amb-remers-alemanys-que-faran-una-ruta-per-lebre-des-dasco-fins-rapita-arrencara-aquest-divendres.php]]></link>
<description><![CDATA[L'activitat pret&eacute;n iniciar un turisme n&agrave;utic sostenible entre el p&uacute;blic germ&agrave;nic per internacionalitzar la regi&oacute; ebrenca


Una prova pilot amb remers alemanys que faran una ruta pel riu Ebre arrencar&agrave; aquest divendres a Asc&oacute; i acabar&agrave; dilluns a la R&agrave;pita. La iniciativa, segons informa el Departament de Territori, busca iniciar un turisme n&agrave;utic regular entre el p&uacute;blic germ&agrave;nic amb l'objectiu d'internacionalitzar les Terres de l'Ebre i d'apostar per la sostenibilitat, la qualitat de les instal&middot;lacions i els serveis. L'activitat t&eacute; com a objectiu aix&iacute; que els primers remers recomanin la regi&oacute; al seu pa&iacute;s, no nom&eacute;s per practicar l'esport, sin&oacute; tamb&eacute; per fer visites pel territori. Els contactes entre el grup Delta Ebre Port i la Federaci&oacute; Alemanya de Rem a la fira Boot D&uuml;sseldorf del gener del 2025 han propiciat l'activitat.

L'equip, de deu persones i mixt, sortir&agrave; divendres des d'Asc&oacute; i anir&agrave; fins a Benifallet, mentre que dissabte des d'aquest punt recorreran l'Ebre fins a Tortosa. Diumenge navegaran des de la capital del Baix Ebre fins a la gola de Migjorn, i el dilluns acabaran des d'aquest punt fins a la R&agrave;pita, on estar&agrave; la base de l'estada. Aquest dijous, els remers alemanys han testejat una moderna embarcaci&oacute; desmuntable i sostenible, propietat de l&rsquo;Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l&rsquo;Ebre (IDECE), per facilitar la navegaci&oacute; pel riu Ebre.


]]></description>
<pubDate>2026-05-01 08:18:55</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Sònia Rupérez, regidora de Fires de Tortosa: ?Oferim experiències per ser recordades en un futur?]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10282_sonia-ruperez-regidora-fires-tortosa-oferim-experiencies-per-ser-recordades-un-futur.php]]></link>
<description><![CDATA[Entre avui 30 d&rsquo;abril i el proper diumenge 3 de maig, Tortosa es vesteix de festa amb la celebraci&oacute; d&rsquo;una nova edici&oacute; d&rsquo;ExpoEbre, que enguany arriba a la seva 80 edici&oacute; amb un pavell&oacute; firal que t&eacute; una ocupaci&oacute; del 100 %.
S&ograve;nia Rup&eacute;rez &eacute;s regidora de Fires de l&rsquo;Ajuntament de Tortosa i explica les novetats que presenta la fira en aquesta entrevista en exclusiva per al diari M&eacute;s Ebre.
Aquesta &eacute;s la 80 edici&oacute; d&rsquo;Expoebre. Qu&egrave; &eacute;s el que marca la difer&egrave;ncia d&rsquo;aquesta fira?&nbsp;
Aquesta &eacute;s la fira de refer&egrave;ncia de les Terres de l&rsquo;Ebre pels seus atractius i perqu&egrave; al p&uacute;blic se li ofereix molt per fer i veure. Comptem amb el suport de l&rsquo;agrupaci&oacute; Comer&ccedil; Tortosa i de Platigot, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Hostaleria i Turisme. Els agra&iuml;m molt&iacute;ssim, perqu&egrave; l'ExpoEbre &eacute;s el que es veu al pavell&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; tot el que hi ha al costat i al voltant.&nbsp;
Parlem de l&rsquo;aspecte de la fira. Quines novetats teniu enguany?
Aquest any torna la roda, que &eacute;s espectacular, i tamb&eacute; hem canviat els estands de l&rsquo;interior del pavell&oacute; perqu&egrave; els expositors es sentin c&ograve;modes. Ens agrada innovar i per tant, aquest els estands s&oacute;n molt oberts i amb molta imatge corporativa de l&rsquo;expositor. Jo crec que aquesta &eacute;s una novetat important d&rsquo;Expoebre. El p&uacute;blic rebr&agrave; una imatge de modernitat i de proximitat molt agradable.&nbsp;
Dels quatre &agrave;mbits principals d&rsquo;Expoebre, el de la rob&ograve;tica i la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial deu cridar molt al p&uacute;blic, oi?&nbsp;
Si, perqu&egrave; &eacute;s un espai d'experi&egrave;ncies que desperta molta expectativa. La gent que veur&agrave; novetats, robots, m&agrave;quines amb les que podr&agrave; interactuar, com les ulleres virtuals que s&oacute;n molt immersives. Aquest any hem actualitzat aquest espai amb la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial. Tenim un humanoide, el Gepetto, al que se li pot preguntar qualsevol cosa de l&rsquo;estil &ldquo;tinc aquests productes a la nevera, planteja&rsquo;m un men&uacute; per a tota la setmana&rdquo; o &ldquo;vull anar de vacances a tal lloc, fes-me la ruta&rdquo;... tot l&rsquo;imaginable aquest robot ho soluciona adaptant-se i ajustant les respostes.&nbsp;
L&rsquo;altra gran &agrave;mbit d&rsquo;Expoebre &eacute;s el Sal&oacute; del Medi Ambient i la Sostenibilitat. Quines novetats hi ha enguany?
La novetat principal &eacute;s la pres&egrave;ncia de la Reserva de la Biosfera. El COPATE t&eacute; un espai que ocupa gaireb&eacute; el 100 % d&rsquo;aquesta zona. Tenim dos parcs naturals a tocar, i productes de qualitat excel&middot;lent. Per tant, l&rsquo;espai del COPATE far&agrave; una programaci&oacute; amb degustacions i explicacions dels productes de la Reserva de la Biosfera. Tamb&eacute; tindrem un estants per a Aig&uuml;es de Tortosa on explicarem el procediment que segueix l&rsquo;aigua per poder-la prendre de l&rsquo;aixeta al got.
En el programa tamb&eacute; apareix la Tercera Fira de Benestar Animal. Qu&egrave; en pots explicar?
Dissabte tenim la 3a edici&oacute; de la Fira de Benestar Animal. Comen&ccedil;ar&agrave; amb una caminada &ldquo;A pas de gos&rdquo; i a continuaci&oacute; hi haur&agrave; activitats relacionades amb els animals, un conta-contes, tallers, una xerrada sobre seguretat, i tancarem amb la desfilada dels gossets i algun gat que hi ha a les protectores, esperant que el p&uacute;blic s&rsquo;enamori d&rsquo;ells i decideixi adoptar. Les adopcions que sorgeixen d&rsquo;aquesta desfilada s&oacute;n moltes, i aix&ograve; &eacute;s el que busquem.
Un altre &agrave;mbit &eacute;s el Sal&oacute; dels Nuvis i celebracions de les Terres de l'Ebre. La gent encara es a casa?
S&iacute;, la gent es casa i fa moltes altres celebracions, com comunions, graduacions de Batxillerat, de quart d'ESO, es fan viatges... Aquest &eacute;s un dels espais visualment m&eacute;s agradables, perqu&egrave; t&eacute; molt de color, molta oferta, i t&eacute; una decoraci&oacute; molt festiva. Est&agrave; ubicat just a l&rsquo;entrada i t&eacute; molta visibilitat. S&iacute;, la gent encara es casa i celebra molts esdeveniments. I b&eacute;, que duri la festa!.
Parlem del Taste&amp;Fashion. Presenteu novetats?
S&iacute;, l'any passat vam incloure l'espai EbreTaste, perqu&egrave; Catalunya va ser Regi&oacute; Gastron&ograve;mica Mundial, i ja vam veure que era un aspecte que calia incloure de forma permanent al programa, perqu&egrave; on hi ha gastronomia hi ha festa i gent. I m&eacute;s encara, comptant amb productes de qualitat. Per tant, a EbreTaste s&rsquo;oferiran tastos diaris, gratu&iuml;ts, al mat&iacute; i a la tarda, amb productors del territori: xocolata, arrossos, fruites, ostres, i alguna tapa sorpresa que ja veurem quan toqui. Recomano anar seguint el programa. I a l&rsquo;exterior del recinte tamb&eacute; tindrem foodtrucks amb diferents productes.&nbsp;
Estem parlant de tecnologia, de celebracions, de medi ambient i sostenibilitat, de tastos... i de m&uacute;sica?&nbsp;
Pel que fa a la programaci&oacute; musical, en aquesta edici&oacute; d&rsquo;Expoebre que arriba a la 80 edici&oacute;, hem volgut portar Los 80 Principales, amb m&uacute;sica &ldquo;ochentera&rdquo; que no falla mai.&nbsp; Tamb&eacute; ens ve el RAC 105 amb Ernest Codina i Enric Font, que ens faran una gran festa. Tamb&eacute; hem apostat pel musical &ldquo;Tina Turner&rdquo; i ser&agrave; una altra gran actuaci&oacute; de primer nivell. I acabarem el diumenge amb un concert divertit, d'un grup 100 % femen&iacute;: les Gamberres, que fan una m&uacute;sica molt divertida. I a l&rsquo;hora de tancar ho farem amb un castell de focs artificials.
&Eacute;s clar, &eacute;s que 80 anys s&oacute;n molts i amb molta hist&ograve;ria...
S&iacute;, el lema d&rsquo;enguany &eacute;s &ldquo;Constru&iuml;m hist&ograve;ria i records de futur&rdquo;. Volem oferir experi&egrave;ncies perqu&egrave; la gent les recordi en un futur. Per aix&ograve; hem preparat el documental &ldquo;Expoebre 80 anys&rdquo;, que es projectar&agrave; a la sala que tenim al recinte, on expliquem la fira des dels inicis i fins ara, l'evoluci&oacute; que ha tingut, amb el testimoni de personatges, expositors que van ser molt importants, quan la fira es feia al novembre, quan era &uacute;nicament ramadera, la transici&oacute; del parc a la Pavell&oacute; Firal... &eacute;s la hist&ograve;ria d&rsquo;aquests 80 anys. Per aix&ograve; animo a que la gent s&rsquo;assegui 15 minutets per veure&rsquo;l, perqu&egrave; segur que els porta algun record.&nbsp;
Amb 80 anys d&rsquo;hist&ograve;ria, ha canviat el concepte de fira?
Si, en aquests 80 anys, tant la forma de comprar com la de vendre han canviat molt. Abans la gent anava a la fira a veure les novetats i a comprar la maquin&agrave;ria, el cotxe, el moble, el que fos. Ara la gent va a passejar, a parlar amb el seu prove&iuml;dor i a fer relacions p&uacute;bliques. Volem que la gent vingui perqu&egrave; sap que hi ha experi&egrave;ncies com els tastos, com les xerrades de la jornada de vida, de diferents tem&agrave;tiques que van des d&rsquo;economia fins a la tert&uacute;lia Bar&ccedil;a organitzada per la Penya Barcelonista Tortosa. L&rsquo;acte de cloenda ser&agrave; molt especial, i l&rsquo;entrega de premis als expositors la far&agrave; l&rsquo;humorista de RAC1 i 3CAT, Edu Mutante. Treballem per buscar la diferenciaci&oacute;, aquest extra que fa que la gent no dubti a venir a Expoebre, i no un dia sin&oacute; tots.&nbsp;
L&rsquo;organitzaci&oacute; d&rsquo;Expoebre &eacute;s complicada. Qu&egrave; li dius al teu equip?
El meu equip &eacute;s incre&iuml;ble, amb una professionalitat tan gran que em sento tranquil&middot;la, perqu&egrave; s&eacute; que si ells i elles estan al capdavant, tot sortir&agrave; perfecte. Ja ho saben, perqu&egrave; els hi dic cada dia, que els estimo molt. Avui inaugurem a la tarda, per&ograve; el recinte firal ja est&agrave; obert al p&uacute;blic al mat&iacute;. Per tant, fins al darrer moment s&rsquo;han estat polint els darrers detalls.&nbsp;
I per acabar...
Al recinte firal presentarem el tren tur&iacute;stic, el Carrilet. L'estem preparant perqu&egrave; circuli per la ciutat el m&eacute;s aviat possible, i aquests dies estar&agrave; exposat a l&rsquo;esplanada principal de l&rsquo;Expoebre. Crec que tamb&eacute; es convertir&agrave; en un element important a Tortosa.&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-05-01 08:13:22</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Tortosa, nova parada del 'Pla del Govern al territori']]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10281_tortosa-nova-parada-del-pla-del-govern-al-territori.php]]></link>
<description><![CDATA[Tortosa ha acollit aquest dijous, en el marc de la Fira Expoebre, una nova parada del &lsquo;Pla del Govern al territori&rsquo;, que t&eacute; per objectiu apropar l&rsquo;acci&oacute; del Govern a la ciutadania, comarca per comarca. El vehicle&nbsp;info truck&nbsp;s&rsquo;ha situat a l'entrada de la fira i s&rsquo;ha repartit material informatiu amb les principals actuacions de l&rsquo;Executiu i els projectes espec&iacute;fics i destacats al Baix Ebre.
El&nbsp;delegat del Govern a les Terres de l&rsquo;Ebre,&nbsp;Joan Castor Gonell, acompanyat de representants del Govern territorial, ha visitat el punt informatiu i ha parlat de la voluntat de la campanya:&nbsp;&ldquo;Continuem treballant perqu&egrave; el model de prosperitat compartida arribi a tots els municipis de les Terres de l&rsquo;Ebre. Som una prioritat per al Govern, som un territori d&rsquo;oportunitats i tenim iniciatives i eines per innovar i cr&eacute;ixer&rdquo;, ha dit.
Al Baix Ebre, el nou Hospital Universitari, els estudis de Medicina, la millora de l&rsquo;eix de l&rsquo;Ebre de la C-12, l&rsquo;edifici judicial de Tortosa, els solars per construir 125 habitatges protegits i la unificaci&oacute; dels plans de protecci&oacute; del Delta s&oacute;n algunes de les actuacions priorit&agrave;ries.&nbsp;
El Pla de Govern
El Pla de Govern de la XV Legislatura t&eacute; per objectiu impulsar la tercera gran transformaci&oacute; de Catalunya a trav&eacute;s de cinc grans prioritats, 35 objectius espec&iacute;fics i 260 mesures priorit&agrave;ries, sota els valors d'unir per progressar i servir per transformar:

Prosperitat compartida basada en el coneixement per millorar la qualitat de vida i l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge.
Transici&oacute; energ&egrave;tica, ambiental i verda.
Equitat social, igualtat, feminisme i benestar.
Bon govern, seguretat i millors serveis p&uacute;blics.
Autogovern efectiu i finan&ccedil;ament singular.

Podeu consultar tots els detalls del pla del Govern i la informaci&oacute; detallada per comarques a&nbsp;https://govern.cat/gov/pla-govern.
Les parades del &lsquo;Pla del Govern al territori&rsquo; coincideixen amb un dia de fira o festivitat que se celebra a cada comarca. A les Terres de l&rsquo;Ebre, la pr&ograve;xima i &uacute;ltima parada ser&agrave; a M&oacute;ra d&rsquo;Ebre.]]></description>
<pubDate>2026-05-01 07:30:57</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA["L'excepcional" qualitat de l'aigua de l'Ebre permet al CAT reduir l'ús de reactius per potabilitzar-la]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10280_lexcepcional-qualitat-laigua-lebre-permet-al-cat-reduir-lus-reactius-per-potabilitzar-la.php]]></link>
<description><![CDATA[El Consorci admet Ali&oacute; com consorciat amb dotaci&oacute; de reserva i el trasp&agrave;s de concessi&oacute; a una nova empresa


L'informe LQAIGUA del Consorci d'Aig&uuml;es de Tarragona (CAT) assenyala que la qualitat de l'aigua, del transvasament de l'Ebre que gestiona el Consorci, ha estat "excepcionalment &ograve;ptima" durant el 2024 i 2025 i s'han registrat "els indicadors m&eacute;s favorables" de les &uacute;ltimes dues d&egrave;cades. Aix&ograve; ha suposat una davallada del 17% en l'&uacute;s de productes reactius per a potabilitzar l'aigua l'any passat. Aquesta &eacute;s una de les q&uuml;estions de la mem&ograve;ria anual 2025 aprovada per l'assemblea general del CAT aquest dimarts, on tamb&eacute; s'ha adm&egrave;s a Ali&oacute; (Alt Camp) com a municipi consorciat, amb dotaci&oacute; de reserva, i a l'empresa Tarragona Poliolefinas Ib&eacute;rica com a ind&uacute;stria consorciada, que rebr&agrave; cedida la concessi&oacute; de l'empresa Basell.
El president del Consorci d'Aig&uuml;es de Tarragona, Marc Brunet, ha remarcat que una qualitat d'aigua "excepcional" durant els dos darrers exercicis fa que augmenti la qualitat de l'aigua que se subministra als consorciats, i a la vegada redueix l'&uacute;s de reactius per potabilitzar-la. "Quan el clima ens acompanya va tot molt millor i d'aquesta manera hem pogut subministrar aigua de molta major qualitat", ha destacat Brunet.
La reducci&oacute; d'aquests productes tamb&eacute; es deu a l'optimitzaci&oacute; dels processos de tractament que s'han fet a l'Estaci&oacute; de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) de l'Ampolla (Baix Ebre). Concretament, s'ha redu&iuml;t "notablement" l'&uacute;s de clorur f&egrave;rric (coagulant), i de di&ograve;xid de carboni (regulador del PH).
Aquesta ha estat una de les q&uuml;estions que s'han tractat en l'assemblea ordin&agrave;ria on s'ha adm&egrave;s el municipi d'Ali&oacute; com a consorciat i l'empresa Tarragona Poliolefinas Ib&eacute;rica. El CAT t&eacute; ara 28 ind&uacute;stries consorciades i 71 municipis consorciats. Ali&oacute; tindr&agrave; una dotaci&oacute; de reserva, per&ograve; no disposa d'una connexi&oacute; efectiva a la xarxa de subministrament del CAT. La petici&oacute; l'ha fet per una previsible demanda en cas de desenvolupament industrial a la poblaci&oacute;. En el cas de Tarragona Poliolefinas Ib&eacute;rica, rebr&agrave; la dotaci&oacute; de l'empresa Basell, i no represent&agrave; cap increment de les dotacions efectives actuals.
L'assemblea tamb&eacute; ha aprovat els estat financers de l'ens de l'exercici 2025. El volum de negoci va ser de 30,8 Milions d'euros, un 3,8% inferior que l'any anterior perqu&egrave; s'ha fet "molta inversi&oacute;", fins a 17 milions d'euros (30% de creixement). "Estem molt contents de l'exercici 2025 i tenim moltes inversions noves fetes al consorci que aix&ograve; al final augmenta el patrimoni del CAT i de rebot, evidentment, el patrimoni de tots els consorciats", ha remarcat el president Marc Brunet.

]]></description>
<pubDate>2026-04-28 11:30:48</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els arrossars del Delta comencen a inundar-se en una campanya amb bones reserves i qualitat d'aigua per al reg]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10279_els-arrossars-del-delta-comencen-inundar-se-una-campanya-amb-bones-reserves-i-qualitat-daigua-per-al-reg.php]]></link>
<description><![CDATA[Els treballs d'emerg&egrave;ncia per la borrasca Oriana condicionen la planificaci&oacute; i les inversions dels regants


Els Regants de l'Esquerra i la Dreta de l'Ebre han comen&ccedil;at aquest dilluns la soltada de l'aigua per inundar els camps d'arr&ograve;s, que s'allargar&agrave; fins a mig maig, aproximadament. Despr&eacute;s d'un hivern molt pluj&oacute;s les reserves i la qualitat de l'aigua s&oacute;n "&ograve;ptimes" per al cultiu. El percentatge de sembra en sec -t&egrave;cnica contra la plaga de caragol ma&ccedil;ana- es mantindr&agrave; com l'any passat, sobre un 30%, per&ograve; enguany molts arrossaires faran un reg previ per generar sa&oacute; i que el creixement de la planta no es retardi. La mesura ha donat bons resultats en campanyes anteriors. El president de l'Esquerra, Javier Casanova, assenyala que l'emerg&egrave;ncia provocada per la borrasca Oriana, al febrer, ha condicionat la planificaci&oacute; i inversi&oacute; de la campanya.

Els regants del Delta de l'Ebre compten amb les dotacions habituals de 19 i 27 metres c&uacute;bics per segon, respectivament, que serviran per inundar les 21.000 hect&agrave;rees d'arrossars i transformar el mosaic deltaic en les pr&ograve;ximes setmanes. Aquest dilluns, a l'hemidelta esquerre ha comen&ccedil;at a entrar l'aigua en les 12.691 hect&agrave;rees de superf&iacute;cie que formen la zona regable, repartides entre els termes municipals de Tivenys, B&iacute;tem, Tortosa, Campred&oacute;, l&rsquo;Aldea, Camarles, Deltebre i l&rsquo;Ampolla, a la comarca del Baix Ebre.
Tamb&eacute; la comunitat de la Dreta ha obert el canal principal a la zona Illa de Riu. Continuaran dimecres a l'Illa de Buda i es completar&agrave; la soltada el 4 de maig a les zones de Roquetes, Delta, Prats, Sant Jaume, la R&agrave;pita i Poble Nou.
L'aigua de sempre per&ograve; m&eacute;s salinitat i calor
Tot i que els regants comencen a deixar enrere la catastr&ograve;fica campanya de 2023, quan la CHE (Confederaci&oacute; Hidrogr&agrave;fica de l'Ebre) va retallar a la meitat la concessi&oacute; d'aigua per a inundar els camps d'arr&ograve;s, continuen patint per la salinitat dels s&ograve;ls i la calor. Les temperatures disparades tamb&eacute; fan caure la producci&oacute; entre un 10 i un 15%, sobretot quan es produeixen llargues onades de calor a l'agost. Aix&ograve; ha passat dues de les tres &uacute;ltimes campanyes perqu&egrave; la calor extrema fa fallar el gra durant la floraci&oacute;.
Les intenses pluges de l'hivern faran incrementar la qualitat de l'aigua que, entre d'altres, evita molts problemes d'algues. Ara b&eacute;, el president dels regants de l'Esquerra de l'Ebre, alerta que la primavera ha estat "molt seca" i caldr&agrave; veure l'impacte agron&ograve;mic que tindr&agrave;. No ha afectat el calendari d'obertura del reg, per&ograve; "ser&agrave; sobre la marxa" que es veur&agrave; si hi ha impacte i si la salinitat ha incrementat i afecta les collites. Casanova ha assenyalat que la salinitzaci&oacute; dels camps es mant&eacute; continguda al delta de l'Ebre, per&ograve; fa anys que s'hi lluita.
Condicionats per la borrasca Oriana i els preus
Justament fa nom&eacute;s uns mesos, amb la borrasca Oriana al febrer, es va tornar a patir una greu inundaci&oacute; d'aigua marina als arrossars. Els regants de l'Esquerra van fer una actuaci&oacute; d'urg&egrave;ncia per "netejar" els cultius afectats, amb una operaci&oacute; d'inundaci&oacute; d'una setmana amb aigua dol&ccedil;a en unes 800 hect&agrave;rees afectades. Aquestes maniobres han "condicionat fortament" la planificaci&oacute; de la campanya de reg de la comunitat de regants que va destinar recursos humans i econ&ograve;mics durant tres setmanes a resoldre l'emerg&egrave;ncia.
"Independentment dels costos econ&ograve;mics que suposa per a la comunitat, l'Oriana ens ha fet perdre un temps, que al Delta &eacute;s molt limitat, perqu&egrave; quan se solta l'aigua es limita molt la capacitat de fer feina", ha explicat Casanova. A m&eacute;s de l'impacte de la borrasca en el pressupost i les inversions, el president dels regants de l'Esquerra, alerta que tamb&eacute; hi ha un increment de preus de producci&oacute; -sobretot gasoil i adobs- que caldr&agrave; veure quin impacte t&eacute; en la rendibilitat del cultiu.
La Comunitat de Regants de l'Esquerra ha continuat enguany automatitzant els canals per millorar la gesti&oacute; de l'aigua i els entuba per guanyar efici&egrave;ncia i controlar la plaga del caragol ma&ccedil;ana i altres esp&egrave;cies invasores. Amb 7 quil&ograve;metres m&eacute;s de canonades enguany, ja s'ha est&egrave;s el sistema a una setantena de quil&ograve;metres de les s&eacute;quies principals i&nbsp;secund&agrave;ries. Quedaran una vintena m&eacute;s de quil&ograve;metres per entubar que s'enllestiran en dos o tres anys. Pel que fa al caragol, s'evita que la reinfecci&oacute; de camps perqu&egrave; s'instal&middot;len en altura dels desguassos perqu&egrave; no hi pugui accedir i, si ho fan, a dins a les canonades no poden pondre ni hibernar.


]]></description>
<pubDate>2026-04-28 07:19:23</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Roquetes inaugura l?Estadi de l?Observatori, després d?una reforma integral d?1,2M?]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10278_roquetes-inaugura-lestadi-lobservatori-despres-duna-reforma-integral-d12m.php]]></link>
<description><![CDATA[M&eacute;s d&rsquo;un miler de persones participen en la festa, amb l&rsquo;estrena de la nova gespa artificial i tribuna coberta, en una jornada plena d&rsquo;emocions.
Dia de ll&agrave;grimes i emocions, per a moltes generacions futboleres.&nbsp;Roquetes ha estrenat aquest dissabte el nou Estadi de l&rsquo;Observatori,&nbsp;amb una&nbsp;gran festa davant m&eacute;s d&rsquo;un miler de persones,&nbsp;despr&eacute;s d&rsquo;una&nbsp;reforma integral de les instal&middot;lacions, amb gespa artificial d&rsquo;&uacute;ltima generaci&oacute; i nova tribuna coberta&nbsp;de 41 metres de llargada, com a principals actuacions. L&rsquo;obra ha tingut un&nbsp;pressupost d&rsquo;1.204.000 euros, amb el finan&ccedil;ament d&rsquo;1 mili&oacute; d&rsquo;euros per part del Consell Catal&agrave; de l&rsquo;Esport,&nbsp;i un termini d&rsquo;execuci&oacute; de cinc mesos.
La nova nomenclatura i logotip de l&rsquo;estadi, en honor al seu nom original i la proximitat amb la centen&agrave;ria instituci&oacute; cient&iacute;fica roquetenca, s&rsquo;ha desvetllat amb la descoberta de la placa inaugural, a c&agrave;rrec de l&rsquo;alcalde de Roquetes,&nbsp;Ivan Garcia,&nbsp;i el secretari general d&rsquo;Esports de la Generalitat de Catalunya,&nbsp;Abel Garcia,&nbsp;que tamb&eacute; han tallat la cinta inaugural.
L&rsquo;estrena del flamant nou complex, aix&iacute; mateix, tamb&eacute; ha comptat amb l&rsquo;actuaci&oacute; de la banda de m&uacute;sica de la&nbsp;Lira Roquetense,&nbsp;que ha interpretat solemnement els&nbsp;himnes de la Ciutat de Roquetes&nbsp;i del&nbsp;Club Deportiu Roquetenc.
L&rsquo;acte, a la vegada, ha tingut un record especial per a totes les persones absents, i que han format part de la hist&ograve;ria del&nbsp;Club Deportiu Roquetenc,&nbsp;depositant tres rams de flors en la seva mem&ograve;ria al centre del nou camp.
Ivan Garcia: &ldquo;Hem conservat el nom hist&ograve;ric&rdquo;
En el torn de parlaments, l&rsquo;alcalde de Roquetes,&nbsp;Ivan Garcia,&nbsp;ha recordat que els primers jugadors de l&rsquo;estadi&nbsp;s&rsquo;hi&nbsp;referien&nbsp;com a &ldquo;camp de l&rsquo;Observatori&rdquo;, l&rsquo;any 1973. &ldquo;Hem conservat el nom hist&ograve;ric, perqu&egrave; no es perdi&rdquo;, ha explicat, assenyalant que no hi ha millor moment que aquest per rescatar-lo, a les portes de&nbsp;l&rsquo;eclipsi&nbsp;del pr&ograve;xim mes&nbsp;d&rsquo;agost. &ldquo;L&rsquo;Observatori tornar&agrave; a ser un punt de refer&egrave;ncia mundial, i al costat tindr&agrave; un camp de primera categoria, amb el seu nom&rdquo;, ha remarcat.
&ldquo;&Eacute;s una data hist&ograve;rica, i per recordar tothom que ha passat tant per l&rsquo;Ajuntament, com pel Club Deportiu Roquetenc, tant exdirectius, com exfutbolistes i exsocis, que han fet possible que avui puguem estrenar aquest camp llargament reivindicat. No &eacute;s cosa&nbsp;d&rsquo;un&nbsp;alcalde, ni&nbsp;d&rsquo;un&nbsp;equip de govern, sin&oacute; de tots, i que hem de celebrar com es mereix&rdquo;, ha subratllat Garcia.
Al seu torn, el secretari general&nbsp;d&rsquo;Esports&nbsp;de la Generalitat de Catalunya,&nbsp;Abel Garcia,&nbsp;ha refermat el comprom&iacute;s del Govern amb la promoci&oacute; de&nbsp;l&rsquo;esport&nbsp;i la millora de les instal&middot;lacions. &ldquo;Estem molt contents, pel resultat de l&rsquo;obra i els serveis de qualitat que oferir&agrave; el nou estadi, per&ograve; sobretot pels nens, nenes i fam&iacute;lies. Sense l&rsquo;esportista, res tindria sentit&rdquo;, ha indicat.
La regidora d&rsquo;esports del municipi,&nbsp;Sonia Andrade,&nbsp;ha posat en valor el salt de qualitat que suposa el nou equipament. &ldquo;Era una demanda que&nbsp;s&rsquo;ha&nbsp;pogut tirar endavant gr&agrave;cies al treball conjunt entre consistori i club. Tenim el millor estadi per la ciutat de Roquetes, i per la promoci&oacute; de l&rsquo;esport femen&iacute; i de base&rdquo;, ha assegurat.
Per la seva banda, el president del&nbsp;Club Deportiu Roquetenc,&nbsp;Ramon Gas,&nbsp;ha destacat la import&agrave;ncia d&rsquo;aquesta transformaci&oacute; per&nbsp;l&rsquo;entitat&nbsp;i el seu creixement. &ldquo;A nivell familiar, el meu iaio va ser un dels art&iacute;fexs de la creaci&oacute; d&rsquo;aquest camp, i el 1992 jo vaig poder viure la primera gran reforma com a jugador. Per mi, ara &eacute;s un honor ser el president de la inauguraci&oacute; de la nova gespa&rdquo;, ha relatat.
Tamb&eacute; han estat presents en l&rsquo;acte la resta de membres de la corporaci&oacute; municipal; el diputat al Parlament de Catalunya&nbsp;Albert Salvad&oacute;;&nbsp;el president del Patronat de Turisme i vicepresident de la Diputaci&oacute; de Tarragona,&nbsp;Enric Adell;&nbsp;el delegat del Govern a les Terres de l&rsquo;Ebre,&nbsp;Joan Castor Gonell;&nbsp;la representant territorial de l&rsquo;Esport a les Terres de l&rsquo;Ebre,&nbsp;Montse Pegueroles;&nbsp;presidents i representants de la resta d&rsquo;entitats i associacions locals; i les pubilles i hereus, entre d&rsquo;altres.
Nous enllumenat LED, lavabos i millores en l&rsquo;accessibilitat
M&eacute;s enll&agrave; de la nova gespa i tribuna coberta, tamb&eacute; destaquen la&nbsp;renovaci&oacute; de l&rsquo;enllumenat per nova tecnologia LED,&nbsp;el nou sistema de reg amb aspersors soterrats i drenatge del camp, o la base de&nbsp;sorra de s&iacute;lice del terreny de joc,&nbsp;sense cautx&uacute; i&nbsp;plenament respectuosa amb el medi ambient.
A m&eacute;s, en l&rsquo;apartat d&rsquo;obra civil, s&rsquo;han&nbsp;reformat els lavabos,&nbsp;on s&rsquo;ha habilitat&nbsp;un&nbsp;bany per a persones amb mobilitat redu&iuml;da,&nbsp;s&rsquo;ha millorat l&rsquo;accessibilitat global, amb la&nbsp;creaci&oacute; de rampes,&nbsp;i s&rsquo;ha constru&iuml;t un nou edifici per als dip&ograve;sits d&rsquo;aigua.
Tanmateix, l&rsquo;Estadi Municipal de Roquetes disposa d&rsquo;un total de&nbsp;630 nous seients roig-i-grocs&nbsp;&ndash;distribu&iuml;ts entre la tribuna i dues graderies modulars a la banda de lateral&ndash;, tanques perimetrals renovades i paviment en tot l&rsquo;entorn del p&uacute;blic. La dotaci&oacute; de nou equipament s&rsquo;ha completat amb la substituci&oacute; de les banquetes i el marcador, una &agrave;mplia zona d&rsquo;escalfament i noves porteries de futbol 11 i de futbol 7.
Per &uacute;ltim, tamb&eacute; s&rsquo;han col&middot;locat xarxes exteriors, i s&rsquo;ha produ&iuml;t el condicionament dels accessos a la zona esportiva, amb un nou&nbsp;carril per a vianants&nbsp;que millora la seguretat en els despla&ccedil;aments a peu, i l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aparcament p&uacute;blic,&nbsp;amb 80 noves places per a vehicles.
Vict&ograve;ria en el partit inaugural i presentaci&oacute; d&rsquo;equips
La jornada festiva, aix&iacute; mateix, ha estat completa, amb el&nbsp;partit inaugural del nou Estadi de l&rsquo;Observatori,&nbsp;entre el&nbsp;CD Roquetenc Femen&iacute;&nbsp;i el&nbsp;CD La Cava,&nbsp;que ha acabat amb vict&ograve;ria de les roqueteres, per 5 gols a 1. Amb aquests tres punts, les roig-i-grogues escalen fins la primera posici&oacute; de grup a la Copa Terres de l&rsquo;Ebre.
Tampoc hi ha faltat la&nbsp;presentaci&oacute; oficial dels equips del CD Roquetenc de la temporada 2025-2026,&nbsp;amb la desfilada per sobre la nova catifa verda de tots els seus i les seves futbolistes, en un curs on l&rsquo;entitat compta amb un total de&nbsp;18 conjunts, i m&eacute;s de 300 jugadors i jugadores,&nbsp;dades que reflecteixen la bona salut esportiva del club roquetero.
La propera remodelaci&oacute;, als vestidors de l&rsquo;annex
Per &uacute;ltim, l&rsquo;alcalde de Roquetes,&nbsp;Ivan Garcia,&nbsp;ha anunciat una nova actuaci&oacute; a la zona esportiva, la&nbsp;remodelaci&oacute; dels 6 vestidors de l&rsquo;edifici polivalent del camp annex,&nbsp;que s&rsquo;engegar&agrave; en els propers mesos. La&nbsp;inversi&oacute; ser&agrave; de 300.000 euros,&nbsp;amb la contribuci&oacute;&nbsp;d&rsquo;una&nbsp;subvenci&oacute; per valor de 160.000 euros del&nbsp;Pla de Xoc per a la Millora d&rsquo;Instal&middot;lacions Esportives del Departament d&rsquo;Esports&nbsp;de la Generalitat de Catalunya. Complement&agrave;riament, tamb&eacute; es substituir&agrave; la caldera actual per una nova d&rsquo;aerot&egrave;rmia. &ldquo;En cinc anys, haurem destinat m&eacute;s de 2 milions a la millora d&rsquo;aquestes instal&middot;lacions&rdquo;, ha apuntat.]]></description>
<pubDate>2026-04-27 11:52:50</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Festa del Mercat a la Plaça arriba a la majoria d?edat amb l?esport com a fil conductor]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10277_la-festa-del-mercat-plaa-arriba-majoria-dedat-amb-lesport-com-fil-conductor.php]]></link>
<description><![CDATA[Del 15 al 17 de maig, la ciutat tornar&agrave; a principis del segle XX amb un programa de 111 activitats que reten homenatge a la tradici&oacute; ciclista i futbol&iacute;stica del municipi
L&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta ha presentat el programa oficial de la XVIII Festa del Mercat a la Pla&ccedil;a, que enguany assoleix la seva "majoria d&rsquo;edat". L&rsquo;esdeveniment de recreaci&oacute; hist&ograve;rica &eacute;s "un dels m&eacute;s participatius de la ciutat", tal com deia l&rsquo;alcalde, Adam Tom&agrave;s: "La Festa del Mercat la fa la ciutadania per a la ciutadania, perqu&egrave; part del seu &egrave;xit rau en la implicaci&oacute; del ve&iuml;nat que participa i es vesteix d&rsquo;&egrave;poca per commemorar els avantpassats que van forjar l&rsquo;Amposta actual". Acompanyat de la regidora de Cultura, In&eacute;s Mart&iacute;, i la representant de l&rsquo;organitzaci&oacute; de la Festa, Pilar Segura, han desgranat els detalls d&rsquo;una edici&oacute; que posar&agrave; el focus en el m&oacute;n de l&rsquo;esport de principis del segle XX.
M&eacute;s concretament, l&rsquo;eix tem&agrave;tic d&rsquo;aquesta divuitena edici&oacute; &eacute;s la commemoraci&oacute; del centenari del pas de la Volta Ciclista a Catalunya pel Pont Penjant, un fet hist&ograve;ric que va tenir lloc el 1926. Per aquest motiu, la figura del pregoner recaur&agrave; en Ferran Rebull Barrena, besnet de Ricardo Rebull, un dels ciclistes m&eacute;s desatcats de l&rsquo;&egrave;poca a Amposta. A banda del ciclisme, la festa tamb&eacute; retr&agrave; homenatge al Club de Futbol Amposta, entitat centen&agrave;ria que va celebrar els seus 110 anys el passat 2025, amb la celebraci&oacute; de diversos partits de recreaci&oacute; hist&ograve;rica durant el cap de setmana.
M&eacute;s de 110 activitats per a tots els p&uacute;blics
El programa d&rsquo;enguany compta amb un total de 111 activitats que barregen els cl&agrave;ssics de la festa amb novetats destacades. La Festa del Mercat a la Pla&ccedil;a arrencar&agrave; oficialment el divendres 15 de maig amb la inauguraci&oacute; i el preg&oacute;, i clour&agrave; el diumenge 17 a la nit amb la tradicional desfilada de "Lo Passeig".
Dissabte a la tarda es viur&agrave; una recreaci&oacute; de la Volta Ciclista, i durant el mat&iacute; de dissabte i diumenge tindran lloc els partits de futbol d&rsquo;&egrave;poca. A banda, tamb&eacute; hi haur&agrave; algunes novetats, com una ruta nocturna, aix&iacute; com les activitats m&eacute;s esperades, com la Cursa enigm&agrave;tica amb Les Serenes, el Sopar a les fosques o el Tasta el Mercat de nit.
L&rsquo;organitzaci&oacute; ha recordat que el concurs de vestimenta "Pepito de Canes" continua sent un dels pilars per fomentar l&rsquo;ambientaci&oacute; als carrers, on enguany es podran veure m&eacute;s personatges i oficis de l&rsquo;Amposta centen&agrave;ria que mai.
Com a pr&egrave;via a la Festa, el dijous 30 d&rsquo;abril, el Museu de les Terres de l&rsquo;Ebre acollir&agrave; la xerrada "De l&rsquo;arrossar al vel&ograve;drom: el cicclisme a Amposta a principis del segle XX", a c&agrave;rrec del net de Ricardo Rebull, per explorar la import&agrave;ncia de la bicicleta a l&rsquo;inici del segle passat. A banda, es repeteixen tamb&eacute; els jocs tradicionals amb escoles i instituts, incorporant enguany una bicicletada, activitats liderades per l&rsquo;alumnat de l&rsquo;Institut Montsi&agrave;.
Les entrades per als diferents espectacles i activitats es posaran a la venda a partir de dem&agrave;, dimarts 28 d&rsquo;abril, a les 9 h. Es podran adquirir al web oficial&nbsp;festadelmercat.cat&nbsp;i presencialment a l&rsquo;Oficina de Cultura (Pla&ccedil;a del Mercat).
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-04-27 11:48:57</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Ràpita impulsa una inversió de 219.000 euros per renovar les xarxes d?aigua i clavegueram dels pisos de Pepo]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10276_la-rapita-impulsa-una-inversio-219000-euros-per-renovar-les-xarxes-daigua-i-clavegueram-dels-pisos-pepo.php]]></link>
<description><![CDATA[El ple d&rsquo;abril tamb&eacute; dona llum verda a millores laborals a l&rsquo;Ajuntament i defensa que el municipi mant&eacute; una situaci&oacute; econ&ograve;mica s&ograve;lida.
El ple ordinari del mes d&rsquo;abril de l&rsquo;Ajuntament de la R&agrave;pita, celebrat aquest divendres 24 d&rsquo;abril, ha servit per aprovar diverses actuacions destacades en mat&egrave;ria d&rsquo;inversions, organitzaci&oacute; interna i serveis municipals, amb especial atenci&oacute; a demandes hist&ograve;riques del ve&iuml;nat.
Un dels punts principals ha estat l&rsquo;aprovaci&oacute; inicial del projecte executiu per a la renovaci&oacute; de la xarxa d&rsquo;abastament d&rsquo;aigua potable i clavegueram dels carrers Codonyol, Val&egrave;ncia, Ulldecona i Vinar&ograve;s, que s&rsquo;engloben dins del que coneixem com els pisos de Pepo. L&rsquo;actuaci&oacute;, aprovada per unanimitat, preveu&nbsp;una inversi&oacute; de 219.000 euros i t&eacute; com a objectiu resoldre definitivament problemes de salubritat i subministrament que s&rsquo;arrosseguen des de fa m&eacute;s de dues d&egrave;cades.
La primera tinent d&rsquo;alcalde,&nbsp;Noelia Belmonte, ha destacat que es tracta d&rsquo;&laquo;una inversi&oacute; hist&ograve;rica i molt esperada pel ve&iuml;nat&raquo;, recordant que &ldquo;fa m&eacute;s de 20 anys que no es feia una actuaci&oacute; d&rsquo;aquest tipus en aquesta zona&raquo;. Belmonte ha explicat que&nbsp;el projecte &eacute;s fruit del treball conjunt amb els ve&iuml;ns, amb qui s&rsquo;han mantingut reunions i una assemblea&nbsp;per trobar &laquo;la soluci&oacute; m&eacute;s efica&ccedil; i donar resposta a una demanda llargament reivindicada&rdquo;. En aquest sentit, ha remarcat que l&rsquo;actuaci&oacute; permetr&agrave; &ldquo;dignificar la zona i millorar les condicions de vida del ve&iuml;nat&rdquo;.
En el mateix ple, tamb&eacute; s&rsquo;ha aprovat per unanimitat la modificaci&oacute; de la Relaci&oacute; de Llocs de Treball (RLT) de l&rsquo;exercici 2026, una mesura orientada a&nbsp;millorar les condicions laborals de la plantilla municipal. El regidor de Governaci&oacute;,&nbsp;Marc Brunet, ha assenyalat que aquesta modificaci&oacute; dona resposta a &ldquo;una reivindicaci&oacute; de fa molts anys&rdquo; i permet actualitzar complements salarials que havien quedat desfasats. &ldquo;Es tracta de recon&egrave;ixer la feina de l&rsquo;equip hum&agrave; de l&rsquo;Ajuntament i garantir que estigui retribu&iuml;t com es mereix&rdquo;, ha afirmat.
El plenari tamb&eacute; ha aprovat l&rsquo;adhesi&oacute; a la pr&ograve;rroga de l&rsquo;Acord Marc de l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Municipis (ACM) per al servei d&rsquo;ambul&agrave;ncies en actes municipals, una mesura que permetr&agrave;&nbsp;agilitzar la contractaci&oacute; i reduir costos, garantint alhora un servei eficient.
D&rsquo;altra banda, s&rsquo;ha aprovat el Pla Econ&ograve;mic i Financer, amb els vots favorables del govern municipal i M&eacute;s R&agrave;pita i l&rsquo;abstenci&oacute; d&rsquo;ERC. El govern ha volgut transmetre un missatge de tranquil&middot;litat, assegurant que&nbsp;aquest pla no respon a cap situaci&oacute; de d&egrave;ficit, sin&oacute; a una gesti&oacute; basada en la inversi&oacute; i el refor&ccedil; dels serveis.&nbsp;En aquest sentit, s&rsquo;ha destacat que l&rsquo;Ajuntament presenta super&agrave;vit, no t&eacute; deute i disposa de capacitat econ&ograve;mica, a m&eacute;s de complir amb els terminis de pagament als prove&iuml;dors.
Finalment, el ple ha aprovat per unanimitat una moci&oacute; presentada per M&eacute;s R&agrave;pita, avalada per tots els grups municipals, per&nbsp;reclamar el restabliment de la inscripci&oacute; dels naixements al municipi de resid&egrave;ncia dels progenitors.&nbsp;La proposta respon a la situaci&oacute; actual, en qu&egrave;&nbsp;la majoria dels nadons rapitencs consten com a nascuts en municipis amb hospital, i defensa que, sempre que hi hagi acord familiar, puguen figurar com a nascuts a la R&agrave;pita.]]></description>
<pubDate>2026-04-27 08:57:51</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Deltebre aprova per unanimitat el III Pla de Polítiques de Dones per avançar en igualtat fins al 2031]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10275_deltebre-aprova-per-unanimitat-iii-pla-politiques-dones-per-avanar-igualtat-fins-al-2031.php]]></link>
<description><![CDATA[

Sessi&oacute; plen&agrave;ria del mes d&rsquo;abril de l&rsquo;Ajuntament de Deltebre, en la qual s&rsquo;han debatut diferents punts. Un d&rsquo;ells, l&rsquo;aprovaci&oacute; per unanimitat del III Pla Municipal de Pol&iacute;tiques de Dones de Deltebre, un document estrat&egrave;gic que marca les l&iacute;nies d&rsquo;actuaci&oacute; de l&rsquo;Ajuntament en mat&egrave;ria d&rsquo;igualtat de g&egrave;nere per als propers cinc anys.
El Pla, elaborat amb la col&middot;laboraci&oacute; de la Fundaci&oacute; URV i el Grup de Recerca d&rsquo;Educaci&oacute; Intercultural i G&egrave;nere (GREDI), i la Dra. Rosa Queral, &eacute;s fruit d&rsquo;un proc&eacute;s que suma entitats, associacions de dones, centres educatius, serveis municipals i t&egrave;cnics especialitzats. El document incorpora una diagnosi detallada de la situaci&oacute; de les dones al municipi en &agrave;mbits com l&rsquo;ocupaci&oacute;, la salut, l&rsquo;educaci&oacute; o la seguretat, aix&iacute; com una avaluaci&oacute; del Pla anterior, que ha servit de base per definir les noves actuacions.
L&rsquo;alcalde de Deltebre, Llu&iacute;s Soler, ha agra&iuml;t la feina constant i imprescindible que duen a terme les entitats de dones del municipi, que s&oacute;n&nbsp;&ldquo;un motor de cohesi&oacute;, participaci&oacute; i transformaci&oacute; social&rdquo;. Soler ha volgut posar en valor que&nbsp;&ldquo;Deltebre ha fet un cam&iacute; important en mat&egrave;ria d&rsquo;igualtat en els darrers anys, per&ograve; aquest nou Pla ens marca el rumb per continuar mirant endavant&rdquo;.
14 eixos estrat&egrave;gics per avan&ccedil;ar en igualtat
El document estructura les actuacions al voltant de 14 eixos estrat&egrave;gics que aborden, entre d&rsquo;altres, el suport digital a les associacions de dones, l&rsquo;ampliaci&oacute; dels serveis de guarda i cust&ograve;dia en actes p&uacute;blics, la paritat i el lideratge femen&iacute; en l&rsquo;estructura municipal, la conciliaci&oacute; i la coresponsabilitat, i la prevenci&oacute; i abordatge de les viol&egrave;ncies masclistes.
La regidora de Foment Cultural, Igualtat i Tinen&ccedil;a d&rsquo;Animals, Eva Marin, ha assenyalat que&nbsp;&ldquo;aquest Pla &eacute;s un full de ruta que ens ha de permetre consolidar i enfortir les actuacions que ja estem desenvolupant, per&ograve; tamb&eacute; avan&ccedil;ar en aquells &agrave;mbits on cal posar m&eacute;s esfor&ccedil;os&rdquo;.&nbsp;En aquest sentit, ha remarcat que&nbsp;&ldquo;l&rsquo;objectiu &eacute;s que la igualtat sigui un eix estructural del municipi i no es limiti a accions puntuals o sectorials&rdquo;.
En aquest sentit, una de les prioritats del nou Pla &eacute;s reequilibrar els esfor&ccedil;os municipals cap a &agrave;mbits que han registrat menys activitat fins ara, com la conciliaci&oacute; i la transversalitat de g&egrave;nere en totes les pol&iacute;tiques municipals, amb l&rsquo;objectiu que la igualtat no es limiti a l&rsquo;&agrave;mbit cultural sin&oacute; que impliqui una reforma estructural del municipi. En la mateixa l&iacute;nia, la regidora d&rsquo;ERC, Vanessa Callau, ha destacat la import&agrave;ncia de continuar refor&ccedil;ant&nbsp;&ldquo;la transversalitat de g&egrave;nere, la gesti&oacute; del temps i l&rsquo;abordatge de les viol&egrave;ncies masclistes&rdquo;&nbsp;com a eixos clau del desplegament del Pla.
Informe de la S&iacute;ndica de Greuges
El plenari va comen&ccedil;ar amb la presentaci&oacute; de l&rsquo;informe anual de la S&iacute;ndica de Greuges de Deltebre, en qu&egrave; es van detallar les diferents actuacions dutes a terme durant el darrer any. Durant la seva intervenci&oacute;, Rosa Vandell&oacute;s va ressaltar que, m&eacute;s enll&agrave; de la campanya de recollida d&rsquo;al&middot;legacions vinculada a l&rsquo;atermenament de Deltebre, al llarg de l&rsquo;any es van gestionar 22 intervencions, cinc m&eacute;s que l&rsquo;any anterior.
Aix&iacute; mateix, el plenari de l&rsquo;Ajuntament de Deltebre tamb&eacute; va aprovar, per unanimitat, el projecte de substituci&oacute; de la totalitat de l&rsquo;enllumenat p&uacute;blic del municipi a tecnologia LED, una actuaci&oacute; estrat&egrave;gica que permetr&agrave; avan&ccedil;ar en efici&egrave;ncia energ&egrave;tica, sostenibilitat i qualitat lum&iacute;nica. Paral&middot;lelament, tamb&eacute; es va aprovar una moci&oacute; en defensa del desenvolupament rural i mar&iacute;tim, del programa LEADER i del model de pesca mediterrani davant el futur marc financer de la Uni&oacute; Europea.

]]></description>
<pubDate>2026-04-27 08:46:43</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Freginals impulsa una campanya per combatre els abocaments il·legals de residus]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10274_freginals-impulsa-una-campanya-per-combatre-els-abocaments-illegals-residus.php]]></link>
<description><![CDATA[L&rsquo;Ajuntament de Freginals ha posat en marxa una nova campanya de sensibilitzaci&oacute; i control per fer front als abocaments incontrolats de residus al municipi, despr&eacute;s de detectar-se novament un punt d&rsquo;acumulaci&oacute; de deixalles sota el pont del ferrocarril del barranc de les Tortes.Des del consistori s&rsquo;ha alertat que dipositar residus a la natura &eacute;s una pr&agrave;ctica inc&iacute;vica que comporta conseq&uuml;&egrave;ncies greus tant per al medi ambient com per a la salut p&uacute;blica. En aquest sentit, es recorda que abandonar escombraries fora dels espais habilitats constitueix una infracci&oacute; administrativa que pot derivar en sancions econ&ograve;miques importants.La legislaci&oacute; vigent, especialment la Llei 7/2022 de residus i s&ograve;ls contaminats per a una economia circular, regula estrictament aquest tipus de conductes. Segons aquesta normativa, l&rsquo;abandonament de residus voluminosos o de qualsevol altre tipus al medi natural es considera una infracci&oacute; greu, amb multes que a Catalunya poden superar els 3.000 euros.L&rsquo;Ajuntament insisteix que tots els ciutadans tenen el deure de mantenir nets els espais p&uacute;blics i naturals, aix&iacute; com de fer un &uacute;s correcte dels punts de recollida autoritzats. Els residus dom&egrave;stics inclouen una &agrave;mplia varietat de materials, com ara electrodom&egrave;stics, mobles, olis de cuina, t&egrave;xtils, piles o runa procedent de petites obres, entre d&rsquo;altres.L&rsquo;alcaldessa de Freginals, Neus Franch, ha volgut mostrar la seva preocupaci&oacute; davant d&rsquo;aquesta situaci&oacute;:&nbsp;&ldquo;No &eacute;s normal aquesta deixadesa ni aquest poc civisme. Aquests comportaments s&oacute;n contaminants i perjudiquen el nostre entorn. Hem de ser conscients que Freginals &eacute;s cosa de tots i totes, i nom&eacute;s entre tots el podem mantenir net i viu.&rdquo;Amb aquesta campanya, el consistori refor&ccedil;ar&agrave; tant les accions de vigil&agrave;ncia com les iniciatives de conscienciaci&oacute; ciutadana, amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;erradicar aquestes pr&agrave;ctiques i preservar l&rsquo;entorn natural del municipi.Des de l&rsquo;Ajuntament es fa una crida a la col&middot;laboraci&oacute; ciutadana per denunciar qualsevol abocament il&middot;legal i contribuir aix&iacute; a mantenir Freginals net i sostenible.]]></description>
<pubDate>2026-04-27 08:28:17</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[S?impulsa la transició energètica a les Comunitats de Regants de la Ribera d?Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10273_simpulsa-transicio-energetica-les-comunitats-regants-ribera-debre.php]]></link>
<description><![CDATA[La setmana passada, en el marc del proc&eacute;s de transformaci&oacute; econ&ograve;mica i energ&egrave;tica de les Terres de l&rsquo;Ebre, m&eacute;s de 25 representants de deu Comunitats de Regants (CR) de la comarca es van reunir per con&egrave;ixer de primera m&agrave; el projecte CECOOP-EBRE.
Aquesta iniciativa, finan&ccedil;ada per la l&iacute;nia d&rsquo;ajuts per a projectes cooperatius en zones de transici&oacute; nuclear, se centra en la implementaci&oacute; de Comunitats Energ&egrave;tiques Rurals a les cooperatives agr&agrave;ries de la Ribera d&rsquo;Ebre, amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;enfortir el sector agrari del territori.
La sessi&oacute; va comptar amb la participaci&oacute; de les comunitats de Garrigues Sud, Planes i Aixalelles (Flix), Riba-roja d&rsquo;Ebre, Ginestar, Benissanet, Valls Monredons (Flix), Vingalis (Flix), Aubachs (Flix) i Vinebre. Durant la trobada, Jordi Martorell, director d&rsquo;Ebre Renovables i qui actua com a pilot demostratiu a la cooperativa La Ginesta de Ginestar.
Sinergies entre Cooperatives i Regants
El projecte CECOOP-EBRE t&eacute; com a finalitat principal desenvolupar un model energ&egrave;tic sostenible i replicable que redueixi els costos de l&rsquo;energia i augmenti la competitivitat agroindustrial. En aquest sentit, Roger Damunt, Business Director de Zertipower, va plantejar una futura segona fase que incorpori les Comunitats de Regants en un esquema de col&middot;laboraci&oacute; amb les cooperatives agr&agrave;ries.
Aquesta alian&ccedil;a permetria aprofitar la base social organitzada, l&rsquo;&uacute;s de cobertes i s&ograve;l disponible, aix&iacute; com la complementarietat de consums entre les dues entitats. Damunt va destacar &ldquo;la oportunitat d&rsquo;agregar generacions&rdquo; i crear una &ldquo;Virtual Power Plant&rdquo;, afavorint l&rsquo;estabilitat de la corba.
Els assistents van mostrar especial inter&egrave;s en la capacitat del projecte per oferir solucions a aquelles comunitats que no estan connectades a la xarxa el&egrave;ctrica i en l&rsquo;&uacute;s de bateries per a l&rsquo;emmagatzematge, aspectes clau per garantir la sobirania energ&egrave;tica del territori.
Innovaci&oacute; i arrelament territorial
El consorci, coordinat pel Cl&uacute;ster de l&rsquo;Energia Eficient de Catalunya (CEEC), i liderat per l&rsquo;empresa Ebre Renovables, compta amb la participaci&oacute; tecnol&ograve;gica de Zertipower, que aporta solucions de blockchain per a la gesti&oacute; d&rsquo;energia, i el suport de FlixGIE en l&rsquo;avaluaci&oacute; d&rsquo;impacte socioecon&ograve;mic. A m&eacute;s, el projecte disposa de l&rsquo;assessorament jur&iacute;dic i estrat&egrave;gic de la Federaci&oacute; de Cooperatives Agr&agrave;ries de Catalunya (FCAC) i l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Municipis (ACM).
El projecte CECOOP-EBRE compta amb el suport d&rsquo;ACCI&Oacute; &ndash; Generalitat de &nbsp;Catalunya, en el marc dels projectes cooperatius per a zones de transici&oacute; nuclear. La iniciativa s&rsquo;alinea amb els objectius de transici&oacute; energ&egrave;tica, desenvolupament rural i innovaci&oacute; social.
&nbsp;
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-04-27 08:21:25</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L?Hospital Comarcal d?Amposta avala l?excel·lència dels seus serveis amb un doble èxit en les auditories de qualitat ISO 9001:2015]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10272_lhospital-comarcal-damposta-avala-lexcellencia-dels-seus-serveis-amb-un-doble-exit-les-auditories-qualitat-iso-90012015.php]]></link>
<description><![CDATA[Els serveis de Radiologia, Laboratori, An&agrave;lisis Cl&iacute;niques i Transfusions revaliden els seus certificats internacionals, destacant per l&rsquo;alta satisfacci&oacute; del pacient i l&rsquo;efici&egrave;ncia en la gesti&oacute;
Els serveis de Radiologia, Laboratori, An&agrave;lisis Cl&iacute;niques i Transfusions de l&rsquo;Hospital Comarcal d&rsquo;Amposta han revalidat el seu comprom&iacute;s amb l&rsquo;atenci&oacute; de m&agrave;xima qualitat en superar amb &egrave;xit les recents auditories externes de la norma ISO 9001:2015. Aquests resultats posen de manifest la solidesa dels processos del centre de salut, l&rsquo;alta qualificaci&oacute; del seu equip hum&agrave; i la voluntat constant de millora centrada en la persona.
D&rsquo;una banda, el Servei de Radiologia, que disposa d&rsquo;aquesta certificaci&oacute; des de l&rsquo;any 2023, ha superat aquest 2026 la seva primera recertificaci&oacute;. L&rsquo;auditoria ha confirmat un alt nivell de qualitat assistencial i una experi&egrave;ncia del pacient molt ben valorada. Entre els punts forts detectats, els auditors n&rsquo;han subratllat l&rsquo;efici&egrave;ncia en la gesti&oacute;, la capacitat de resposta davant possibles incid&egrave;ncies i el bon funcionament dels canals de comunicaci&oacute; amb els usuaris. Aix&iacute; mateix, l&rsquo;avaluaci&oacute; ha servit per marcar el full de ruta de cara al futur, identificant oportunitats de millora estrat&egrave;giques orientades a optimitzar l&rsquo;accessibilitat, reduir les llistes d&rsquo;espera i agilitzar els processos diagn&ograve;stics.
D&rsquo;altra banda, el Servei de Laboratori, An&agrave;lisis Cl&iacute;niques i el Servei de Transfusions ha superat la seva auditoria externa de seguiment demostrant una gran solidesa: no s&rsquo;hi ha detectat cap no conformitat. Aquesta &agrave;rea, que compta amb el segell de qualitat de manera ininterrompuda des de l&rsquo;any 2013, consolida aix&iacute; la maduresa i estabilitat del seu sistema despr&eacute;s de la recertificaci&oacute; de l&rsquo;any passat. L&rsquo;informe ha posat en valor, de manera especial, el rigor en el registre d&rsquo;incid&egrave;ncies de mostres, el proc&eacute;s d&rsquo;acollida de les noves incorporacions de personal, l&rsquo;excel&middot;lent gesti&oacute; de l&rsquo;atenci&oacute; a l&rsquo;usuari (queixes, reclamacions i agra&iuml;ments) i els resultats &ograve;ptims assolits en els controls externs durant l&rsquo;any 2025.
L&rsquo;&egrave;xit conjunt d&rsquo;aquestes avaluacions reafirma el comprom&iacute;s de l&rsquo;Hospital Comarcal d&rsquo;Amposta amb la seguretat, la fiabilitat i l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia assistencial, garantint uns est&agrave;ndards de qualitat rigorosos i la millora cont&iacute;nua en benefici dels pacients.]]></description>
<pubDate>2026-04-27 08:06:15</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La 80a edició d'Expoebre tornarà a tenir la roda de fira gegant, una de les atraccions més altes de l'Estat]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10271_la-80a-edicio-dexpoebre-tornara-tenir-roda-fira-gegant-una-les-atraccions-mes-altes-lestat.php]]></link>
<description><![CDATA[L'agrupaci&oacute; Comer&ccedil; Tortosa Centre i l'associaci&oacute; de restauradors Platigot repartiran un total de 3.000 tiquets de 2X1 per gaudir de l'experi&egrave;ncia
La 80a edici&oacute; de la fira multisectorial ExpoEbre, que enguany ser&agrave; del 30 d'abril al 3 de maig, tornar&agrave; a comptar amb la roda de fira gegant, una de les atraccions m&eacute;s altes de l'Estat. Aix&iacute; ho ha confirmat avui la regidora de Fires, S&ograve;nia Rup&eacute;rez, qui ha comparegut amb les presidentes de l&rsquo;agrupaci&oacute; Comer&ccedil; Tortosa Centre i de Platigot, Maria Jos&eacute; Ferr&eacute; i Joana Merch&aacute;n. De fet, les dos entitats col&middot;laboren amb l'Ajuntament amb una acci&oacute; conjunta per dinamitzar el comer&ccedil; i la restauraci&oacute;, i per sumar atractius a Tortosa durant l'Expoebre. &Eacute;s per aix&ograve; que a partir del proper dilluns, 20 d'abril, posaran en circulaci&oacute; un total de 3.000 vals 2x1 per gaudir de l'experi&egrave;ncia de la roda de fira.El preu de les entrades per pujar a la roda de fira d'Expoebre ser&agrave; de cinc euros per a adults i de quatre euros per als infants. "Impulsem una iniciativa vinculada a un dels grans reclams de la fira", ha afirmat Ferr&eacute;. En concret, els vals 2x1 es podran trobar als comer&ccedil;os i restaurants adherits a Comer&ccedil; Tortosa Centre i Platigot, que estaran identificats amb un cartell visible en els seus aparadors. Els tiquets s'entregaran per qualsevol compra o consumici&oacute;, sense import m&iacute;nim, tot facilitant aix&iacute; la participaci&oacute; de tothom. "L'objectiu de la campanya &eacute;s generar moviment, incentivar el consum local i enriquir l'experi&egrave;ncia de visitar Expoebre, Sumem esfor&ccedil;os per dinamitzar i fer cr&eacute;ixer el comer&ccedil; i la restauraci&oacute; de la nostra ciutat", ha afegit.A m&eacute;s, Ferr&eacute; tamb&eacute; ha explicat que la federaci&oacute; comercial Tortosa M&eacute;s tindr&agrave; un espai propi a la fira, en qu&egrave; la gent podr&agrave; fer-se una foto, pujar-la a les xarxes socials, i participar en un concurs amb un premi de 200 euros en vals de compra. En este sentit, tant Ferr&eacute; com Merch&aacute;n han animat la ciutadania a visitar Expoebre, on els restauradors tamb&eacute; hi col&middot;laboren a trav&eacute;s de l'espai gastron&ograve;mic Ebretast, amb degustacions gratu&iuml;tes tots els dies del certamen. "Des de Platigot estem encantats de poder col&middot;laborar en els projectes que fem a la ciutat", ha dit Merch&aacute;n. "Fem una crida a la ciutadania i als visitants perqu&egrave; vinguen a gaudir d'Expoebre, perqu&egrave; descobrisquen tot el que ofereix, i que aprofiten l'oportunitat de pujar a la roda de fira per contemplar les magn&iacute;fiques vistes de la nostra ciutat", ha concl&ograve;s Ferr&eacute;."Es tracta d'una atracci&oacute; gegant que ofereix vistes panor&agrave;miques espectaculars de Tortosa, de les nostres muralles, del castell de la Suda, i del riu Ebre. Es considera una de les atraccions m&eacute;s altes de l'Estat, amb uns 30 metres d'altura", ha assenyalat Rup&eacute;rez, que tamb&eacute; ha agra&iuml;t la col&middot;laboraci&oacute; de Platigot i de l&rsquo;agrupaci&oacute; Comer&ccedil; Tortosa Centre per dinamitzar esta atracci&oacute;.Finalment, la regidora de Fires tamb&eacute; ha avan&ccedil;at que s'est&agrave; estudiant una millor ubicaci&oacute; de la roda de fira gegant, que no estaria situada a l&rsquo;entrada del recinte firal, sin&oacute; al parc de Rafel Vidiella. "Ser&agrave; en un espai m&eacute;s central per facilitar i afavorir l&rsquo;aflu&egrave;ncia de gent, tant de l&rsquo;entrada per l&rsquo;avinguda de Remolins i la vora del riu, com des de l&rsquo;entrada del pavell&oacute; firal", ha apuntat Rup&eacute;rez.]]></description>
<pubDate>2026-04-27 07:45:38</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Comencen a enderrocar el pont dels Sequesos de la Ràpita que es va esfondrar per construir-ne un de nou]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10270_comencen-enderrocar-pont-dels-sequesos-rapita-que-es-va-esfondrar-per-construir-ne-un-nou.php]]></link>
<description><![CDATA[L'actuaci&oacute; s'allargar&agrave; mig any i t&eacute; l'objectiu de mitigar els impactes dels aiguats


Operaris i maquin&agrave;ria han comen&ccedil;at a treballar aquest divendres per enderrocar el pont dels Sequesos de la R&agrave;pita, al carrer Sant Josep, que es va esfondrar dissabte passat sense causar danys personals. L'actuaci&oacute;, amb un cost de quatre milions d'euros sufragats per la Generalitat, donar&agrave; peu a la construcci&oacute; d'un nou pont que ampliar&agrave; el pas de l'aigua per la riera. D'aquesta manera, passar&agrave; a ser de 30 metres d'amplada amb l'objectiu de mitigar els impactes dels aiguats per aquest punt. Alhora, tamb&eacute; s'eixamplar&agrave; el pas per a vehicles i vianants, amb una superf&iacute;cie d'uns setze metres d'ample. La previsi&oacute; &eacute;s que les tasques d'enderrocament s'allarguin entre quatre i nou dies i el nou pont estigui acabat en un termini de sis mesos.

L'episodi de forts aiguats del passat mes d'octubre va comportar danys estructurals al pont dels Sequesos, ubicat al carrer Sant Josep de la R&agrave;pita. Des de llavors, es va tallar el pas de vehicles i vianants i la matinada del passat dissabte la Policia Local va rebre l'av&iacute;s d'esfondrament de la part sud d'aquesta infraestructura. L'incident no va provocar danys personals. "Ning&uacute; s'explicava com aquest pont encara s'aguantava dret", ha reconegut l'alcalde Javier Revert&eacute;. En les &uacute;ltimes setmanes, s'havien fet tasques relacionades amb la canalitzaci&oacute; de la xarxa d'aigua i electricitat, aix&iacute; com d'internet, per evitar que la zona es qued&eacute;s sense servei.
L'enderrocament de la infraestructura danyada ha comen&ccedil;at aquest divendres al mat&iacute; i s'espera que s'acabi en un termini d'entre quatre i nou dies. A partir d'aqu&iacute;, s'iniciaran les tasques relacionades amb la construcci&oacute; d'un nou pont. En primer lloc, es retirar&agrave; la runa per donar pas a l'excavaci&oacute; dels&nbsp;fonaments. Despr&eacute;s, caldr&agrave; construir els murs i col&middot;locar les bigues prefabricades de la futura plataforma, que ser&agrave; m&eacute;s ampla que l'anterior.
D'aquesta manera, s'eixamplar&agrave; el pas de l'aigua per la riera i s'evitar&agrave; que es formi un tap en cas&nbsp;de pluges torrencials. Pel que fa al pas de vehicles i tr&agrave;nsit, el nou pont tamb&eacute; ser&agrave; m&eacute;s ample que el que hi havia fins ara, amb uns setze metres per al pas de cotxes i vianants. Tot plegat, es treballa perqu&egrave; estigui enllestit en mig any si les condicions meteorol&ograve;giques ho permeten.
Construir un nou pont comportar&agrave; una inversi&oacute; d'entre 20 i 30 milions d'euros, segons ha destacat el batlle rapitenc, qui ha afegit que aniran a c&agrave;rrec d'administracions locals, nacionals i estatals. L'actuaci&oacute; complementar&agrave; altres obres, com una bassa de laminaci&oacute; i la reconducci&oacute; dels pluvials.
Inversi&oacute; per renovar les xarxes d'aigua
D'altra banda, el ple municipal d'aquest divendres inclou l'aprovaci&oacute; inicial del projecte de renovaci&oacute; de les xarxes d'aigua i de subministrament de diversos carrers de la localitat. Concretament, es tracta de l'avinguda del Codonyol, els carrers de Val&egrave;ncia, d'Ulldecona i de Vinar&ograve;s. Fonts del govern local han assenyalat que es tracta d'una inversi&oacute; "hist&ograve;rica" de 219.000 euros amb qu&egrave; s'espera "dignificar" la zona i solucionar els problemes de salubritat.


]]></description>
<pubDate>2026-04-24 12:37:07</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Atenció Primària Terres de l?Ebre impulsa un projecte pioner per apropar els serveis sanitaris a la Terra Alta i la Ribera d?Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10269_atencio-primaria-terres-lebre-impulsa-un-projecte-pioner-per-apropar-els-serveis-sanitaris-terra-alta-i-ribera-debre.php]]></link>
<description><![CDATA[

La Ger&egrave;ncia d&rsquo;Atenci&oacute; Prim&agrave;ria i Comunit&agrave;ria de les Terres de l&rsquo;Ebre (GAPiCTE) comen&ccedil;a el desplegament del projecte &lsquo;+Actius: Administratius com a Agents Comunitaris de Salut Rural&rsquo; a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d&rsquo;Ebre. La iniciativa, finan&ccedil;ada pel Ministeri de Sanitat en el marc dels Fons MAPyC 2025, s&rsquo;allargar&agrave; fins al 31 de desembre de 2026.



Segons ha destacat la gerent d&rsquo;Atenci&oacute; Prim&agrave;ria i Comunit&agrave;ria de les Terres de l&rsquo;Ebre, Ester Gavald&agrave;, aquesta iniciativa&nbsp;&ldquo;t&eacute; com a objectiu afavorir una atenci&oacute; m&eacute;s equitativa i propera, especialment en entorns rurals, on sovint hi ha m&eacute;s barreres d&rsquo;acc&eacute;s als serveis&rdquo;. Gavald&agrave; ha afegit que&nbsp;&ldquo;volem apropar l&rsquo;administraci&oacute; sanit&agrave;ria a la ciutadania i facilitar-li el dia a dia, alhora que reforcem la connexi&oacute; amb els recursos del territori&rdquo;.
El projecte preveu la creaci&oacute; d&rsquo;una unitat administrativa itinerant que es despla&ccedil;ar&agrave; als consultoris locals de la Terra Alta i la Ribera d&rsquo;Ebre amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;apropar els serveis a la ciutadania, especialment en aquells municipis amb m&eacute;s dificultats d&rsquo;acc&eacute;s, contribuint aix&iacute; a millorar l&rsquo;equitat en l&rsquo;atenci&oacute;.
La iniciativa s&rsquo;adre&ccedil;a principalment a la poblaci&oacute; resident en zones rurals, amb especial atenci&oacute; a persones majors de 65 anys, poblaci&oacute; amb baixa alfabetitzaci&oacute; digital, persones en risc d&rsquo;a&iuml;llament social i poblaci&oacute; migrant amb dificultats d&rsquo;acc&eacute;s als canals habituals del sistema sanitari.
Els professionals administratius desenvoluparan una cartera de serveis orientada a una atenci&oacute; integral i resolutiva, que inclou la tramitaci&oacute; de prestacions sanit&agrave;ries i altres gestions administratives; l&rsquo;acompanyament digital a la ciutadania en eines com La Meva Salut, eConsulta i altres portals; i l&rsquo;orientaci&oacute; comunit&agrave;ria sobre recursos, serveis i entitats del territori.
La col&middot;laboraci&oacute; amb els consells comarcals i els ajuntaments pret&eacute;n ser un element clau per garantir l&rsquo;&egrave;xit de la iniciativa. En aquest sentit, es vol treballar de manera coordinada amb els diferents agents del territori per assegurar una implementaci&oacute; efectiva i adaptada a cada municipi.
El desplegament s&rsquo;estructura en tres fases. La primera, ja completada, ha consistit en la selecci&oacute; i contractaci&oacute; del personal. Actualment, la GAPiCTE est&agrave; duent a terme la fase de formaci&oacute; i coordinaci&oacute;, i en els pr&ograve;xims dies s&rsquo;iniciar&agrave; la fase operativa, amb rutes itinerants pels consultoris locals, tallers digitals i activitats comunit&agrave;ries.
]]></description>
<pubDate>2026-04-24 12:14:54</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Nova línia d'ajuts de fins a 20.000 euros per a les empreses ebrenques afectades per la borrasca Alice]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10268_nova-linia-dajuts-fins-20000-euros-per-les-empreses-ebrenques-afectades-per-borrasca-alice.php]]></link>
<description><![CDATA[Empresa cobrir&agrave; despeses de reparaci&oacute;, danys a equipaments o neteges extraordin&agrave;ries derivades de l'episodi meteorol&ograve;gic


El conseller d'Empresa i Treball, Miquel S&agrave;mper, ha anunciat una nova l&iacute;nia d'ajuts per a pimes i aut&ograve;noms de les Terres de l'Ebre que es van veure afectats per la borrasca Alice de l'octubre. Despr&eacute;s de rebre una vintena de consultes i peticions, el departament s'ha creat una convocat&ograve;ria dotada amb 500.000 euros, que cobriran despeses derivades dels aiguats. Es cobriran reparacions estructurals de comer&ccedil;os i establiments, danys en mobiliari, maquin&agrave;ria i equips inform&agrave;tics i actuacions de neteja extraordin&agrave;ria que s'hagin fet el 7 d'octubre de 2025 i el 30 de juny d'enguany. Les subvencions seran des de 5.000 a 20.000 euros, en funci&oacute; dels danys acreditats per cada empresa. El termini per presentar les sol&middot;licituds acabar&agrave; el 22 de maig.

L'anunci de la nova l&iacute;nia d'ajuts s'ha fet des de Santa B&agrave;rbara, al Montsi&agrave;, un dels municipis que va patir amb m&eacute;s intensitat les conseq&uuml;&egrave;ncies dels aiguats. El conseller S&agrave;mper i una comitiva de departament i del Govern territorial han visitat l'empresa Instal&middot;lacions Sebastian, que va ser greument afectada per les barrancades, amb p&egrave;rdues de fins a 170.000 euros, sobretot per la inundaci&oacute; dels vehicles de treballs i la p&egrave;rdua de molts dels seus estris de feina. "Ens vam quedar una setmana sense poder treballar", ha dit el gerent de l'empresa Sebastian Albiol.
L'empresa ha remuntat amb l'ajuda econ&ograve;mica d'un pr&eacute;stec d'inter&egrave;s baix de l'Institut Catal&agrave; de Finances, per&ograve; &eacute;s una de la vintena d'empresaris que han demanat m&eacute;s ajudes al Govern "a fons perdut". S&agrave;mper ha reconegut que la nova l&iacute;nia de subvencions respon a aquestes peticions perqu&egrave; el consorci d'assegurances no ha cobert els costos que ha suposat la dana per a moltes pimes i aut&ograve;noms i ha posat com a exemple Instal&middot;lacions Sebastian que se'ls ha pagat un 15%-20% dels costos dels desperfectes.
"Hi ha una llacuna que haurien de ser capa&ccedil;os de revertir. No pot ser que un comer&ccedil; hagi de pagar els efectes d'una pluja perqu&egrave; no hauria de ser aix&iacute;", ha criticat el conseller. S&agrave;mper ha reclamat al consorci d'asseguradors que "respongui en aquests casos per aquelles coses que realment s'han perdut i destru&iuml;t uns danys que no t&eacute; per qu&egrave; suportar de forma directa l'empresari perjudicat", ha dit.
19 MEUR en&nbsp;reparacions
Des d'Empresa i Treball recorden que, segons el primer balan&ccedil;, els desperfectes de la dana Alice a l'Ebre suposaran una inversi&oacute; de m&eacute;s de 19 milions d'euros entre obres i ajuts. Les barrancades i inundacions van provocar danys importants en establiments, instal&middot;lacions, equipaments, maquin&agrave;ria i estocs, aix&iacute; com la suspensi&oacute; temporal o reducci&oacute; de l'activitat d'algunes empreses a les quatre comarques.
Els nous ajuts seran de 5.000 euros (per a despeses d&rsquo;entre 2.001 i 25.000 euros), 10.000 (per a despeses d&rsquo;entre 25.001 i 50.000 euros) i 20.000 euros (per a despeses iguals o superiors a 50.001 euros) pels danys que es pugui acreditar que s&oacute;n derivats de la borrasca. Es cobriran despeses de reparaci&oacute; i obra, de maquin&agrave;ria, equips i mobiliari i de neteja extraordin&agrave;ria.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-04-24 12:08:25</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Les roses, els llibres i un càlid ambient festiu posen color a un Sant Jordi de cel gris a Tortosa]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10267_les-roses-els-llibres-i-un-calid-ambient-festiu-posen-color-un-sant-jordi-cel-gris-tortosa.php]]></link>
<description><![CDATA[Comer&ccedil;os i estudiants recorden el professor i escriptor Manuel P&eacute;rez Bonfill amb una ruta de textos als aparadors


Les desenes de parades de roses, llibres i entitats omplen de color el centre comercial i hist&ograve;ric de Tortosa, en un Sant Jordi marcada per un cel cobert i alguna gota de pluja, que ha esmorte&iuml;t la llu&iuml;ssor amb qu&egrave; es viu la diada a la capital ebrenca. Coincidint amb la commemoraci&oacute; de l'Any Manuel P&eacute;rez Bonfill (1926-2026), la Biblioteca Marcel&middot;l&iacute; Domingo ha creat una ruta amb fragments de textos del professor i escriptor tortos&iacute;, que els alumnes dels centres educatius han buscat i descobert als aparadors dels comer&ccedil;os. M&eacute;s d'una cinquantena d'escriptors ebrencs signen llibres a les parades de les llibreries i de la biblioteca, i les floristeries han instal&middot;lat petits decorats on immortalitzar, rosa i llibre en m&agrave;, aquest Sant Jordi.
La ciutat hist&ograve;rica de Tortosa s'ha omplert durant hores en un mat&iacute; de Sant Jordi ennuvolat en qu&egrave; en alg&uacute; moment han caigut gotes i ha posat un esglai entre ciutadans i paradistes, m&eacute;s d'una vuitantena. El temps, per&ograve;, no ha frenat la gran aflu&egrave;ncia en una diada que &eacute;s de les m&eacute;s participatives a la capital ebrenca, on tamb&eacute; acudeixen ciutadans de tot el territori. "&Eacute;s el dia m&eacute;s festiu de l'any, la gent surt al carrer, est&agrave; molt m&eacute;s contenta, les cafeteries estan molt m&eacute;s plenes", han remarcat la N&uacute;ria i la Marta, que remenaven, carregades de roses, entre els llibres infantils per trobar un regal per les filles, a la llibreria La Irreal.
J&uacute;lia Albesa, propiet&agrave;ria de La Irreal, ha assegurat que tot i la grisor del dia, &eacute;s "molt concorregut" i amb bones vendes durant el mat&iacute;. "Suposo que molta gent ha sortit a buscar per regalar a l'hora de dinar a les persones estimades". Albesa tamb&eacute; ha destacat la gran aflu&egrave;ncia de les escoles. "&Eacute;s molt bonic veure com la canalla els fa tanta il&middot;lusi&oacute; el paper, un objecte al qual s'ha sentenciat de mort moltes vegades i que continua m&eacute;s viu que mai", ha dit.
Els escriptors ebrencs entre els m&eacute;s venuts
A les llibreries ebrenques, els llibres m&eacute;s venuts tamb&eacute; s&oacute;n els de personatges medi&agrave;tics, les novetats m&eacute;s populars i recomanades per les xarxes socials -sobretot entre els joves- i sobretot les novetats dels autors ebrencs, com Josep Pitarch amb 'Arriembanda', Bernat Navarro 'Veschi', i el recull fotogr&agrave;fic de la Batalla de l'Ebre de David Tormo. Albesa assegura que li semblaria "catastr&ograve;ficament genial que tothom deman&eacute;s llibres de fons", per&ograve; &eacute;s una diada on les novetats s&oacute;n les m&eacute;s sol&middot;licitades.
Un dels escriptors que signa llibres aquest dijous a Tortosa &eacute;s Xabier Coluig. Feia anys que no podia viure el Sant Jordi a Tortosa i ha viscut "aquesta retrobada" amb molta il&middot;lusi&oacute;. Coluig presenta 'Tapissos', un recull de relats curts que es convertiran tamb&eacute; en curtmetratges als Estats Units, on resideix. "Els llibres que he escrit fins ara parlaven de l'Ebre, m&eacute;s espec&iacute;ficament de Tortosa, d'una manera &ograve;bvia. Ara, a partir d'aquest llibre, ho faig d'una manera una mica m&eacute;s velada. Parlo de rius, de ciutats mitjanes, per&ograve; ja no ho he fet d'una manera tan espec&iacute;fica. Jugo una mica m&eacute;s en el lector a partir d'aquest moment", ha apuntat.
La ruta liter&agrave;ria de P&egrave;rez Bonfill
Una de les novetats del Sant Jordi a Tortosa aquest any &eacute;s la ruta liter&agrave;ria amb textos de Manuel P&eacute;rez Bonfill que es poden trobar als aparadors de 35 establiments del centre comercial. Jordi P&egrave;rez, fill del professor i escriptor, ha destacat la iniciativa per fer arribar la literatura als m&eacute;s petits. Els centres escolars de la ciutat han portat els alumnes a descobrir la ruta i l'obra del pedagog. "&Eacute;s important&iacute;ssim perqu&egrave; hi hagi un relleu generacional i que quan hi hagi un acte d'aquest tipus, no es vegin nom&eacute;s cabells blancs. Aquestes xiquetes i xiquetes que van per aqu&iacute; haurien de llegir, haurien d'escriure, haurien d'estar menys al TikTok i menys a les xarxes socials, que tot aix&ograve; nom&eacute;s fa que embrutir", ha reclamat P&egrave;rez.
L'alcaldessa, Mar Lleix&agrave;, ha remarcat que es tracta d'una diada "molt especial", en qu&egrave; s'ha tornat a recordar la figura de Gerard Verg&eacute;s, perqu&egrave; &eacute;s l'Any de P&eacute;rez Bonfill, i es far&agrave; tamb&eacute; un homenatge a Zoraida Burgos, aquest divendres. La batllessa ha apuntat la voluntat de donar continu&iuml;tat a la ruta liter&agrave;ria amb nous autors els pr&ograve;xims anys. Lleix&agrave; ha destacat que Tortosa viur&agrave; "el Sant Jordi m&eacute;s catal&agrave; que mai", amb la manifestaci&oacute; per la llengua i l'arribada la vespre del Correllengua Agermanat. "Ser&agrave; tota una festa", ha apuntat.

]]></description>
<pubDate>2026-04-23 12:20:53</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Les llars de les Terres de l'Ebre són les que tenen més dificultats de Catalunya per cobrir despeses bàsiques]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10266_les-llars-les-terres-lebre-son-les-que-tenen-mes-dificultats-catalunya-per-cobrir-despeses-basiques.php]]></link>
<description><![CDATA[L'habitatge &eacute;s la partida amb m&eacute;s pes a la demarcaci&oacute; de Tarragona per damunt de la mitjana catalana


Les llars de les Terres de l'Ebre registren la taxa de sobreesfor&ccedil; m&eacute;s elevada de tot Catalunya, &eacute;s a dir, que destinen de mitjana m&eacute;s del que ingressen a cobrir les despeses b&agrave;siques. Aix&ograve; es tradueix en un d&egrave;ficit mensual mitj&agrave; de 296 euros per casa. Aquesta &eacute;s una de les dades m&eacute;s destacades de l'informe Social de Catalunya 2025 presentat aquest dimecres a Tarragona. El document indica que l'encariment del cost de la vida, l'envelliment demogr&agrave;fic i la situaci&oacute; de l'habitatge s&oacute;n els tres reptes de la demarcaci&oacute; de Tarragona. Pel que fa a l'habitatge, &eacute;s la partida amb m&eacute;s pes en el pressupost familiar, representa el 37,3% de la renda a l'Ebre i el 33,6% al Camp de Tarragona. Ambdues se situen per sobre de la mitjana catalana (32,5%).

L'Informe Social de Catalunya 2025 s'ha presentat de forma territorialitzada aquests dimecres a Tarragona despr&eacute;s que ja s'hagi exposat a Barcelona i Girona. El document analitza els principals factors socials, econ&ograve;mics, laborals i tecnol&ograve;gics que incideixen en el benestar de la ciutadania catalana. En l'acte, el seu coordinador i director de l'Oficina del Pla Pilot per la Implementaci&oacute; de la Renda B&agrave;sica Universal, Guillem Vidal, ha fet una radiografia general de les seves principals conclusions i dades concretes del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Una de les dades rellevants de l'informe &eacute;s que les llars ebrenques destinen de mitjana m&eacute;s del que ingressen a cobrir les despeses b&agrave;siques. Aix&ograve; es tradueix amb un d&egrave;ficit mensual mitj&agrave; de 296 euros per llar, que segons els experts, suposa un desequilibri recurrent que impedeix afrontar totes les despeses essencials abans que s'acabi el mes. A m&eacute;s, aix&ograve; reflecteix una bretxa entre renda i cost de vida especialment "severa". "Les Terres de l'Ebre t&eacute; un dels costos de vida m&eacute;s baixos de Catalunya, a finals de mes acumulen un d&egrave;ficit d'uns 300 euros"; ha indicat Vidal. En concret, el cost de vida en aquestes contrades &eacute;s de 2.977 euros mensuals, el m&eacute;s baix del pa&iacute;s.
"Hem de continuar avan&ccedil;ant cap a revertir i reduir aquest cost de la vida, aquest est&agrave; augmentant molt per la situaci&oacute; que tenim a l'habitatge, i per aix&ograve; el Govern ha fixat com a prioritat n&uacute;mero 1 abordar el repte de l'habitatge, construint m&eacute;s habitatges amb aquest Pla 50.000, per&ograve; tamb&eacute; amb moltes altres eines", ha afirmat la consellera de Drets Socials i Inclusi&oacute;, M&ograve;nica Mart&iacute;nez Bravo". Pel que fa al Camp de Tarragona, la situaci&oacute; &eacute;s "menys extrema, per&ograve; igualment significativa", assenyalen. En tots dos casos, pateixen la mateixa paradoxa, ja que residir en aquests territoris de cost "relativament moderat" no implica necess&agrave;riament que els seus habitants puguin assumir-ne les despeses.
L'habitatge, la partida amb m&eacute;s pes
Tant a l'Ebre com el Camp de Tarragona, l'habitatge &eacute;s la partida que m&eacute;s pes t&eacute; en el pressupost familiar. A les Terres de l'Ebre, la renda es xifra en el 37,3%."L'habitatge a l'Ebre &eacute;s gaireb&eacute; cinc punt per sobre de la mitjana catalana -de la renda-", ha especificat el coordinador de l'informe. Al Camp de Tarragona aquesta se situa en el 33,6%. Totes dues xifres estan per sobre de la mitjana catalana, malgrat que els preus de lloguer i compra es troben encara per sota dels registres catalans: 592 euros mensuals de lloguer mitj&agrave;, 1.933 euros per metre quadrat d'habitatge nou i 1.704 euros de segona m&agrave;.
"La pressi&oacute; tur&iacute;stica &eacute;s un factor afegit al Camp de Tarragona, &eacute;s una din&agrave;mica que tamb&eacute; travessa el conjunt del pa&iacute;s", ha assenyalat Vidal. De fet, aquest territori concentra el 25,8% de les places tur&iacute;stiques de Catalunya i un 30% dels habitatges d'&uacute;s tur&iacute;stic, majorit&agrave;riament a les comarques del Tarragon&egrave;s i el Baix Camp. Per aix&ograve;, el fet que es destini una part significativa del parc immobiliari a l'&uacute;s tur&iacute;stic fa que es redueixi l'oferta disponible per als residents, exerceix pressi&oacute; sobre els preus i dificulta l'acc&eacute;s a l'habitatge.
Envelliment, desigual
Pel que fa a l'envelliment a la demarcaci&oacute;, la poblaci&oacute; envelleix a un ritme que els serveis p&uacute;blics i el mercat laboral hauran d'absorbir en els pr&ograve;xims anys. Aquesta fotografia demogr&agrave;fica apunta a una tend&egrave;ncia compartida amb la resta de Catalunya. Concretament, al Camp de Tarragona, els &iacute;ndexs se situen al voltant de la mitjana catalana del 19,5%, exceptuant la Conca de Barber&agrave;, on el 23% de la poblaci&oacute; supera els 65 anys, i les projeccions apunten a un creixement sostingut d'aquesta franja.
A les Terres de l'Ebre, l'envelliment &eacute;s encara m&eacute;s pronunciat i respon al fet que els joves marxen cap a altres territoris. Nom&eacute;s el 41,7% dels municipis de la Terra Alta guanyaran habitants en els pr&ograve;xims anys. L'arribada de poblaci&oacute; estrangera -per sobre de la mitjana catalana i vinculada principalment al sector primari-, no compensa, indiquen des del Departament, aquesta tend&egrave;ncia a mitj&agrave; termini.
"Per aix&ograve;, &eacute;s important continuar avan&ccedil;ant cap a generar activitat econ&ograve;mica que faci que hi hagi una equitat territorial, que atraur&agrave; les persones, les fam&iacute;lies m&eacute;s joves i far&agrave; que aquest envelliment pugui estar compensat amb una arribada de poblaci&oacute; menor", ha asseverat la consellera. En aquest sentit, Mart&iacute;nez Bravo ha assegurat que &eacute;s rellevant continuar "apostant cap a aquesta prosperitat compartida". "&Eacute;s necessari que es generi prosperitat, &eacute;s necessari que es generi activitat econ&ograve;mica, el que necessitem &eacute;s tamb&eacute; que aix&ograve; vagi acompanyat d'un estat del benestar fort", ha tancat.


]]></description>
<pubDate>2026-04-22 15:03:49</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Roquetes estrenarà el seu nou estadi amb una gran festa aquest dissabte]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10265_roquetes-estrenara-seu-nou-estadi-amb-una-gran-festa-aquest-dissabte.php]]></link>
<description><![CDATA[Ser&agrave; a partir de les 17.30h, amb l&rsquo;acte oficial d&rsquo;inauguraci&oacute;, despr&eacute;s d&rsquo;una inversi&oacute; d&rsquo;1,2M&euro; per portar gespa artificial i construir una tribuna coberta.
Dia gran en la hist&ograve;ria de l&rsquo;esport roquetero.&nbsp;Roquetes est&agrave; a les portes de celebrar la inauguraci&oacute; del seu nou Estadi Municipal, amb una gran festa aquest dissabte 25 d&rsquo;abril a partir de les 17.30 hores.&nbsp;L&rsquo;acte suposar&agrave; l&rsquo;estrena de la remodelaci&oacute; integral de les instal&middot;lacions, que passaran a tenir gespa artificial d&rsquo;&uacute;ltima generaci&oacute; i una nova tribuna coberta de 41 metres de llargada, com a principals actuacions. L&rsquo;obra ha tingut un pressupost d&rsquo;1.204.000 euros, amb el finan&ccedil;ament d&rsquo;1 mili&oacute; d&rsquo;euros per part del Consell Catal&agrave; de l&rsquo;Esport.
L&rsquo;alcalde de la ciutat,&nbsp;Ivan Garcia,&nbsp;i la regidora d&rsquo;Esports,&nbsp;Sonia Andrade,&nbsp;encap&ccedil;alaran la comitiva municipal, durant una jornada que comptar&agrave; amb la pres&egrave;ncia del secretari general d&rsquo;Esports,&nbsp;Abel Garc&iacute;a,&nbsp;i del diputat al Parlament de Catalunya&nbsp;Albert Salvad&oacute;.&nbsp;Tamb&eacute; hi assistir&agrave; el president del&nbsp;Club Deportiu Roquetenc, Ramon Gas,&nbsp;i hi haur&agrave; interpretacions musicals a c&agrave;rrec de la banda de m&uacute;sica de la&nbsp;Lira Roquetense,&nbsp;entre d&rsquo;altres sorpreses.
El programa d&rsquo;actes previst ser&agrave; el seg&uuml;ent:




INAUGURACI&Oacute; DEL NOU ESTADI DE ROQUETES




Hora


Acte


Lloc




17.30h


Acte oficial d&rsquo;inauguraci&oacute; i parlaments.


Estadi Municipal de Roquetes




18.15h


Presentaci&oacute; oficial dels equips del CD Roquetenc de la temporada 2025-2026.




19.30h


Partit inaugural CD Roquetenc Femen&iacute; &ndash;
CD La Cava




Nous enllumenat LED, lavabos i millores en l&rsquo;accessibilitat
M&eacute;s enll&agrave; de la nova gespa i tribuna coberta, tamb&eacute; destaquen la renovaci&oacute; de l&rsquo;enllumenat per nova tecnologia LED, el nou sistema de reg i drenatge del camp, o la base de s&iacute;lice del terreny de joc, sense cautx&uacute; i plenament respectuosa amb el medi ambient.
A m&eacute;s, en l&rsquo;apartat d&rsquo;obra civil, s&rsquo;han reformat els lavabos, on s&rsquo;ha habilitat un bany per a persones amb mobilitat redu&iuml;da, s&rsquo;ha millorat l&rsquo;accessibilitat global, amb la creaci&oacute; de rampes, i s&rsquo;ha constru&iuml;t un nou edifici per als dip&ograve;sits d&rsquo;aigua.
Aix&iacute; mateix, l&rsquo;Estadi Municipal de Roquetes disposa d&rsquo;un total de 630 nous seients roig-i-grocs &ndash;distribu&iuml;ts entre la tribuna i dues graderies modulars a la banda de lateral&ndash;, tanques perimetrals renovades i paviment en tot l&rsquo;entorn del p&uacute;blic. La dotaci&oacute; de nou equipament s&rsquo;ha completat amb la substituci&oacute; de les banquetes i el marcador, i noves porteries de futbol 11 i de futbol 7.
Per &uacute;ltim, tamb&eacute; s&rsquo;han produ&iuml;t millores a l&rsquo;exterior de la zona esportiva, amb un nou carril per a vianants que millora la seguretat en els despla&ccedil;aments a peu, i l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aparcament p&uacute;blic, amb 80 noves places per a vehicles.]]></description>
<pubDate>2026-04-22 12:23:20</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Autoritzen la construcció de tres centrals eòliques amb un total de 31 aerogeneradors a Batea i la Pobla de Massaluca]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10264_autoritzen-construccio-tres-centrals-eoliques-amb-un-total-31-aerogeneradors-batea-i-pobla-massaluca.php]]></link>
<description><![CDATA[El Consell Comarcal de la Terra Alta avisa que els tres parcs s'haurien d'haver tramitat com un &uacute;nic projecte


La Direcci&oacute; General d'Energia de la Generalitat de Catalunya ha autoritzat la construcci&oacute; de tres centrals e&ograve;liques a Batea i la Pobla de Massaluca (Terra Alta). L'empresa promotora dels tres parcs &eacute;s Enel Green Power Espa&ntilde;a, que ha presentat tres projectes diferents. En total, s'instal&middot;laran 31 aerogeneradors de 115 m d'al&ccedil;ada cadascun. El termini per posar en marxa els tres projectes &eacute;s de dos anys. L'Ajuntament de Batea i el d'Asc&oacute;, el Consell Comarcal de la Terra Alta, Uni&oacute; de Pagesos de Catalunya i el Grup d'Estudi i Protecci&oacute; dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) han em&egrave;s informes desfavorables, mostrant-se contraris a les centrals. El Consell Comarcal avisa que els tres parcs s'haurien d'haver tramitat com un &uacute;nic projecte.

El parc e&ograve;lic anomenat Les Crestes s'ubicar&agrave; a Batea amb deu aerogeneradors de 4,9 MW de pot&egrave;ncia unit&agrave;ria i 115 m d'al&ccedil;ada. A m&eacute;s, es far&agrave; la l&iacute;nia a&egrave;ria d'evacuaci&oacute; d'alta tensi&oacute; (220 kV) que passar&agrave; per Batea, Gandesa, Corbera d'Ebre, la Fatarella i Asc&oacute;, a les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre. El projecte tamb&eacute; contempla una subestaci&oacute; el&egrave;ctrica a Asc&oacute;. El pressupost total de Les Crestes &eacute;s de 71.997.283,11 euros.
El segon parc s'anomena El Calvari i tindr&agrave; deu aerogeneradors de 4,9 M de pot&egrave;ncia unit&agrave;ria, tamb&eacute; d'una al&ccedil;ada de 115 m d'al&ccedil;ada. S'instal&middot;lar&agrave; a Batea i la Pobla de Massaluca. El pressupost per aquesta central &eacute;s de 49.196.824,94 euros.
El tercer projecte es construir&agrave; tamb&eacute; a Batea. L'empresa preveu posar onze aerogeneradors de 4,45 MW de pot&egrave;ncia unit&agrave;ria. Els molins faran 115 m de longitud. A m&eacute;s, comptar&agrave; amb una l&iacute;nia a&egrave;ria d'alta tensi&oacute; (220 kV) que recorrer&agrave; 29,94 km entre Batea i Asc&oacute;, passant per Caseres, Gandesa, Corbera d'Ebre i la Fatarella. El pressupost en aquest cas &eacute;s de 47.388.702,51 euros.
El territori, en contra
Diversos organismes com l'Ajuntament de Batea i el d'Asc&oacute;, i el Consell Comarcal de la Terra Alta han em&egrave;s informes desfavorables. En canvi, la Pobla de Massaluca no s'ha pronunciat.
Des de Batea avisen que podria afectar a possibles ampliacions de protecci&oacute; d'espais de transici&oacute; de gran import&agrave;ncia ambiental. Tamb&eacute; insisteixen en la "falta de planificaci&oacute; territorial" a l'hora d'implantar centrals e&ograve;liques, aix&iacute; com els "greus impactes" sobre terres de cultius amb edificacions de car&agrave;cter agr&iacute;cola.
Asc&oacute; tamb&eacute; es fixa en l'afectaci&oacute; al sector agrari i constaten l'afectaci&oacute; directa a &Agrave;rees d'inter&egrave;s faun&iacute;stic i flor&iacute;stic, establertes, tanmateix, com a Zones de protecci&oacute; per a les aus (ZEPA). Aix&iacute; mateix, avisen que contradiu les normes subsidi&agrave;ries del POUM. Consideren que la l&iacute;nia projectada &eacute;s una l&iacute;nia de transport i no d'evacuaci&oacute;.
El Consell Comarcal de la Terra Alta ha elaborat un informe on assegura que els tres parcs e&ograve;lics s'haurien d'haver tramitat com un &uacute;nic projecte, "amb una an&agrave;lisi comuna d'afectacions i visibilitat". L'ens comarcal considera que el punt de vista actual "ignora els efectes negatius acumulatius" dels tres parcs.
Finalment, Uni&oacute; de Pagesos i el GEPEC es mostren contraris als tres projectes, ja que apunten que caldria tenir en compte "l'impacte acumulatiu" dels tres parcs. Tamb&eacute; indiquen que es "perdr&agrave; producci&oacute; agr&agrave;ria", afectar&agrave; la connectivitat ecol&ograve;gica, la biodiversitat, l'urbanisme i la integraci&oacute; paisatg&iacute;stica.


]]></description>
<pubDate>2026-04-22 11:07:16</pubDate>
</item>
</channel>
</rss>