<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
<rss version="2.0">
<channel>
<title><![CDATA[www.mesebre.cat - Noticies]]></title>
<link>http://www.mesebre.cat</link>
<description><![CDATA[Noticies]]></description>
<language>cat</language>
<pubDate>2026-06-17 12:14:26</pubDate>
<lastBuildDate>2026-06-17 12:14:26</lastBuildDate>
<generator>PHP script</generator><ttl>120</ttl>
<item>
<title><![CDATA[L'Orquestra de Cambra Catalana actua diumenge a Horta de Sant Joan en el cicle 'Música a les Ermites' del Proto-fest]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10384_lorquestra-cambra-catalana-actua-diumenge-horta-sant-joan-cicle-musica-les-ermites-del-proto-fest.php]]></link>
<description><![CDATA[El concert es far&agrave; al convent de Sant Salvador i ser&agrave; d'entrada gratu&iuml;ta


L&rsquo;Orquestra de Cambra Catalana actuar&agrave; aquest diumenge a Horta de Sant Joan (Terra Alta) en el cicle 'M&uacute;sica a les Ermites', una iniciativa del festival Proto-fest de Tortosa per acostar la m&uacute;sica a espais patrimonials i naturals de les Terres de l'Ebre. El concert es far&agrave; al convent de Sant Salvador d'Orta. S'ha programat per commemorar el Dia de la M&uacute;sica i l'entrada ser&agrave; gratu&iuml;ta. Sota la direcci&oacute; de Joan P&agrave;mies, es presentar&agrave; 'Amorosa Primavera', un programa entre la dansa, la mem&ograve;ria popular i la serenata l&iacute;rica, un viatge sonor que connecta tradici&oacute; i modernitat a trav&eacute;s de quatre mirades molt diverses sobre la m&uacute;sica popular i l'expressivitat orquestral, les de Teresa Borr&agrave;s, B&eacute;la Bart&oacute;, Cruz L&oacute;pez de Rego i Anton&iacute;n Dvor&aacute;k.

El programa s'obrir&agrave; amb el 'Rond&oacute;, op. 100'&nbsp;de Teresa Borr&agrave;s, "una evocaci&oacute; del canvi d'estaci&oacute;" que parteix de la forma cl&agrave;ssica del rond&oacute; i el llenguatge harm&ograve;nic tradicional, per&ograve; inclou subtils gestos de modernitat. El concert continuar&agrave; amb les 'Danses Populars Romaneses' de B&eacute;la Bart&oacute;k que transporten als paisatges rurals de Transsilv&agrave;nia, i les 'Melodies Vasques' de Cruz L&oacute;pez de Rego, una successi&oacute; d'estampes sonores que evoquen diferents atmosferes emocionals. Tancar&agrave; l'actuaci&oacute; la 'Serenata per a cordes en Mi major, op. 22' d'Anton&iacute;n Dvo?&aacute;k, una de les obres m&eacute;s estimades del repertori per a cordes que es va escriure en nom&eacute;s onze dies l'any 1875. La serenata reflecteix l'esperit l&iacute;ric i la calidesa mel&ograve;dica caracter&iacute;stics del compositor bohemi.


]]></description>
<pubDate>2026-06-17 11:47:18</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Pas decisiu del Govern per impulsar una gigafactoria europea d'IA a Móra la Nova]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10383_pas-decisiu-del-govern-per-impulsar-una-gigafactoria-europea-dia-mora-nova.php]]></link>
<description><![CDATA[El Govern fa un pas decisiu per promoure la implantaci&oacute; de la gigafactoria europea d&rsquo;intel&middot;lig&egrave;ncia artificial a Catalunya. En concret, es crea la societat mercantil perqu&egrave; M&oacute;ra la Nova, a les Terres de l&rsquo;Ebre, pugui acollir aquesta gran infraestructura digital i de gesti&oacute; de dades del futur.
El Consell Executiu ha aprovat la constituci&oacute; de la societat mercantil, amb col&middot;laboraci&oacute; publicoprivada, per liderar el projecte, el requisit imprescindible per poder conc&oacute;rrer a la candidatura europea. El projecte compta amb la participaci&oacute; de la Generalitat, del govern espanyol i d&rsquo;empreses tecnol&ograve;giques i financeres que promouen la iniciativa.
Despr&eacute;s de la reuni&oacute; del Govern, la portaveu S&iacute;lvia Paneque ha assenyalat que estan&nbsp;&ldquo;absolutament segurs que aquesta candidatura reuneix tots els elements per ser un &egrave;xit&rdquo;&nbsp;i aconseguir que&nbsp;&ldquo;la inversi&oacute; europea arribi a les Terres de l&rsquo;Ebre&rdquo;&nbsp;a finals d&rsquo;any.
Paneque ha remarcat que es fa un&nbsp;&ldquo;pas definitiu d&rsquo;un projecte molt important per a Catalunya i Europa&rdquo;. En aquest sentit, la portaveu ha destacat que la gigafactoria servir&agrave;&nbsp;&ldquo;per assolir la sobirania tecnol&ograve;gica de quines dades es gestionen i a on s&rsquo;emmagatzemen a Europa&rdquo;.
La societat fixa el domicili de societat mercantil a M&oacute;ra la Nova i consolida aix&iacute; l&rsquo;aposta del Govern per les Terres de l&rsquo;Ebre, i la Ribera d&rsquo;Ebre en particular; aix&iacute; com es fomenta l&rsquo;arrelament territorial necessari per al projecte.
Sandboxes: portar la innovaci&oacute; al terreny real
El Govern ha aprovat al primer Pla per impulsar, crear i desplegar espais controlats de proves empresarials, tamb&eacute; coneguts com a &lsquo;sandboxes&rsquo;. Es tracta d&rsquo;entorns de proves segurs on empreses i institucions podran experimentar amb tecnologies, productes, serveis i models de negoci en condicions reals abans d&rsquo;incorporar-los al mercat.
La portaveu ha recordat que aquest model permet reduir riscos i invertir en idees i productes que ja s&rsquo;han pogut assajar. Aix&iacute;, Paneque apunta que amb aquest Pla, &ldquo;el Govern dota Catalunya d&rsquo;una eina que refor&ccedil;ar la innovaci&oacute; i la competitivitat&rdquo;&nbsp;del pa&iacute;s.
Els &lsquo;sandboxes&rsquo; ja funcionen en altres pa&iuml;sos europeus com Dinamarca, Fran&ccedil;a, Alemanya, Est&ograve;nia o Portugal.
M&eacute;s equitat a la universitat per a fam&iacute;lies monoparentals
El Govern dona resposta a una reivindicaci&oacute; hist&ograve;rica de les fam&iacute;lies monoparentals i les equipara els drets als de les nombroses: a partir del curs 2026-2027, els estudiants de les universitats p&uacute;bliques catalanes i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que formin part de fam&iacute;lies monoparentals podran beneficiar-se d&rsquo;exempcions en els preus p&uacute;blics.
Per la portaveu, la mesura vol&nbsp;&ldquo;garantir que cap persona es quedi fora del circuit universitari per motius econ&ograve;mics o familiars&rdquo;.
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-06-17 10:09:16</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els incendis s'incrementen un 67% en els cinc primers mesos de l'any a les Terres de l'Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10382_els-incendis-sincrementen-un-67-els-cinc-primers-mesos-lany-les-terres-lebre.php]]></link>
<description><![CDATA[Bombers alerten que la previsi&oacute; de temperatura anormalment alta intensificar&agrave; els episodis de risc alt de foc


A les Terres de l'Ebre, entre gener i maig, s'han produ&iuml;t 179 incendis, 77 m&eacute;s que en el mateix per&iacute;ode de l'any passat (67,28%). Despr&eacute;s d'un hivern molt pluj&oacute;s, amb el tercer registre d'acumulacions d'aigua m&eacute;s alt de la s&egrave;rie de 121 anys de l'Observatori de l'Ebre, tamb&eacute; es van batre tots els r&egrave;cords a l'abril, per&ograve; de calor. Les altes temperatures que tamb&eacute; es preveuen fins a l'agost, la gran quantitat de combustible fi i el vent fan que el territori acumuli els nivells de risc d'incendi m&eacute;s elevats del pa&iacute;s. El cap de la regi&oacute; d'Emerg&egrave;ncies de l'Ebre, Ricard Exp&oacute;sito, ha alertat que es preveu una campanya forestal d'estiu complicada i en la que es poden generar situacions especialment complexes, com es va viure a Pa&uuml;ls l'any passat.

Un dels factors que s'analitzen per avaluar el risc d'incendis en la campanya forestal de l'estiu &eacute;s la disponibilitat de vegetaci&oacute; -enguany "excessiva" a les Terres de l'Ebre despr&eacute;s d'un dels hiverns m&eacute;s plujosos des que hi ha registres-, i tamb&eacute; la previsi&oacute; d'altes temperatures i episodis de vent. El cap de la Regi&oacute; d'Emerg&egrave;ncies de les Terres de l'Ebre, Ricard Exp&oacute;sito, ha alertat que amb les dades que tenen es preveu una campanya "complicada" i intervencions "m&eacute;s complexes" si es produeixen incendis forestals. Des del cos de Bombers es recorda que en els &uacute;ltims anys, s'ha elevat fins a l'11% el nombre d'incendis que supera&nbsp;la capacitat d'extinci&oacute; (els 10.000 kW/m).&nbsp;
Primavera de calor r&egrave;cord
D'entrada, amb la calor extrema d'abril i les altes temperatures maig i juny, la campanya forestal ja s'ha avan&ccedil;at uns vint dies al territori, fet que incrementa la pressi&oacute; sobre els cossos d'emerg&egrave;ncia. Exp&oacute;sito tamb&eacute; ha avan&ccedil;at que es preveu uns mesos de juny i juliol molt calorosos i sense pluges en qu&egrave; la campanya es complicar&agrave;. "Esperem que la precipitaci&oacute; aparegui a l'agost i ens doni un respir", ha dit.&nbsp;"Parlar d'anomalies en la temperatura i que cada a any se superi ja &eacute;s una normalitat", ha lamentat el cap ebrenc de Bombers.
El risc d'incendi aquest estiu ser&agrave; molt alt i fins i tot extrem algun dies. En les darreres setmanes ja s'ha acumulat un risc alt arreu del pa&iacute;s, per&ograve; sobretot a les Terres de l'Ebre i el territori t&eacute; m&eacute;s possibilitats de patir grans incendis "amb m&eacute;s facilitat", com demostren les xifres del que va d'any. Els incendis de gener a maig han incrementat un 67% tot i que no se supera la mitjana dels &uacute;ltims 25 anys. D'aquests focs, un 27% han sigut de vegetaci&oacute; forestal, el 52% ha implicat vegetaci&oacute; agr&iacute;cola i el 21% han sigut vegetaci&oacute; dintre de la trama urbana de les poblacions. La majoria dels incendis es concentren al Baix Ebre i al Montsi&agrave; (les m&eacute;s poblades).
El sector agr&iacute;cola
Les neglig&egrave;ncies concentren bona part dels incendis forestals d'enguany, sobretot les produ&iuml;des per les activitats humanes en el medi natural o per l'&uacute;s de maquin&agrave;ria. En canvi, Xavier Gilabert, coordinador dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, ha assenyalat que no es vol criminalitzar ni assenyalar el sector agr&iacute;cola i ha recordat que l'any passat no es va produir cap foc derivat de les cremes agr&iacute;coles, tot i que es donen m&eacute;s de 12.000 autoritzacions cada any. Gilabert ha destacat que &eacute;s "un bon indicador del compliment de les mesures de seguretat i de la responsabilitat del sector" i "un &egrave;xit".
Eco-r&egrave;gims que agreugen el risc
En canvi, Ricard Exp&oacute;sito ha alertat que els Bombers estan perdent com aliats per a l'extinci&oacute; d'incendis bona part del mosaic agr&iacute;cola que encara es treballa. La causa s&oacute;n&nbsp;els eco-r&egrave;gims que ha impulsat la darrera PAC (Pol&iacute;tica Agr&agrave;ria Comuna) 2023&ndash;2027 de la Uni&oacute; Europea. Els camps llaurats i sense coberta vegetal s&oacute;n espais de discontinu&iuml;tat que ajuden a frenar la propagaci&oacute; dels focs i on els bombers poden treballar amb m&eacute;s seguretat en les tasques d'extinci&oacute;. Amb aquesta pol&iacute;tica per afavorir la fixaci&oacute; de carboni al s&ograve;l mitjan&ccedil;ant el manteniment de coberta vegetal en terrenys conreats s'incrementa la c&agrave;rrega de combustible fi i es facilita que el&nbsp;foc es propagui.
Aquesta modalitat s'ha est&egrave;s en molts conreus d'olivera i vinya del territori, especialment a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i bona part del Baix Ebre. El cap de la Regi&oacute; d'Emerg&egrave;ncies de les Terres de l'Ebre ha lamentat que s'estigui modificant el paisatge agrari i tamb&eacute; el comportament potencial dels incendis i el risc de les mateixes explotacions agr&agrave;ries en un incendi. Exp&oacute;sito ha recordat que en l'incendi del juliol passat al Baix Ebre, el foc es va propagar en algunes finques per la coberta vegetal i es van cremar els arbres.
Molta precauci&oacute; i sensibilitat ciutadana
Tant el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castor Gonell, com Exp&oacute;sito i Gilabert, de Bombers i Agents Rurals, han insistit en la import&agrave;ncia que la ciutadania compleixi amb les restriccions que es vagin establint i seguint les indicacions de les autoritats a trav&eacute;s dels canals oficials. Tamb&eacute; s'ha fet una crida a la responsabilitat individual i a l'autoprotecci&oacute; de la ciutadania en cas d'emerg&egrave;ncia, com un incendi actiu quan caldr&agrave; seguir estrictament les indicacions dels serveis operatius, sobretot confinaments i limitacions de mobilitat. "Tenim una poblaci&oacute; a Terres de l'Ebre que est&agrave; molt sensibilitzada amb el risc d'incendi forestal i ens n'hem beneficiat els &uacute;ltims anys", ha dit Exp&oacute;sito. En aquest sentit, s'ha remarcat que els protocols d'actuaci&oacute; tenen la prioritat de salvaguardar vides humanes per sobre de qualsevol altre b&eacute; material o ambiental.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-06-17 09:23:38</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els aparcaments dels terrenys d'Adif a Tortosa seran gratuïts però de rotació, limitant l'estada a dues hores i mitja]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10381_els-aparcaments-dels-terrenys-dadif-tortosa-seran-gratuts-pero-rotacio-limitant-lestada-dues-hores-i-mitja.php]]></link>
<description><![CDATA[L'alcaldessa, Mar Lleix&agrave;, anuncia que l'oficina t&egrave;cnica del Pla de barris s'ubicar&agrave; al centre c&iacute;vic de Santa Clara


La posada en marxa del nou aparcament que l'Ajuntament de Tortosa construeix als terrenys d'Adif, vora l'estaci&oacute; ferrovi&agrave;ria, suposar&agrave; la reorganitzaci&oacute; dels dos espais habilitats per als vehicles. Segons ha avan&ccedil;at l'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleix&agrave;, tant el nou aparcament, que es preveu obrir al mes d'agost amb poc m&eacute;s de 200 places per a cotxes i 84 per a motos, com el que ja es troba en funcionament, amb m&eacute;s de 100 places, seran gratu&iuml;ts per&ograve; de car&agrave;cter rotatiu, amb una estada m&agrave;xima de dues hores i mitja. Per aparcar-hi en els mateixos horaris que s'apliquen les tarifes de zona blava, els conductors hauran d'aconseguir un tiquet i, un cop s'hagi superat el l&iacute;mit de temps, hauran de moure el vehicle o podran ser sancionats.

Segons ha explicat Lleix&agrave;, la limitaci&oacute; de temps d'aparcament en aquests espais s'ha pactat amb les associacions de comerciants per afavorir la rotaci&oacute; i evitar que alguns usuaris, com succeeix actualment, facin &uacute;s de l'equipament de forma prolongada sense moure els vehicles. "Des del govern ten&iacute;em molt clar que era necessari aquest efecte de rotaci&oacute; per facilitar que aquest aparcament pugui ser utilitzat per com m&eacute;s gent millor", ha assegurat.
Obertura de l'oficina t&egrave;cnica al setembre
D'altra banda, l'alcaldessa ha anunciat que l'oficina t&egrave;cnica del Pla de barris i viles, per al qual ha estat seleccionat el projecte presentat per l'Ajuntament, s'ubicar&agrave; finalment al centre c&iacute;vic del barri de Santa Clara. "La previsi&oacute; &eacute;s obrir-la al p&uacute;blic al setembre i, mentrestant, ja estem tancant les persones que n'han de formar part", ha indicat.
Amb un desplegament previst en un per&iacute;ode de cinc anys (prorrogable fins a vuit), Lleix&agrave; ha remarcat que les inversions del Pla de barris i viles han de permetre transformar i regenerar la ciutat hist&ograve;rica, tant pel que fa a la rehabilitaci&oacute; i transformaci&oacute; f&iacute;sica d'espais, com l'adaptaci&oacute; energ&egrave;tica i al canvi clim&agrave;tic, aix&iacute; com la integraci&oacute; comunit&agrave;ria i la millora de conviv&egrave;ncia a la ciutat. "Ens ha de permetre recuperar aquest orgull de la nostra ciutat hist&ograve;rica", ha tancat.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-06-16 12:28:47</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Diputació de Tarragona augmentarà el finançament al COPATE per aportar recursos estables a la Reserva de la Biosfera]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10380_la-diputacio-tarragona-augmentara-finanament-al-copate-per-aportar-recursos-estables-reserva-biosfera.php]]></link>
<description><![CDATA[El primer congr&eacute;s conclou que cal enfortir la marca per millorar la projecci&oacute; exterior de les Terres de l'Ebre


La Diputaci&oacute; de Tarragona incrementar&agrave; el suport econ&ograve;mic al COPATE (Consorci de Pol&iacute;tiques Ambientals de les Terres de l'Ebre) per aportar un finan&ccedil;ament "el m&eacute;s estable possible" per a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. La presidenta de l'ens provincial Noem&iacute; Llaurad&oacute; ha clos el primer congr&eacute;s de la marca amb el comprom&iacute;s de materialitzat un nou conveni en aquest sentit, "que est&agrave; molt avan&ccedil;at". Entre les principals conclusions del f&ograve;rum que s'ha celebrat aquest dijous i divendres a Horta de Sant Joan destaca, justament, la necessitat d'enfortir la Reserva de la Biosfera com una estructura estable i transversal, per poder impulsar projectes innovadors i de projecci&oacute; del territori a l'exterior.

Llaurad&oacute; ha defensat que la Diputaci&oacute; de Tarragona continuar&agrave; "contribuint" amb el COPATE amb un conveni que recull el suport econ&ograve;mic que ja hi destina i nu suport extraordinari per a la Reserva de la Biosfera, de manera que "els projectes que hi ha sobre la taula vegin la llum". La presidenta de l'ens provincial ha destacat "la bona direcci&oacute; i bona sintonia" que existeix amb el Consorci i ha augurat "un futur ple d'&egrave;xits" per a la distinci&oacute; i la marca.
El president del COPATE, Ivan Garcia, ha valorat molt positivament l'anunci i ha destacat que la Reserva de la Biosfera &eacute;s un projecte "de llarg recorregut que necessita sumar complicitats i refor&ccedil;ar-se per aprofitar tot el potencial que representa per a les Terres de l'Ebre". Garcia ha recordat que el reconeixement de la UNESCO &eacute;s "una oportunitat per generar prosperitat, refor&ccedil;ar la identitat ebrenca i construir un futur sostenible" per al territori.
El COPATE confia que el congr&eacute;s que s'ha celebrat aquests dies a Horta de Sant Joan es pugui repetir anualment i marqui "el comen&ccedil;ament d'una nova etapa". Els ponents que hi ha participat han coincidit en el fet que els territoris que preserven la identitat i la transformen en oportunitats, "disposen de m&eacute;s capacitat per afrontar els reptes globals". Del congr&eacute;s tamb&eacute; n'ha sorgit la voluntat de "refor&ccedil;ar les aliances entre institucions, empreses i societat civil per fer de la Reserva de la Biosfera un aut&egrave;ntic projecte compartit".


]]></description>
<pubDate>2026-06-15 10:37:58</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Núria Mulet cedeix l?alcaldia de Bot després d?un mandat marcat per la transformació del municipi i l?impuls de projectes estratègics]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10379_nuria-mulet-cedeix-lalcaldia-bot-despres-dun-mandat-marcat-per-transformacio-del-municipi-i-limpuls-projectes-estrategics.php]]></link>
<description><![CDATA[La primera alcaldessa de Bot deixa encaminades actuacions clau en &agrave;mbits com el desenvolupament econ&ograve;mic, l&rsquo;habitatge, la sostenibilitat, l&rsquo;acc&eacute;s als espais naturals i els serveis p&uacute;blics. Aquest dissabte s&rsquo;ha fet efectiu el relleu a l&rsquo;alcaldia de Bot previst en el pacte de govern subscrit a l&rsquo;inici del mandat.
Despr&eacute;s de tres anys al capdavant de l&rsquo;Ajuntament, N&uacute;ria Mulet (Som Bot - Movem Terres de l&rsquo;Ebre) ha cedit l&rsquo;alcaldia a Jaume Sabat&eacute;, mantenint-se dins l&rsquo;equip de govern i continuant al capdavant de diverses responsabilitats municipals.
En el seu balan&ccedil;, la fins ara alcaldessa ha destacat la bona entesa entre els quatre regidors del govern municipal. &ldquo;Hem fet un gran equip per trobar consensos i tirar endavant projectes estrat&egrave;gics que transformaran Bot els pr&ograve;xims anys&rdquo;, ha manifestat Mulet.
&nbsp;Durant aquesta etapa, el govern local ha assolit fites clau en l&rsquo;&agrave;mbit del desenvolupament econ&ograve;mic i tur&iacute;stic. En destaca la reactivaci&oacute; de l&rsquo;ampliaci&oacute; del pol&iacute;gon les Forques a trav&eacute;s dels Fons de Transici&oacute; Nuclear -amb una inversi&oacute; prevista de m&eacute;s de 10 milions d&rsquo;euros-, aix&iacute; com la reforma del magatzem de l&rsquo;antiga estaci&oacute; de la Via Verda i la consolidaci&oacute; del Cicle Estacions de Bot.
En mat&egrave;ria de sostenibilitat, el mandat culmina amb la imminent posada en marxa de la nova depuradora per millorar el riu Canaletes, l&rsquo;aposta per les plaques fotovoltaiques i el canvi a LED de l&rsquo;enllumenat. A m&eacute;s, aquest estiu entrar&agrave; en vigor la regulaci&oacute; de l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;espai natural de les Olles, acordada amb Horta de Sant Joan i l&rsquo;IDECE, per evitar-ne la massificaci&oacute;.
Finalment, s&rsquo;ha donat un impuls als serveis p&uacute;blics i l&rsquo;arrelament al poble per frenar el despoblament. Per una banda, s&rsquo;han projectat cinc habitatges p&uacute;blics a les antigues Casetes dels Mestres i un m&eacute;s al carrer Hospital, destinats a joves i gent gran. Per l&rsquo;altra, s&rsquo;ha posat en valor el patrimoni amb la ruta de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica i s&rsquo;ha planificat el nou consultori m&egrave;dic al costat del centre de dia, de gesti&oacute; p&uacute;blica.
N&uacute;ria Mulet ha tancat el relleu expressant la seva satisfacci&oacute; per la feina feta i ha reafirmat el seu comprom&iacute;s amb el poble, continuant com a regidora dins l&rsquo;equip de govern per garantir la continu&iuml;tat dels projectes estrat&egrave;gics iniciats durant aquesta etapa.]]></description>
<pubDate>2026-06-15 09:26:38</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Empreses forestals retiren els arbres cremats al foc de Paüls i netegen les finques sense cost per als propietaris]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10378_empreses-forestals-retiren-els-arbres-cremats-al-foc-pauls-i-netegen-les-finques-sense-cost-per-als-propietaris.php]]></link>
<description><![CDATA[L'acompanyament pioner de les administracions permet intervenir en parcel&middot;les que haurien quedat abandonades


Quatre empreses forestals s'encarreguen de retirar els arbres cremats en l'incendi de Pa&uuml;ls (Baix Ebre) de l'estiu passat. Per primera vegada, s'ha desplegat un model pioner, amb les administracions fent d'intermedi&agrave;ries, per ordenar l'extracci&oacute; i dinamitzar la gesti&oacute; de les finques afectades. S'han dissenyat dotze lots per fer rendible l'actuaci&oacute; a les empreses fusteres i evitar als pagesos el cost afegit de retirar la fusta cremada. Com ha remarcat l'enginyer Jordi Galofr&eacute;, de Gil Forestal, sense la coordinaci&oacute; entre administracions i propietaris hauria estat impossible intervenir en moltes parcel&middot;les, ja que al mosaic agrari ebrenc hi ha una gran fragmentaci&oacute; de la propietat i es fa dif&iacute;cil trobar molts dels titulars de les finques.

Els arbres que es cremen en un incendi forestal els han de gestionar els propietaris de les finques afectades. Habitualment, les empreses fusteres contacten amb els titulars, o viceversa, i s'acorda una extracci&oacute;. Moltes vegades, els agricultors l'han de fer ells mateixos. Aquesta relaci&oacute; entre particulars es&nbsp;complica en espais agraris molt fragmentats, com la superf&iacute;cie afectada en l'incendi del Baix Ebre del passat juliol, on hi ha molt&iacute;ssimes finques petites i de molts propietaris diferents, no sempre f&agrave;cils de localitzar.
Segons dades del Departament d'Agricultura, en el foc de Pa&uuml;ls hi havia m&eacute;s de 2.000 propietaris damnificats, i molt neguit sobre com gestionar aquella situaci&oacute; postincendi.&nbsp;La Generalitat, a trav&eacute;s d'Agricultura, i els ajuntaments dels cinc municipis afectats pel foc, Pa&uuml;ls, Xerta, Alfara de Carles, Aldover i Tivenys, han ajudat els propietaris a coordinar i planificar l'extracci&oacute; de fusta cremada de les finques particulars amb un model dinamitzador pioner que ha facilitat una actuaci&oacute; m&eacute;s ordenada i eficient.
Arribar a totes les finques
El principal objectiu era que s'actu&eacute;s a la majoria de les finques possible perqu&egrave;, quan els arbres cremats no es retiren, cauen i les parcel&middot;les acaben abandonades perqu&egrave; en pocs anys&nbsp;l'acc&eacute;s s'hi fa pr&agrave;cticament impossible. Tamb&eacute; augmenta el risc d'erosi&oacute; en zones amb forts pendents i es poden produir problemes de plagues i altres riscos ambientals.
Per evitar aquesta degradaci&oacute; en tot l'espai afectat pel foc (m&eacute;s de 3.300 hect&agrave;rees) i reduir l'acumulaci&oacute; de fusta seca i el risc d'incendi, les administracions han assumit un paper d'orientaci&oacute; t&egrave;cnica per delimitar l'&agrave;rea afectada en dotze lots que, amb l'autoritzaci&oacute; dels propietaris, s'han repartit les empreses forestals. Despr&eacute;s de diverses reunions informatives i de saber quins propietaris estaven interessats, quatre empreses fusteres s'hi van interessar i hi estan treballant des de fa uns mesos.
Eusebi Casanova,&nbsp;enginyer forestal de Boscos i Recursos forestals d'Agricultura, destaca que la proposta ha tingut resultats "m&eacute;s que satisfactoris". "En altres zones amb incendis grans que han afectat a molts propietaris hi ha hagut molts problemes per tallar aquella fusta", recorda.&nbsp;Casanova ha assenyalat que per replicar la proposta en altres zones, cal la implicaci&oacute; absoluta dels ajuntaments, com ha passat al Baix Ebre, i que els ve&iuml;ns i les empreses acceptin el repartiment, ja que cada lot inclou zones de bosc m&eacute;s "bones que d'altres".
Tamb&eacute; l'alcalde de Pa&uuml;ls, Enric Adell,&nbsp;considera que calia intervenir per la complexitat de la gesti&oacute; i ha defensat que la iniciativa &eacute;s positiva en territoris amb la casu&iacute;stica com la de les Terres de l'Ebre on la fragmentaci&oacute; de la propietat forestal fa molt dif&iacute;cil que les actuacions siguin viables sense aquesta coordinaci&oacute;. "Es tracta que, com m&iacute;nim, la finca recuper&eacute;s les condicions i que fer-ho no supos&eacute;s un cost per als afectats. A sobre que se t'ha cremat tota la terra, que no hagis de gastar diners per retirar la fusta que ha quedat all&agrave;", ha apuntat Adell.
Gen&iacute;s Espin&oacute;s &eacute;s un dels agricultors que ha demanat aquesta neteja i tamb&eacute; celebra la mesura. "Crec que &eacute;s la manera correcta d'actuar perqu&egrave; ens estalviem que els pagesos hagu&eacute;ssim de ficar diners de la nostra butxaca", ha remarcat. "L'economia circular &eacute;s un pilar fonamental i &eacute;s el que es fa. Aquesta gent tenen inter&egrave;s i se'ls donen els pins", ha afegit. Els treballs ja s&oacute;n visibles en molts dels espais del paisatge devastat, amb zones que ja es veuen aclarides de pins cremats. "Crec que la zona est&agrave; quedant molt m&eacute;s condicionada", ha destacat l'alcalde Enric&nbsp;Adell.
Falta de calendari
Ara b&eacute;, quan es compleix gaireb&eacute; un any de l'incendi (iniciat el 7 de juliol de 2025) alguns agricultors en actiu, com Espin&oacute;s, estan neguitosos per la marxa d'aquestes actuacions. "Han vingut empreses, per&ograve; que al ritme que van, d'aqu&iacute; a quinze anys encara hi haur&agrave; pins", ha lamentat. El jove pag&egrave;s t&eacute; cinc finques afectades, es va inscriure en aquests censos de propietaris interessats en l'extracci&oacute; de fusta cremada, per&ograve; encara no&nbsp;li&nbsp;han fet la neteja a les seves propietats.
Espin&oacute;s ha reclamat&nbsp;que hi hagi un pla o calendari per tenir "alguna certesa" de quan podran recuperar del tot les finques i ha demanat que sobretot es prioritzi&nbsp;la neteja dels per&iacute;metres dels bancals que encara es cultiven, per davant dels que estan&nbsp;abandonats. "Amb tot l'entorn cremat i el sotabosc que ha crescut amb les pluges d'aquesta primavera, tornem a tenir un munt de mat&egrave;ria seca al voltant de les finques", ha alertat.
Fusta per biomassa i xarxa de vies forestals
Una de les empreses fusteres que treballa a la zona del foc &eacute;s Gil Forestal SL, empresa de treballs silv&iacute;coles de Penya-roja de Tastavins (Matarranya), que s'encarrega de la neteja d'unes 200 hect&agrave;rees cremades entre els termes municipals de Xerta i Pa&uuml;ls. Treballen amb operaris amb moto-serra sobre el terreny i amb maquin&agrave;ria especialitzada amb la qual retiren els arbres cremats que tallen sencers. El 90% de la tala que executen s&oacute;n pins blancs i tamb&eacute; algun fruiter, com olivers o ametlers.
Aprofitaran la fusta per a fer biomassa. Com ha detallat l'enginyer de l'empresa, Jordi Galofr&eacute;, la fusta calcinada serveix per a serradores si es retir&eacute;s just despr&eacute;s de cremar-se, per&ograve; com, normalment, "entre els tr&agrave;mits, i altres coses, es tarda m&eacute;s, els pins es pelen - els cau l'escor&ccedil;a i perden aigua- i la seva qualitat ja no &eacute;s &ograve;ptima per a la fusta de serra", ha explicat l'enginyer forestal. De la fusta de l'incendi de Pa&uuml;ls en faran estella, per&ograve; on podran fer p&egrave;l&middot;lets. Com es trituren els troncs amb l'escor&ccedil;a, nom&eacute;s es pot fer biomassa per a calderes industrials de granges, instal&middot;lacions termosolars o equipaments municipals, per&ograve; no per a calderes d'&uacute;s dom&egrave;stic.
Un altre avantatge de la feina que fa aquestes empreses forestals &eacute;s que l'extracci&oacute; amb maquin&agrave;ria pesant permet generar una xarxa de pistes i vies que quedaran integrades a les propietats forestals, sobretot en finques que ja no treballava ning&uacute; des de feia d&egrave;cades. Aquests nous accessos facilitaran futures tasques de gesti&oacute; dels boscos i de prevenci&oacute; d'incendis.
Atents a l'artilleria de la Guerra
Entre les dificultats que s'han trobat sobre el terreny les empreses forestals est&agrave; justament la topografia, amb bancals que es poden ensorrar o punts on cal fer alguna "obertura puntual", per&ograve; sobretot treballen amb precauci&oacute; per si apareix material b&egrave;l&middot;lic de la Guerra Civil espanyola. "Ens van comentar que en aquesta zona -a tocar del canal Xerta-S&eacute;nia- durant la nit de l'incendi es van sentir explosions, i de fet hem trobat alguna resta del que serien bombes de morter, segurament", &nbsp;ha contat l'enginyer forestal, Jordi Galofr&eacute;. Aquesta artilleria la retiren els agents especialitzats dels Mossos d'Esquadra.
Actuacions al bosc p&uacute;blic
D'altra banda, quan falten poques setmanes perqu&egrave; faci un any de l'incendi, l'alcalde de Pa&uuml;ls, Enric Adell, recorda que la Generalitat encara no ha executat cap de les actuacions que s'havien de fer en la forest p&uacute;blica cremada, on tamb&eacute; s'ha d'actuar per evitar problemes d'erosions i acumulaci&oacute; de massa cr&iacute;tica en futurs incendis. Adell ha advertit que el terreny afectat &eacute;s "especialment vulnerable despr&eacute;s del foc" i que "cada vegada que hi ha un aiguat extrem, l'erosi&oacute; als camins i a les zones afectades &eacute;s m&eacute;s gran". "Esperem tenir not&iacute;cies aviat, tot i que amb la calor extrema de les darreres setmanes i l'estiu al davant, ser&agrave; complicat comen&ccedil;ar els treballs", ha afegit Adell. "Tornem a encara l'estiu amb el mateix nerviosisme que els darrers anys", ha dit l'alcalde, que reconeix que la preocupaci&oacute; no ha desaparegut.
Cr&iacute;tiques al repartiment de les ajudes
De les mesures que es van aplicar per ajudar els damnificats, tamb&eacute; es q&uuml;estiona el sistema de compensacions aplicat despr&eacute;s que alguns municipis fossin declarats zona catastr&ograve;fica -afectada per emerg&egrave;ncia de protecci&oacute; civil-. Tot i valorar positivament rebre ajudes, l'agricultor i viticultor Gen&iacute;s Espin&oacute;s considera que les compensacions econ&ograve;miques van ser una "soluci&oacute; r&agrave;pida", per&ograve; "un pegat" insuficient per als qui van patir p&egrave;rdues importants.
Espin&oacute;s considera que els ajuts es van distribuir amb criteris massa gen&egrave;rics i sense una avaluaci&oacute; detallada dels danys reals de cada explotaci&oacute;. Segons explica, persones que no van patir afectacions directes han pogut rebre fins a 10.000 euros en funci&oacute; de la seva situaci&oacute; administrativa i de la renda, per&ograve; &eacute;s la mateixa quantitat topall que han rebut pagesos amb explotacions on van perdre producci&oacute;, infraestructures i arbres en actiu. En el seu cas, uns 300 arbres en producci&oacute; i una instal&middot;laci&oacute; de reg que no cobreixen aquests 10.000 euros.
Espin&oacute;s reclama a les administracions que calien peritatges individualitzats sobre el terreny per calcular les indemnitzacions, ja que no t&eacute; const&agrave;ncia que estiguin previstes noves compensacions per cobrir les p&egrave;rdues que continuen arrossegant les explotacions m&eacute;s afectades.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-06-15 09:17:07</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El I Congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre tanca amb èxit i consolida la Reserva com un projecte estratègic per al territori]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10377_el-i-congres-reserva-biosfera-les-terres-lebre-tanca-amb-exit-i-consolida-reserva-com-un-projecte-estrategic-per-al-territori.php]]></link>
<description><![CDATA[La presidenta de la Diputaci&oacute; de Tarragona, Noem&iacute; Llaurad&oacute;, anuncia el comprom&iacute;s de la instituci&oacute; per refor&ccedil;ar de manera estable la Reserva de la Biosfera en col&middot;laboraci&oacute; amb el COPATE El I Congr&eacute;s de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre ha tancat amb una valoraci&oacute; molt positiva despr&eacute;s de dues jornades que han convertit Horta de Sant Joan en un espai de debat, reflexi&oacute; i intercanvi d'experi&egrave;ncies sobre innovaci&oacute;, sostenibilitat i desenvolupament territorial.
La trobada, que ha reunit representants institucionals, experts, empreses i agents socioecon&ograve;mics, ha perm&egrave;s constatar que la Reserva de la Biosfera &eacute;s un dels principals actius de futur de les Terres de l'Ebre i que el seu potencial va molt m&eacute;s enll&agrave; de la conservaci&oacute; del patrimoni natural.
Entre les principals conclusions del congr&eacute;s destaca la necessitat d'enfortir la Reserva de la Biosfera com una estructura estable i transversal, capa&ccedil; d'impulsar projectes vinculats a la innovaci&oacute;, el desenvolupament sostenible, la promoci&oacute; dels productes i serveis del territori, la captaci&oacute; de talent i la projecci&oacute; exterior de les Terres de l'Ebre.
Els ponents han coincidit en qu&egrave; els territoris que preserven la seva identitat i saben transformar-la en oportunitats s&oacute;n els que disposen de m&eacute;s capacitat per afrontar els reptes globals. En aquest sentit, tamb&eacute; s'ha posat de manifest la import&agrave;ncia de refor&ccedil;ar les aliances entre institucions, empreses i societat civil per fer de la Reserva de la Biosfera un aut&egrave;ntic projecte compartit.
Durant l'acte de cloenda, la presidenta de la Diputaci&oacute; de Tarragona, Noem&iacute; Llaurad&oacute;, ha anunciat el comprom&iacute;s de la instituci&oacute; supramunicipal de treballar conjuntament amb el COPATE per refor&ccedil;ar de manera estable la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, consolidant-la com una eina estrat&egrave;gica al servei del desenvolupament i la projecci&oacute; del territori.
El president del COPATE, Ivan Garcia, ha valorat molt positivament aquest anunci i ha destacat que &ldquo;la Reserva de la Biosfera &eacute;s un projecte de llarg recorregut que necessita sumar complicitats i refor&ccedil;ar-se per aprofitar tot el potencial que representa per a les Terres de l'Ebre&rdquo;. Garcia ha subratllat que &ldquo;la Reserva de la Biosfera &eacute;s molt m&eacute;s que un reconeixement de la UNESCO. &Eacute;s una oportunitat per generar prosperitat, refor&ccedil;ar la nostra identitat i construir un futur sostenible per a les Terres de l'Ebre. Aquest congr&eacute;s no &eacute;s un punt final, sin&oacute; el comen&ccedil;ament d'una nova etapa&rdquo;.
Des del COPATE es valora molt positivament aquesta primera edici&oacute; i ja es treballa amb la voluntat de donar continu&iuml;tat a aquesta iniciativa, amb l'objectiu de consolidar el Congr&eacute;s de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre com una cita de refer&egrave;ncia en els &agrave;mbits de la sostenibilitat, la innovaci&oacute; i el desenvolupament territorial.]]></description>
<pubDate>2026-06-12 12:49:15</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries s?uneixen a Marcel Casellas i la Cobla Reus Jove al disc 'Jota x cobla']]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10376_quico-celio-noi-i-mut-ferreries-suneixen-marcel-casellas-i-cobla-reus-jove-al-disc-jota-x-cobla.php]]></link>
<description><![CDATA[L'&agrave;lbum combina la rondalla de jota i fandango amb la cobla sardan&iacute;stica


El grup Quico el C&eacute;lio, el Noi i el Mut de Ferreries s'han unit a Marcel Casellas i la Cobla Reus Jove al disc 'Jota x cobla' (Discmedi). El projecte significa la fusi&oacute; de "dues sonoritats referencials en la m&uacute;sica d'arrel a Catalunya": la rondalla de jota i fandango amb la cobla sardan&iacute;stica. El repertori i les can&ccedil;ons arriben de la m&agrave; de Quico el C&eacute;lio, el Noi i el Mut de Ferreries, interpretat a trav&eacute;s del so mediterrani que aporta la Cobla Reus Jove, dirigida per Marcel Casellas. La fusi&oacute; vol retre un homenatge a la mem&ograve;ria de Jes&uacute;s Ventura, director, int&egrave;rpret i compositor de sardanes, arranjador de bona part dels temes recollits en aquest treball musical.

A finals de maig, el grup va avan&ccedil;ar el single &lsquo;Pregunteu-li a l&rsquo;olivera&rsquo;, un homenatge als arbres mil&middot;lenaris. El tema &eacute;s un cant a les oliveres mil&middot;len&agrave;ries, amb una m&uacute;sica inspirada en els cants de treball i els fandangos del sud de Catalunya.
El disc t&eacute; una tretzena de can&ccedil;ons, entre les quals 'Jotes de ronda', 'Fandango dels ad&eacute;us', 'Havanera de canyes i fang', 'Lo carrilet de la Cava', 'Can&ccedil;onetes de mariners', 'No tinc diners' o 'La jota m&eacute;s bella'.


]]></description>
<pubDate>2026-06-12 12:38:16</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Més de 120 persones participen en els projectes d?aprenentatge de català impulsats a Amposta]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10375_mes-120-persones-participen-els-projectes-daprenentatge-catala-impulsats-amposta.php]]></link>
<description><![CDATA[Tamb&eacute; hi ha participat una vintena de persones volunt&agrave;ries
Els projectes d&rsquo;aprenentatge i promoci&oacute; de l&rsquo;&uacute;s del catal&agrave; impulsats per l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta han tancat aquest curs una nova edici&oacute; consolidant-se com a espais de formaci&oacute;, inclusi&oacute; i cohesi&oacute; social. Les iniciatives han comptat amb la participaci&oacute; de m&eacute;s de 120 alumnes i una vintena de persones volunt&agrave;ries. Es tracta de projectes desenvolupats amb la col&middot;laboraci&oacute; del Consorci per a la Normalitzaci&oacute; Ling&uuml;&iacute;stica (CPNL) i &Ograve;mnium Cultural, i emmarcades en el Pla Educatiu d&rsquo;Entorn (PEE) de la ciutat i coordinades per l&rsquo;equip t&egrave;cnic de Drets Socials i Ciutadania.
D&rsquo;una banda, el projecte de Voluntariat per la Llengua del CPNL, que es va iniciar a l&rsquo;IE Agust&iacute; Barber&agrave; ara fa 3 anys, s&rsquo;ha anat ampliant i aquest curs s&rsquo;ha desenvolupat en 5 escoles amb un total de 70 alumnes. Aquest projecte, vinculat al Pla Educatiu d&rsquo;Entorn, s&rsquo;adre&ccedil;a a familiars d&rsquo;alumnes dels centres educatius perqu&egrave; a trav&eacute;s de l&rsquo;aprenentatge del catal&agrave; puguin participar m&eacute;s f&agrave;cilment en la comunitat educativa.
Paral&middot;lelament, el projecte Vincles d&rsquo;&Ograve;mnium Cultural tamb&eacute; ha tancat la seua tercera edici&oacute; amb un total de 58 persones inscrites per aprendre el catal&agrave;, de les quals 35 han finalitzat la formaci&oacute;, una xifra que representa un 60% de continu&iuml;tat. Aquest projecte ha perm&egrave;s oferir 5 grups d&rsquo;aprenentatge, entre els quals n&rsquo;hi havia un adre&ccedil;at a persones castellanoparlants i un altre d&rsquo;alfabetitzaci&oacute;.
La regidora d&rsquo;Educaci&oacute; i que tamb&eacute; ha de liderar la regidoria del Foment del Catal&agrave;, N&uacute;ria Marco, ha destacat la consolidaci&oacute; dels dos programes, aix&iacute; com el comprom&iacute;s de moltes de les persones participants, algunes de les quals hi assisteixen per segon o tercer any consecutiu. "Els dos projectes contribueixen a fer del catal&agrave; una eina d&rsquo;inclusi&oacute;, participaci&oacute; i conviv&egrave;ncia, alhora que generen espais de relaci&oacute; i aprenentatge entre persones de proced&egrave;ncies i realitats diverses", diu la regidora, "i a la vegada ens permeten impulsar pol&iacute;tiques municipals perqu&egrave; l&rsquo;&uacute;s del catal&agrave; es mantingui i augmenti a la nostra ciutat".
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-06-12 12:15:02</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Reserva de la Biosfera de l'Ebre busca finançament estable i idees perquè la distinció transformi el territori]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10374_la-reserva-biosfera-lebre-busca-finanament-estable-i-idees-perque-distincio-transformi-territori.php]]></link>
<description><![CDATA[La marca celebra un primer congr&eacute;s a Horta de Sant Joan per crear aliances i compartir coneixement


Quan ha fet tretze anys de la declaraci&oacute; de la UNESCO de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, el Consorci de Pol&iacute;tiques Ambiental (COPATE) ha organitzat un primer congr&eacute;s a Horta de Sant Joan (Terra Alta) per "crear sinergies i aliances" i donar un impuls a la distinci&oacute; perqu&egrave; activi i transformi el territori. En la trobada hi participen 125 persones i es presenten noves estrat&egrave;gies d'innovaci&oacute;. Un dels reptes a resoldre &eacute;s disposar d'un finan&ccedil;ament estable i estructural per desenvolupar projectes de manera continuada, i deixar de dependre de subvencions temporals per consolidar l'activitat futura. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre est&agrave; pendent que s'aprovi l'ampliaci&oacute; per incloure tot el territori.

Aquest dijous ha comen&ccedil;at a Horta de Sant Joan el primer congr&eacute;s de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, una trobada per&nbsp;reflexionar sobre els reptes que t&eacute; la marca i el territori i consolidar un model de desenvolupament sostenible a partir de les noves oportunitats que naixen de la innovaci&oacute; i la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial.
Entre els ponents d'aquesta primera jornada, s'ha pogut escoltar Xavier Cazorla, d'Elements, i Montserrat Pe&ntilde;arroya, directora de Quadrant Alfa. Carzola ha reivindicat que les Terres de l'Ebre han&nbsp;d'identificar els seus "valors profunds" i fer de la Reserva "un gran reservori de coneixement per preparar el futur".
Accions concretes per sobre de la marca
El "repte", ha assenyalat l'expert, "&eacute;s no centrar-ho nom&eacute;s en la marca", perqu&egrave; la Reserva de la Biosfera "&eacute;s una marca tan potent, coneguda i reconeguda, que es pot menjar el contingut". La proposta &eacute;s centrar "accions molt concretes" amb un plantejament a mitj&agrave; i llarg termini i avan&ccedil;ar en aquesta l&iacute;nia. Com a exemple, Cazorla ha assenyalat un di&agrave;leg entre els dos parcs naturals o en la conservaci&oacute; d'oficis tradicionals. "La Reserva &eacute;s la mirada col&middot;lectiva. Convertir-la en un actiu i en un atractiu, sobretot per a la identitat&nbsp;dels que viuen aqu&iacute;, ha de ser l'element principal per marcar el full de ruta", ha defensat.
Coordinaci&oacute; amb la IA
D'altra banda, la investigadora i consultora Montserrat Pe&ntilde;arroya, ha explicat als empresaris totes les possibilitats que els ofereix la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, per&ograve; tamb&eacute; les que pot impulsar&nbsp;la marca Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. En concret,&nbsp;Pe&ntilde;arroya ha ensenyat eines de productivitat i tamb&eacute; de simulaci&oacute;, com "els bessons digitals" que permeten provar estrat&egrave;gies, campanyes i serveis abans d'aplicar-les. La directora de Quadrant Alfa tamb&eacute; ha concretat que la IA t&eacute; aplicacions per a &agrave;mbits com la governan&ccedil;a de la Reserva de la Biosfera si s'entrenen sistemes a partir dels documents estrat&egrave;gics de la marca perqu&egrave; tots els agents p&uacute;blics i privats implicats puguin treballar de forma coordinada.
Finan&ccedil;ament estable
Per poder dur a terme accions i projectes futurs, dels del COPATE, gestor de la Reserva de la Biosfera, es reivindica dotar la marca d'un finan&ccedil;ament estable i estructural per dependre de subvencions i ajudes puntuals, com &eacute;s el cas del finan&ccedil;ament del primer congr&eacute;s de la marca que s'ha pagat amb els Fons de Transici&oacute; Nuclear. "Hem de poder tindre un equip t&egrave;cnic i una capacitat econ&ograve;mica per seguir desenvolupant pol&iacute;tiques que vagin b&eacute; a tot el territori", ha dit el president del Consorci, Ivan Garcia.
En aquest sentit, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castor Gonell, ha apuntat que "&eacute;s hora de fer ja passos ferms i decisius" per "invertir i cr&eacute;ixer". Gonell ha defensat que cal aprofitar el context dels fons europeus i dels fons nuclears per impulsar "aquest desenvolupament sostenible" del qual el territori pot ser "model" a Catalunya. "Hem de creure que la sostenibilitat mai &eacute;s una limitaci&oacute;, al contrari, &eacute;s una oportunitat d'innovaci&oacute; i de creixement". Gonell ha defensat que les Terres de l'Ebre han de ser un laboratori de proves pilot en &agrave;mbits com l'agroalimentaci&oacute;, el turisme sostenible, la transici&oacute; energ&egrave;tica i la innovaci&oacute; tecnol&ograve;gica i impulsar un model de creixement sostenible, equilibrat i econ&ograve;micament viable.
Creure en la marca
Aquesta idea de comen&ccedil;ar per creure en la marca des de dins, tamb&eacute; l'ha reivindicat Garcia. En aquest sentit, el COPATE ha organitzat el congr&eacute;s, amb la intenci&oacute; que sigui anual, perqu&egrave; el territori "s'impregni i conegui" la marca Reserva de la Biosfera Terres de l'Ebre, i despr&eacute;s "exportar-la" perqu&egrave; "t&eacute; un valor incalculable" tenir aquesta acreditaci&oacute;.
Aquest &eacute;s un dels objectius d'aquesta trobada que acull Horta de Sant Joan, a les instal&middot;lacions del celler Les Vinyes del Convent, aquest dijous i divendres. L'empresa hortolana &eacute;s una de les tres del municipi que est&agrave; acreditada. A la comarca de la Terra Alta s&oacute;n 38. L'alcalde d'Horta de Sant Joan, Jordi Martin, confia que el congr&eacute;s servir&agrave; per fer cr&eacute;ixer aquestes xifres, ja que amb la marca es fa valer el patrimoni natural cultural i hist&ograve;ric que acompanya els productes i serveis que s'ofereixen dins de la Reserva. "Que aquells que no estan conven&ccedil;uts o no coneixen del tot el projecte, puguin agafar idees i les facin seves per fer m&eacute;s gran aquesta marca", ha reivindicat Martin.
El congr&eacute;s ha programat diverses pon&egrave;ncies, taules rodones i activitats gastron&ograve;miques i enol&ograve;giques per compartir experi&egrave;ncies i bones pr&agrave;ctiques que donen valor afegit als productes, el patrimoni, el paisatge i les empreses del territori vinculades a la marca Reserva de la Biosfera. Al m&oacute;n hi ha 759 Reserves de la Biosfera declarades per la UNESCO, repartides en 136 pa&iuml;sos. Espanya, amb 55, &eacute;s l'estat que en t&eacute; m&eacute;s i la primera jornada del congr&eacute;s d'aquest dijous acabar&agrave; amb la presentaci&oacute; de la marca de la xarxa espanyola que les integra.


]]></description>
<pubDate>2026-06-11 11:49:58</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El Consell Econòmic i Social de les Terres de l?Ebre dona espai a projectes de l?IRTA i Festivals Terres de l?Ebre   ]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10373_el-consell-economic-i-social-les-terres-lebre-dona-espai-projectes-lirta-i-festivals-terres-lebre.php]]></link>
<description><![CDATA[El CESTE &eacute;s un &ograve;rgan assessor format per representants del Govern i diversos agents i organitzacions de les comarques ebrenques
El Consell Econ&ograve;mic i Social de les Terres de l&rsquo;Ebre (CESTE) s&rsquo;ha reunit avui a la Sala Terres de l&rsquo;Ebre de l&rsquo;edifici de la Generalitat, a Tortosa. S&rsquo;hi han tractat diversos temes d&rsquo;inter&egrave;s per al territori i s&rsquo;ha convidat a presentar els seus projectes a l&rsquo;Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris (IRTA) i Festivals Terres de l&rsquo;Ebre, impulsat per Col&middot;lectiu Cultura. Per la seua banda, l&rsquo;IRTA ha presentat una s&egrave;rie d&rsquo;iniciatives que desenvolupa des del territori, com ara la que impulsa amb la fundaci&oacute; Merc&egrave; Pla i fa servir l&rsquo;aquap&ograve;nia per cultivar plantes mitjan&ccedil;ant processos circulars i sostenibles amb el medi ambient.
Festivals Terres de l&rsquo;Ebre ha posat en valor el retorn social, cultural i econ&ograve;mic d&rsquo;este tipus d&rsquo;esdeveniments al territori, tot i que la llargada del Consell ha fet que el projecte s&rsquo;haja de presentar en el seg&uuml;ent CESTE.
El Consell &eacute;s un &ograve;rgan assessor format per representants del Govern de la Generalitat, administracions locals, agents socials i organitzacions sindicals i empresarials. La reuni&oacute; ha estat condu&iuml;da per Josep M. Franquet, president del Consell, i hi ha assistit la directora de l&rsquo;IDECE, Bibiana Porres. Tamb&eacute; el delegat del Govern a les Terres de l&rsquo;Ebre, Joan Castor Gonell Agramunt, que al seu torn s&rsquo;ha encarregat de presentar els pressupostos de la Generalitat a les Terres de l&rsquo;Ebre. Ha indicat que estos pressupostos ajudaran a millorar infraestructures i serveis p&uacute;bics com la salut, l&rsquo;educaci&oacute;, els drets socials o l&rsquo;habitatge.
&ldquo;Poder tenir estos espais de trobada sempre &eacute;s positiu&rdquo;, afirma Porres. &ldquo;Avui es posen en coneixement alguns temes importants per al teixit econ&ograve;mic i social, i tamb&eacute; per al desenvolupament i l&rsquo;economia de les Terres de l&rsquo;Ebre&rdquo;.]]></description>
<pubDate>2026-06-11 07:48:43</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L?Ajuntament d'Amposta incorpora 406 fotografies familiars de Sebastià Juan Arbó al fons documental de l?Arxiu Municipal]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10372_lajuntament-damposta-incorpora-406-fotografies-familiars-sebastia-juan-arbo-al-fons-documental-larxiu-municipal.php]]></link>
<description><![CDATA[El fons, format per fotografies familiars datades entre 1920 i 1990, passar&agrave; a formar part del patrimoni documental municipal i ser&agrave; accessible a la ciutadania
L&rsquo;Ajuntament va signar aquest dimarts, 9 de juny, un conveni de col&middot;laboraci&oacute; amb la fam&iacute;lia de l&rsquo;escriptor Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute; per a la cessi&oacute; en comodat d&rsquo;un important conjunt de fotografies familiars que passaran a formar part del fons documental Arb&oacute; conservat a l&rsquo;Arxiu Municipal. El conveni s&rsquo;ha formalitzat amb Jorge Sebasti&agrave; Juan Regolf, que ha cedit al consistori un fons integrat per 406 fotografies amb un abast cronol&ograve;gic compr&egrave;s entre els anys 1920 i 1990. Aquest material documental s&rsquo;incorporar&agrave; al fons Arb&oacute; i ser&agrave; objecte de treballs de catalogaci&oacute; i digitalitzaci&oacute; per tal de garantir-ne la conservaci&oacute; i facilitar-ne l&rsquo;acc&eacute;s a tota la ciutadania, at&egrave;s el seu destacat valor hist&ograve;ric i cultural.
L&rsquo;alcalde, Adam Tom&agrave;s, i la regidora de Cultura i Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica de l&rsquo;Ajuntament, In&eacute;s Mart&iacute;, agra&iuml;en a la fam&iacute;lia la confian&ccedil;a per contribuir a preservar el llegat de l&rsquo;escriptor. "Aquestes fotografies ens permetran con&egrave;ixer millor tant la figura de Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute; com el context hist&ograve;ric i social de la seva &egrave;poca", apuntava Mart&iacute;.
Aquesta nova incorporaci&oacute; refor&ccedil;a la tasca de preservaci&oacute; i difusi&oacute; del llegat de Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute; que l&rsquo;Ajuntament impulsa des de fa anys. Precisament, ara fa cinc anys es van finalitzar els treballs d&rsquo;inventari del fons documental de l&rsquo;escriptor, una actuaci&oacute; que va permetre catalogar un total de 543 unitats documentals, bona part de les quals havien estat donades al consistori per la mateixa fam&iacute;lia d&rsquo;Arb&oacute;. L&rsquo;inventari va ser realitzat pel fil&ograve;leg ampost&iacute; Joan Antoni Forcadell, especialista en l&rsquo;obra de l&rsquo;escriptor, amb el suport arxiv&iacute;stic dels t&egrave;cnics de l&rsquo;Arxiu Municipal d&rsquo;Amposta i de l&rsquo;Arxiu Comarcal del Montsi&agrave;. Una feina fonamental per ordenar, estudiar i posar en valor el patrimoni documental vinculat a una de les figures liter&agrave;ries m&eacute;s rellevants de les lletres catalanes del segle XX.
La promoci&oacute; i l&rsquo;estudi de l&rsquo;obra d&rsquo;Arb&oacute; han continuat generant iniciatives destacades durant els darrers anys. Entre aquestes, cal recordar la celebraci&oacute; del I Congr&eacute;s dedicat a Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute;, una trobada acad&egrave;mica i divulgativa que va reunir especialistes i estudiosos de la seva traject&ograve;ria liter&agrave;ria.
A m&eacute;s, Joan Antoni Forcadell ha contribu&iuml;t de manera significativa a la recerca sobre l&rsquo;autor. Entre altres reconeixements, va obtenir el III Premi Jordi Fontanet amb el treball &rsquo;Edici&oacute; i estudi critico-gen&egrave;tic del projecte de novel&middot;la "El &aacute;ngel se durmi&oacute;" de Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute;&rsquo;, una investigaci&oacute; que va permetre recuperar i analitzar els processos creatius i la metodologia de treball de l&rsquo;escriptor. Tamb&eacute; ha tingut cura de la reedici&oacute; d&rsquo;obres destacades com &rsquo;Totes les narracions del Delta&rsquo;, contribuint a mantenir viu i accessible el llegat literari d&rsquo;Arb&oacute;.&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-06-10 10:14:52</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El Govern preveu reduir un terç els aerogeneradors i augmentar un 30% la generació dels parcs eòlics els pròxims anys]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10371_el-govern-preveu-reduir-un-ter-els-aerogeneradors-i-augmentar-un-30-generacio-dels-parcs-eolics-els-proxims-anys.php]]></link>
<description><![CDATA[La repotenciaci&oacute; i l&rsquo;&uacute;s de models m&eacute;s eficients permetr&agrave; passar de 765 molins a nom&eacute;s 240, un descens del 68 %


Catalunya pot reduir a un ter&ccedil; el nombre d'aerogeneradors en els parcs e&ograve;lics que arribin al final de la seva vida &uacute;til i, alhora, augmentar m&eacute;s d&rsquo;un 30% la generaci&oacute; e&ograve;lica. Aix&iacute; ho indica l&rsquo;informe &lsquo;Renovaci&oacute; dels parcs e&ograve;lics&rsquo; que ha analitzat el Consell Executiu aquest dimarts, que tracta el proc&eacute;s de substituir aerogeneradors antics per tecnologia d'&uacute;ltima generaci&oacute;, m&eacute;s eficient i de m&eacute;s pot&egrave;ncia unit&agrave;ria. El document apunta que 46 dels 52 parcs e&ograve;lics existents arribaran al final de la seva vida &uacute;til durant la pr&ograve;xima d&egrave;cada. La repotenciaci&oacute; permetr&agrave; avan&ccedil;ar cap a un model molt m&eacute;s eficient. Segons les estimacions recollides, es podria passar de 756 aerogeneradors a nom&eacute;s 240, &eacute;s a dir, eliminar 516 molins, amb una reducci&oacute; del 68%.

Tot i aix&ograve;, la pot&egrave;ncia instal&middot;lada es podr&agrave; mantenir o fins i tot augmentar fins a un 5%, i la producci&oacute; energ&egrave;tica creixer&agrave; de manera significativa, passant de 2.470 GWh a 3.244 GWh anuals, un increment del 31%.
Aquest guany s&rsquo;explica per l&rsquo;efici&egrave;ncia m&eacute;s gran dels nous aerogeneradors i per la seva capacitat de produir energia durant m&eacute;s hores l&rsquo;any. Aquest canvi tamb&eacute; tindr&agrave; efectes positius sobre el paisatge: menys molins, m&eacute;s espaiats i m&eacute;s ben integrats, amb una reducci&oacute; de la saturaci&oacute; visual i una continu&iuml;tat m&eacute;s elevada del territori. A m&eacute;s, l&rsquo;ampli espai entre turbines pot afavorir el pas de fauna i reduir l&rsquo;impacte sobre la biodiversitat en comparaci&oacute; amb els parcs m&eacute;s densos actuals.&nbsp;
Aquesta renovaci&oacute; tindr&agrave; un impacte territorial especialment rellevant en comarques amb alta concentraci&oacute; de parcs, com la Terra Alta, el Baix Ebre, l&rsquo;Anoia, Garrigues i Baix Camp, on la reducci&oacute; d&rsquo;aerogeneradors pot superar el 67% en tots els casos.
Catalunya compta actualment amb 1.418 MW de pot&egrave;ncia e&ograve;lica instal&middot;lada, repartits en 52 parcs que sumen uns 850 aerogeneradors i generen al voltant de 2.800 GWh anuals, aproximadament el 5% de la demanda el&egrave;ctrica.
Tot i aix&ograve;, bona part d&rsquo;aquestes instal&middot;lacions es van posar en marxa fa m&eacute;s de vint anys, amb tecnologies de menys d&rsquo;1 MW per turbina, molt allunyades dels est&agrave;ndards actuals d&rsquo;uns 6 MW, fet que evidencia el marge de millora existent.&nbsp;
Davant d&rsquo;aquest escenari, l&rsquo;informe preveu la creaci&oacute; d&rsquo;un grup de treball de renovacions de parcs, liderat per la Direcci&oacute; General d&rsquo;Energia, i una taula de seguiment amb participaci&oacute; del Govern, el sector i els promotors.


]]></description>
<pubDate>2026-06-10 09:08:51</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els GALP de l'Estat espanyol defensen al Congrés i al Senat la continuïtat del desenvolupament local participatiu de les zones pesqueres]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10370_els-galp-lestat-espanyol-defensen-al-congres-i-al-senat-continutat-del-desenvolupament-local-participatiu-les-zones-pesqueres.php]]></link>
<description><![CDATA[Una delegaci&oacute; dels Grups d'Acci&oacute; Local Pesquers es reuneix amb vuit grups&nbsp;parlamentaris per traslladar la posici&oacute; comuna de les entitats davant la&nbsp;proposta de la Comissi&oacute; Europea per al marc financer 2028-2034.&nbsp;Una delegaci&oacute; dels Grups d'Acci&oacute; Local Pesquers (GALP) de l'Estat espanyol, entre&nbsp;ells el GALP Mar de l&rsquo;Ebre, s'ha despla&ccedil;at a Madrid per mantenir una ronda de&nbsp;reunions amb els grups parlamentaris del Congr&eacute;s dels Diputats i del Senat, amb&nbsp;l'objectiu de defensar la continu&iuml;tat i la identitat pr&ograve;pia del Desenvolupament Local&nbsp;Participatiu (DLP) en les zones pesqueres davant la proposta de la Comissi&oacute; Europea&nbsp;per al Marc Financer Plurianual 2028-2034.
La delegaci&oacute;, formada per representants del GALP de Catalunya, Comunitat&nbsp;Valenciana, Gal&iacute;cia, Andalusia i Can&agrave;ries, ha mantingut reunions amb VOX i&nbsp;Coalici&oacute;n Canaria al Congr&eacute;s, i amb els grups parlamentaris d'Izquierda Confederal,&nbsp;Junts per Catalunya, Comprom&iacute;s, ERC, EH Bildu, PNV, PP i PSC-PSOE al Senat. Els&nbsp;GALP, presents en 44 zones costaneres de l'Estat, representen una xarxa de m&eacute;s de&nbsp;1.200 entitats p&uacute;bliques, pesqueres, empresarials i socials, vinculades a 11,5 milions&nbsp;de ciutadans amb relaci&oacute; directa amb el mar.
El motiu de la jornada &eacute;s l'estrat&egrave;gia d'incid&egrave;ncia pol&iacute;tica que els GALP han desplegat&nbsp;en els darrers mesos davant la proposta que planteja un nou marc financer per al&nbsp;per&iacute;ode 2028-2034 i que suposar&agrave; una retallada per als fons de pesca de m&eacute;s del 66&nbsp;%. La delegaci&oacute; considera que aquesta proposta posa en risc la continu&iuml;tat i&nbsp;'especificitat del DLP pesquer, un instrument que durant el per&iacute;ode FEMP 2014-2020&nbsp;ha impulsat a l'Estat espanyol 2.645 projectes, amb una inversi&oacute; superior a 170&nbsp;milions d'euros i un 96 % d'execuci&oacute; dels fons, la m&eacute;s alta de totes les l&iacute;nies del&nbsp;FEMP en territori espanyol.
La delegaci&oacute; ha valorat de manera positiva el to dels encontres mantinguts: tant els&nbsp;diputats del Congr&eacute;s com els senadors han rebut la delegaci&oacute; de manera receptiva i&nbsp;han mostrat sensibilitat envers les peticions traslladades, especialment pel que fa a la&nbsp;defensa de la identitat pr&ograve;pia dels fons pesquers i al pes espec&iacute;fic de les comunitats&nbsp;costaneres en l'arquitectura del nou marc financer.
&ldquo;La reducci&oacute; de fons per a la pesca que planteja la Comissi&oacute; Europea &eacute;s&nbsp;inacceptable, caldr&agrave; que l&rsquo;Estat Espanyol s&rsquo;oposi de manera frontal i que facin&nbsp;costat a les reivindicacions del sector pesquer i dels GALP &rdquo;.Joan Alginet Aliau, gerent del GALP Mar de l&rsquo;Ebre
Sis prioritats per al marc 2028-2034
Durant les trobades, la delegaci&oacute; ha traslladat les sis prioritats consensuades pel&nbsp;conjunt dels GALP estatals: garantir la continu&iuml;tat del DLP pesquer; assegurar-ne un&nbsp;finan&ccedil;ament suficient; preservar l'especificitat del desenvolupament local en zones&nbsp;pesqueres respecte del model rural (LEADER); simplificar la gesti&oacute; dels fons&nbsp;europeus; refor&ccedil;ar la participaci&oacute; dels territoris costaners en la presa de decisions; i&nbsp;mantenir i refor&ccedil;ar l'estatus diferenciat de les regions ultraperif&egrave;riques.
Aquesta visita a Madrid s'emmarca dins d'una estrat&egrave;gia d'incid&egrave;ncia m&eacute;s &agrave;mplia que&nbsp;els GALP han desenvolupat des de l'octubre de 2025: el Manifestnacional signat pel&nbsp;conjunt dels GALP estatals el 10 de desembre de 2025, la reuni&oacute; amb el Ministeri&nbsp;d'Agricultura, Pesca i Alimentaci&oacute; del 4 de febrer, la visita institucional al Parlament&nbsp;Europeu el 18 i 19 de mar&ccedil;, la sessi&oacute; plen&agrave;ria de la xarxa a l'Escala (19-21 de maig) i&nbsp;el seminari FAMENET celebrat a Est&ograve;nia (2-4 de juny).
Pr&ograve;xims passos: reuni&oacute; amb el ministre i interlocuci&oacute; institucional
Com a continuaci&oacute; de la jornada d'avui, els GALP han sol&middot;licitat formalment una&nbsp;reuni&oacute; amb el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci&oacute;, Sr. Luis Planas, per&nbsp;traslladar-li personalment la posici&oacute; comuna del conjunt dels GALP estatals i analitzar&nbsp;plegats el futur del DLP en el marc del FEMPA 2028-2034. La delegaci&oacute; tamb&eacute;&nbsp;preveu reunir-se en els pr&ograve;xims mesos amb diversos actors pol&iacute;tics i institucionals,&nbsp;tant a escala estatal com europea i auton&ograve;mica, per continuar refor&ccedil;ant la xarxa&nbsp;d'aliances en defensa del model.
Comunitats costaneres amb identitat pr&ograve;pia
Els GALP insisteixen en la necessitat de diferenciar el suport al desenvolupament&nbsp;local en zones pesqueres del que es destina a zones rurals (LEADER), at&egrave;s que les&nbsp;realitats i les prioritats s&oacute;n ben diferents. A les comunitats costaneres no hi ha&nbsp;problema de despoblament, sin&oacute; tot el contrari: hi ha una compet&egrave;ncia creixent entre&nbsp;sectors econ&ograve;mics emergents sobre el medi on aquestes comunitats han&nbsp;desenvolupat la seva activitat tradicional, sotmesa a una regulaci&oacute; i limitaci&oacute; d'usos&nbsp;cada cop m&eacute;s estricta.]]></description>
<pubDate>2026-06-10 08:30:25</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Una proveïdora de la Cooperativa de l'Aldea declara que van inflar factures per indicació de l'exgerent]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10369_una-provedora-cooperativa-laldea-declara-que-van-inflar-factures-per-indicacio-lexgerent.php]]></link>
<description><![CDATA[L'Audi&egrave;ncia de Tarragona exclou del proc&eacute;s dos empresaris acusats tamb&eacute; per falsedat documental per prescripci&oacute;


Una prove&iuml;dora de la Cooperativa de l'Aldea, acusada de falsedat en document mercantil, ha declarat que la seva empresa de serveis inform&agrave;tics va inflar per sobre del valor real els pressupostos i les factures per serveis prestats a l'entitat per indicaci&oacute; de l'exgerent i principal acusat en el cas, Daniel Ferr&eacute;. Aquest dimarts al mat&iacute;, ha comen&ccedil;at a l'Audi&egrave;ncia de Tarragona la vista oral per la fallida de l'entitat amb la declaraci&oacute; de l'acusada i de familiars de Ferr&eacute; com a testimonis. El tribunal ha acordat estimar la petici&oacute; de sobrese&iuml;ment dels fets presentada en les q&uuml;estions pr&egrave;vies per dos prove&iuml;dors, acusats tamb&eacute; d'inflar artificialment factures. Tamb&eacute; ha rebutjat les al&middot;legacions de la defensa de l'exgerent.

Despr&eacute;s dels acords econ&ograve;mics (primer amb Caixabank, posteriorment amb BDO i l'asseguradora Mapfre), que van suposar la retirada de la Plataforma d'Afectats com a acusaci&oacute; particular, la vista oral ha arrencat amb la prove&iuml;dora Mar&iacute;a Teresa Melqu&iacute;ades Jim&eacute;nez i Ferr&eacute; com a &uacute;nics acusats en la causa.
Precisament, Jim&eacute;nez ha estat la primera a declarar, en qualitat de responsable de l'empresa d'inform&agrave;tica Sigma Systems, que prestava serveis de software i prove&iuml;ment de hardware a la Cooperativa. Tot i que no ha recordat el nombre exacte de factures emeses i les quantitats concretes, ha reconegut que l'import dels serveis era m&eacute;s elevat del seu valor real.
Segons l'acusaci&oacute; particular de la mateixa Cooperativa, l'empresa de l'acusada va arribar a emetre 51 factures per valor de 384.656 euros l'any 2011, un extrem que l'acusada no s'ha atrevit a confirmar. L'advocat ha precisat que el valor final d'aquests serveis era de 182.184 euros, fet que significa un increment no justificat de 200.000 euros. Tot i que tampoc ho ha concretat, Jim&eacute;nez ha adm&egrave;s que la quantitat inflada era, en tot cas, "important".
A preguntes de la defensa, la prove&iuml;dora ha assenyalat que l'exgerent era el seu contacte per aquests assumptes i ha insistit que la majoria de pressupostos i factures es feien "a l'al&ccedil;a" per indicaci&oacute; seva, assegurant que desconeixia la finalitat d'aquesta forma de procedir.
Tant l'acusaci&oacute; de la Cooperativa com Fiscalia han confirmat que, arran de les dilacions indegudes en la instrucci&oacute; del cas, que ha arribat a judici gaireb&eacute; quinze anys despr&eacute;s dels fets, demanaran una reducci&oacute; considerable de la pena en les seves conclusions finals. La Fiscalia demanava un any i nou mesos de pres&oacute;, mentre que la Cooperativa elevava la petici&oacute; a dos anys i mig.
Dos dels prove&iuml;dors acusats en el cas, els germans David i Xavier Casas, propietaris d'una empresa de refrigeraci&oacute;, a qui tamb&eacute; s'atribu&iuml;a el delicte de falsedat documental per inflar artificialment factures a la Cooperativa, no s'han assegut finalment al banc dels acusats despr&eacute;s que el Tribunal hagi acceptat q&uuml;esti&oacute; plantejada per prescripci&oacute; de les responsabilitats penals. Les factures en q&uuml;esti&oacute;, es remuntarien als anys 2005 i 2006, mentre que el procediment contra ells no es va dirigir formalment fins a octubre de 2014.
En canvi, el Tribunal ha desestimat la pretensi&oacute; plantejada per la defensa de Ferr&eacute;, amb l'argument que els escrits d'acusaci&oacute; s'havien excedit respecte dels fets inclosos a la interlocut&ograve;ria de transformaci&oacute; a procediment abreujat. Han considerat que les refer&egrave;ncies efectuades per les acusacions a determinats episodis pr&egrave;viament exclosos de rellev&agrave;ncia penal tenen &uacute;nicament una finalitat contextual o descriptiva i no constitueixen fets pels quals se sol&middot;liciti condemna ni fonamenten cap petici&oacute; de pena.
Ferr&eacute; est&agrave; acusat d'un delicte continuat de falsedat comptable, falsedat en document mercantil, insolv&egrave;ncia punible i administraci&oacute; deslleial. Fiscalia demana per a ell una pena total de catorze anys i mig de pres&oacute; pels suposats i, addicionalment, se li reclama una responsabilitat civil d'1,64 milions d'euros.
Retirada de diners abans de la fallida
Precisament, l'esposa i el fill menor de Ferr&eacute; han estat els primers testimonis a prestar declaraci&oacute; en la vista oral. Bona part de les preguntes que han hagut de respondre s'han centrat en la retirada de 160.000 euros d'un compte de la Secci&oacute; de Cr&egrave;dit de la Cooperativa que l'exgerent va fer el novembre de 2011, pocs dies abans que esclat&eacute;s la fallida que va deixar entrampats m&eacute;s de 4,5 milions d'euros dels estalvis de socis i impositors. Segons Fiscalia i l'acusaci&oacute; particular, els recursos provenien d'un producte financer subscrit amb Banesto a trav&eacute;s de la Secci&oacute; de Cr&egrave;dit que Ferr&eacute; va cancel&middot;lar sobrevingudament.
Segons la dona, van transferir els diners a un compte de Caixabank per donar-ne la meitat a cada fill (80.000 euros), at&egrave;s que un d'ells, el menor, els havia manifestat la seva voluntat de comprar un pis a Barcelona, on estudiava encara. El mateix fill ha declarat que la voluntat d'adquirir un habitatge era una opci&oacute; a "mitj&agrave; termini" i que va acabar descartant per la fallida, deixant els fons en un compte a termini. Finalment, ha explicat, li va retornar al seu pare mitjan&ccedil;ant un xec i 5.000 euros en efectiu l'agost de 2012.
Les declaracions dels familiars tamb&eacute; han servit per constatar les pr&agrave;ctiques de contractaci&oacute; laboral a l'entitat. La dona i tots dos fills van ser contractats per la Cooperativa i la Secci&oacute; de Cr&egrave;dit. En el cas de l'esposa, ho va fer sense arribar mai a treballar-hi de forma efectiva. Segons ha relatat, ella percebia el salari, que se li restava despr&eacute;s al de l'exgerent. Ha subratllat que el seu marit li va assegurar que era una pr&agrave;ctica que no perjudicava l'entitat i que ja estaven fent amb familiars de membres del consell rector. El fill ha explicat, per la seva banda, que va treballar durant dos estius com a mosso de magatzem, on coincidia sovint amb el seu pare.
La vista oral continua aquest dimecres al mat&iacute; a l'Audi&egrave;ncia de Tarragona amb les declaracions del fill gran de Ferr&eacute;; de l'expresident de l'entitat en el moment de la fallida; l'extresorer; l'exsecretari; aix&iacute; com diversos treballadors de l'entitat.


]]></description>
<pubDate>2026-06-09 12:32:39</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els pressupostos de la Generalitat per al 2026 destinen més de 74,8 milions d'euros en inversions a les Terres de l'Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10368_els-pressupostos-generalitat-per-al-2026-destinen-mes-748-milions-deuros-inversions-les-terres-lebre.php]]></link>
<description><![CDATA[El cap&iacute;tol d'inversions ascendeix a 61,7 MEUR, el m&eacute;s alt dels darrers quinze anys


Els pressupostos de la Generalitat de 2026 destinaran 74,8 MEUR a les Terres de l'Ebre, m&eacute;s de la meitat per a hospitals i carreteres. &Eacute;s un increment del 32,4% respecte als darrers comptes de 2023 i la partida d'inversions m&eacute;s alta dels darrers quinze anys. Les assignacions m&eacute;s importants s&oacute;n per a l'ampliaci&oacute; de l'Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta (19,1 MEUR) i l'Hospital de M&oacute;ra d'Ebre (4,4 MEUR), el dic de recer del port de les Cases d'Alcanar (2,85 MEUR), l'edifici judicial vell de Tortosa (2,1 MEUR). Els trams 2+1 de la C-12 entre Amposta i Vinallop (5 MEUR) i de Ginestar a M&oacute;ra la Nova (3,8 MEUR) s&oacute;n les principals inversions dels 17,3 MEUR per a infraestructures vi&agrave;ries.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castor Gonell, ha presentat la dotaci&oacute; dels pressupostos de 2026 que ser&agrave; de 74,8 MEUR entre el cap&iacute;tol d'inversions directes (61,7 MEUR) i el cap&iacute;tol de disposicions addicionals i transfer&egrave;ncies de capital (13 MEUR). Aquest segon cap&iacute;tol es repartir&agrave; amb 7 MEUR per als ajuntaments i ens locals, 840.000 euros d'ajuts de Presid&egrave;ncia i 4,4 MEUR per als projectes del RAM (Reforma Ampliaci&oacute; i Millora) de centres educatius. Totes les comarques incrementen la dotaci&oacute; respecte als darrers comptes amb 34,6 MEUR al Baix Ebre, 16,7 MEUR a la Ribera d'Ebre, 15,1 MEUR al Montsi&agrave;, i 8,2 MEUR&nbsp;a la Terra Alta.
Els pressupostos que es preveu aprovar en les pr&ograve;ximes setmanes, i que el Govern del PSC ha pactat amb ERC i Comuns, destinaran un 63,8% de la inversi&oacute; a les Terres de l'Ebre en pol&iacute;tiques de salut i carreteres, "donant suport a les necessitats importants de pa&iacute;s i tamb&eacute; de territori, amb una gran inversi&oacute; per millorar les infraestructures i tamb&eacute; per millorar els serveis p&uacute;blics" com ha destacat el delegat.
Hospitals i carreteres
En l'&agrave;mbit sanitari, a m&eacute;s de les obres de l'Hospital de Tortosa i el de M&oacute;ra d'Ebre, que sumen una inversi&oacute; de m&eacute;s de 25 MEUR, tamb&eacute; s'ha incl&ograve;s una partida de 800.000 euros per al nou CAP de Flix i 160.000 euros per al consultori d'Asc&oacute;.
La partida de carreteres s'eleva als 17,3 MEUR, amb m&eacute;s de 7 MEUR per a la conservaci&oacute; arreu de la xarxa ebrenca. En inversions concretes, a part dels dos nous trams del 2+1 a la C-12, hi ha la carretera de Poble Nou del Delta (700.000 euros), la variant de Gandesa (475.000 euros) o el pas de ll&uacute;drigues que s'ha de construir a la C-12 a Flix (329.000 euros). Hi ha tamb&eacute; 450.000 euros per a la millora del pont i els accessos a Aldover per la C-12.
La resid&egrave;ncia de Batea passa a&nbsp;Drets Socials
Dins del departament de Drets Socials destaca la daci&oacute; en pagament de la resid&egrave;ncia de gent gran de Batea, amb 1,97 MEUR, que passar&agrave; a mans de la Generalitat amb aquesta f&oacute;rmula jur&iacute;dica. L'equipament social es va inaugurar el 2013 despr&eacute;s que se sign&eacute;s un conveni pel qual l'Ajuntament assumia la construcci&oacute; (6 MEUR) i la Generalitat concertava 60 places p&uacute;bliques. La resid&egrave;ncia es va obrir amb la meitat de les places compromeses pel Govern i despr&eacute;s de reclamar reiteradament el compliment del conveni, l'Ajuntament va portar la Generalitat als tribunals el 2017. D'aquest conflicte va derivar l'amena&ccedil;a simb&ograve;lica de l'alcalde, Joaquim Paladella, que Batea s'annexion&eacute;s a Arag&oacute;, per denunciar el que considerava un tracte discriminatori.
En el cap&iacute;tol d'inversions de Drets Socials a les Terres de l'Ebre tamb&eacute; s'ha previst 1,19 MEUR per a un l'edifici plurifamiliar i el centre de dia de Caseres, el casal de jubilats de la R&agrave;pita (618.000 euros), i les resid&egrave;ncies de gent gran de M&oacute;ra la Nova (118.000 euros) i de la S&eacute;nia (103.000 euros).
Regadius i Catalunya Sud
El Govern tamb&eacute; preveu una partida de gaireb&eacute; 1 MEUR per al regadiu Xerta-S&eacute;nia i 61.000 euros per al reg de la Terra Alta. Tamb&eacute; hi ha una partida de m&eacute;s de mig mili&oacute; d'euros per instal&middot;lar una planta solar a l'estaci&oacute; de bombament de Flix i es preveu 1 MEUR per al pol&iacute;gon Catalunya Sud, pendent de l'aprovaci&oacute; del Pla Director Urban&iacute;stic.
En l'&agrave;mbit cultural destaca la inversi&oacute; d'1,2 MEUR al Castell de Miravet i tamb&eacute; una partida de 179.000 euros per al projecte de l'antiga sinagoga de Tortosa.
Disposicions addicionals
En el cap&iacute;tol de disposicions addicionals, el Govern compromet 2 MEUR per a atendre les actuacions del Barranc de Llop d'Alcanar, on s'han d'enderrocar una desena de cases del mig del barranc, aix&iacute; com recursos per a Godall (460.000 euros) per a l'enderroc de cases malmeses pels aiguats de passat octubre aix&iacute; com el refor&ccedil; de la volta de mamposteria que cobreix el barranc que travessa el municipi.
Tamb&eacute; hi ha m&eacute;s de 562.000 euros per a una sala gimn&agrave;s a Horta de Sant Joan, 356.000 euros per a una passarel&middot;la de vianants a Amposta, 300.000 euros per a reforma de l'aparcament i la pla&ccedil;a Alfons XII de Tortosa, 400.000 euros per a la rehabilitaci&oacute; de l'edifici municipal de Miravet, 314.000 euros per a la consolidaci&oacute; estructural del Mol&iacute; de Butxaquina de Flix, 229.000 per a la reforma del cinema auditori de Perell&oacute; i 90.000 euros per a la restauraci&oacute; del mol&iacute; de l'Assut de Xerta.&nbsp;
"Parlem no nom&eacute;s d'equipaments, sin&oacute; tamb&eacute; de millores en les condicions laborals i salarials del personal, aix&iacute; com d'un augment de les plantilles en serveis p&uacute;blics com l'educaci&oacute;, la salut i els drets socials", ha remarcat Joan Castor Gonell. El delegat del Govern ha destacat tamb&eacute; "la inversi&oacute; hist&ograve;rica" que preveu el Govern en mat&egrave;ria d'habitatge, amb una partida de 1.900 MEUR a Catalunya.


]]></description>
<pubDate>2026-06-09 12:17:55</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Fira d'Ocupació +45 torna al pavelló de Remolins, amb més de 40 empreses que busquen talent amb experiència]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10367_la-fira-docupacio-45-torna-al-pavello-remolins-amb-mes-40-empreses-que-busquen-talent-amb-experiencia.php]]></link>
<description><![CDATA[L'alpinista catal&agrave; &Ograve;scar Cadiach hi pronunciar&agrave; la xerrada motivacional 'Quin &eacute;s el teu Everest? Tots tenim una muntanya per pujar'
El pavell&oacute; firal de Remolins ser&agrave; l'escenari, este dijous 11 de juny, de la tercera edici&oacute; de la Fira d&rsquo;Ocupaci&oacute; +45, que organitza la Cambra de Comer&ccedil; de Tortosa amb el suport de l'Ajuntament i del Campus Terres de l'Ebre de la URV. La Fira d'Ocupaci&oacute; +45 tindr&agrave; lloc entre les 9.15 i les 14.15 hores, amb l'objectiu de posar en valor el talent, l&rsquo;experi&egrave;ncia i la capacitat de reinvenci&oacute; de les persones majors de 45 anys, tot i que est&agrave; oberta al p&uacute;blic en general. "La Fira d&rsquo;Ocupaci&oacute; +45 ens vol demostrar que el talent no t&eacute; edat i que reinventar-se sempre &eacute;s possible", ha afirmat l'alcaldessa, Mar Lleix&agrave;, qui ha comparegut amb la regidora de Promoci&oacute; Econ&ograve;mica, Pilar Caball&eacute;, i amb el director gerent de la Cambra de Comer&ccedil;, Francesc Minguell.
"Sense ocupaci&oacute;, a les Terres de l'Ebre, no hi ha progr&eacute;s", ha assenyalat Minguell, qui ha demanat "eliminar les barreres, impulsar la formaci&oacute; cont&iacute;nua, i connectar el talent amb l'empresa, perqu&egrave; ning&uacute; es quede sense oportunitats". El director gerent de la Cambra de Comer&ccedil; ha avan&ccedil;at que ja tenen garantida la participaci&oacute; de 41 empreses a la fira, mitja dotzena m&eacute;s que l'any passat. Tamb&eacute; ha detallat que l'edici&oacute; anterior van visitar-la m&eacute;s de 700 persones, i que es van crear "m&eacute;s de 330 oportunitats de feina" despr&eacute;s de realitzar m&eacute;s de 400 entrevistes expr&eacute;s. Minguell tamb&eacute; ha anunciat que enguany la xerrada m&eacute;s destacada anir&agrave; a c&agrave;rrec de l'alpinista &Ograve;scar Cadiach, "un exemple d'experi&egrave;ncia i de perseveran&ccedil;a", amb el t&iacute;tol 'Quin &eacute;s el teu Everest? Tots tenim una muntanya per pujar'.
De fet, durant el mat&iacute; hi haur&agrave; diferents xerrades sobre experi&egrave;ncia, marca personal i valor professional, aix&iacute; com una taula rodona sobre qu&egrave; busquen les empreses. Aix&iacute;, la regidora de Promoci&oacute; Econ&ograve;mica ha recordat que la Fira d'Ocupaci&oacute; +45 &eacute;s una jornada per apropar les empreses i el talent amb experi&egrave;ncia, facilitant connexions i noves oportunitats de futur per a persones que busquen una nova ocupaci&oacute;. "Al pavell&oacute; es podran visitar els estands de les diferents empreses i institucions que hi col&middot;laboren, i que d&rsquo;alguna manera o altra necessiten cobrir llocs de treball", ha detallat Caball&eacute;.&nbsp;
Per tot plegat, la regidora ha explicat que el servei municipal Tortosa Activa tamb&eacute; ser&agrave; present a la Fira d'Ocupaci&oacute; +45, i ha fet una crida a la participaci&oacute; "de totes aquelles persones, especialment les que tenen m&eacute;s de 45 anys, que busquen feina, que volen millorar la seua situaci&oacute; laboral i professional, o que volen impulsar o emprendre nous projectes". "Esperem que d&rsquo;esta edici&oacute; de la Fira d&rsquo;Ocupaci&oacute; +45 puguen sortir nous projectes i nous contractes", ha desitjat Caball&eacute;, tot afirmant que l'objectiu &eacute;s aconseguir que Tortosa siga "una ciutat amb m&eacute;s feina i m&eacute;s ocupaci&oacute; de qualitat per a tothom".
Finalment, l'alcaldessa ha apuntat que "la nostra societat actual avan&ccedil;a molt de pressa, i molt sovint tot s&rsquo;orienta cap al que &eacute;s nou, jove i r&agrave;pid". "Per&ograve; darrere de molts projectes d&rsquo;&egrave;xit hi ha el capital hum&agrave;: persones amb traject&ograve;ries s&ograve;lides i una gran capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;, amb una experi&egrave;ncia vital i professional que les fa molt valuoses, i moltes vegades, imprescindibles", ha afegit. Segons Lleix&agrave;, des de l&rsquo;Ajuntament de Tortosa es continuar&agrave; treballant "per una economia m&eacute;s inclusiva, i per un mercat laboral que no deixe ning&uacute; enrere, perqu&egrave; la millor pol&iacute;tica social &eacute;s la creaci&oacute; d&rsquo;oportunitats per a tothom".&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-06-09 09:23:33</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Més de 4.000 estudiants de la demarcació de Tarragona comencen les PAU amb una quinzena de detectors de dispositius]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10366_mes-4000-estudiants-demarcacio-tarragona-comencen-les-pau-amb-una-quinzena-detectors-dispositius.php]]></link>
<description><![CDATA[Els alumnes del Baix Pened&egrave;s s'examinen en centres del Vendrell despr&eacute;s d'incorporar quatre nous tribunals


Fins a 4.435 estudiants del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han comen&ccedil;at aquest di-marts les Proves d'Acc&eacute;s a la Universitat (PAU). S&oacute;n 260 alumnes m&eacute;s respecte l'any passat, quan n'eren 4.175. Del total, 3.924 s&oacute;n de batxillerat mentre que 511 provenen de cicles formatius.
En global, hi ha 26 tribunals repartits per Tarragona, Reus, Vila-seca, Valls, Cambrils, Tortosa, M&oacute;ra d'Ebre, Amposta i El Vendrell. Quatre d'aquests tribunals s&oacute;n nous per tal de donar resposta als instituts del Baix Pened&egrave;s, ja que nom&eacute;s van poder-hi fer la selectivitat el 2020 per l'excepcionali-tat de la pand&egrave;mia.
Enguany, s'usaran una quinzena de detectors de dispositius electr&ograve;nics a la Universitat Rovira i Virgili (URV) en el marc de la prova pilot.

]]></description>
<pubDate>2026-06-09 08:35:15</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Dos ferits en l'esfondrament parcial d'un edifici de Tortosa]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10365_dos-ferits-lesfondrament-parcial-dun-edifici-tortosa.php]]></link>
<description><![CDATA[Part del terra del tercer pis ha caigut sobre el segon i els afectats han estat arrossegats per l'ensorrament


Dues persones han resultat ferides en l'esfondrament parcial d'un edifici que ha tingut lloc aquest dilluns cap a tres quarts de cinc de la tarda al carrer Santa Anna de Tortosa, segons han informat els Bombers. El cos d'emerg&egrave;ncies ha enviat cinc dotacions a la zona. En un principi els Bombers havien parlat de tres afectats, per&ograve; posteriorment fonts municipals han precisat que nom&eacute;s han estat dos, que han hagut de ser extrets d'entre la runa abans de poder-los posar en mans dels serveis sanitaris. Els primers indicis apunten que part del terra del tercer pis ha caigut sobre el segon i que els dos afectats, que haurien sofert traumatismes, han estat arrossegades per l'esfondrament.

Despr&eacute;s de fer l'extracci&oacute; dels afectats, els Bombers han iniciat la inspecci&oacute; t&egrave;cnica de l'estat de l'estructura juntament amb l'arquitecte municipal. Per precauci&oacute; s'ha utilitzat drons per veure les zones m&eacute;s perilloses i tamb&eacute; s'ha fet l'observaci&oacute; de la construcci&oacute; des de l'exterior amb l'autoescala.
El cos d'emerg&egrave;ncies ha indicat que aquestes primeres observacions indiquen que la zona afectada no t&eacute; molta extensi&oacute;.
Els propietaris de l'edifici
Segons han explicat fonts de l'Ajuntament a l'ACN, les dues persones que ha calgut rescatar d'entre la runa s&oacute;n els propietaris de l'edifici. Sembla que havien anat a l'immoble a comprovar els resultats d'una petita intervenci&oacute; que s'havia fet a la fa&ccedil;ana.
Els dos han pujat fins a un terrat que hi ha al tercer pis i ha estat aleshores quan se'ls ha ensorrat sota els peus part del terra i han caigut fins al segon. Aquest esfondrament, asseguren les mateixes fonts, no tindria cap vinculaci&oacute; amb l'actuaci&oacute; de la fa&ccedil;ana.
D'altra banda, el consistori ha declarat en ru&iuml;na l'edifici i caldr&agrave; reallotjar els &uacute;nics inquilins que hi vivien, tres persones que s'estaven a la planta baixa.


]]></description>
<pubDate>2026-06-09 07:08:03</pubDate>
</item>
</channel>
</rss>