<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
<rss version="2.0">
<channel>
<title><![CDATA[www.mesebre.cat - Noticies]]></title>
<link>http://www.mesebre.cat</link>
<description><![CDATA[Noticies]]></description>
<language>cat</language>
<pubDate>2026-11-10 17:32:32</pubDate>
<lastBuildDate>2026-11-10 17:32:32</lastBuildDate>
<generator>PHP script</generator><ttl>120</ttl>
<item>
<title><![CDATA[Amposta detecta el primer positiu d?ADN caní, una mesura per combatre l?incivisme i controlar el cens de gossos]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10635_amposta-detecta-primer-positiu-dadn-cani-una-mesura-per-combatre-lincivisme-i-controlar-cens-gossos.php]]></link>
<description><![CDATA[Des de l&rsquo;inici de la implantaci&oacute;, Amposta ja t&eacute; 878 gossos censats i els primers controls a peu de carrer ja han detectat 67 animals que encara no han presentat el registre d&rsquo;ADN can&iacute;.
L&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta ha posat en marxa el primer cribratge d&rsquo;ADN can&iacute; del municipi, una iniciativa que va comen&ccedil;ar l&rsquo;1 de maig de 2026 i que t&eacute; com a objectiu identificar conductes inc&iacute;viques, reduir la pres&egrave;ncia d&rsquo;excrements de gossos a la via p&uacute;blica i refor&ccedil;ar la lluita contra l&rsquo;abandonament animal.
La campanya de recollida de mostres i identificaci&oacute; dels animals es va iniciar durant la segona setmana de setembre. Segons les dades de la Policia Local, Amposta t&eacute; actualment 878 gossos censats. Durant els dies 1 i 23 d&rsquo;octubre es van fer un total de 28 registres d&rsquo;ADN, dels quals un va donar positiu. Les mostres amb resultat negatiu es conserven per poder fer una comprovaci&oacute; retroactiva en cas que l&rsquo;animal s&rsquo;incorpori posteriorment al cens. Aquest dijous al mat&iacute; est&agrave; prevista la tercera jornada de recollida de mostres.
Paral&middot;lelament, els controls a peu de carrer han perm&egrave;s identificar 127 gossos. D&rsquo;aquests, 67 no havien presentat el registre d&rsquo;ADN, motiu pel qual els propietaris reben un termini de 15 dies per regularitzar la situaci&oacute; i aportar la mostra corresponent.
Aquesta actuaci&oacute; tamb&eacute; permet comprovar que els gossos estiguin degudament censats i disposin del corresponent microxip identificatiu. No complir amb les obligacions de tenir l&rsquo;animal censat i identificat amb l&rsquo;ADN can&iacute; pot comportar una sanci&oacute; de 400 euros, aix&iacute; com la sanci&oacute; per no haver recollit els excrements &eacute;s de 200 euros.
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-10 10:55:05</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Tivissa reuneix professionals i joves de les Terres de l'Ebre per abordar l'impacte dels discursos d'odi en l'adolescència]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10634_tivissa-reuneix-professionals-i-joves-les-terres-lebre-per-abordar-limpacte-dels-discursos-dodi-ladolescencia.php]]></link>
<description><![CDATA[La XII Jornada de l&rsquo;Adolesc&egrave;ncia posa al centre les experi&egrave;ncies dels joves i ofereix eines als professionals per prevenir les discriminacions i afavorir entorns m&eacute;s inclusius
Tivissa ha acollit la XII Jornada de l&rsquo;Adolesc&egrave;ncia de les Terres de l&rsquo;Ebre, una trobada que enguany s'ha centrat en els discursos d&rsquo;odi entre els joves sota el lema "Paraules que deixen empremta: adolesc&egrave;ncia i discursos d&rsquo;odi". La jornada ha reunit professionals dels &agrave;mbits de la joventut, la salut, l&rsquo;educaci&oacute; i la intervenci&oacute; social per compartir coneixements, experi&egrave;ncies i eines que permeten entendre i abordar una realitat cada vegada m&eacute;s present en els espais de relaci&oacute; f&iacute;sics i digitals dels adolescents.
La jornada, en la qual han assistit m&eacute;s de 150 persones, s&rsquo;ha consolidat des de la seua primera edici&oacute;, l&rsquo;any 2011, com un espai de refer&egrave;ncia per a la formaci&oacute; i el treball en xarxa dels professionals que acompanyen adolescents i joves a les Terres de l&rsquo;Ebre.
L&rsquo;edici&oacute; d&rsquo;enguany ha posat el focus en les diferents manifestacions dels discursos d&rsquo;odi i les seues conseq&uuml;&egrave;ncies sobre la conviv&egrave;ncia, el benestar emocional i la inclusi&oacute; social. La proposta ha ofert recursos per identificar i prevenir situacions de racisme, LGTBI-f&ograve;bia, discriminaci&oacute; per l&rsquo;aparen&ccedil;a f&iacute;sica, prejudicis relacionats amb l&rsquo;expressi&oacute; de g&egrave;nere o estigmatitzaci&oacute; de la salut mental.
La inauguraci&oacute; institucional ha comptat amb la participaci&oacute; de Joan Ced&oacute;, alcalde de Tivissa; Clara Quirante, directora general de Joventut del Departament de Drets Socials i Inclusi&oacute; i Joan Castor Gonell, delegat del Govern a les Terres de l&rsquo;Ebre. Posteriorment, la divulgadora, advocada i activista feminista Carla Galeote ha pronunciat la confer&egrave;ncia inaugural, titulada "La nova era de la viol&egrave;ncia: l&rsquo;era digital", en qu&egrave; ha fet reflexionar sobre les noves formes de viol&egrave;ncia i odi que emergeixen en els entorns digitals i les xarxes socials.
Les experi&egrave;ncies dels adolescents, protagonistes de la jornada
Un dels moments m&eacute;s destacats ha estat la taula rodona i projecci&oacute; que ha incorporat per primera vegada la veu dels adolescents com a part central del programa.
La iniciativa ha donat a con&egrave;ixer diversos testimonis audiovisuals enregistrats expressament per a la jornada, en qu&egrave; joves del territori han participat volunt&agrave;riament per compartir experi&egrave;ncies i reflexions sobre la discriminaci&oacute;, els discursos d&rsquo;odi i la conviv&egrave;ncia. En alguns casos, s&rsquo;ha preservat l&rsquo;anonimat dels participants per garantir-ne la privacitat i afavorir un espai de participaci&oacute; segur.
A partir d&rsquo;estes viv&egrave;ncies, professionals del territori han reflexionat sobre els reptes que afronten els adolescents i els recursos disponibles per acompanyar-los. Han participaran Doina Gherta, t&egrave;cnica del programa Ocell de Foc Terres de l&rsquo;Ebre; Oyana Sabat&eacute;, treballadora social de l&rsquo;Equip d&rsquo;Assessorament i Orientaci&oacute; Psicopedag&ograve;gica del Servei Educatiu del Baix Ebre; Ester Vila, t&egrave;cnica de l&rsquo;Oficina Jove de la Ribera d&rsquo;Ebre, i Sara Gimena, responsable del Servei d&rsquo;Informaci&oacute; i Atenci&oacute; a les Dones del Consell Comarcal de la Ribera d&rsquo;Ebre.
Durant la pausa, les persones assistents han pogut visitar l&rsquo;exposici&oacute; "Despertant mirades", realitzada per l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta, que convida a reflexionar sobre la diversitat, les desigualtats i les diferents formes d&rsquo;exclusi&oacute; que poden afectar les persones joves.
La cloenda ha anat a c&agrave;rrec de Noa Monr&agrave;s, directora general de Drets Humans i Lluita contra els Discursos d&rsquo;Odi del Departament d&rsquo;Igualtat i Feminisme.
La XII Jornada de l&rsquo;Adolesc&egrave;ncia est&agrave; organitzada per la Coordinaci&oacute; Territorial de Joventut, amb la implicaci&oacute; dels departaments de Salut, Educaci&oacute; i Formaci&oacute; Professional, Igualtat i Feminisme i Empresa i Treball, els ajuntaments de Tivissa, Tortosa i Amposta, les oficines joves del territori, la Fundaci&oacute; Pere Mata Terres de l&rsquo;Ebre i el programa Ocell de Foc Terres de l&rsquo;Ebre, entre altres entitats col&middot;laboradores.
La trobada referma el comprom&iacute;s del territori amb la formaci&oacute; continuada, la prevenci&oacute; de les discriminacions i el treball coordinat entre professionals i institucions per garantir que tots els adolescents puguen cr&eacute;ixer en entorns segurs, respectuosos i lliures de viol&egrave;ncia.
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-10 07:21:32</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Alcanar celebra les XXXII Jornades Gastronòmiques de la Clementina en el marc d?Expocítric]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10632_alcanar-celebra-les-xxxii-jornades-gastronomiques-clementina-marc-dexpocitric.php]]></link>
<description><![CDATA[Alcanar tornar&agrave; a reivindicar el seu potencial gastron&ograve;mic amb les XXXII Jornades Gastron&ograve;miques de la Clementina, que tindran lloc del 13 de novembre al 13 de desembre. Casa Rufo, La Marinada, La Costa i Les Palmeres s&oacute;n els quatre restaurants que participaran en aquesta nova edici&oacute;, amb propostes culin&agrave;ries que posaran en valor un dels productes m&eacute;s emblem&agrave;tics del municipi i del territori: la clementina.
Les jornades s'emmarquen en la celebraci&oacute; de la segona edici&oacute; d'Expoc&iacute;tric Alcanar 2026 i amplien l'experi&egrave;ncia gastron&ograve;mica al voltant de la fira m&eacute;s enll&agrave; del cap de setmana del 14 i 15 de novembre. Durant un mes, els establiments participants incorporaran els c&iacute;trics locals a les seues propostes, oferint una oportunitat per descobrir noves elaboracions i gaudir de la cuina de proximitat.
Aquesta iniciativa refor&ccedil;a el vincle entre el sector citr&iacute;cola i la restauraci&oacute; local i contribueix a donar visibilitat a la qualitat del producte de casa, des del camp fins a la taula. La clementina esdev&eacute; aix&iacute; el fil conductor d'una proposta que combina tradici&oacute;, creativitat culin&agrave;ria i identitat gastron&ograve;mica.
Un novembre ple de gastronomia i c&iacute;trics
Les XXXII Jornades Gastron&ograve;miques de la Clementina seran una de les grans propostes que acompanyaran Expoc&iacute;tric Alcanar 2026, una edici&oacute; que amplia la programaci&oacute; i connecta diferents &agrave;mbits de l'activitat econ&ograve;mica i social del municipi.
La programaci&oacute; comen&ccedil;ar&agrave; el dijous 12 de novembre, amb un taller de cuina amb c&iacute;trics a c&agrave;rrec de la cuinera local Rosa Samper, coneguda com la Bunyoles, al Mercat Municipal. L'endem&agrave;, divendres 13, el mateix espai acollir&agrave; una nit gastron&ograve;mica amb tapes elaborades per diversos cuiners locals, amb els c&iacute;trics com a ingredient protagonista.&nbsp;
El cap de setmana del 14 i 15 de novembre arribar&agrave; el moment central d'Expoc&iacute;tric. El Centre C&iacute;vic reunir&agrave; m&eacute;s de 40 expositors vinculats al sector citr&iacute;cola, l'agroalimentaci&oacute; i els productes de proximitat, en una fira que comptar&agrave; amb sis demostracions de cuina en directe, tastos, tallers, activitats familiars, m&uacute;sica i reconeixements a la pagesia local. Un dels grans atractius ser&agrave; la participaci&oacute; del cuiner Arnau Par&iacute;s, col&middot;laborador del programa Cuines de 3Cat.
La programaci&oacute; es completar&agrave; amb les jornades t&egrave;cniques dedicades als reptes presents i futurs de la citricultura, previstes per als dies 12 i 16 de novembre, amb especial atenci&oacute; a la sanitat vegetal, les tecnologies de producci&oacute; i les noves varietats.
Amb aquesta proposta transversal, Alcanar vol continuar projectant el seu potencial citr&iacute;cola i gastron&ograve;mic, implicant diferents sectors del municipi i apropant els productes locals tant a la poblaci&oacute; com a les persones que visiten el territori. Les Jornades Gastron&ograve;miques de la Clementina prolongaran aix&iacute; l'esperit d'Expoc&iacute;tric durant quatre setmanes, amb la gastronomia com a aparador de la qualitat, la diversitat i la identitat del producte local.&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-09 12:23:28</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Amposta millora la xarxa d?aigua potable renovant la canonada principal de l?avinguda de Santa Bàrbara]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10631_amposta-millora-xarxa-daigua-potable-renovant-canonada-principal-lavinguda-santa-barbara.php]]></link>
<description><![CDATA[La intervenci&oacute; ha incl&ograve;s la instal&middot;laci&oacute; de v&agrave;lvules per sectoritzar la xarxa i limitar l&rsquo;abast de futures incid&egrave;ncies.
En el marc de les obres de l&rsquo;avinguda Santa B&agrave;rbara, Amposta ha concl&ograve;s aquest dimecres la substituci&oacute; d&rsquo;una canonada de fibrociment de 220 mil&middot;l&iacute;metres de di&agrave;metre per una de nova de polietil&egrave; de 315 mil&middot;l&iacute;metres, aix&iacute; com la instal&middot;laci&oacute; de v&agrave;lvules de sectoritzaci&oacute; a la xarxa general d&rsquo;abastament d&rsquo;aigua potable. L&rsquo;obra, adjudicada a l&rsquo;empresa Contregisa, va comportar un tall en el subministrament d&rsquo;aigua potable que es va allargar fins entrada la tarda de dimecres.
La renovaci&oacute; de les canonades i la sectoritzaci&oacute; formen part de les actuacions que s&rsquo;incorporen a les obres de reurbanitzaci&oacute; per actualitzar tamb&eacute; les infraestructures soterrades. Aix&iacute;, la incorporaci&oacute; d&rsquo;aquestes v&agrave;lvules permetr&agrave; delimitar les zones de la xarxa que calgui a&iuml;llar en cas d&rsquo;avaria o d&rsquo;intervencions programades. D&rsquo;aquesta manera, futures incid&egrave;ncies podran afectar &agrave;mbits m&eacute;s redu&iuml;ts de la ciutat i evitar talls que impliquin una part tan extensa de la poblaci&oacute;.]]></description>
<pubDate>2026-11-09 10:35:19</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Tortosa dedica les XII Jornades de Patrimoni Ebrenc a culminar els actes de l'Any Manuel Pérez Bonfill]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10630_tortosa-dedica-les-xii-jornades-patrimoni-ebrenc-culminar-els-actes-lany-manuel-perez-bonfill.php]]></link>
<description><![CDATA[Amb el lema 'Manuel P&eacute;rez Bonfill: 100 anys de comprom&iacute;s i literatura', les jornades se celebraran del 19 al 21 de novembre a la Biblioteca Marcel&middot;l&iacute; Domingo
La Biblioteca Marcel&middot;l&iacute; Domingo de Tortosa ja ho t&eacute; tot a punt per celebrar les XII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, que enguany serviran per culminar la commemoraci&oacute; del centenari de Manuel P&eacute;rez Bonfill. "P&eacute;rez Bonfill va ser un professor, escriptor, poeta i narrador que va deixar una empremta profunda en la vida cultural de Tortosa i de les Terres de l'Ebre; a m&eacute;s d'un intel&middot;lectual comprom&egrave;s amb la llengua catalana, amb la cultura i amb el territori", ha destacat l'alcaldessa, Mar Lleix&agrave;, qui ha presentat el programa de les jornades amb el primer tinent d'alcaldia i regidor de Cultura, Jordi Jordan.
Les XII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc tindran lloc del 19 al 21 de novembre, tot i que hi haur&agrave; activitats pr&egrave;vies els dies 17 i 18 de novembre. "Des de l'Ajuntament de Tortosa considerem especialment important commemorar este centenari i fer-ho a trav&eacute;s d'un programa que ens permet acostar-nos a la figura de P&eacute;rez Bonfill des de diferents perspectives, recuperar aspectes de la seua obra i, sobretot, transmetre el seu llegat a les noves generacions", ha afegit Lleix&agrave;.De fet, el programa de les XII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc s'ha dissenyat per oferir una mirada &agrave;mplia i plural sobre P&eacute;rez Bonfill, tant des de la seua dimensi&oacute; liter&agrave;ria com des de la seua faceta humana, intel&middot;lectual i docent. En este sentit, tamb&eacute; Jordan ha destacat que P&eacute;rez Bonfill, nascut el 1926 i mort el 2018, va desenvolupar "una traject&ograve;ria liter&agrave;ria i intel&middot;lectual marcada pel comprom&iacute;s amb la llengua, la cultura i el territori, en un context hist&ograve;ric complex com el de la postguerra i el franquisme, per&ograve; tamb&eacute; amb l&rsquo;arribada de la democr&agrave;cia, i fins als &uacute;ltims dies de la seua vida".Quant a les activitats pr&egrave;vies, el 17 de novembre hi haur&agrave; un contacontes amb el pallasso Muniatto i Tom&agrave;s Camacho, aix&iacute; com una ruta po&egrave;tica a bord del llagut Lo Sirgador. Dimecres, 18 de novembre, l'escriptor Emigdi Subirats dirigir&agrave; un club de lectura sobre l'obra 'Amb algunes branques d'olivera'. Per&ograve; l'acte inaugural ser&agrave; dijous, 19 de novembre, amb la presentaci&oacute; d'una exposici&oacute; de poesia visual in&egrave;dita de P&eacute;rez Bonfill, a c&agrave;rrec d'Irene Prades, amb materials originals i documents poc coneguts, que es podr&agrave; visitar durant tot el mes a la biblioteca. Tamb&eacute; hi haur&agrave; una confer&egrave;ncia de l'escriptor Xavier Garcia sobre la biografia i l'aportaci&oacute; de P&eacute;rez Bonfill a la literatura ebrenca del segle XX. "La jornada es completar&agrave; amb una pon&egrave;ncia de l'escriptor Manel Oll&eacute;, alumne i despr&eacute;s company de P&eacute;rez Bonfill a l'institut de Tortosa, sobre la seua faceta com a professor, escriptor i director de teatre", ha recordat el regidor.Divendres, 20 de novembre, la jornada es dedicar&agrave; a aprofundir en l'obra liter&agrave;ria de P&eacute;rez Bonfill. Hi haur&agrave; una taula rodona amb persones vinculades a diferents &agrave;mbits de la seua traject&ograve;ria, com la doc&egrave;ncia, el periodisme, la literatura i les arts: Octavi Iglesias, Margarita Mart&iacute;nez, Josep Bayerri, Cinta Sabat&eacute;, Agust&iacute; Forner, Emigdi Subirats i el mateix Manel Oll&eacute;. Tamb&eacute; hi haur&agrave; una comunicaci&oacute; liter&agrave;ria de Josep Sebasti&agrave; Cid sobre l'humor, la ironia i el comprom&iacute;s en l'obra de P&eacute;rez Bonfill.Dissabte, 21 de novembre, s'ha programat una conversa amb antics alumnes, que compartiran records i viv&egrave;ncies sobre P&eacute;rez Bonfill com a mestre i referent cultural. "Estem parlant de noms com Pere Ponce, Josep Salmer&oacute;n, Ricardo Gasc&oacute;n, Eusebi Morcillo, Marta Dauf&iacute; o Carme Abril", ha detallat Jordan. Tamb&eacute; hi haur&agrave; una confer&egrave;ncia del poeta Albert Roig sobre la poesia de P&eacute;rez Bonfill, la projecci&oacute; d'un audiovisual de Xavier Coluig sobre l'adaptaci&oacute; de la seua obra al cinema, i la representaci&oacute; de l'espectacle 'Paisatge sonor', amb El Rocall, Aida Mayor, David Espin&oacute;s i Toni T&eacute;rmens. Les jornades es clouran amb un vermut literari i amb un concert de la Banda Municipal de M&uacute;sica de Tortosa, a la pla&ccedil;a dels Dolors.]]></description>
<pubDate>2026-11-09 09:44:02</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L?11a edició d?Històries de la Mar de l?Ebre? torna al novembre amb quatre conferències sobre el patrimoni marítim]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10629_l11a-edicio-dhistories-mar-lebre-torna-al-novembre-amb-quatre-conferencies-patrimoni-maritim.php]]></link>
<description><![CDATA[El cicle del Museu de la Mar de l&rsquo;Ebre abordar&agrave; el patrimoni mar&iacute;tim des de la hist&ograve;ria, la conservaci&oacute;, la investigaci&oacute; marina i la innovaci&oacute; en aq&uuml;icultura.
El Museu de la Mar de l&rsquo;Ebre celebrar&agrave; aquest novembre l&rsquo;11a edici&oacute; d&rsquo;Hist&ograve;ries de la Mar de l&rsquo;Ebre, un cicle de confer&egrave;ncies que dona a con&egrave;ixer diferents aspectes de la costa ebrenca a trav&eacute;s de disciplines com la hist&ograve;ria, la biologia, la conservaci&oacute; i el desenvolupament territorial. La programaci&oacute; d&rsquo;enguany inclou quatre pon&egrave;ncies que tindran lloc els dies 13, 18, 20 i 26 de novembre, a les 19 h, a la sala d&rsquo;activitats temporals del Museu. Totes les sessions s&oacute;n gratu&iuml;tes i d&rsquo;acc&eacute;s lliure, sense necessitat d&rsquo;inscripci&oacute;.
La primera confer&egrave;ncia tindr&agrave; lloc el 13 de novembre amb el t&iacute;tol De les reserves a l&rsquo;exposici&oacute;: 20 objectes que expliquen la nostra hist&ograve;ria, a c&agrave;rrec d&rsquo;&Agrave;ngel Pascual, director del Museu de la Mar de l&rsquo;Ebre. La sessi&oacute; donar&agrave; a con&egrave;ixer vint objectes incorporats a l&rsquo;exposici&oacute; permanent i permetr&agrave; descobrirne el valor i la contribuci&oacute; a la interpretaci&oacute; de la hist&ograve;ria i el patrimoni mar&iacute;tim del territori. La confer&egrave;ncia es complementar&agrave; amb una visita al Museu per con&egrave;ixer de prop aquestes peces dins la museografia.
El 18 de novembre ser&agrave; el torn de La restauraci&oacute; de l&rsquo;embarcaci&oacute; &laquo;Los Mayans&raquo;, una confer&egrave;ncia a c&agrave;rrec de Miguel Llopis, mestre d&rsquo;aixa i membre de la fam&iacute;lia Pi&ntilde;ana, una fam&iacute;lia que durant molts anys va exercir aquest ofici tradicional a la R&agrave;pita. Llopis ha estat l&rsquo;encarregat de restaurar l&rsquo;embarcaci&oacute; i explicar&agrave; el proc&eacute;s de recuperaci&oacute; d&rsquo;aquesta pe&ccedil;a del patrimoni mar&iacute;tim.
El 20 de novembre, Montserrat Ramon, investigadora i col&middot;laboradora cient&iacute;fica del Consell Superior d&rsquo;Investigacions Cient&iacute;fiques (CSIC), presentar&agrave; la confer&egrave;ncia El llegat del cargol punxenc. Ci&egrave;ncia, cultura i conservaci&oacute;. La sessi&oacute; aprofundir&agrave; en la import&agrave;ncia d&rsquo;aquesta esp&egrave;cie marina (Bolinus brandaris), vinculada a la cultura mediterr&agrave;nia tant pel seu paper en l&rsquo;elaboraci&oacute; del preuat tint porpra de l&rsquo;antiguitat com per la seua pres&egrave;ncia en la gastronomia i l&rsquo;activitat pesquera de les Terres de l&rsquo;Ebre. La confer&egrave;ncia tamb&eacute; abordar&agrave; aspectes de la seua biologia i la import&agrave;ncia de la investigaci&oacute; cient&iacute;fica per afavorir una gesti&oacute; sostenible d&rsquo;aquest recurs mar&iacute;.
El 26 de novembre, Crist&oacute;bal Aguilera, responsable d&rsquo;Innovaci&oacute; en Aq&uuml;icultura de l&rsquo;Institut de Recerca i Tecnologia Agroaliment&agrave;ries (IRTA), presentar&agrave; la confer&egrave;ncia Aquap&ograve;nia social i inclusiva. Projecte amb la Fundaci&oacute; Merc&egrave; Pla. La sessi&oacute; donar&agrave; a con&egrave;ixer una iniciativa que combina l&rsquo;aq&uuml;icultura i el cultiu de plantes en un sistema de producci&oacute; integrat, amb l&rsquo;objectiu de promoure la inclusi&oacute; social i laboral de persones amb discapacitat intel&middot;lectual. El projecte posa en relleu les possibilitats de la innovaci&oacute; en aq&uuml;icultura per desenvolupar propostes amb una dimensi&oacute; social i inclusiva.
Amb aquesta nova edici&oacute;, Hist&ograve;ries de la Mar de l&rsquo;Ebre mant&eacute; la voluntat d&rsquo;apropar al p&uacute;blic els diferents elements que configuren la identitat mar&iacute;tima de les Terres de l&rsquo;Ebre. A trav&eacute;s de sessions divulgatives i de la participaci&oacute; d&rsquo;especialistes de diferents &agrave;mbits, el cicle contribueix al coneixement i la difusi&oacute; del patrimoni mar&iacute;tim, aix&iacute; com a la divulgaci&oacute; de la relaci&oacute; hist&ograve;rica, cient&iacute;fica i cultural del territori amb la mar.]]></description>
<pubDate>2026-11-09 08:56:26</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Familiars de brigadistes internacionals a la Fatarella: "Tornar aquí és deixar una part de la seva ànima al bosc"]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10628_familiars-brigadistes-internacionals-fatarella-tornar-aqui-es-deixar-una-part-seva-anima-al-bosc.php]]></link>
<description><![CDATA[El Bosc de la Mem&ograve;ria incorpora una desena de plaques en honor de milicians francesos, italians, holandesos i alemanys


L'emoci&oacute; ha tornat a impregnar el Bosc de la Mem&ograve;ria a la Fatarella (Terra Alta) en l'homenatge anual als brigadistes internacionals organitzat per l'Associaci&oacute; Lo Riu. Un centenar de persones han recordat els milicians vinguts d'arreu del m&oacute;n que van participar a la Batalla de l'Ebre 88 anys enrere. Aquest espai de mem&ograve;ria consta de 117 plaques amb el nom, data de naixement i defunci&oacute; i una breu hist&ograve;ria de cada brigadista, una desena de les quals s'han incorporat aquest diumenge. Una d'elles &eacute;s la del brigadista Eugenio Pacha, la vida del qual va estar marcada per l'exili. Aquest diumenge, la seva filla Victoria Pacha ha descobert la placa amb el seu nom: "Tornar aqu&iacute; &eacute;s deixar una part de la seva &agrave;nima al bosc", ha afirmat emocionada.

Fa dues d&egrave;cades que el Bosc de la Mem&ograve;ria Jordi Banqu&eacute; recorda als brigadistes internacionals que van participar a la batalla de l'Ebre. Des de fa vuit anys, l'Associaci&oacute; Lo Riu organitza una trobada d'associacions de brigadistes internacionals, que inclou l'homenatge als milicians en aquest punt del terme municipal de la Fatarella. Per arribar-hi, cal rec&oacute;rrer uns dos quil&ograve;metres de pista forestal que culminen en aquest espai de mem&ograve;ria. De fet, l'objectiu &eacute;s precisament treure de l'oblit les viv&egrave;ncies personals que van construir la hist&ograve;ria col&middot;lectiva.
L'homenatge consta de la col&middot;locaci&oacute; de plaques als arbres del bosc que reivindiquen els brigadistes. Aix&iacute;, s'hi pot llegir el nom i la data de naixement i defunci&oacute; dels milicians, aix&iacute; com una breu hist&ograve;ria de cada persona. D'una banda, el gest t&eacute; una transcend&egrave;ncia directa en les fam&iacute;lies, que recorden als seus &eacute;ssers estimats, mentre que de l'altra, reivindica els valors pels quals aquestes persones van lluitar pel conjunt de la societat.
L'acte ha remogut les emocions dels presents, com Victoria Pacha, filla d'un brigadista que va convertir-se en comissari de guerra durant la batalla de l'Ebre. Es tracta d'Eugenio Pacha, vinculat a la brigada Garibaldi. Despr&eacute;s del seu pas per les Terres de l'Ebre, la seva vida va estar profundament marcada per l'exili. "Mai va parar de lluitar, d'esperar un m&oacute;n millor, amb m&eacute;s igualtat. Per a mi, el retorn aqu&iacute; &eacute;s com si la seva &agrave;nima torn&eacute;s a estar aqu&iacute;", ha explicat visiblement emocionada a l'ACN.
L'holand&egrave;s Gerard Philip Doornekamp tamb&eacute; ha viscut aquest diumenge amb els sentiments a flor de pell. El seu pare, Joop Doornekamp, va sobreviure a l'ofensiva d'Arag&oacute; i Terol, a m&eacute;s de la batalla de l'Ebre. Visiblement emocionat, el seu fill ha reivindicat els valors democr&agrave;tics pels quals va lluitar el pare en un moment d'auge dels extremismes arreu d'Europa. "Espero que els l&iacute;ders pol&iacute;tics utilitzin el cervell per no lluitar entre ells, no funciona com ens demostra la hist&ograve;ria", ha subratllat.
Una visi&oacute; compartida pel president de l'Associaci&oacute; Lo Riu, &Agrave;lex Sambr&oacute;, qui remarca la import&agrave;ncia d'actes com el que es viu al Bosc de la Mem&ograve;ria de la Fatarella any rere any. "Fa molta falta recordar aquells fets, recordar perqu&egrave; no es torni a repetir, recordar sobretot entre els m&eacute;s joves, perqu&egrave; a molts ja no se'ls ha transm&egrave;s dels seus avis, i aquest fil de mem&ograve;ria s'ha trencat", ha asseverat.
Una nova placa en honor a una dona brigadista
Els noms de Doornekamp i Pacha se sumen als d'Ernesto Ferrari, Evert Ruivenkamp, Hans Freudenreich, Myles Harding, Celestino Alfonso, Jes&uacute;s Garc&iacute;a, Wilhelm Steisslinger i Galja Guerra, que a partir d'aquest diumenge completen les 117 plaques que actualment hi ha al Bosc de la Mem&ograve;ria. En aquesta ocasi&oacute;, una de les plaques est&agrave; dedicada a una dona brigadista: Galja Guerra, qui va ser int&egrave;rpret per als assessors militars sovi&egrave;tics.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-09 08:11:09</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Roger Aviñó, alcalde de Xerta: ?Sant Martí és una mescla de sentiment i tradició?]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10627_roger-avino-alcalde-xerta-sant-marti-es-una-mescla-sentiment-i-tradicio.php]]></link>
<description><![CDATA[La gran majoria de les Festes Majors de les diferents poblacions ebrenques es celebren entre la primavera i l&rsquo;estiu, especialment pels volts de Sant Jaume, per&ograve; Xerta ho fa just ara, a meitat de novembre, en plena tardor, coincidint amb la festivitat de Sant Mart&iacute;, el dia 11.
Roger Avi&ntilde;&oacute; &eacute;s l&rsquo;alcalde de Xerta i explica els detalls de les seves Festes Majors en aquesta entrevista en exclusiva per al diari M&eacute;s Ebre.
Alcalde, tot a punt per celebrar les Festes Majors?
Tot a punt! Acostum&agrave;vem a celebrar-la en tres caps de setmana, sempre respectant el dia de Sant Mart&iacute;, que &eacute;s l'11 de novembre. Aquest any, per&ograve;, hem compactat la celebraci&oacute;. La proclamaci&oacute; de pubilles i hereus la fem aquest dissabte, i ser&agrave; el tret de sortida de les festes. Despr&eacute;s, els actes continuaran fins diumenge 15, concentrant-se al voltant del dia 11, que &eacute;s Sant Mart&iacute;.
Quin &eacute;s el tret diferencial de la vostra Festa Major?
La diada de Sant Mart&iacute;, la gent de Xerta el sentim molt perqu&egrave; mescla sentiment, tradici&oacute;, actes religiosos, la ballada de jota xertolina amb l'exhibici&oacute; de vestits t&iacute;pics, i despr&eacute;s, la process&oacute; que la gent viu des de la pietat i &eacute;s una tradici&oacute; molt important. Tamb&eacute; s&oacute;n importants els actes taurins, perqu&egrave; Xerta &eacute;s la poblaci&oacute; que tanca la temporada.
Parlem d&rsquo;unes Festes Majors amb aspectes tradicionals i altres de nova creaci&oacute;. Qu&egrave; en pots explicar?&nbsp;
Jo crec que la clau de la continu&iuml;tat &eacute;s adaptar-se als nous gustos del jovent, amb m&uacute;sica, activitats participatives per a grans i petits, sense renunciar als actes que s&oacute;n essencials i que la gent espera. I aix&ograve;, combinant-ho amb noves propostes lligades a l'&agrave;mbit musical. Per aix&ograve; innovem amb les orquestres que venen, com l'orquestra Atalaia, que &eacute;s molt important al territori, o la Welcome Band del dia de Sant Mart&iacute;, al Casal Municipal. Una altra innovaci&oacute; &eacute;s el circu&iuml;t de colles, perqu&egrave; durant els dies previs, es fan proves i competicions, amb el poble dividit en 4 barris que competeixen entre ells. Tenim una vintena de colles apuntades, i aix&ograve; &eacute;s tot un &egrave;xit.
Les Festes Majors les munta l&rsquo;Ajuntament, per&ograve; sense la participaci&oacute; de les entitats, les associacions i la gent...
I tant!. L'Ajuntament paga les festes, per&ograve; la Comissi&oacute; de Festes &eacute;s una entitat clau a l&rsquo;hora d&rsquo;organitzar i preparar les festes, primer les de Sant Jaume a l&rsquo;estiu, i despr&eacute;s les de Sant Mart&iacute;. La Comissi&oacute; &eacute;s la clau, perqu&egrave; fa molta feina de forma altruista i aix&ograve; &eacute;s digne de lloar i d&rsquo;agrair. Despr&eacute;s, tamb&eacute; tenim la Comissi&oacute; de Bous que s'encarrega dels actes taurins, que tamb&eacute; &eacute;s molt important. I les altres entitats col&middot;laboradores, com la de la Gent Gran, el Futbol Club Xerta, l'AFA, i altres entitats que col&middot;laboren en actes puntuals, i que tamb&eacute; s&oacute;n fonamentals per poder fer les festes m&eacute;s grans.
Un altre aspecte important &eacute;s la gastronomia. Quin &eacute;s el menjar o beguda t&iacute;pica de la vostra festa?
A Xerta, el dia de Sant Mart&iacute;, no poden faltar els canelons, i el m&eacute;s t&iacute;pic i caracter&iacute;stic del poble s&oacute;n les postres, les casquetes, els pastissets farcits de cabell d&rsquo;&agrave;ngel, que s&oacute;n els tradicionals. I tamb&eacute; les coquetes de sag&iacute; o els ametllats. &Eacute;s molt t&iacute;pic, despr&eacute;s del dinar de Sant Mart&iacute;, que es mengin aquests postres tradicionals.
Qui &eacute;s el pregoner d&rsquo;aquest any?
Tenim el gust que sigui el Tom&agrave;s Molina. Fa un parell d&rsquo;anys vaig tenir l&rsquo;oportunitat de con&egrave;ixer-lo i li vam fer la proposta. Acostumem a convidar a persones relacionades amb el m&oacute;n de la cultura, la ci&egrave;ncia, l&rsquo;esport... Vam tenir l'oportunitat de contactar amb Tom&agrave;s Molina i des del primer moment va acceptar la invitaci&oacute;. Jo crec que far&agrave; un preg&oacute; que la gent de Xerta estar&agrave; m&eacute;s que satisfeta.
Com comentaves, organitzar unes Festes Majors no &eacute;s f&agrave;cil ni r&agrave;pid. Qu&egrave; li dius al teu equip?
Doncs tot el meu agra&iuml;ment, especialment perqu&egrave; ha calgut fer un sobreesfor&ccedil; molt important, perqu&egrave; el 6 d'octubre vam patir un aiguat fort&iacute;ssim que va afectar greument el municipi, i de fet, encara hi ha zones del poble malmeses pel temporal que tardaran m&eacute;s temps del que voldr&iacute;em a tornar 100% a la normalitat. Aquests dies, la Brigada Municipal ha hagut de fer un sobreesfor&ccedil; important per deixar el poble en condicions, ajudant les persones que van patir desperfectes i posant-se amb el tema de les festes. L'esfor&ccedil; que han fet enguany encara t&eacute; un plus m&eacute;s elevat.
Els aiguats del 6 d&rsquo;octubre us van afectar de ple, oi?
S&iacute;, som el poble m&eacute;s afectat d'aquell episodi. Van baixar els barrancs i va inundar m&eacute;s del 60% del poble, afectant baixos de cases, habitatges, magatzems, comer&ccedil;os... Sort que els cossos d'emerg&egrave;ncies van ajudar des del primer moment i en una setmana ten&iacute;em el poble bastant a lloc. Per&ograve;, clar, infraestructures municipals com el Camp de Futbol, alguns accessos a la poblaci&oacute;, carreteres, camins, s&rsquo;han vist molt afectats. Caldr&agrave; fer unes bones inversions, i fins que no ens donin les pr&ograve;ximes subvencions no ho podrem afrontar.
Ser&agrave; un dels temes que es solapen entre mandats municipals?
Si, &eacute;s clar. Aquest &eacute;s el meu tercer mandat i de cara al seg&uuml;ent (si tot va b&eacute;), tenim un projecte molt interessant que centrar&agrave; les bases per a la propera legislatura: crear un SAIAR per a la gent gran. &Eacute;s un projecte que ens il&middot;lusiona molt, i que compta amb el suport del Departament de Drets Socials. Estem estudiant com afegir altres pobles del voltant, perqu&egrave; la poblaci&oacute; s'envelleix i falta aquest tipus de servei. Despr&eacute;s, el camp de futbol l'haurem de reubicar a un altre lloc, perqu&egrave; l&rsquo;actual est&agrave; en un barranc i en poc temps s&rsquo;ha inundat dos cops. Llavors, necessitem el suport econ&ograve;mic de la Diputaci&oacute; i la Generalitat per fer aix&ograve; realitat de cara a la pr&ograve;pia legislatura. I despr&eacute;s, a nivell patrimonial, tamb&eacute; volem comen&ccedil;ar les obres de recuperaci&oacute; del mol&iacute; de l&rsquo;assut, que la Generalitat va declarar com a B&eacute; Cultural d'Inter&egrave;s Nacional, i que l'any passat l'Ajuntament va adquirir en propietat. Ara hem aconseguit diverses subvencions per iniciar la primera fase de rehabilitaci&oacute; de l'edifici. En breu, tamb&eacute;, comen&ccedil;arem a analitzar l'adjudicaci&oacute; de l&rsquo;obra de construcci&oacute; d'un Magatzem Municipal a l&rsquo;edifici de l'antic cinema, que ara rehabilitarem per convertir-lo en un equipament modern, entenent que aquesta mancan&ccedil;a ens perjudica a l'hora de gestionar els serveis de l'Ajuntament.
Tornant a les Festes Majors, aquestes seran les &uacute;ltimes abans de les properes eleccions municipals...
Aix&iacute; &eacute;s. Aquestes seran les &uacute;ltimes de la legislatura i l'any que ve ja veurem. Mentre, animo tothom a participar a les Festes, perqu&egrave; &eacute;s la millor recompensa que podem donar a les persones que han dedicat el seu temps i esfor&ccedil; en fer-les possibles. Per tant, convido a la participaci&oacute;, amb civisme i respecte, i que puguem gaudir d'unes grans Festes Majors de Sant Mart&iacute;]]></description>
<pubDate>2026-11-06 13:55:58</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els sanitaris del CUAP del Temple de Tortosa denuncien inseguretat i reclamen vigilància 24 hores]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10625_els-sanitaris-del-cuap-del-temple-tortosa-denuncien-inseguretat-i-reclamen-vigilancia-24-hores.php]]></link>
<description><![CDATA[Una trentena de professionals es concentren a les portes del centre sanitari i llegeixen un manifest


Els professionals del Centre d'Urg&egrave;ncies d'Atenci&oacute; Prim&agrave;ria (CUAP) del Temple de Tortosa denuncien que pateixen reiterades situacions d'inseguretat i reclamen "un entorn segur" per garantir la qualitat assistencial i protegir totes les persones que treballen i acudeixen al centre. Una trentena de sanitaris s'han concentrat aquest dimecres a la nit a les portes del CUAP, un centre que &eacute;s el de refer&egrave;ncia per a uns 50.700 usuaris aix&iacute; com per a la seu regional dels Mossos d'Esquadra. Tot i que han aconseguit millores estructurals com sistemes de control d'acc&eacute;s o sis hores de pres&egrave;ncia de cossos de seguretat, reclamen personal de seguretat presencial les 24 hores del dia, tots els dies de l'any.

En la concentraci&oacute; d'aquest dimecres a la nit s'ha llegit un comunicat en nom dels professionals del CUAP del Temple en qu&egrave; han alertat de les situacions d'inseguretat que viuen.&nbsp;Aquest centre ofereix atenci&oacute; continuada i urgent a la poblaci&oacute; de les &agrave;rees b&agrave;siques de Tortosa Est i Oest i de la L&iacute;nia Pedi&agrave;trica (50.700 usuaris segons les dades del CatSalut de 2026) i denuncien que ho fan amb una "infradotaci&oacute;" de personal respecte a altres &agrave;rees b&agrave;siques de les Terres de l'Ebre.
El centre sanitari &eacute;s tamb&eacute; el de refer&egrave;ncia de la seu de la regi&oacute; policial dels Mossos d'Esquadra, ubicada a Tortosa. Atenen persones sota cust&ograve;dia policial, o persones derivades per a valoracions m&egrave;diques o comunicats de lesions relacionats amb agressions i altres situacions de viol&egrave;ncia. Tot i que no reben a tots els detinguts o v&iacute;ctimes, per "contextualitzar l'abast territorial de l'activitat policial i la vinculaci&oacute; assistencial", els sanitaris han assenyalat que el 2024 es van registrar 1.553 detencions. "Aquesta realitat afegeix complexitat a l'activitat urgent habitual, especialment durant les nits, els caps de setmana i els festius, quan els equips professionals s&oacute;n m&eacute;s redu&iuml;ts", recorden.
Reiterades agressions i intimidacions
Els professionals lamenten que en els darrers anys han patit "reiterades faltes de respecte, amenaces, intimidacions i agressions de diferents naturalesa". Alguns d'aquests episodis han motivat i den&uacute;ncies i celebren que "progressivament es consolida la cultura de registre de les incid&egrave;ncies".
Tamb&eacute; asseguren que "perceben una creixent tensi&oacute; en la relaci&oacute; entre la ciutadania i els serveis sanitaris" a causa de "les dificultats d'acc&eacute;s, les demores i les expectatives d'una resposta immediata". En l'escrit llegit a les portes del CUAP del Temple, lamenten que "la reiteraci&oacute; d'episodis conflictius amb determinades persones conegudes per incidents anteriors genera desgast emocional, hipervigil&agrave;ncia i angoixa anticipat&ograve;ria entre els professionals".
M&eacute;s seguretat
Els sanitaris del CUAP del Temple celebren les mesures que s'han acordat amb la ger&egrave;ncia d'Atenci&oacute; Prim&agrave;ria, com controls d'acc&eacute;s, sis hores de pres&egrave;ncia dels cossos de seguretat i altres actuacions que es preveuen a partir del 2027 -que no s'han concretat-. "Volem continuar treballant amb la ger&egrave;ncia, reconeixem els aven&ccedil;os aconseguits, per&ograve; considerem imprescindible garantir vigil&agrave;ncia presencial permanent per prevenir les agressions i protegir tothom qui treballa o &eacute;s at&egrave;s al Temple", han reclamat.
Per als sanitaris, la pres&egrave;ncia de personal de seguretat "aporta una protecci&oacute; complement&agrave;ria, pot tenir un efecte dissuasiu, evitar l'escalada de conflictes i facilitar una resposta immediata davant de la situaci&oacute; de risc". "No &eacute;s el mateix disposar de mecanismes per demanar ajuda que saber que hi ha una persona preparada per a intervenir immediatament", han remarcat. Per als professionals de la salut la petici&oacute; de tenir professionals de la seguretat de manera continuada "no &eacute;s un privilegi" sin&oacute; una garantia de "desenvolupar la feina amb seguretat, confian&ccedil;a".



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-06 13:49:32</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA["Tenint dos pous, és penós estar així": els veïns de Prat de Comte fa dos anys que només poden beure aigua de les fonts]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10624_tenint-dos-pous-es-penos-estar-aixi-els-vens-prat-comte-fa-dos-anys-que-nomes-poden-beure-aigua-les-fonts.php]]></link>
<description><![CDATA[L'alcalde confia que el Govern aporti aviat els diners que els falten per connectar noves captacions al dip&ograve;sit


Els ve&iuml;ns de Prat de Comte (Terra Alta) fa dos anys que han de rec&oacute;rrer a les fonts del poble per tenir agua de boca. "Ens hi toca conviure a la for&ccedil;a, per&ograve; &eacute;s molt pesat sortir a buscar-la perqu&egrave; hi ha gent molt gran", ha lamentat Teresa Mart&iacute;nez. Un problema de sulfats no permet el consum de l'aigua de l'aixeta des de finals de 2024. L'Ajuntament ha trobat dos nous punts de captaci&oacute;, amb capacitat de 25.000 litres i 17.000 litres, per&ograve; els entrebancs burocr&agrave;tics i la falta de recursos per fer la connexi&oacute; estan retardant l'obra. L'Ag&egrave;ncia Catalana de l'Aigua (ACA) subvenciona 350.000 euros del cost, per&ograve; falten poc m&eacute;s de 106.000 euros que el Govern s'ha comprom&egrave;s a complementar i treballa per aportar-los enguany.

La capitaci&oacute; d'aigua de Prat de Compte arribava des d'una galeria, on s'agafava "aigua superficial molt bona", i d'un pou, on ja se sabia que el nivell de sulfats era alt, per&ograve; que no havia suposat cap problema perqu&egrave; amb la barreja de les aig&uuml;es dels dos llocs "els nivells de sulfats sempre havien estat absolutament equilibrats i era aigua de boca perfecta", ha explicat l'alcalde Miquel Trilla.
Despr&eacute;s de la sequera de 2023 la situaci&oacute; va canviar. Els valors de sulfats es van anar incrementant al llarg de 2024, arribant a quintuplicar el l&iacute;mit recomanat per a l'aigua de boca. "Entenem que la mina va agafar alguna veta de sulfats perqu&egrave; fins i tot l'aigua de la galeria superava els nivells del pou que estem utilitzant ara", ha contat el batlle. A finals d'aquell any, i amb la situaci&oacute; perdurant molts mesos, l'Ag&egrave;ncia Catalana de Salut va determinar que l'aigua de l'aixeta no era apta per a beure ni per a cuinar.
Farts d'una situaci&oacute; evitable
Des de llavors, els ve&iuml;ns han d'anar a les fonts per tenir aigua de boca. N'hi ha sis al nucli urb&agrave;. Els pratdecomtins estan convivint amb aquesta molesta situaci&oacute; des de fa dos anys. Tothom t&eacute; garrafes preparades a les entrades de les cases i han incorporat aquest fet a la seva rutina di&agrave;ria. "Cada dia hem de venir almenys dues vegades, perqu&egrave;, clar, una garrafa de cinc litres de seguida et marxa, cuinant i bevent", ha explicat Eva Vi&ntilde;a, ve&iuml;na del poble.
Assenyalen que la situaci&oacute; "&eacute;s complicada" perqu&egrave; molta gent gran no pot anar a buscar aigua a la font amb un garrafa i moltes vegades el m&eacute;s joves que els podrien ajudar, no hi s&oacute;n perqu&egrave; estan treballant. Les fam&iacute;lies han apr&eacute;s a organitzar-se per tenir abastiment amb aquest sistema per&ograve; se'ls fa pesat. "No som conscients de la que gastem quan obres l'aixeta i vinga aigua! Ara t'adones del munt que se'n gasta", ha apuntat Vi&ntilde;a. L'alcalde ha afegit que en aquest dos anys, alguna avaria o el subministrament anormalment baix ha provocat talls d'abastiment a les fonts. "Com &eacute;s l'&uacute;nica opci&oacute; que tenim, doncs ha suposat dificultats i inconvenients i molta paci&egrave;ncia per part de tots els ve&iuml;ns", ha dit.
El consistori ha pogut evitar l'abastiment amb cisternes perqu&egrave; les fonts del poble s'abasteixen d'un antic dip&ograve;sit (d'uns 3.000 litres) en qu&egrave; es van instal&middot;lar els mecanismes per tractar l'aigua amb osmosi inversa. "Encara hauria sigut molt m&eacute;s complicat i molt m&eacute;s cost&oacute;s. T'ho financen, per&ograve; en municipis com el nostre, que no tenim recursos, &eacute;s impossible avan&ccedil;ar els diners", ha alertat Trilla.
Una soluci&oacute; frenada
A Prat de Comte han trobat dues noves captacions i han fet dos pous aquest estiu. Tenen una capacitat de m&eacute;s de 33.000 litres. "Podr&iacute;em dir que estem contents i orgullosos perqu&egrave; som rics d'aigua amb un aq&uuml;&iacute;fer molt potent, per&ograve; que no la podem explotar perqu&egrave; ens falta el circuit fins al dip&ograve;sit", ha explicat l'alcalde Miquel Trilla. El que falta al projecte s&oacute;n les bombes, les plaques solars per abastir-les i la canonada d'uns dos quil&ograve;metres i mig fins al dip&ograve;sit municipal.
L'ACA ja els va alertar que aquestes obres poden trigar dos anys a tramitar-se, i l'Ajuntament va decidir avan&ccedil;ar amb l'execuci&oacute; dels dos pous i la petici&oacute; de la subvenci&oacute; per fer la connexi&oacute;. Tamb&eacute; ha tornat a topar amb el problema de la falta de recursos dels municipis tant petits -Prat de Comte t&eacute; uns 180 habitants censats-.
El projecte que ha elaborat la Diputaci&oacute; de Tarragona quantifica l'obra en 450.000 euros, IVA incl&ograve;s, i l'ajut de l'ACA &eacute;s de 350.000 euros. "Ara tamb&eacute; ens trobem que el pressupost inicial s'ha d'incrementar perqu&egrave; Salut ens demana nous requeriments. S'han de fer uns per&iacute;metres entorn dels pous, hi ha d'haver-hi tota una s&egrave;rie de mesures de seguretat per a la salubritat de l'aigua i aix&ograve; entenem que encara encarir&agrave; m&eacute;s aquest pressupost", ha lamentat Trilla.
Un ajut directe per arrencar l'obra el 2027
En aquest sentit, el secretari de Governs Locals, Xavier Amor, ha explicat que han estat en contacte amb l'alcalde recentment i treballen per poder finan&ccedil;ar els 106.000 euros que falten per a fer l'obra. Amor ha dit que treballen "per encabir enguany" aquest complement que necessita Prat de Comte, i que inicialment havien d'incloure als pressupost de 2027. "Sabem que estan fent tots els esfor&ccedil;os per facilitar-nos aquests diners que ens manquen", ha dit Trilla.
Si es materialitza, el consistori podria licitar l'obra a principi de 2027 i executar-la en un termini d'entre sis i vuit mesos. "Esperem i desitgem que arribi. Perqu&egrave; fa dos anys que aix&ograve; va. I no per ser el poble m&eacute;s petit de les Terres de l'Ebre, ens han de tenir abandonats. Som persones com a Barcelona i com Tarragona, i ens tenen molt de rac&oacute;", ha reclamat la ve&iuml;na Teresa Mart&iacute;nez. "L'aigua &eacute;s molt important. &Eacute;s per poder beure i no &eacute;s normal haver d'anar a buscar-la cada dia a la font tenint tanta aigua com tenim el terme de Prat de Comte", ha afegit Eva Vi&ntilde;a.
Exc&eacute;s de burcr&agrave;cia
L'alcalde ha aprofitat per denunciar que "l'administraci&oacute; est&agrave; malalta" per exc&eacute;s de burocr&agrave;cia. "Requereix de molt&iacute;ssima paperassa i &eacute;s molt lenta i que no hi ha manera de saltar-se un pas". "Els ve&iuml;ns estan entenent que s'estan fent tots els esfor&ccedil;os des de l'Ajuntament", ha defensat Trilla , per&ograve; el personal del consistori est&agrave; format per una administrativa i un secretari interventor que hi va dos dies a la setmana. "Som un municipi petit, per&ograve; movem la mateixa paperassa que el municipi ve&iacute; d'Horta de Sant Joan, que t&eacute; m&eacute;s de 1.000 habitants i set treballadors als serveis administratius", ha exemplificat.
El problema de cal&ccedil;
Als nivells de sulfats desbocats, l'aigua de Prat de Comte t&eacute; un problema afegit amb l'exc&eacute;s de cal&ccedil;. Els ve&iuml;ns expliquen els problemes que provoca en aixetes, lavabos, radiadors o electrodom&egrave;stics i com els aparells s'espatllen m&eacute;s sovint del que seria habitual. Eva Vi&ntilde;a ja ha canviat el dip&ograve;sit de l'aigua calenta tres cops. Moltes cases han hagut d'instal&middot;lar aparells descalcificadors per poder usar-la per a la higiene personal.
L'Ajuntament, amb el finan&ccedil;ament tamb&eacute; de l'ACA, est&agrave; reordenant les canonades per separar les que van als habitatges de les que porten aigua per al rec. Segons ha explicat l'alcalde, el municipi disposa d'un descalcificador instal&middot;lat fa anys a l'entrada dels dip&ograve;sits, per&ograve; mai no ha funcionat perqu&egrave; la seva capacitat de tractament era insuficient per al consum total d'aigua. Un cop completada aquesta reorganitzaci&oacute;, tornaran a posar en funcionament el descalcificador, tot i que encara han de trobar el finan&ccedil;ament necessari.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-06 13:16:51</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Torna el cicle de concerts ?De tardor a hivern?  organitzat per l?Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa ]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10623_torna-cicle-concerts-de-tardor-hivern-organitzat-per-lescola-i-conservatori-musica-diputacio-tortosa.php]]></link>
<description><![CDATA[El cicle tindr&agrave; lloc a Tortosa del 18 de novembre al 12 de mar&ccedil;
El cicle de concerts "De tardor a hivern" organitzat per l&rsquo;Escola i Conservatori de M&uacute;sica de la Diputaci&oacute; a Tortosa tornar&agrave; a portar la m&uacute;sica a diferents espais de la ciutat amb una proposta que combina interpretaci&oacute;, divulgaci&oacute; i talent emergent. La programaci&oacute; tindr&agrave; lloc del 18 de novembre a l&rsquo;11 de mar&ccedil; i inclou cites tan destacades com el tradicional Concert de Santa Cec&iacute;lia, l'actuaci&oacute; dels guanyadors dels Premis Extraordinaris del centre, xerrades pedag&ograve;giques i concerts a c&agrave;rrec de reconeguts int&egrave;rprets, configurant aix&iacute;&nbsp; una oferta adre&ccedil;ada tant a la comunitat educativa com al conjunt de la ciutadania.&nbsp;
Dimecres 18 de novembre a les 19.30 h 

Sala actes Patronat obrer
Concert de Santa Cec&iacute;lia a c&agrave;rrec de professorat del centre

Divendres 20 de novembre a les 16.00 h 

Sala actes Patronat obrer
Concert dels Premis extraordinaris
Joan Albiol Beltr&aacute;n, bombard&iacute;
Gerard Ferreres Guardiola, tromb&oacute;
Pau Forner Reguero, viol&iacute;
Berta Margalef Yebra, cant

Dilluns 30 de novembre 19.15 h 

Sala Pedrell del Conservatori
Concert de guitarra
Joan Furi&oacute; Vivas, guitarra

Dimarts 12 de gener 19:30h 

Sala actes Patronat obrer
&ldquo;Tortosa&rdquo; un pasdoble amb sentits
Xerrada pedag&ograve;gica Joan Vidal Arasa

Divendres 19 de febrer 19:00h 

Sala actes Patronat obrer
Concert pedag&ograve;gic: el tango
Marcelo Mercadante i Juan Cuacci, bandone&oacute; i piano

Divendres 12 de Mar&ccedil; 19:00 h 

Sala actes Patronat obrer
M&uacute;siques per descobrir
Xerrada-Concert emmarcat dintre del dia de la dona.
Alba Compte Rojas, viol&iacute;
Amb la col&middot;laboraci&oacute; de Mariona Fern&aacute;ndez &Aacute;lvarez, piano&nbsp;
]]></description>
<pubDate>2026-11-05 14:47:12</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El CAT inicia la construcció d?una nova galeria a l?Ametlla de Mar]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10622_el-cat-inicia-construccio-duna-nova-galeria-lametlla-mar.php]]></link>
<description><![CDATA[
El Consorci d&rsquo;Aig&uuml;es de Tarragona (CAT) ha iniciat aquesta setmana les obres de construcci&oacute; d&rsquo;una nova galeria soterrada a l&rsquo;Ametlla de Mar (Baix Ebre), amb l&rsquo;objectiu de millorar l&rsquo;accessibilitat, la seguretat i les condicions de manteniment de la seva canonada principal. La intervenci&oacute; es dur&agrave; a terme a les proximitats de la carretera TV-3025, en el tram m&eacute;s proper a l&rsquo;autopista AP-7. Aquesta via, titularitat de la Diputaci&oacute; de Tarragona, connecta el municipi amb la carretera N-340a.


L&rsquo;actuaci&oacute; representa una inversi&oacute; d&rsquo;1,5 milions d&rsquo;euros i tindr&agrave; una durada aproximada de vuit mesos. L&rsquo;empresa Acsa Obras e Infraestructuras ser&agrave; l&rsquo;encarregada d&rsquo;executar els treballs, despr&eacute;s de resultar adjudicat&agrave;ria del contracte mitjan&ccedil;ant un procediment de licitaci&oacute; p&uacute;blica.
El projecte preveu la construcci&oacute; d&rsquo;una nova galeria soterrada de 27 metres de llarg&agrave;ria, paral&middot;lela a l&rsquo;actual, amb unes dimensions interiors de vuit metres d&rsquo;amplada i tres metres d&rsquo;al&ccedil;ada. La intervenci&oacute; tamb&eacute; inclou la instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;un nou tram de 65 metres de canonada principal d&rsquo;acer al carboni, de 1.600 mm de di&agrave;metre nominal, aix&iacute; com l&rsquo;execuci&oacute; de 72 metres de nova canonada de fosa d&uacute;ctil, de 350 mm de di&agrave;metre nominal del ramal de l&rsquo;Ametlla de Mar.
La circulaci&oacute; es mantindr&agrave; durant les obres
Els treballs s&rsquo;han planificat per minimitzar les afectacions a la mobilitat i a la vida quotidiana del ve&iuml;nat. Durant les tres primeres setmanes, el tr&agrave;nsit rodat es mantindr&agrave; amb normalitat a la carretera TV-3025. A partir de la darrera setmana de novembre, s&rsquo;habilitar&agrave; un vial alternatiu provisional que permetr&agrave; mantenir la circulaci&oacute; en ambd&oacute;s sentits durant la resta de l&rsquo;execuci&oacute; de les obres. D&rsquo;aquesta manera, es garantir&agrave; la mobilitat mentre es desenvolupen els treballs de construcci&oacute; de la nova infraestructura.
Una actuaci&oacute; estrat&egrave;gica
Actualment, les condicions d&rsquo;acc&eacute;s a la canonada principal del CAT al seu pas per l&rsquo;Ametlla de Mar s&oacute;n limitades, pel qual la inspecci&oacute; i el manteniment d&rsquo;aquest tram de la conducci&oacute; &eacute;s complex. La construcci&oacute; de la nova galeria permetr&agrave; millorar l&rsquo;accessibilitat a aquesta infraestructura estrat&egrave;gica i facilitar les futures operacions de manteniment i intervenci&oacute;. Aix&iacute;, el Consorci refor&ccedil;ar&agrave; les condicions de seguretat i conservaci&oacute; d&rsquo;un dels elements essencials del seu sistema d&rsquo;abastament d&rsquo;aigua potable.
Aquesta inversi&oacute; s&rsquo;emmarca en l&rsquo;aposta del CAT per actualitzar les seves infraestructures, i incrementar la fiabilitat i la resili&egrave;ncia del sistema de subministrament d&rsquo;aigua potable als 72 municipis i les 28 industries consorciades del Camp de Tarragona i les Terres de l&rsquo;Ebre.

&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-04 14:28:42</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Amposta convoca el Xè Premi de Narrativa Breu Ciutat d?Amposta, dotat amb 2.700 euros]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10621_amposta-convoca-xe-premi-narrativa-breu-ciutat-damposta-dotat-amb-2700-euros.php]]></link>
<description><![CDATA[Les obres, de tem&agrave;tica lliure i escrites en catal&agrave;, es podran presentar fins al 29 de gener de 2027.
L&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta i la Biblioteca Comarcal Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute; convoquen el X&egrave; Premi de Narrativa Breu Ciutat d&rsquo;Amposta, un certamen de car&agrave;cter biennal que t&eacute; com a objectiu estimular l&rsquo;h&agrave;bit i el gust per la lectura i l&rsquo;escriptura, aix&iacute; com fomentar la creaci&oacute; liter&agrave;ria.
El premi, de tem&agrave;tica lliure, est&agrave; dotat amb 2.700 euros i est&agrave; obert a obres originals i in&egrave;dites, que no hagin estat seleccionades ni premiades en cap altre concurs. Els treballs hauran d&rsquo;estar redactats en catal&agrave; i tenir una extensi&oacute; d&rsquo;entre 40 i 70 p&agrave;gines en format DIN-A4, mecanografiades a una sola cara, a doble espai i amb lletra Arial de mida 12.
Les persones interessades a participar-hi podran presentar les seves obres fins al 29 de gener de 2027. Els treballs s&rsquo;hauran d&rsquo;enviar en format PDF al correu electr&ograve;nic pnbreu@amposta.cat. Aquest enviament haur&agrave; d&rsquo;anar acompanyat d&rsquo;una c&ograve;pia escanejada de la inst&agrave;ncia presentada pr&egrave;viament a l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta, que acrediti la sol&middot;licitud de participaci&oacute; en el certamen. Les bases completes es poden consultar a la web de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta.
En l&rsquo;edici&oacute; anterior, el IX Premi de Narrativa Breu Ciutat d&rsquo;Amposta, celebrat el 2024, l&rsquo;obra guanyadora va ser &lsquo;Funambulista d&rsquo;emocions&rsquo; de l&rsquo;escriptor ampost&iacute; Jes&uacute;s Serrano.
El lliurament del guard&oacute; d&rsquo;aquesta desena edici&oacute; tindr&agrave; lloc a la Biblioteca Comarcal Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute; durant els actes de celebraci&oacute; de la diada de Sant Jordi, el mes d&rsquo;abril de 2027.]]></description>
<pubDate>2026-11-04 10:23:15</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El centenari de Manuel Pérez Bonfill centrarà les XII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10620_el-centenari-manuel-perez-bonfill-centrara-les-xii-jornades-patrimoni-literari-ebrenc.php]]></link>
<description><![CDATA[La programaci&oacute; s'entendr&agrave; del 19 al 21 de novembre per&ograve; tamb&eacute; s'organitzaran activitats pr&egrave;vies.


Les XII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc culminaran els actes de commemoraci&oacute; del centenari del professor i escriptor tortos&iacute; Manuel P&eacute;rez Bonfill. La programaci&oacute; s'estendr&agrave; entre els dies 19 i 21 de novembre a la biblioteca Marcel&middot;l&iacute; Domingo, amb activitats pr&egrave;vies els dies 17 i 18. L'Ajuntament de Tortosa ha apuntat que l'edici&oacute; d'enguany de les jornades vol oferir una mirada "&agrave;mplia i plural" sobre P&eacute;rez Bonfill, tant des de la seva dimensi&oacute; liter&agrave;ria com des de la seua faceta humana, intel&middot;lectual i docent. L'acte inaugural servir&agrave; per presentar una exposici&oacute; de poesia visual in&egrave;dita de P&eacute;rez Bonfill, a c&agrave;rrec d'Irene Prades, amb materials originals i documents poc coneguts, que es podr&agrave; visitar durant tot el mes a la biblioteca.

Tamb&eacute; s'ha previst una confer&egrave;ncia de l'escriptor Xavier Garcia sobre la biografia i l'aportaci&oacute; de P&eacute;rez Bonfill a la literatura ebrenca del segle XX, aix&iacute; com una pon&egrave;ncia de l'escriptor Manel Oll&eacute;, alumne i despr&eacute;s company de P&eacute;rez Bonfill a l'institut de Tortosa, sobre la seva faceta com a professor, escriptor i director de teatre.
Divendres, 20 de novembre, es dedicar&agrave; a aprofundir en l'obra liter&agrave;ria. Hi haur&agrave; una taula rodona amb persones vinculades a diferents &agrave;mbits de la seva traject&ograve;ria, com la doc&egrave;ncia, el periodisme, la literatura i les arts: Octavi Iglesias, Margarita Mart&iacute;nez, Josep Bayerri, Cinta Sabat&eacute;, Agust&iacute; Forner, Emigdi Subirats i el mateix Manel Oll&eacute;. Tamb&eacute; hi haur&agrave; una comunicaci&oacute; liter&agrave;ria de Josep Sebasti&agrave; Cid sobre l'humor, la ironia i el comprom&iacute;s en l'obra de P&eacute;rez Bonfill.
Dissabte, 21 de novembre, s'ha programat una conversa amb antics alumnes, que compartiran records i viv&egrave;ncies sobre P&eacute;rez Bonfill com a mestre i referent cultural. Tamb&eacute; hi haur&agrave; una confer&egrave;ncia del poeta Albert Roig sobre la poesia de P&eacute;rez Bonfill, la projecci&oacute; d'un audiovisual de Xavier Coluig sobre l'adaptaci&oacute; de la seva obra al cinema, i la representaci&oacute; de l'espectacle 'Paisatge sonor', amb El Rocall, Aida Mayor, David Espin&oacute;s i Toni T&eacute;rmens.


]]></description>
<pubDate>2026-11-03 13:52:40</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'entitat de recerca i creació d'Eufònic explora els sabers de la cuina, la pesca i l'energia a les Terres de l'Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10619_lentitat-recerca-i-creacio-deufonic-explora-els-sabers-cuina-pesca-i-lenergia-les-terres-lebre.php]]></link>
<description><![CDATA[L'Associaci&oacute; Cultural Euf&ograve;nica impulsa tres nous projectes en la segona edici&oacute; del programa ERRES&Eacute; ESSEC&Eacute;


L'Associaci&oacute; Cultural Euf&ograve;nica, entitat d'Euf&ograve;nic dedicada a la recerca i la creaci&oacute; en resid&egrave;ncia, impulsa tres nous projectes en la segona edici&oacute; d'ERRES&Eacute; ESSEC&Eacute;. Es tracta d'una iniciativa d'investigaci&oacute; i creaci&oacute; en entorns rurals que es va iniciar l'any passat en cinc poblacions ebrenques i que enguany continua explorant els sabers i les pr&agrave;ctiques quotidianes, com la cuina, que han sostingut hist&ograve;ricament la vida al territori ebrenc. Marina Monson&iacute;s, el duet format per Roc Domingo i Marta R. Chust, i Anna Vizcarro desenvolupen els projectes que connectaran mem&ograve;ria aliment&agrave;ria, pesca, energia i economies de subsist&egrave;ncia amb la creaci&oacute; contempor&agrave;nia. Els resultats es donaran a con&egrave;ixer el 28 de novembre al Mol&iacute; la Vella de la S&eacute;nia.

Les tres recerques, que ja estan en marxa,&nbsp;parteixen del treball de camp i de les converses amb persones del territori, des de professionals vinculats a la pesca o l'energia nuclear fins a dones grans que comparteixen records i experi&egrave;ncies de vida.
L'artista visual Marina Monson&iacute;s, que dirigeix La Cuina del MACBA, treballa entre la R&agrave;pita, les Cases d'Alcanar i Deltebre al voltant de la mem&ograve;ria aliment&agrave;ria, la cuina tradicional i els oficis de la mar. La recerca aborda l'activitat pesquera no nom&eacute;s des de la dimensi&oacute; econ&ograve;mica i productiva, sin&oacute; tamb&eacute; des dels coneixements, les relacions i les formes de vida que articula.
Roc Domingo i Marta R. Chust fan una recerca sobre l'energia, la gesti&oacute; dels recursos i la relaci&oacute; amb les formes de vida a la Ribera l'Ebre, una comarca on la producci&oacute; energ&egrave;tica ha condicionat el paisatge i l'economia i on nous projectes industrials, com el projecte de la gigafactoria, tornen a posar sobre la taula la relaci&oacute; entre energia, territori i comunitat.
Finalment, la rapitenca Anna Vizcarro desenvolupa una recerca sobre la mem&ograve;ria aliment&agrave;ria i les estrat&egrave;gies de subsist&egrave;ncia durant la postguerra, a partir de converses amb dones d'entre 80 i 99 anys d'Amposta, la R&agrave;pita, Masdenverge i altres poblacions ebrenques. Els seus testimonis recuperen receptes, pr&agrave;ctiques quotidianes i hist&ograve;ries que es creuen, "una xarxa de complicitats i sabers" que sovint no han sortit de l'&agrave;mbit familiar. El projecte desembocar&agrave; en una acci&oacute; de brodat col&middot;lectiu a principis de 2027, donant continu&iuml;tat a la l&iacute;nia de treball iniciada amb 'Lo fil de la vida', projecte exposat al Centre d'Art Lo Pati a principis d'aquest any.


]]></description>
<pubDate>2026-11-03 11:08:04</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els Mossos d?Esquadra detenen un home i desmantellen una plantació de marihuana a Tortosa]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10618_els-mossos-desquadra-detenen-un-home-i-desmantellen-una-plantacio-marihuana-tortosa.php]]></link>
<description><![CDATA[Han confiscat 327 plantes en un habitatge del centre hist&ograve;ric.&nbsp;Detenen un home per tr&agrave;fic de drogues i per defraudaci&oacute; del fluid el&egrave;ctric
Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d&rsquo;Esquadra de la Unitat de Seguretat Ciutadana de la comissaria de Tortosa, van desmantellar diumenge una plantaci&oacute; interior de marihuana en un domicili de la ciutat, i van detenir un home de 30 anys com a presumpte autor d&rsquo;un delicte de tr&agrave;fic de drogues. Tamb&eacute; se li atribueix un delicte de defraudaci&oacute; del fluid el&egrave;ctric.&nbsp;
L&rsquo;operaci&oacute; es va efectuar pels volts de les 22.00 hores del mateix diumenge, despr&eacute;s de confirmar l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una possible plantaci&oacute; de marihuana en un domicili del carrer&oacute; de Cabanes, al centre hist&ograve;ric de Tortosa. Els mossos van comprovar que les finestres estaven tapades i que hi havia diversos aparells d&rsquo;aire condicionat encesos. A m&eacute;s, van percebre que tant la instal&middot;laci&oacute; com els conductes d&rsquo;aire desprenien olor de marihuana.
Arran d&rsquo;aix&ograve;, van dur a terme una entrada i cerca i van confirmar la pres&egrave;ncia d&rsquo;un cultiu continuat de marihuana a dins, dotat d&rsquo;unes instal&middot;lacions d&rsquo;enllumenat i refrigeraci&oacute; complexes i sofisticades.
L&rsquo;estructura de diversos espais havien estat modificats per instal&middot;lar-hi l&agrave;mpades, humidificadors, ventiladors, aparells d&rsquo;aire condicionat i diverses sortides d&rsquo;aire cap a l&rsquo;exterior. En total, es van comissar 327 plantes de marihuana de fins a un metre d&rsquo;al&ccedil;ada en un avan&ccedil;at estat de floraci&oacute;, aix&iacute; com una desena d&rsquo;embolcalls de coca&iuml;na.
D&rsquo;altra banda, els agents van verificar que la connexi&oacute; al subministrament el&egrave;ctric era fraudulenta, i produ&iuml;a l&rsquo;energia necess&agrave;ria perqu&egrave; funcion&eacute;s b&eacute; el sistema, alhora que generava un consum energ&egrave;tic desproporcionat.
Aix&iacute;, van desmantellar la instal&middot;laci&oacute; fraudulenta, ja que suposava un risc per a la seguretat dels ve&iuml;ns del barri, que havien mostrat malestar arran de la quantitat de persones que hi acudien regularment per comprar subst&agrave;ncies.
El detingut va quedar en llibertat unes hores despr&eacute;s amb l&rsquo;obligaci&oacute; de presentar-se davant l&rsquo;autoritat judicial quan sigui requerit.
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-03 10:37:19</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El Govern destinarà 400 milions d'euros als municipis petits i EMD's per impulsar projectes de millora i desenvolupament local]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10617_el-govern-destinara-400-milions-deuros-als-municipis-petits-i-emds-per-impulsar-projectes-millora-i-desenvolupament-local.php]]></link>
<description><![CDATA[El Govern de la Generalitat ha presentat este dilluns a les entitats locals els detalls del Pla de Pobles, un programa dotat amb 400 milions d&rsquo;euros fins al 2030 per finan&ccedil;ar projectes d&rsquo;inversi&oacute; i desenvolupament local als pobles de menys de 5.000 habitants i a les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants.
La sessi&oacute; informativa, celebrada a Tortosa, ha comptat amb les intervencions del delegat del Govern a les Terres de l&rsquo;Ebre, Joan Castor Gonell; el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l&rsquo;Aran, Xavier Amor, i el director general d&rsquo;Administraci&oacute; Local, Francisco Jos&eacute; Belver.
El programa s&rsquo;estructura en quatre convocat&ograve;ries de 100 milions d&rsquo;euros cadascuna i t&eacute; per objectiu facilitar als ajuntaments l&rsquo;execuci&oacute; d&rsquo;actuacions que contribueixin a millorar els serveis, els equipaments i les infraestructures municipals, especialment en aquells consistoris amb menys capacitat econ&ograve;mica i t&egrave;cnica per tirar endavant inversions.
La previsi&oacute; &eacute;s que cada convocat&ograve;ria pugui beneficiar entre 80 i 90 municipis i entitats municipals descentralitzades (EMD). Segons ha explicat Xavier Amor, &ldquo;amb sis o set convocat&ograve;ries es podria arribar a cobrir la pr&agrave;ctica totalitat dels pobles que compleixen els requisits del programa.&rdquo;
El pla permetr&agrave; finan&ccedil;ar projectes integrals de vila en &agrave;mbits com la millora de l&rsquo;espai p&uacute;blic, l&rsquo;habitatge, la conservaci&oacute; del patrimoni hist&ograve;ric, el desenvolupament econ&ograve;mic i l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica. En este darrer &agrave;mbit, tamb&eacute; s&rsquo;hi podran incloure actuacions vinculades a la climatitzaci&oacute; d&rsquo;aules i centres educatius, en conson&agrave;ncia amb els objectius del Pla Clima.
Les Terres de l&rsquo;Ebre, un dels territoris amb m&eacute;s potencial
Les caracter&iacute;stiques demogr&agrave;fiques de les Terres de l&rsquo;Ebre fan que siguin un dels territoris amb m&eacute;s potencial per beneficiar-se del Pla de Pobles. En concret, 41 municipi, 5 entitats municipals descentralitzades (EMD) i 2 capitals de comarca compleixen els criteris per accedir a este programa.
El pla pot tindre un impacte especialment destacat al territori, ja que posa a disposici&oacute; dels ajuntaments recursos per impulsar inversions i millorar els serveis, els equipaments i els espais p&uacute;blics. Es tracta d&rsquo;una oportunitat per als municipis petits, que sovint tenen m&eacute;s dificultats per executar projectes per falta de capacitat econ&ograve;mica o t&egrave;cnica.
El Govern ha rebut diverses consultes d&rsquo;ajuntaments interessats en el programa des que es va anunciar la iniciativa. La publicaci&oacute; de les bases i de la convocat&ograve;ria, juntament amb les sessions informatives de car&agrave;cter t&egrave;cnic, ha de permetre als consistoris con&egrave;ixer les condicions dels ajuts i preparar els projectes.
M&agrave;xim d&rsquo;entre mig mili&oacute; i 6 milions d&rsquo;euros per poble
El Pla de Pobles permetr&agrave; finan&ccedil;ar projectes integrals de vila en &agrave;mbits com la millora de l&rsquo;espai p&uacute;blic, l&rsquo;habitatge, la conservaci&oacute; del patrimoni hist&ograve;ric, el desenvolupament econ&ograve;mic i l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica. Tamb&eacute; s&rsquo;hi podran incloure actuacions vinculades a la climatitzaci&oacute; d&rsquo;aules i centres educatius, en conson&agrave;ncia amb els objectius del Pla Clima.
Una de les caracter&iacute;stiques de la convocat&ograve;ria &eacute;s l&rsquo;elevat percentatge de cofinan&ccedil;ament, que s&rsquo;ha establert en funci&oacute; de la poblaci&oacute; de cada municipi:
- Municipis de fins a 500 habitants: subvenci&oacute; m&agrave;xima de 500.000 euros, amb un finan&ccedil;ament del 100%
- Municipis de 500 a 2.000 habitants: subvenci&oacute; m&agrave;xima d&rsquo;1 mili&oacute; d&rsquo;euros, amb un finan&ccedil;ament del 100%
- Municipis de 2.000 a 5.000 habitants: subvenci&oacute; m&agrave;xima de 2 milions d&rsquo;euros, amb un finan&ccedil;ament del 98%
- Capitals de comarca de menys de 15.000 habitants: subvenci&oacute; m&agrave;xima de 6 milions d&rsquo;euros, amb un finan&ccedil;ament del 98%
A les Terres de l&rsquo;Ebre, esta &uacute;ltima categoria inclou capitals de comarca com Gandesa i M&oacute;ra d&rsquo;Ebre.
Les subvencions seran compatibles amb altres ajuts d&rsquo;altres administracions, com les diputacions, per tal que els ajuntaments puguin complementar el finan&ccedil;ament de les actuacions i aprofitar al m&agrave;xim els recursos disponibles.
Suport t&egrave;cnic a les entitats locals i tres anys per executar els projectes
El programa tamb&eacute; incorpora mesures per facilitar la gesti&oacute; dels projectes als municipis beneficiaris. En concret, reserva un 15% de l&rsquo;import de la subvenci&oacute; per a la contractaci&oacute; de personal extern que doni suport a les entitats locals en el desenvolupament i l&rsquo;execuci&oacute; de les actuacions.
Este mecanisme vol ajudar especialment els consistoris que disposen de menys recursos t&egrave;cnics per preparar i executar projectes d&rsquo;inversi&oacute;, i evitar que la falta de personal es converteixi en un obstacle per accedir als ajuts.
A m&eacute;s, el Govern planteja una convocat&ograve;ria &agrave;gil i simplificada, amb l&rsquo;objectiu de no incrementar innecess&agrave;riament la c&agrave;rrega administrativa dels ajuntaments. Les actuacions subvencionades s&rsquo;hauran d&rsquo;executar en un termini de tres anys.
Amb el Pla de Pobles, la Generalitat vol refor&ccedil;ar la capacitat dels pobles petits per impulsar inversions, millorar els espais i equipaments p&uacute;blics i generar noves oportunitats de desenvolupament. Una iniciativa que, a les Terres de l&rsquo;Ebre, pot esdevenir una eina important per afavorir l&rsquo;equilibri territorial i garantir que els pobles disposen dels recursos necessaris per continuar millorant la qualitat de vida de la ciutadania.]]></description>
<pubDate>2026-11-03 10:28:02</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Tortosa impulsa una modificació pressupostària que incorpora 1,4 milions d'euros del romanent de tresoreria]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10616_tortosa-impulsa-una-modificacio-pressupostaria-que-incorpora-14-milions-deuros-del-romanent-tresoreria.php]]></link>
<description><![CDATA[Entre les actuacions destaquen la reserva de 240.000 euros per a adquisici&oacute; d'immobles, 190.000 euros per a asfaltat i 102.000 euros per al servei de neteja.
L'Ajuntament de Tortosa impulsa una modificaci&oacute; pressupost&agrave;ria que incorpora 1,4 milions d'euros, provinents del romanent de tresoreria, destinada a finan&ccedil;ar actuacions priorit&agrave;ries, urgents i inajornables en diferents &agrave;rees municipals. En total, la modificaci&oacute; pressupost&agrave;ria t&eacute; un valor global de 2,2 milions d'euros, ja que tamb&eacute; suma m&eacute;s de 821.000 euros que provenen de la reassignaci&oacute; de partides. Aix&iacute; ho ha explicat este dilluns l'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleix&agrave;, qui ha comparegut amb el primer tinent d'alcaldia i portaveu de Movem Tortosa-PSC, Jordi Jordan, i amb la tercera tinent d'alcaldia i portaveu del grup d'Esquerra Republicana, Maria Jes&uacute;s Vi&ntilde;a.
Entre les principals actuacions previstes destaca la reserva de 240.000 euros per a l'adquisici&oacute; d'immobles destinats a habitatge p&uacute;blic i de lloguer assequible, per facilitar l'acc&eacute;s a l'habitatge a col&middot;lectius amb dificultats. "Esta &eacute;s una mesura que hem acordat amb el grup municipal de la CUP, a qui volem agrair la seua col&middot;laboraci&oacute;", ha afirmat Lleix&agrave;. En l'&agrave;mbit social, la modificaci&oacute; tamb&eacute; injecta 70.000 euros addicionals al Servei d'Atenci&oacute; Domicili&agrave;ria (SAD-Depend&egrave;ncia) per cobrir l'augment de la demanda&nbsp; i refor&ccedil;a els convenis amb entitats socials com Creu Roja i la Fundaci&oacute; H&agrave;bitat 3.
El cap&iacute;tol d'inversions directes i actuacions a la via p&uacute;blica inclou prop de 190.000 euros per a treballs d'asfaltat, manteniment i reparaci&oacute; de la xarxa de camins, aix&iacute; com una aportaci&oacute; de 100.000 euros a la Mancomunitat Tortosa-Roquetes, per a les obres del cam&iacute; de Sant Francesc. "&Eacute;s un cam&iacute; que ja vam reparar d&rsquo;urg&egrave;ncia amb motiu dels darrers aiguats, per&ograve; que fa anys que necessita d&rsquo;una reforma integral i d&rsquo;una actuaci&oacute; conjunta entre els dos ajuntaments que hi tenim compet&egrave;ncies", ha recordat l'alcaldessa.
En l&rsquo;apartat de transici&oacute; energ&egrave;tica, 100.000 euros s&oacute;n per al projecte que preveu la creaci&oacute; de comunitats energ&egrave;tiques als Reguers i Vinallop, fruit d&rsquo;un altre acord amb la CUP. Tamb&eacute; s'han previst 40.000 euros per a la millora i urbanitzaci&oacute; de l'entorn del Teatre Auditori Felip Pedrell; 56.000 euros per a la cobertura de la pista esportiva del Temple; 50.000 euros per a la millora de voreres; 50.000 euros m&eacute;s per a l'enllumenat p&uacute;blic, i 40.000 euros per a la construcci&oacute; de nous n&iacute;nxols al cementiri municipal. "Tamb&eacute; hi haur&agrave; 9.000 euros per a l'adquisici&oacute; d'una m&agrave;quina eruga salvaescales, a petici&oacute; de l'entitat Asside, per fer accessibles espais patrimonials de la ciutat com ara els Reials Col&middot;legis", ha afegit Lleix&agrave;.&nbsp;
A banda, s'han previst partides per millorar les &agrave;rees de jocs infantils, els diferents centres educatius, la climatitzaci&oacute; de les aules de Tortosa Activa, i les instal&middot;lacions del Mercat Municipal, el manteniment dels pol&iacute;gons industrials, i diferents actuacions de senyalitzaci&oacute; i seguretat vi&agrave;ria. Aix&iacute; mateix, hi ha finan&ccedil;ament per al servei de neteja i de recollida de residus (102.000 euros), per consolidar el porta a porta a Campred&oacute; i implantar la recollida porta a porta de la fracci&oacute; org&agrave;nica de grans productors, com ara els comer&ccedil;os i la restauraci&oacute;; una aportaci&oacute; extraordin&agrave;ria de 70.000 euros a l'Empresa Mixta Escorxador Municipal, i una aportaci&oacute; per a la societat Tortosasport SL.
"En definitiva, esta modificaci&oacute; pressupost&agrave;ria de 2,22 milions d'euros demostra una gesti&oacute; rigorosa, eficient i responsable dels recursos municipals. El que fem &eacute;s aprofitar el romanent de tresoreria, per donar resposta a necessitats que considerem que s&oacute;n urgents i inajornables, sense haver de rec&oacute;rrer a nou endeutament", ha insistit l'alcaldessa. La modificaci&oacute; ens permet continuar treballant en la millora dels serveis p&uacute;blics, el manteniment de la ciutat i dels pobles, i la renovaci&oacute; dels equipaments municipals, amb una gesti&oacute; responsable i preservant una part del romanent per a necessitats futures", ha concl&ograve;s Lleix&agrave;.&nbsp;&nbsp;
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-11-03 10:14:08</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Carles Luz, alcalde de Gandesa: ?La Fira vol reivindicar un sector al qual no se li recompensa l'esforç que fa per elaborar vins extraordinaris?]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10614_carles-luz-alcalde-gandesa-la-fira-vol-reivindicar-un-sector-al-qual-no-se-li-recompensa-lesfor-que-fa-per-elaborar-vins-extraordinaris.php]]></link>
<description><![CDATA[Avui divendres i fins diumenge, Gandesa celebrar&agrave; la 39a edici&oacute; de la Fira del Vi, una cita important&iacute;ssima a nivell gastron&ograve;mic, m&eacute;s que consolidada, que mostrar&agrave; el bo i millor de la comarca en tots els sentits.
Carles Luz &eacute;s l&rsquo;alcalde de Gandesa i explica tots els detalls de la Fira del Vi en aquesta entrevista en exclusiva per al diari M&eacute;s Ebre.
Aquest cap de setmana a Gandesa celebreu la Fira del Vi. Tot a punt, alcalde?
Tot a punt per aquesta 39a edici&oacute;. Comencem avui divendres amb la Nit de les Garnatxes Blanques, que &eacute;s la nit de gala en la que donem el protagonisme a tres elements molt importants. L&rsquo;arquitect&ograve;nic, perqu&egrave; es desenvolupa al Celler Cooperatiu, un edifici modernista del 1919, constru&iuml;t sota la direcci&oacute; de C&eacute;sar Mart&iacute;nez, deixeble de Gaud&iacute;; la gastronomia, que compartirem amb el restaurant L&rsquo;Antic Mol&iacute;, posse&iuml;dor d&rsquo;una Estrella Michelin, de la m&agrave; del xef Vicent Guimer&agrave;, que elaborar&agrave; una s&egrave;rie de tapes delicioses; i el tercer element, que s&oacute;n els vins elaborats amb un m&iacute;nim d&rsquo;un 85% de garnatxa blanca. Aquesta combinaci&oacute; d&rsquo;arquitectura, gastronomia i vi far&agrave; que aquesta sigui la nit m&eacute;s important, a l&rsquo;entorn del Celler Cooperatiu, amb un format dist&egrave;s, per poder passejar, conversar, menjar i beure, gaudint d&rsquo;aquesta estona.
Abans, per&ograve;, hi el preg&oacute;. Qui el pronunciar&agrave; enguany?
La xef Gessam&iacute; Carames, del restaurant &ldquo;Meleta de Romer&rdquo; de l&rsquo;Ametlla de Mar. Sempre procurem que el preg&oacute; el faci alg&uacute; vinculat amb el m&oacute;n del vi, i en aquest cas, la Gessam&iacute; &eacute;s alg&uacute; que estima molt la terra, els vins, i &eacute;s molt bona ambaixadora a l'hora de presentar els nostres vins.
I despr&eacute;s del preg&oacute; comen&ccedil;a la mostra de vins amb la D.O. Terra Alta...
Hi participen 23 cellers que estan sota el paraigua de la D.O. Terra Alta, ara que el sector est&agrave; vivint una situaci&oacute; molt complicada a causa dels preus; per tant, aquesta ser&agrave; una mostra que, a part de presumir dels vins que s'elaboren a la comarca de la Terra Alta, ser&agrave; una festa reivindicativa d'un sector al qual no se li recompensa l'esfor&ccedil; i el treball que fa per elaborar aquests vins extraordinaris dins el mapa de Catalunya i de l'Estat espanyol.
En 39 edicions la Fira del Vi de Gandesa ha evolucionat i molt. En quin sentit?
Aquests 39 anys dibuixen el que ha passat. La primera edici&oacute; era de vi a granel, amb una taula, un porr&oacute; i poc m&eacute;s. Per&ograve; ara la fira s'ha professionalitzat convertint-se en un espai que combina la mostra de vins amb un Espai &Agrave;gora on hi ha showcookings, presentacions de vins, presentacions de naturisme... Aquesta professionalitat ha anat evolucionant igual que la comarca, on les cooperatives eren els cellers m&eacute;s importants de cada municipi, i en els quals, els cellers privats s&rsquo;han fet el seu espai, elevant uns vins extraordinaris, amb la garnatxa com a estendard, essent un dels vins que m&eacute;s est&agrave; triomfant i m&eacute;s anomenada dona a la comarca de la Terra Alta.
Quines s&oacute;n les noves propostes que presenteu aquest any?
L'ess&egrave;ncia &eacute;s la mostra de vins, per&ograve; tamb&eacute; el concert, el ball com a acte popular i obert al p&uacute;blic en general; la clotxa del diumenge, per reivindicar el paper dels pagesos que anaven a treballar al camp, i com que havien de prendre un menjar que es conserv&eacute;s durant hores, van inventar la clotxa. D'aqu&iacute; vam passar a la Nit de les Garnatxes, una cita ja consolidada des de fa anys; tamb&eacute; l'Espai &Agrave;gora, on aquest cap de setmana hi haur&agrave; diferents presentacions de vins, degustacions, i l&rsquo;espai de showcooking. Aqu&iacute; tamb&eacute; volem reivindicar la carn de ca&ccedil;a com un element que est&agrave; agafant protagonisme a la comarca, i tamb&eacute; tastarem la clotxa del segle XXI creada pel xef Gori Salayet, que ensenyar&agrave; com pot anar variant aquesta menja, amb el seu format de pa amb tom&agrave;quet, per&ograve; amb diferents combinacions. Volem afegir aquests elements que han anat canviant els darrers anys. Ara ja no nom&eacute;s parlem de vi, sin&oacute; tamb&eacute; de paisatge, de naturisme, de gastronomia, &nbsp;d'arquitectura, de diferents elements que, tots junts, fan que la comarca de la Terra Alta sigui tan singular.
Malgrat tractar-se de vi, tamb&eacute; fomenteu les activitats familiars, amb un espai infantil a dintre del recinte Firal. En qu&egrave; consisteixen?
Aquests darrers anys hem detectat que ve molt de turisme familiar, amb gent jove, canalla... Per tant, habilitem un espai amb activitats per als xiquets, mentre els pares estan gaudint dels vins i la gastronomia. S&oacute;n elements que arrodoneixen aquesta mostra de vins m&eacute;s professional, oberta al p&uacute;blic en general, sobretot a les fam&iacute;lies que puguin venir amb canalla. Tots aquests elements, acaben provocant una festa del vi molt professional i molt ben pensada.
Qui vingui aquest cap de setmana a Gandesa, a banda de la Festa del Vi, qu&egrave; m&eacute;s pot fer?
Doncs visitar el territori, el Museu memorial de la Batalla de l&rsquo;Ebre, els espais de paisatge, i tamb&eacute; els cellers que, aprofitant la Fira, organitzen activitats i una programaci&oacute; de visites i de maridatges. Per tant, &eacute;s un cap de setmana que es pot aprofitar per fer un recorregut, no nom&eacute;s exclusivament pel m&oacute;n del vi, sin&oacute; per tot all&ograve; que pivota el seu entorn. Estem parlant de 23 cellers de diferents poblacions de la Terra Alta, que converteixen la Fira en la festa comarcal i territorial del vi i representen el conjunt de la comarca. La suma dels petits esfor&ccedil;os que fa cadasc&uacute; donen com a resultat una Fira de primer nivell.
Muntar una Fira d&rsquo;aquestes caracter&iacute;stiques requereix temps i persones implicades. Qu&egrave; li dius al teu equip de de les p&agrave;gines del diari M&eacute;s Ebre?
Els dic molt&iacute;ssimes gr&agrave;cies. La Festa del Vi &eacute;s una de les expressions socioculturals m&eacute;s importants de la comarca de la Terra Alta, i &eacute;s gr&agrave;cies a la Societat Uni&oacute; Gandesana, al Celler Cooperatiu, a l'Ajuntament de Gandesa i a la DO Terra Alta, que s&oacute;n les entitats organitzadores, m&eacute;s totes les entitats que donen suport. Si no hi hagu&eacute;s tot aquest equip hum&agrave; al darrere de totes aquestes entitats que aposten fermament per aquest treball constant i per l'excel&middot;l&egrave;ncia, dif&iacute;cilment podr&iacute;em tindre una mostra de vins d'aquesta qualitat. Per tant, a tota aquesta gent que altru&iuml;stament treballa perqu&egrave; aix&ograve; sigui una realitat, gr&agrave;cies i mil gr&agrave;cies per la feina que fan i pel seu comprom&iacute;s ferm amb la comarca.
Convides els nostres lectors i lectores a venir a Gandesa?
I tant! Aquest cap de setmana, Gandesa ser&agrave; l'epicentre de la Terra Alta amb un esdeveniment on la gent podr&agrave; gaudir del vi, de l'enoturisme, el paisatge, de totes les activitats que fan que siguem d'una comarca singular. Convido a tothom a venir a Gandesa a gaudir de tot el que hem preparat per aquest cap de setmana tan singular.]]></description>
<pubDate>2026-10-30 13:57:28</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Un exsecretari municipal de l'Ampolla declara que Arasa va desoir els informes en contra del fraccionament contractual]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10613_un-exsecretari-municipal-lampolla-declara-que-arasa-va-desoir-els-informes-del-fraccionament-contractual.php]]></link>
<description><![CDATA[L'exalcalde hauria donat l'ordre de pagament de les factures a prove&iuml;dors malgrat les objeccions del funcionari


L'exalcalde de l'Ampolla, Francesc Arasa, va desoir els informes desfavorables d'un secretari municipals davant els casos de fraccionament de contractes per a la prestaci&oacute; de serveis municipals. Aix&ograve; es despr&egrave;n de la declaraci&oacute; de qui va ser secretari-interventor municipal, Marc Llorca, en el marc de les dilig&egrave;ncies pr&egrave;vies obertes pel cas al jutjat n&uacute;mero 1 de Tortosa i a les quals ha tingut acc&eacute;s l'ACN. Segons el funcionari, malgrat els diversos advertiments verbals i informes en contra, Arasa hauria resolt "aixecar la funci&oacute; de l'activitat interventora" ordenant els pagaments als prove&iuml;dors que s&oacute;n objecte d'investigaci&oacute;. "Bastants cops el vaig informar que no era el procediment correcte", va declarar Llorca divendres passat.

El funcionari ha explicat que "informava personalment" l'exalcalde abans d'emetre els informes negatius, advertint-lo de la necessitat de "regularitzar els serveis". Si b&eacute; Arasa, segons ha relatat, no s'oposava a resoldre aquesta contradicci&oacute;, tampoc va aportar "cap soluci&oacute; en curt", en aquell moment. "Quan &eacute;s habitual ja no ho comentes cada vegada perqu&egrave; les factures continuen arribant", ha concl&ograve;s.
Un altre secretari municipal durant el per&iacute;ode investigat, Jordi Monr&oacute;s, va declarar tamb&eacute; que els contractes investigats eren per "serveis recurrents". En el seu cas, ha explicat, no va fer "advert&egrave;ncies d'il&middot;legalitat" espec&iacute;fiques. Tot i aix&ograve;, s&iacute; que va traslladar "algun comentari" sobre el fet que resultava "m&eacute;s apropiat derivar la prestaci&oacute; cap a una contractaci&oacute; laboral", en el cas de la periodista que prestava serveis de comunicaci&oacute;.
Arasa, que va renunciar fa poc m&eacute;s d'un mes al c&agrave;rrec d'alcalde, per&ograve; es mant&eacute; com a regidor, figura com a principal investigat d'un cas de suposada prevaricaci&oacute; administrativa en l'adjudicaci&oacute; de diferents contractes municipals. Tamb&eacute; es troben investigats en les mateixes dilig&egrave;ncies tres empresaris i una periodista.
La investigaci&oacute; va ser impulsada per una den&uacute;ncia davant Fiscalia del grup municipal d'ERC-Millorem l'Ampolla, a l'oposici&oacute;. El ministeri p&uacute;blic va detectar possibles irregularitats en la pr&ograve;rroga, fragmentaci&oacute; i pagaments extraordinaris per contractes municipals de neteja de platges, recollida de residus comercials, enllumenat p&uacute;blic o serveis de comunicaci&oacute;. Concretament, entre 2016 i 2024 els investigats haurien incomplert sistem&agrave;ticament la normativa utilitzant fraudulentament contractes menors -menys de 15.000 euros-.
"Pr&agrave;ctiques habituals"
L'exalcalde, que ja va declarar davant la titular del jutjat n&uacute;mero 1 de Tortosa, ha proclamat en diverses ocasions p&uacute;blicament la seva innoc&egrave;ncia Per defensar-se, ha assegurat que es tracta de pr&agrave;ctiques habituals en ajuntaments de "tot el pa&iacute;s" davant les dificultats burocr&agrave;tiques i la manca de temps efectiu per donar compliment als terminis legals a l'hora d'adjudicar serveis municipals d'acord amb el que prescriu la normativa de contractaci&oacute; p&uacute;blica.&nbsp;
Aquest &uacute;ltim mateix argument, de fet, va intentar utilitzar l'advocat defensor d'Arasa durant l'interrogatori d'una altra secret&agrave;ria-interventora que va passar per l'Ajuntament de l'Ampolla. "No ha de ser una pr&agrave;ctica habitual que els ajuntaments i administracions p&uacute;bliques en general (Estat, Generalitat i administracions locals) ho fem, no significa que sigui correcte o hagi de ser habitual", va subratllar Luisa&nbsp;Muley.
Davant la insist&egrave;ncia del lletrat en aquesta q&uuml;esti&oacute;, la mateixa jutgessa va tallar-lo i li va recordar que la investigaci&oacute; penal se circumscriu al cas concret de l'Ajuntament d'Ampolla i no es pot extrapolar a altres possibles consistoris que hagin pogut efectuar aquestes mateixes pr&agrave;ctiques.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-10-30 13:56:01</pubDate>
</item>
</channel>
</rss>