<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
<rss version="2.0">
<channel>
<title><![CDATA[www.mesebre.cat - Noticies]]></title>
<link>http://www.mesebre.cat</link>
<description><![CDATA[Noticies]]></description>
<language>cat</language>
<pubDate>2026-09-20 12:17:36</pubDate>
<lastBuildDate>2026-09-20 12:17:36</lastBuildDate>
<generator>PHP script</generator><ttl>120</ttl>
<item>
<title><![CDATA[Miquel Rafa,  director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya la Pedrera: ?Els ocells són els introductors al món natural?]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10541_miquel-rafa-director-sostenibilitat-i-territori-fundacio-catalunya-pedrera-els-ocells-son-els-introductors-al-mon-natural.php]]></link>
<description><![CDATA[Del 18 al 20 de setembre els amants dels ocells i la natura, tenen una cita amb Deltabirding, festival que enguany presenta un extens programa per a tots els p&uacute;blics.
Miquel Rafa explica els detalls del festival en aquesta entrevista en exclusiva per al diari M&eacute;s Ebre.
Tot a punt pel Deltabirding d&rsquo;aqu&iacute; a uns dies?
S&iacute;, &eacute;s un esdeveniment que tothom espera. La gr&agrave;cia est&agrave; en aconseguir que cada any el festival sigui molt atractiu, amb propostes noves, conferenciants, activitats ben atractives perqu&egrave; la gent repeteixi any rere any. &Eacute;s un repte, per&ograve; crec que l&rsquo;estem assolint i no podem estar m&eacute;s contents.
El festival tracta nom&eacute;s d&rsquo;ocells o teniu inter&egrave;s en ampliar a m&eacute;s &agrave;mbits relacionats amb la natura?
Parlar d&rsquo;ocells tamb&eacute; &eacute;s fer-ho de natura. Els ocells s&oacute;n font d'inspiraci&oacute; en diferents aspectes, tamb&eacute; vinculats a la cultura, i s&oacute;n un vehicle per con&egrave;ixer els territoris i paisatges com els del Delta. Per aix&ograve; tindrem convidats que parlaran de projectes que estan fent arreu del m&oacute;n. Tindrem una confer&egrave;ncia molt interessant sobre la foca del Mediterrani, el vell mar&iacute;, perqu&egrave; la Generalitat posa en marxa un projecte perqu&egrave; la foca torni al Cap de Creus. Vindr&agrave; el secretari general de Transici&oacute; Ecol&ograve;gica, Jordi Sargatal, que tamb&eacute; &eacute;s ornit&ograve;leg i naturalista, i que en nom del Govern est&agrave; impulsant aquest projecte.&nbsp;
Qu&egrave; no ens podem perdre del Deltabirding?
Cada dia a la tarda hi ha confer&egrave;ncies i tallers a les carpes. Hi ha m&eacute;s de 50 activitats programades. Tamb&eacute; tindrem l&rsquo;exposici&oacute; &lsquo;Birding Ebre Pirineus&rsquo;, sobre l'eix dels Pirineus seguint la vall de l'Ebre fins al delta. &Eacute;s una ruta tur&iacute;stica que s'est&agrave; promocionant des dels patronats de turisme de Lleida i de les Terres de l'Ebre, i &eacute;s una de les rutes ornitol&ograve;giques europees m&eacute;s importants que pot atreure a molts observadors internacionals d&rsquo;Europa i de Nord-am&egrave;rica que volen veure els ocells que tenim aqu&iacute;, i aix&ograve; &eacute;s molt interessant.
El p&uacute;blic que vingui a Deltabirding, ha de comprar la seva entrada anticipadament?
Millor si &eacute;s de forma anticipada. Cal dir que amb l'aportaci&oacute; de l&rsquo;entrada es finan&ccedil;a un projecte de conservaci&oacute; de la natura i dels ocells. Enguany el projecte consisteix en la protecci&oacute; del gaig blau que hi ha en una zona de l'Alt Camp. A trav&eacute;s del GEPEC es faran una s&egrave;rie d&rsquo;accions perqu&egrave; els gaigs blaus, que tenen un espectacular color turquesa, puguin criar en caixes-niu i mantenir-los el m&agrave;xim possible.&nbsp;
I sobre les altres activitats?
Vull destacar les sortides d&rsquo;observaci&oacute; d'ocells i de fotografia de natura amb guies i fot&ograve;grafs professionals. I tamb&eacute; la visita a algunes reserves privades com la Llacuna de l'Alfacada, que &eacute;s propietat de la Fundaci&oacute; Catalunya La Pedrera, la zona de Bombita al Parc Natural del Delta, o Vilacoto, que &eacute;s una finca privada a la que generalment no es pot accedir. Hi ha moltes activitats pensades pel p&uacute;blic familiar i per a persones que vulguin iniciar-se en el m&oacute;n dels ocells. Aquest any, a m&eacute;s, hem proposat un concurs d'imitaci&oacute; de cants d'ocells que ser&agrave; molt divertit.
El p&uacute;blic petit i jove, tamb&eacute; t&eacute; el seu espai al festival?
Una activitat molt interessant &eacute;s la dels ponents j&uacute;nior, nois i noies d&rsquo;entre 11 i 18 anys, que fan les seves pon&egrave;ncies i presenten projectes. S&oacute;n molt joves, per&ograve; fan una feinada amb molta passi&oacute; i ganes. &Eacute;s molt bonic veure com surten a la natura, observen i tenen aquesta afici&oacute; pels ocells des de tan joves.
Quines altres activitats destaques?
Tindrem un conferenciant, l'Alex Berryman, que presentar&agrave; un projecte per buscar aquelles esp&egrave;cies d&rsquo;ocells que no se sap si s'han extingit o no, perqu&egrave; almenys en els darrers 10 anys no s'han vist. S&rsquo;estan fent expedicions per retrobar esp&egrave;cies en diferents llocs del planeta. Un altre exemple &eacute;s el reporter del National Geographic, Dhritiman Mukherjee, que vindr&agrave; aqu&iacute; a explicar-nos les seves aventures pel m&oacute;n. Aquests s&oacute;n nom&eacute;s dos conferenciants, per&ograve; al programa n&rsquo;hi ha molts m&eacute;s que cal tenir en compte.
Amb tot aquest moviment de persones i les seves aficions, queda clar que la natura segueix interessant?
Naturalment. Sovint pensem que la gent est&agrave; per altres coses, per&ograve; crec que hi ha una gran necessitat d&rsquo;estar en contacte amb la natura. L&rsquo;observaci&oacute; dels ocells &eacute;s una activitat f&agrave;cil de fer en totes les &egrave;poques de l'any. Els ocells atrauen l'atenci&oacute; i s&oacute;n els introductors al m&oacute;n natural. De fet, els humans estem adaptats per observar i cal fomentar la nostra capacitat d'atenci&oacute; quan estem a la natura. Hi ha estudis recents que diuen que aix&ograve; &eacute;s especialment bo pel cervell, que l'observaci&oacute; de les aus mant&eacute; la mem&ograve;ria activa, atenta i fresca.
Quines entitats i institucions organitzen Deltabirding?
Comptem amb el suport de la Generalitat, del PN del Delta, dels patronats de turisme, la Diputaci&oacute; de Lleida i de Tarragona, i els ajuntaments d&rsquo;Amposta, l'Ampolla, la R&agrave;pita i Sant Jaume d'Enveja, que ens recolzen. Tamb&eacute; comptem amb empreses i patrocinadors. Tots fan possible que aquest festival es pugui celebrar cada any amb aquest &egrave;xit.
I a l&rsquo;equip organitzador, qu&egrave; els hi dius
Aquest equip &eacute;s fant&agrave;stic. Persones de la Fundaci&oacute; Catalunya La Pedrera que treballen tot l&rsquo;any fent que aix&ograve; sigui viable. Personal de l&rsquo;Institut Catal&agrave; d&rsquo;Ornitologia i els seus voluntaris hi posen moltes hores. Cal agrair sobretot a les quatre entitats organitzadores: la Fundaci&oacute; Catalunya La Pedrera, el Centre MonNatura Delta, la botiga Oryx i l'Institut Catal&agrave; d'Ornitologia. I despr&eacute;s, l'empresa Photolog&iacute;stics, que tamb&eacute; ajuda a organitzar aquest esdeveniment tan complex, per&ograve; alhora tan.
Abans d&rsquo;acabar...
Hi ha una q&uuml;esti&oacute; que neguiteja, i &eacute;s que el canvi clim&agrave;tic ja no &eacute;s una tema de futur, sin&oacute; que el tenim a sobre i &eacute;s un problema greu. Estan morint persones per les onades de calor, els incendis que incrementen la seva magnitud, la sequera, les tempestes. Tot aix&ograve; ens est&agrave; afectant en una escala global. El festival tamb&eacute; ha de ser una veu per reclamar que prenguem consci&egrave;ncia que si seguim igual, nosaltres i les properes generacions, ho passarem malament. Per tant, el festival tamb&eacute; ha de servir com a toc d'alerta, preguntant-nos qu&egrave; podem fer perqu&egrave; aquests impactes no siguin tan severs. I tamb&eacute; per estudiar maneres d&rsquo;adaptar-nos com ho han fet les esp&egrave;cies que han viscut en aquest planeta durant milions d'anys. Tamb&eacute; podem aprendre d'ells.]]></description>
<pubDate>2026-09-18 12:53:01</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El parc de Lluís Companys serà l'escenari este dissabte de la dotzena Ebre Beer, amb més de 50 cerveses artesanes]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10540_el-parc-lluis-companys-sera-lescenari-dissabte-dotzena-ebre-beer-amb-mes-50-cerveses-artesanes.php]]></link>
<description><![CDATA[La Mostra de Cervesa Artesana de les Terres de l'Ebre comen&ccedil;ar&agrave; a les 17 hores amb propostes gastron&ograve;miques, actuacions musicals i una ruta de motos amb premis.
El parc de Llu&iacute;s Companys, al barri de Ferreries, &eacute;s l'escenari este dissabte, 19 de setembre, de la XII Mostra de Cervesa Artesana de les Terres de l&rsquo;Ebre, Ebre Beer. Una cita que reunir&agrave; una &agrave;mplia representaci&oacute; de cerveses artesanes i que combinar&agrave; gastronomia, m&uacute;sica i activitats durant tota la tarda i ben entrada la nit. L'Ebre Beer comen&ccedil;ar&agrave; a partir de les 17 hores i permetr&agrave; tastar i compartir m&eacute;s de 50 cerveses artesanes diferents, de productors cervesers com Sisters (Cambrils), La Vella Caravana (Men&agrave;rguens), Ginesart (Ginestar), Brebel (Lleida), La Pirata (S&uacute;ria), R&uacute;stica Bufona (Escaladei), Comic Beer (Cardedeu), Seelen (Osca), Iepa! (Els Ports) i Lo Gambus&iacute; (Tortosa).
La jornada tamb&eacute; comptar&agrave; amb diverses actuacions musicals i una oferta gastron&ograve;mica variada, amb la participaci&oacute; de diferents establiments i foodtrucks. En l'apartat musical, el col&middot;lectiu Recol&middot;lectors de Vinils punxar&agrave; la millor m&uacute;sica a partir de les 18.00 hores. Tot seguit, cap a les 22.00 hores, comen&ccedil;ar&agrave; el concert del grup ebrenc X-Versions. Al punt de la mitjanit, Dani Calau DJ far&agrave; una sessi&oacute; 'remember' amb m&uacute;sica dels anys noranta.
En l'apartat gastron&ograve;mic, el p&uacute;blic podr&agrave; trobar propostes del Forn de la Canonja, amb hamburgueses; Taco Street, amb tacos; Somiatruites, amb truites; Monster Truck, amb creps i caf&egrave;; Americano&rsquo;s Hot-dogs, amb hot-dogs; Pasarela Latina, amb 'antojitos' llatins, i Tanins, amb una selecci&oacute; de pernil i formatges.
Un altre dels atractius de la jornada ser&agrave; una nova edici&oacute; de l&rsquo;Ebre Beer Cup, que permetr&agrave; als assistents participar directament en l&rsquo;elecci&oacute; de les millors cerveses de la mostra. Els participants podran votar la tercera, la segona i la millor cervesa de l&rsquo;Ebre Beer d'enguany i, entre totes les persones que hi participen, se sortejaran diversos premis. D&rsquo;esta manera, l&rsquo;organitzaci&oacute; convida les persones visitants a tastar les diferents propostes i formar part activa de la mostra.
Abans de l&rsquo;inici de la mostra, el mateix dissabte tindr&agrave; lloc la Motocervesada Ebre Beer 26, una ruta amb motocicletes que comen&ccedil;ar&agrave; amb la trobada i les inscripcions a les 17.30 hores al mateix parc de Llu&iacute;s Companys. La sortida de la ruta est&agrave; prevista a les 18 hores, mentre que l&rsquo;arribada a l&rsquo;Ebre Beer ser&agrave; cap a les 19.30 hores. En aquell moment es far&agrave; tamb&eacute; l&rsquo;entrega de premis al motorista m&eacute;s jove, al m&eacute;s gran i al participant que haja recorregut m&eacute;s dist&agrave;ncia per arribar a la trobada. La inscripci&oacute; a la Motocervesada t&eacute; un preu de 2 euros i inclou el got de l&rsquo;Ebre Beer, una cervesa artesana i una tapa.
La XII Mostra de Cervesa Artesana de les Terres de l&rsquo;Ebre est&agrave; organitzada per Lo Gambus&iacute; i Tanins, amb la col&middot;laboraci&oacute; de l&rsquo;Ajuntament de Tortosa, de la Generalitat de Catalunya i de l&rsquo;IDECE, entre d'altres.&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-18 12:45:28</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L?Ajuntament d'Amposta triplica l?aportació a Fecoam fins als 18.000 euros per continuar dinamitzant el teixit comercial]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10539_lajuntament-damposta-triplica-laportacio-fecoam-fins-als-18000-euros-per-continuar-dinamitzant-teixit-comercial.php]]></link>
<description><![CDATA[
El conveni de col&middot;laboraci&oacute; permetr&agrave; impulsar noves accions de dinamitzaci&oacute;, promoci&oacute; i suport al comer&ccedil; local

L&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta ha triplicat enguany la seva aportaci&oacute; a la Federaci&oacute; de Comer&ccedil; d&rsquo;Amposta (Fecoam) amb l&rsquo;objectiu de continuar promovent el desenvolupament econ&ograve;mic i comercial del municipi i impulsar accions que contribueixin a dinamitzar i enfortir el teixit comercial local. L&rsquo;aportaci&oacute;, que en els darrers anys havia estat de 6.000 euros, passa enguany als 18.000 euros.


L&rsquo;alcalde d&rsquo;Amposta, Adam Tom&agrave;s, ha destacat l&rsquo;increment de l&rsquo;aportaci&oacute; municipal i tamb&eacute; que l&rsquo;any passat es van doblar els ajuts destinats a la modernitzaci&oacute; dels comer&ccedil;os, uns recursos que han estat molt celebrats pels petits negocis de la ciutat i que s&rsquo;han consolidat com un referent al territori.
A trav&eacute;s d&rsquo;aquest conveni de col&middot;laboraci&oacute;, Fecoam continuar&agrave; treballant conjuntament amb el consistori en el desenvolupament de projectes, campanyes i accions de dinamitzaci&oacute; comercial, aix&iacute; com en iniciatives vinculades al comer&ccedil; sostenible i de proximitat, la transformaci&oacute; digital, l&rsquo;adaptaci&oacute; als nous h&agrave;bits de consum i la promoci&oacute; del comer&ccedil; local.
Tal com explicava el president de FECOAM, Joan Garcia, en el marc de les actuacions previstes per enguany, Fecoam participar&agrave; en la Fira de Mostres amb un estand molt participatiu, amb l&rsquo;objectiu de donar visibilitat al comer&ccedil; de la ciutat i apropar-lo a la ciutadania i als visitants de la fira.
Aix&iacute; mateix, la federaci&oacute; ja treballa en la campanya de Nadal, que enguany incorporar&agrave; diverses accions de dinamitzaci&oacute; per contribuir a generar activitat als carrers i fomentar les compres al comer&ccedil; local durant una de les principals campanyes comercials de l&rsquo;any.
]]></description>
<pubDate>2026-09-18 12:23:16</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Comença el rodatge de 'Lo vent', la nova pel·lícula de Marcel Barrena protagonitzada per Eduard Fernández]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10538_comena-rodatge-lo-vent-nova-pellicula-marcel-barrena-protagonitzada-per-eduard-fernandez.php]]></link>
<description><![CDATA[El film, que es roda a l'illa de Buda, est&agrave; inspirat en el llibre &lsquo;Delta&rsquo;, de Gabi Mart&iacute;nez


Comen&ccedil;a el rodatge de &lsquo;Lo vent&rsquo;, el nou projecte cinematogr&agrave;fic de Marcel Barrena, com a director i coguionista, i protagonitzat per l&rsquo;actor Eduard Fern&aacute;ndez. Barrena i Fern&aacute;ndez tornen a treballar junts tres anys despr&eacute;s de l&rsquo;&egrave;xit de la premiada 'El 47'. Produ&iuml;da pel Grup Mediapro, el rodatge t&eacute; lloc a l&rsquo;illa de Buda dins del Parc Natural del Delta de l&rsquo;Ebre, declarat Reserva de la Biosfera per UNESCO. Inspirada en el llibre 'Delta', de Gabi Mart&iacute;nez, en el gui&oacute; hi han participat el mateix Marcel Barrena, Mireia Vidal i Coral Cruz.

Eduard Fern&aacute;ndez&nbsp;interpreta en Mateo, un arrossaire tradicional que viu aferrat a l&rsquo;illa de Buda, un territori condemnat a desapar&egrave;ixer situat a l&rsquo;extrem oriental del delta de l&rsquo;Ebre, una de les zones humides m&eacute;s importants d&rsquo;Europa i que la pujada del nivell del mar amena&ccedil;a d&rsquo;engolir. Completen el repartiment Nora Navas, Greta Fern&aacute;ndez, Francesc Orella i l&rsquo;actor franc&egrave;s Williams Bulambo, entre d&rsquo;altres.
Rodada &iacute;ntegrament en catal&agrave;, &lsquo;Lo vent&rsquo; &eacute;s, segons Barrena, "una hist&ograve;ria sobre la resist&egrave;ncia, el llegat, la llar que constru&iuml;m i l&rsquo;amor per la terra. Sobre persones de mons que creien oposats per&ograve; que, junts, troben la for&ccedil;a per lluitar pel que sembla impossible". El director ha indicat que &eacute;s tamb&eacute; "un homenatge a la terra i a les nostres arrels i una reivindicaci&oacute; del seu valor &uacute;nic com a paisatge, com a font de vida i com a ess&egrave;ncia del que som".
Barrena repeteix a &lsquo;Lo vent&rsquo; amb gran part de l&rsquo;equip amb el qual va treballar a la multipremiada &lsquo;El 47&rsquo;, t&iacute;tol que va aconseguir cinc premis Goya, vuit premis Gaud&iacute;, dos Forqu&eacute; i un premi Platino: el director de producci&oacute; Carlos Apolinario (guanyador del Goya i el Gaud&iacute;); Isaac Vila com a director de fotografia (nominat al Goya i al Gaud&iacute;); Marta Bazaco com a dissenyadora de producci&oacute; (nominada al Goya i al Gaud&iacute;); Karol Tornaria com a cap de maquillatge i perruqueria (nominada al Goya i guanyadora del Gaud&iacute;) i&nbsp;Irantzu Ortiz i Olga Rogdal com a caps de vestuari (nominades al Goya i guanyadores del Gaud&iacute;), entre d&rsquo;altres.
La pel&middot;l&iacute;cula compta amb Javier M&eacute;ndez i Bernat Elias com a productors.&nbsp;&lsquo;Lo vent&rsquo; compta amb la participaci&oacute; de RTVE, Movistar Plus i 3Cat. La pel&middot;l&iacute;cula t&eacute; tamb&eacute; el suport d&rsquo;ICEC i A Contracorriente Films ser&agrave; l&rsquo;encarregada de la distribuci&oacute; de la pel&middot;l&iacute;cula als cinemes.


]]></description>
<pubDate>2026-09-18 12:19:19</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La CHE instal·larà onze estacions de mesura del nivell del cabal i de pluviometria al tram final de la conca de l'Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10537_la-che-installara-onze-estacions-mesura-del-nivell-del-cabal-i-pluviometria-al-tram-final-conca-lebre.php]]></link>
<description><![CDATA[Els aparells permetran detectar amb millor precisi&oacute; i previsi&oacute; els efectes que puguin causar pluges torrencials


La Confederaci&oacute; Hidrogr&agrave;fica de l'Ebre (CHE) instal&middot;lar&agrave; onze noves estacions de mesura del nivell del cabal de l'aigua i de pluviometria al tram final de la conca del riu Ebre. Algunes seran al mateix riu per&ograve; altres s'ubicaran en afluents o barrancs. Segons ha informat la CHE, l'objectiu &eacute;s detectar amb millor precisi&oacute; i previsi&oacute; els efectes hidrol&ograve;gics adversos de pluges torrencials. Les onze del tram final de l'Ebre formen part d'un paquet de 29 que l'organisme col&middot;locar&agrave; al llarg de tota la conca i que se sumaran a les m&eacute;s de 1.500 que ja hi ha en funcionament i que emeten senyals que arriben al Sistema Autom&agrave;tic d'Informaci&oacute; Hidrol&ograve;gica (SAIH) i que es publiquen en temps real. La inversi&oacute; prevista &eacute;s de 392.000 euros.

Aquestes 1.500 estacions de telemesura emeten m&eacute;s de 15.000 senyals de mesurament, control i supervisi&oacute;. Les dades arriben al centre de processament de dades del SAIH cada 15 minuts i indiquen, per exemple, el nivell d'aigua en un tram de riu, el nivell dels embassaments, la temperatura de l'aigua o la quantitat de pluja que est&agrave; caient. Els treballs, que van comen&ccedil;ar a l'agost, s'allargaran durant un any i mig.


]]></description>
<pubDate>2026-09-17 10:55:32</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El Terres Travel Festival debat sobre la intel·ligència artificial i les noves narratives en el cinema turístic]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10536_el-terres-travel-festival-debat-intelligencia-artificial-i-les-noves-narratives-cinema-turistic.php]]></link>
<description><![CDATA[El certamen celebra deu edicions m&eacute;s d'un centenar de propostes a la competici&oacute; oficial d'una quarantena de pa&iuml;sos


El Terres Travel Festival celebra aquest dijous la jornada professional on s'analitzaran les tend&egrave;ncies de futur de l'audiovisual aplicat al turisme amb casos pr&agrave;ctics i debats sobre "l'&uacute;s honest" de la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial o les noves narratives. "&Eacute;s evident que s'ha d'anar monitorant constantment en un sector amb tanta transformaci&oacute; com el turisme i un altre amb tanta efervesc&egrave;ncia com l'audiovisual", ha dit Santi Valldep&eacute;rez, director del Terres Travel. El certamen fa deu anys i Tortosa ha tornat a ser l'escenari aquesta setmana de les projeccions d'algunes de les propostes finalistes del festival de cinema tur&iacute;stic, on s'han escollit 142 films la competici&oacute; oficial, que representen una quarantena de pa&iuml;sos de tot el m&oacute;n.

"Avalats per la feina feta", els organitzadors del Terres Travel Festival celebren haver arribat i consolidat un certamen que &eacute;s referent estatal com a espai de trobada del cinema tur&iacute;stic, de viatges i de territoris. El festival va comen&ccedil;ar dissabte passat i ha presentat una selecci&oacute;&nbsp;internacional amb m&eacute;s d'un centenar de produccions que participen en la competici&oacute; oficial, aix&iacute; com exposicions, i activitats educatives&nbsp;i professionals.
Com ha destacat el director del Terres Travel, Santi Valldep&eacute;rez, tot i que "&eacute;s un festival de n&iacute;nxols", el certamen dona cabuda a un g&egrave;nere que "a la vegada &eacute;s molt ric, molt fecund, i que s'alimenta d'aportacions de cineastes i de cultures d'arreu del m&oacute;n". El cinema tur&iacute;stic acaba sent "un llenguatge com&uacute; i molt interessant, que agafa de la ficci&oacute;, del documental, o de l'assaig f&iacute;lmic i el videoclip" i se situa "a l'avantguarda de les tend&egrave;ncies". "Compartir totes aquestes novetats amb la ciutadania de Tortosa i de les Terres de l'Ebre&nbsp;ens fa molt contents i celebrar-ho enguany amb la d&egrave;cima edici&oacute;, tamb&eacute;", ha dit Valldep&eacute;rez.
Activitat per estudiants i debats professionals
Aquest dijous al mat&iacute;, alguns estudiants del centres de secund&agrave;ria de Tortosa, han reflexionat sobre els conflictes de la massificaci&oacute; tur&iacute;stica, a partir del&nbsp;cas concret de Gran Can&agrave;ria que planteja&nbsp;'La hora robada'. En l'activitat han pogut conversar amb el codirector del documental, Pablo Santiago. A la tarda se celebrar&agrave; el Terres LAB &ndash; Audiovisual &amp; Travel Hub, l'espai professional on es plantejaran "les noves maneres de crear, comunicar i transformar el sector tur&iacute;stic a trav&eacute;s de l'audiovisual".
La intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, la sostenibilitat i les noves narratives centraran la trobada. En el cas de la IA, Valldep&eacute;rez assenyala que "l'important &eacute;s que els creadors puguin ser honestos quan en fan &uacute;s". En la jornada s'abordar&agrave; el cas d'una producci&oacute; feta exclusivament amb intel&middot;lig&egrave;ncia artificial per demostrar que l'audiovisual tur&iacute;stic tamb&eacute; &eacute;s un espai on la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial generativa t&eacute; cabuda. "Sembla quasi com un ox&iacute;moron, per&ograve; realment &eacute;s aix&iacute;. Es pot, i &eacute;s interessant tamb&eacute; veure quines discussions &egrave;tiques hi ha al voltant de tot aix&ograve;", ha afegit el director del festival ebrenc.
Pel que fa a les narratives, Valldep&eacute;rez assenyala que estan canviant i evolucionant. El Terres Travel compta amb una pel&middot;l&iacute;cula a competici&oacute; que utilitza codis de cinema com la construcci&oacute; de personatges, per&ograve; "per parlar i per fer promoci&oacute; d'un dest&iacute; tur&iacute;stic", en aquest cas Porto i la regi&oacute; del nord de Portugal. "S'ha creat un personatge des d'una ag&egrave;ncia de m&agrave;rqueting, i per enc&agrave;rrec institucional, per aquesta finalitat de promoci&oacute;. &Eacute;s interessant com se li pot donar vida al llarg de diferents campanyes, de diferents anys, i generar tamb&eacute; un discurs al voltant d'aquest personatge ficcionat", ha remarcat.
Celebrar una d&egrave;cada
Per tancar la desena edici&oacute;, el festival viur&agrave; un espectacle audiovisual i musical commemoratiu, 'The Light Around the Corner', al Casal Tortos&iacute; aquest dijous a la nit. La gala de lliurament de guardons es far&agrave; aquest divendres als Jardins del Pr&iacute;ncep, per&ograve; encara s'ha programat una &uacute;ltima gran projecci&oacute; el 26 de setembre a la pla&ccedil;a de l'Ajuntament, amb el Terres World Tour, on es podran veure algunes de les millors produccions audiovisuals tur&iacute;stiques de l'any. La sessi&oacute; proposa un viatge a trav&eacute;s de paisatges, ciutats, cultures i experi&egrave;ncies d&rsquo;arreu del m&oacute;n, narrats mitjan&ccedil;ant peces que destaquen per la seva creativitat, qualitat audiovisual i capacitat per transmetre els valors i la identitat dels territoris.
De cara al futur, Valldep&eacute;rez defensa la continu&iuml;tat del projecte sempre i assegura que continuaran "monitorant constantment un sector amb tanta transformaci&oacute; com &eacute;s el turisme i un altre sector amb tanta efervesc&egrave;ncia com l'audiovisual". "&Eacute;s obvi que has d'estar atent al dia a dia i intentar fer un projecte el m&eacute;s adequat possible a les necessitats tant de la ind&uacute;stria com de la ciutadania", ha concl&ograve;s.

&nbsp;
&nbsp;

]]></description>
<pubDate>2026-09-17 10:32:40</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Detingut un home a Vilalba dels Arcs que gestionava una plantació de marihuana]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10535_detingut-un-home-vilalba-dels-arcs-que-gestionava-una-plantacio-marihuana.php]]></link>
<description><![CDATA[Els Mossos d'Esquadra intervenen 1.580 plantes en proc&eacute;s de floraci&oacute;


Els Mossos d'Esquadra van desmantellar aquest dimarts una plantaci&oacute; exterior de marihuana en una finca situada en una zona boscosa al terme municipal de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Els agents van detenir-ne el suposat responsable, un home de 24 anys, com a presumpte autor d'un delicte contra la salut p&uacute;blica. La investigaci&oacute; es va iniciar arran de les sospites de l'exist&egrave;ncia de la plantaci&oacute; i en accedir a la zona van trobar la producci&oacute; distribu&iuml;da en sis feixes, amb una superf&iacute;cie aproximada de 1.800 metres quadrats. Es van comptabilitzar 1.580 plantes d'una al&ccedil;ada d'entre 1,80 i 2 metres. La majoria es trobaven en proc&eacute;s de floraci&oacute; i presentaven un nombre elevat de cabdells. En la intervenci&oacute; van trobar l'home i el van detenir.

La plantaci&oacute; disposava d'un sistema d'abastiment d'aigua que funcionava mitjan&ccedil;ant una m&agrave;nega connectada a un hidrant de la comunitat de regants, aix&iacute; com d'una bassa excavada al terreny per emmagatzemar l'aigua. Alhora, es va descobrir un espai destinat a la pernoctaci&oacute; i l'alimentaci&oacute;, amb una tenda de campanya i una petita zona de cuina. Els agents estimen que la marihuana intervinguda tindria un valor de m&eacute;s de 3,2 milions d'euros al mercat il&middot;l&iacute;cit. L'arrestat va passar a disposici&oacute; del jutjat de gu&agrave;rdia de Gandesa aquest dimecres.


]]></description>
<pubDate>2026-09-17 09:36:22</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El canvi climàtic i la irregularitat de les precipitacions condicionen les collites de sal al delta de l'Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10534_el-canvi-climatic-i-irregularitat-les-precipitacions-condicionen-les-collites-sal-al-delta-lebre.php]]></link>
<description><![CDATA[La campanya acaba aquest dimecres amb 80.000 tones recol&middot;lectades, per sota de la mitjana habitual


El canvi clim&agrave;tic i la irregularitat dels episodis de pluges que comporta condicionen les collites de sal del delta de l'Ebre. Infosa, l'empresa que gestiona les salines de la punta de la Banya, ha vist com l'alteraci&oacute; del r&egrave;gim de pluges habitual dificulta el proc&eacute;s d'evaporaci&oacute; solar en el qual es basa l'activitat. "Ara, el que et pot ploure en dos mesos et cau en un dia. Els &uacute;ltims anys no ha estat estrany que caiguin 150 o 200 litres en un parell de dies. Aix&ograve; ha canviat i no saps quan plour&agrave;", ha apuntat el mestre d'aig&uuml;es de l'explotaci&oacute;, Mateu Lleix&agrave;. La campanya d'enguany acaba aquest dimecres amb 80.000 tones recol&middot;lectades, una xifra per sota de la mitjana habitual, precisament, per l'acumulaci&oacute; de pluja a finals de l'any passat.

La percepci&oacute; inicial de qu&egrave; les temperatures m&eacute;s altes fruit del canvi clim&agrave;tic podien acabar beneficiant la producci&oacute; de sal, gr&agrave;cies a una evaporaci&oacute; m&eacute;s intensa, ha canviat. "Com m&eacute;s evaporaci&oacute; tenim, m&eacute;s susceptible &eacute;s de condensar-se i aix&ograve; pot acabar precipitant molt m&eacute;s", ha indicat Lleix&agrave;.
El r&egrave;gim de pluges mediterrani, tradicionalment equinoccial, concentrat principalment a la tardor i a la primavera, ha esdevingut molt m&eacute;s irregular i impredictible al llarg de l'any. Lleix&agrave;, per exemple, recorda episodis recents de pluja intensa en moments d'elevada can&iacute;cula estival, a finals de mes de juliol, que van arribar a deixar registres d'uns 60 litres per metre quadrat els &uacute;ltims anys.
La producci&oacute; de sal, segons recorda, viu gaireb&eacute; al 50% de la gesti&oacute; de l'aigua i un altre 50% del clima. "El temps no el podem controlar i ens pot complicar m&eacute;s o menys la feina", ha exposat. Enguany, de fet, ha influ&iuml;t tamb&eacute; en la collita de sal al delta de l'Ebre, que acaba aquest dimecres amb 80.000 tones recol&middot;lectades i es queda per sota de la mitjana habitual.
Si b&eacute; &eacute;s cert que enguany ha estat una primavera sense pr&agrave;cticament pluges -que tampoc han arribat durant l'estiu-, la campanya arribava condicionada per la gran acumulaci&oacute; de precipitacions entre principis de setembre de l'any passat i gener d'enguany. "En un any (de mitjana) ens plouen 410 litres per metre quadrat i en cinc mesos ens en van ploure 850. Aix&ograve; &eacute;s molt&iacute;ssim i &eacute;s tota la quantitat d'aigua que hem d'evaporar", ha remarcat.
27 tones de flor de sal
En canvi, enguany la producci&oacute; de sal s'ha enfilat fins a les 27 tones, per sobre de les 20 tones de mitjana habitual. Segons Lleix&agrave;, la campanya d'aquest producte gurmet, entre el mes de maig i finals d'agost, s'ha caracteritzat per una abs&egrave;ncia de pluges que ha possibilitat les condicions id&ograve;nies per a la seva obtenci&oacute;.
Per a la campanya de recol&middot;lecci&oacute;, que s'ha allargat durant les dues &uacute;ltimes setmanes, Infosa ha mobilitzat prop de 120 persones, sumant els aproximadament 60 treballadors fixos de l'empresa i les incorporacions temporals necess&agrave;ries per afrontar la collita.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-17 07:40:42</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Euro-Toques Catalunya porta la seva assemblea anual a La Ràpita/ Delta de l?Ebre amb més de 20 estrelles Michelin i sols Repsol]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10533_euro-toques-catalunya-porta-seva-assemblea-anual-rapita-delta-lebre-amb-mes-20-estrelles-michelin-i-sols-repsol.php]]></link>
<description><![CDATA[La R&agrave;pita acollir&agrave; els dies 20 i 21 de setembre una trobada que reunir&agrave; cuiners i professionals de la gastronomia catalana, coincidint amb el 40&egrave; aniversari de l&rsquo;associaci&oacute;
La R&agrave;pita i el Delta de l&rsquo;Ebre seran aquest setembre l&rsquo;escenari de l&rsquo;Assemblea auton&ograve;mica d&rsquo;Euro-Toques Catalunya, una trobada que reunir&agrave; cuiners i professionals de la gastronomia catalana i que enguany tindr&agrave; una significaci&oacute; especial, coincidint amb el 40&egrave; aniversari de l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Euro-Toques.
Durant els dies 20 i 21 de setembre, la trobada combinar&agrave; l&rsquo;activitat associativa amb la gastronomia, el coneixement del producte i la reflexi&oacute; sobre el futur de la cuina de proximitat. Entre els professionals assistents s&rsquo;espera la pres&egrave;ncia de m&eacute;s de 20 estrelles Michelin i sols Repsol, convertint el Delta de l&rsquo;Ebre en punt de trobada d&rsquo;una &agrave;mplia representaci&oacute; de la gastronomia catalana.
40 anys defensant el producte i la gastronomia europea
Euro-Toques &eacute;s una organitzaci&oacute; internacional de cuiners fundada l&rsquo;any 1986 amb l&rsquo;objectiu de defensar la qualitat dels aliments, el patrimoni gastron&ograve;mic, el producte de proximitat i els interessos dels professionals de la cuina.
Al llarg de quatre d&egrave;cades, l&rsquo;associaci&oacute; ha esdevingut un espai de trobada per a cuiners compromesos amb la defensa del producte, la cultura aliment&agrave;ria i la qualitat gastron&ograve;mica.
En el marc del seu 40&egrave; aniversari, l&rsquo;elecci&oacute; del Delta de l&rsquo;Ebre com a seu de l&rsquo;assemblea permet posar el focus en un territori amb una identitat gastron&ograve;mica pr&ograve;pia i una estreta relaci&oacute; entre la terra, el mar, els productors i la cuina.
La R&agrave;pita dona la benvinguda als cuiners d&rsquo;EuroToques
La programaci&oacute; comen&ccedil;ar&agrave; el diumenge 20 de setembre amb un c&ograve;ctel de benvinguda a Noves Algues, a La R&agrave;pita, que servir&agrave; com a punt de trobada inicial dels cuiners i professionals participants.
L&rsquo;endem&agrave;, dilluns 21 de setembre, l&rsquo;activitat comen&ccedil;ar&agrave; amb l&rsquo;Assemblea de Socis d&rsquo;Euro-Toques Catalunya, que tindr&agrave; lloc a la Confraria de Pescadors de La R&agrave;pita.
L&rsquo;elecci&oacute; de la Confraria com a seu de l&rsquo;assemblea refor&ccedil;a el vincle de la trobada amb el territori i, especialment, amb el sector pesquer i amb els productes del mar que formen part de la identitat gastron&ograve;mica de les Terres de l&rsquo;Ebre.
Jornades t&egrave;cniques sobre peix de proximitat i esp&egrave;cies invasores
Despr&eacute;s de l&rsquo;assamblea se celebraran unes jornades t&egrave;cniques dedicades al peix senzill de proximitat i a les esp&egrave;cies invasores, dos &agrave;mbits especialment vinculats a la realitat del Delta de l&rsquo;Ebre i del litoral de les Terres de l&rsquo;Ebre.
Les jornades comptaran amb la participaci&oacute; de professionals de refer&egrave;ncia de la gastronomia, la recerca i la innovaci&oacute;, amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;abordar el producte local des de diferents perspectives i reflexionar sobre com la gastronomia pot contribuir a posar en valor els recursos del territori, on TOTHOM est&agrave; convidat.
Entre els ponents hi haur&agrave; Joan Roca, cuiner d&rsquo;El Celler de Can Roca, que aportar&agrave; la seva experi&egrave;ncia i visi&oacute; sobre la cuina i la relaci&oacute; amb el producte.
Tamb&eacute; hi participar&agrave; Adriana G&aacute;lvez, investigadora de la Fundaci&oacute; Al&iacute;cia, que parlar&agrave; sobre innovaci&oacute; gastron&ograve;mica, producte local i dinamitzaci&oacute; del territori, abordant el potencial de la gastronomia com a eina per generar valor a partir dels recursos propis.
La perspectiva cient&iacute;fica i mediambiental anir&agrave; a c&agrave;rrec de Carles Alcaraz, investigador de l&rsquo;Institut de Recerca i Tecnologia Agroaliment&agrave;ries (IRTA), especialitzat en l&rsquo;estudi de les esp&egrave;cies invasores i els ecosistemes aqu&agrave;tics. Alcaraz aportar&agrave; una visi&oacute; ecosist&egrave;mica sobre aquesta problem&agrave;tica i sobre els efectes que les esp&egrave;cies introdu&iuml;des poden tenir en els ecosistemes, aix&iacute; com les oportunitats i els reptes que planteja la seva gesti&oacute;.
La combinaci&oacute; d&rsquo;aquestes tres mirades, gastron&ograve;mica, cient&iacute;fica i d&rsquo;innovaci&oacute;, permetr&agrave; abordar el peix de proximitat i les esp&egrave;cies invasores des d&rsquo;una perspectiva transversal, connectant la realitat dels ecosistemes amb la cuina i amb les possibilitats de valoritzaci&oacute; del producte.
Una taula rodona amb cuiners del territori
La jornada continuar&agrave; amb una taula rodona que reunir&agrave; cuiners i professionals vinculats a diferents territoris i projectes gastron&ograve;mics.
Hi participaran Vicent Guimer&agrave;, del restaurant L&rsquo;Antic Mol&iacute;; Joan Capilla, de l&rsquo;Algadir del Delta; Aitor L&oacute;pez, de Citrus del Tancat; Rafa Muria, del restaurant Quatre Molins; Neus Faiges, de Cal Faiges, i Joan P&agrave;mies, del Celler Joan P&agrave;mies.
La conversa permetr&agrave; traslladar les q&uuml;estions plantejades durant les pon&egrave;ncies a l&rsquo;&agrave;mbit de la cuina professional i posar sobre la taula q&uuml;estions com la valoritzaci&oacute; de les esp&egrave;cies de peix menys conegudes, el consum de producte de proximitat, les possibilitats gastron&ograve;miques de les esp&egrave;cies invasores i el paper dels restaurants en la dinamitzaci&oacute; econ&ograve;mica i gastron&ograve;mica del territori.
Un dinar cuinat pels socis d&rsquo;Euro-Toques de Terres de l&rsquo;Ebre i Tarragona
Un cop finalitzada la jornada t&egrave;cnica, els participants es traslladaran a Els Jardins del Tancat de Codorniu, on tindr&agrave; lloc un dinar elaborat pels socis d&rsquo;Euro-Toques de la prov&iacute;ncia de Tarragona.
El dinar ser&agrave; una mostra de la cuina i del producte del territori i permetr&agrave; posar en com&uacute; diferents maneres d&rsquo;interpretar els productes de proximitat des de la cuina professional.
La participaci&oacute; dels cuiners de la prov&iacute;ncia de Tarragona vol donar protagonisme al talent gastron&ograve;mic del territori i convertir el dinar en un espai de trobada entre els membres d&rsquo;Euro-Toques i els professionals locals.
El Delta de l&rsquo;Ebre com a punt de trobada gastron&ograve;mic
Amb aquesta assemblea, Euro-Toques Catalunya vol reivindicar el potencial gastron&ograve;mic del Delta de l&rsquo;Ebre i de les Terres de l&rsquo;Ebre, un territori marcat per la relaci&oacute; entre terra i mar i per una gran diversitat de productes, paisatges, tradicions i coneixements vinculats a la cultura aliment&agrave;ria.
La pres&egrave;ncia de m&eacute;s de 20 estrelles Michelins i sols Repsol entre els professionals assistents posa de manifest la dimensi&oacute; de la trobada i ofereix una oportunitat per donar visibilitat al territori com a espai de reflexi&oacute;, intercanvi i innovaci&oacute; gastron&ograve;mica.
La celebraci&oacute; de l&rsquo;Assemblea d&rsquo;Euro-Toques Catalunya a la Rapita/ Delta de l&rsquo;Ebre, coincidint amb els 40 anys de l&rsquo;associaci&oacute;, vol ser tamb&eacute; una reivindicaci&oacute; del valor del producte local i del paper dels cuiners com a prescriptors i agents actius en la defensa i dinamitzaci&oacute; del territori.&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-16 09:28:39</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L?Ampolla torna a acollir la Jornada de Vela Inclusiva Territorial]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10532_lampolla-torna-acollir-jornada-vela-inclusiva-territorial.php]]></link>
<description><![CDATA[L&rsquo;Ampolla, 14 de setembre del 2026. La iniciativa, organitzada pel Club Esportiu&nbsp;l&rsquo;&Agrave;ngel APASA, amb el suport de l&rsquo;ajuntament de l&rsquo;Ampolla, se celebrar&agrave; el 27 de&nbsp;setembre al Club N&agrave;utic de l&rsquo;Ampolla. Aquesta tercera edici&oacute; referma el comprom&iacute;s del&nbsp;municipi amb l&rsquo;esport inclusiu i la igualtat d&rsquo;oportunitats.
L&rsquo;Ampolla tornar&agrave; a ser, el pr&ograve;xim 27 de setembre, l&rsquo;escenari de la III Jornada de&nbsp;Vela Inclusiva Territorial, que per tercer any se celebra al municipi. La jornada t&eacute; com&nbsp;a principal objectiu apropar la pr&agrave;ctica de la vela a persones amb capacitats diverses i&nbsp;posar en valor l&rsquo;esport com una eina de participaci&oacute;, inclusi&oacute; i igualtat d&rsquo;oportunitats.
La iniciativa est&agrave; organitzada pel Club Esportiu l&rsquo;&Agrave;ngel APASA i compta amb la&nbsp;implicaci&oacute; directa de l&rsquo;Ajuntament de l&rsquo;Ampolla i del Club N&agrave;utic de l&rsquo;Ampolla, que&nbsp;acollir&agrave; la jornada, aix&iacute; com amb la col&middot;laboraci&oacute; de nombroses administracions, entitats&nbsp;i empreses que en fan possible la celebraci&oacute;.
La implicaci&oacute; de l&rsquo;Ajuntament de l&rsquo;Ampolla en aquesta jornada va m&eacute;s enll&agrave; del suport&nbsp;institucional i es concreta tamb&eacute; en la cobertura de diferents serveis necessaris per&nbsp;garantir-ne el desenvolupament. El consistori assumeix el cost dels monitors&nbsp;necessaris per dur a terme les activitats, aix&iacute; com de l&rsquo;ambul&agrave;ncia i les mesures de&nbsp;seguretat i sanit&agrave;ries necess&agrave;ries, tant dins de l&rsquo;aigua com fora. Tamb&eacute; hi participa&nbsp;la brigada municipal, que dona suport en les tasques de preparaci&oacute; i adequaci&oacute; dels&nbsp;espais necessaris per a la celebraci&oacute; de la jornada.
Amb el lema &laquo;El vent ens uneix. La igualtat ens fa imparables&raquo;, la iniciativa&nbsp;reivindica el paper de l&rsquo;esport com a eina d&rsquo;inclusi&oacute; i posa de manifest que l&rsquo;acc&eacute;s a les&nbsp;activitats esportives ha de ser una oportunitat a l&rsquo;abast de tothom.&nbsp;
La III Jornada de Vela Inclusiva Territorial es desenvolupar&agrave; al Club N&agrave;utic de&nbsp;l&rsquo;Ampolla, de 9.30 a 13.30 hores, i comptar&agrave; amb Natalia Via-Dufresne com a&nbsp;ambaixadora. La regatista, referent de la vela i esportista ol&iacute;mpica, participar&agrave; en&nbsp;aquesta jornada, que vol fer del mar i de la vela un espai obert a totes les persones.
Entre altres organismes col&middot;laboradors hi ha l&rsquo;Ajuntament de l&rsquo;Ampolla,&nbsp;l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta, la Generalitat de Catalunya, a trav&eacute;s d&rsquo;Esportcat, el&nbsp;Consell Comarcal del Baix Ebre, la Diputaci&oacute; de Tarragona, la Federaci&oacute; Catalana&nbsp;de Vela i el Consell Esportiu del Baix Ebre. La jornada tamb&eacute; compta amb la&nbsp;participaci&oacute; i el suport de nombroses empreses privades i entitats socials.
Des de l&rsquo;Ajuntament de l&rsquo;Ampolla, a trav&eacute;s de la Regidoria de Cohesi&oacute; Social, es&nbsp;posa en valor la consolidaci&oacute; d&rsquo;aquesta jornada i el fet que el municipi n&rsquo;hagi estat la&nbsp;seu des de la primera edici&oacute;. Per al consistori, donar continu&iuml;tat a iniciatives com&nbsp;aquesta forma part del comprom&iacute;s municipal amb la inclusi&oacute; i amb la creaci&oacute; d&rsquo;espais&nbsp;de participaci&oacute; accessibles per a tothom.
La celebraci&oacute; de la jornada &eacute;s tamb&eacute; un exemple dels resultats que es poden assolir&nbsp;quan les administracions, les entitats socials i esportives i les empreses del territori&nbsp;treballen de manera coordinada. La implicaci&oacute; de totes les parts permet consolidar&nbsp;una activitat que va m&eacute;s enll&agrave; de la pr&agrave;ctica esportiva i contribueix a sensibilitzar sobre&nbsp;la necessitat de garantir que les persones amb capacitats diverses puguin gaudir de&nbsp;l&rsquo;esport en igualtat de condicions.]]></description>
<pubDate>2026-09-15 08:35:54</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Dos detinguts per punxar pneumàtics a una vintena de cotxes estacionats a Tortosa a finals de juny]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10531_dos-detinguts-per-punxar-pneumatics-una-vintena-cotxes-estacionats-tortosa-finals-juny.php]]></link>
<description><![CDATA[Els arrestats, que actuaven coordinadament, acumulen una trentena d'antecedents policials


Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres passat al migdia dos homes investigats per, suposadament, punxar pneum&agrave;tics d'una vintena de cotxes estacionats a la via p&uacute;blica barri de Ferreries de Tortosa a finals de juny. Els fets van tenir lloc entre els dies 28 i 29 d'aquell mes. Vuit propietaris van presentar den&uacute;ncia per&ograve; els Mossos van constatar que havien resultat afectats una vintena estacionats en diferents carrers del barri. L'an&agrave;lisi d'imatges enregistrades a la zona va permetre identificar els presumptes autors d'un delicte de danys, de 28 i 31 anys, que acumulen una trentena d'antecedents policials. Segons els investigadors, els arrestats actuaven de forma coordinada.

Aix&iacute;, mentre un d&rsquo;ells s&rsquo;aproximava als vehicles i presumptament punxava els pneum&agrave;tics, l&rsquo;altre es vigilava l'entorn. Posteriorment, tots dos abandonaven el lloc junts.
Pr&egrave;viament, havien estat detinguts per participar, presumptament, en un robatori amb viol&egrave;ncia a Tortosa el 19 de juliol. En aquest cas, els dos individus haurien agredit un home al carrer Montcada despr&eacute;s que aquest es negu&eacute;s a donar-los una cigarreta i diners. Els agressors haurien marxat del lloc sense aconseguir sostreure-li cap objecte.&nbsp;
Els detinguts van passar el 10 de setembre a disposici&oacute; del jutjat de gu&agrave;rdia de Tortosa com a presumptes autors d'un delicte de danys.


]]></description>
<pubDate>2026-09-14 12:37:50</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La DO Terra Alta, al costat de la pagesia per un preu just del raïm]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10529_la-do-terra-alta-al-costat-pagesia-per-un-preu-just-del-ram.php]]></link>
<description><![CDATA[El Consell Regulador dona suport a la pagesia i demana mesures urgents i estructurals per garantir la continu&iuml;tat de la vinya a la comarcaa La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Terra Alta reitera el seu suport a la pagesia arran de la concentraci&oacute; celebrada avui a l&rsquo;Oficina Comarcal d&rsquo;Agricultura de la Terra Alta per reclamar preus justos, a Gandesa. Els preus que es plantegen per al ra&iuml;m aquesta verema se situen per sota dels costos de producci&oacute; i posen en risc la viabilitat de moltes explotacions vit&iacute;coles, aix&iacute; com el futur econ&ograve;mic, social i paisatg&iacute;stic de la comarca.
El Consell Regulador defensa que les bones pr&agrave;ctiques a la vinya, el compliment dels requisits establerts per la Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen i l&rsquo;aposta continuada per la qualitat han de tenir una correspond&egrave;ncia justa en el preu que perceben els viticultors i les viticultores. No &eacute;s sostenible exigir m&eacute;s qualitat, tra&ccedil;abilitat i comprom&iacute;s amb el territori si aquest esfor&ccedil; no es tradueix tamb&eacute; en una remuneraci&oacute; digna per a qui cultiva el ra&iuml;m.
La DO Terra Alta recorda que el ra&iuml;m destinat a elaborar vins emparats per una denominaci&oacute; d&rsquo;origen no pot ser tractat com una simple mat&egrave;ria primera indiferenciada. Forma part d&rsquo;un sistema de qualitat vinculat a un origen concret, sotm&egrave;s a normes de producci&oacute;, controls i requisits de tra&ccedil;abilitat. Aquest comprom&iacute;s permet garantir al consumidor l&rsquo;origen i les caracter&iacute;stiques del producte i aporta valor al conjunt de la cadena vitivin&iacute;cola. El segell de la DO Terra Alta no &eacute;s &uacute;nicament una identificaci&oacute; territorial: representa una manera de treballar, uns est&agrave;ndards de qualitat i una responsabilitat compartida amb el paisatge i amb les persones que el mantenen viu.
&ldquo;Defensar el vi de la DO Terra Alta vol dir defensar, en primer lloc, la pagesia que el fa possible. Sense viticultors i viticultores que puguin viure dignament de la seva feina, no hi ha futur per a la vinya, per als cellers ni per a la mateixa denominaci&oacute; d&rsquo;origen&rdquo;, assenyala Rosa Caball&eacute;, presidenta de la DO Terra Alta.&nbsp;
Mesures urgents i una estrat&egrave;gia de futur
La DO Terra Alta considera necessari que les administracions i el conjunt dels agents de la cadena vitivin&iacute;cola treballin coordinadament per donar una resposta immediata a la situaci&oacute; actual i, alhora, impulsar solucions estructurals.&nbsp;
El Consell Regulador reafirma el seu comprom&iacute;s amb tot el sector inscrit i apel&middot;la a la responsabilitat compartida. La pagesia no pot assumir, una vegada m&eacute;s, el cost principal d&rsquo;una crisi que afecta el conjunt de la cadena.
Defensar un preu just per al ra&iuml;m &eacute;s defensar la continu&iuml;tat de les explotacions, la qualitat dels vins, el paisatge vit&iacute;cola i el futur de la Terra Alta. La DO continuar&agrave; treballant per prestigiar el producte emparat, refor&ccedil;ar-ne la diferenciaci&oacute; i garantir que el valor generat arribi tamb&eacute; a la base que el fa possible: els viticultors i les viticultores.&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-14 11:27:57</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El Fangofest porta a la pantalla gran d'Amposta més d'un centenar d'obres de fantasia, terror i gore d'abast mundial]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10528_el-fangofest-porta-pantalla-gran-damposta-mes-dun-centenar-dobres-fantasia-terror-i-gore-dabast-mundial.php]]></link>
<description><![CDATA[El festival es reivindica com a plataforma per al cinema de g&egrave;nere i aspira a projectar en dues sales simult&agrave;nies


El festival Fangofest, dedicat al cinema fant&agrave;stic, de terror i gore, tanca la dissetena edici&oacute; a Amposta despr&eacute;s de projectar m&eacute;s d'un centenar d'obres, algunes de les quals d'estrena mundial i d'altres d'estatal. L'&uacute;nic festival d'aquest tipus a la demarcaci&oacute; de Tarragona atreu amants del g&egrave;nere i curiosos. "A la gent li pica la curiositat i gaireb&eacute; tots els qui venen repeteixen. Hi ha qui ve una mica espantat per si veu molta sang, per&ograve; tenim seccions per a tots els gustos", ha dit el director del certamen Jacint Espuny. La programaci&oacute; inclou activitats fora de la pantalla gran, com &eacute;s el cas d'una exposici&oacute; dedicada a l'univers 'James Bond'. L'organitzaci&oacute; aspira a projectar en dues sales simult&agrave;nies i ampliar els dies de programaci&oacute;.

Dividides en diferents seccions, el festival ha programat projeccions de m&eacute;s d'un centenar d'obres de terror, gore, animaci&oacute; infantil i fantasia durant cinc dies a la capital del Montsi&agrave;. Obres com el curtmetratge gore 'Screen of the dead' del director canadenc Martin Bruy&egrave;re, el film de terror 'Reflections of a sinner' de la directora nord-americana Xihe Huang o l'animaci&oacute; de 'The land keeps watch' de la directora ucra&iuml;nesa Iryna Tanasiichuk han conformat una programaci&oacute; on el 80% de les obres han estat d'origen internacional. Moltes de les pel&middot;l&iacute;cules, a m&eacute;s, s'han estrenat al festival a escala mundial o b&eacute; estatal al Casal i la Lira Ampostina.
En aquest context, l'organitzaci&oacute; treu pit d'haver-se convertit en poc menys de dues d&egrave;cades d'hist&ograve;ria en un referent tant per al sector professional com per al p&uacute;blic. Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, aquest &eacute;s l'&uacute;nic festival cinematogr&agrave;fic dedicat en aquests g&egrave;neres, una circumst&agrave;ncia que l'ha col&middot;locat a l'agenda del p&uacute;blic amant d'aquest tipus de films, per&ograve; que alhora, tamb&eacute; s'ha donat a con&egrave;ixer entre els m&eacute;s curiosos. "&Eacute;s un festival que atreu un p&uacute;blic global. Venen nens a veure la secci&oacute; d'animaci&oacute;, la gent m&eacute;s fan&agrave;tica ve a les &uacute;ltimes hores, que &eacute;s la sessi&oacute; gore. Tamb&eacute; tenim secci&oacute; amateur, postfant&agrave;stic i terror, que la gent ja coneix. Gaireb&eacute; tothom qui ve, repeteix", ha apuntat a l'ACN el director Jacint Espuny.
Amb ganes de continuar creixent
Segons l'organitzaci&oacute;, m&eacute;s de 4.000 persones hauran participat en les activitats que han proposat al llarg de l'edici&oacute; d'enguany. M&eacute;s enll&agrave; de la sang, el fetge, el terror i la fantasia, el programa tamb&eacute; inclou una exposici&oacute; al voltant de l'univers de 'James Bond' que s'allargar&agrave; fins al 27 de setembre al Museu de les Terres de l'Ebre.
De cara a pr&ograve;ximes edicions, el festival confia a poder augmentar el volum de p&uacute;blic que li permeti cr&eacute;ixer encara m&eacute;s. "&Eacute;s dif&iacute;cil d'imaginar, per&ograve; si continuem aix&iacute;, espero poder projectar en dues sales paral&middot;leles. La nostra meta &eacute;s arribar a fer dues projeccions simult&agrave;nies i ampliar a m&eacute;s dies amb m&eacute;s activitats. D'aqu&iacute; a disset anys, potser donem nominaci&oacute; pels Oscars o pel Goya, qui sap", ha augurat Espuny.
Premis
Durant el festival s'han premiat diverses obres, entre les quals 'La casa de la bruixa' de Toni O. Prats, com a Millor Curtmetratge d'aquesta edici&oacute;. En la categoria Millor Curtmetratge Fant&agrave;stic el guardonat ha estat 'Angulo Muerto', de Cristian Beteta; i en la categoria Gore ha recaigut en 'Olivos Sangrientos', de Manuel Molina i Miguel Mendiola. El Millor Curtmetratge Terror ha estat 'The Awake', de Mari Cielo Pajares, i en la categoria Millor Llargmetratge el guardonat ha estat 'Luger', de Bruno Mart&iacute;n. D'altra banda, Mario Mayo s'ha endut el premi a la millor interpretaci&oacute; pel seu paper a 'Luger'.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-14 07:43:41</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'independentisme torna a sortir al carrer i reivindica la resiliència del moviment a la manifestació a Amposta]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10530_lindependentisme-torna-sortir-al-carrer-i-reivindica-resiliencia-del-moviment-manifestacio-amposta.php]]></link>
<description><![CDATA[L'ANC xifra en 6.000 persones els assistents a la mobilitzaci&oacute; i els cossos policials la rebaixen a 1.600


Milers de persones han reclamat la independ&egrave;ncia en la manifestaci&oacute; d'aquest 11 de Setembre a Amposta. Segons dades de l'ANC, hi han participat uns 6.000 assistents mentre que els cossos policials ho rebaixen als 1.600. Amb estelades i al ritme de la batucada, les dues columnes, la Present i Futur, han recorregut el centre de la capital del Montsi&agrave; fins a l'N-340, on han conflu&iuml;t i han marxat fins al Pont Penjant. La defensa de la llengua, l'educaci&oacute; p&uacute;blica i combatre el feixisme han estat els arguments per "no renunciar mai a la nostra naci&oacute;". Al punt final, han escridassat els simpatitzants d'Alian&ccedil;a Catalana. "Hi soc per les mateixes raons de sempre; per lluitar pels drets d'aquest pa&iacute;s, hem de ser resilients", diu en Jordi, de Valls.

Estelades, samarretes grogues i al ritme de la batucada, la Columna Present ha arrencat puntual a les 16:30h des del carrer Sebasti&agrave; Juan Arb&oacute; i s'ha dirigit cap a l'avinguda de la R&agrave;pita, el carrer Sant Josep fins a l'N-340, on s'han unit amb la Columna Futur per dirigir-se plegats cap al Pont Penjant d'Amposta. Vinguts de les comarques lleidatanes i tarragonines, sumats als de les Terres de l'Ebre, els manifestants han marxat pel centre de la capital del Montsi&agrave; amb to reivindicatiu i amb crits a favor de la independ&egrave;ncia.
Jordi Ferr&eacute;, de Valls, ha explicat que hi ha participat per les "mateixes raons del 2016, 2017... per lluitar per la independ&egrave;ncia, per reivindicar-la, per demostrar que hi som", ha manifestat, tot i recon&egrave;ixer que les mobilitzacions ja no s&oacute;n tan multitudin&agrave;ries. "Les coses no s&oacute;n f&agrave;cils, ja ho sab&iacute;em i hem de ser resilients", ha afegit. A m&eacute;s, ha dit que &eacute;s important seguir mobilitzat. "Per tant, tan sols aguantant, aguantant, aguantant, reivindicant el que &eacute;s just, podrem algun dia aconseguir el nostre objectiu", ha afirmat. Per ell, la Diada sempre ha estat un "acte de conviv&egrave;ncia".
Una altra de les participants en la manifestaci&oacute; ha estat Isabel Quadrat, ve&iuml;na d'Alcanar. Ella ha assegurat que hi ha assistit perqu&egrave; espera que les coses canvi&iuml;n en algun moment i perqu&egrave; no ha perdut l'esperan&ccedil;a per assolir un pa&iacute;s sobir&agrave;. "Esperem que hi hagi algun punt d'inflexi&oacute; i ens en sortim perqu&egrave; si no estem perduts", ha asseverat. Per ella, "tot va en retroc&eacute;s", per aix&ograve;, sost&eacute;, que "necessitem la independ&egrave;ncia amb urg&egrave;ncia". Alhora, ha demanat als partits independentistes que els escoltin.
L'Arlet, en Roger, de Cambrils i en Jan, del Morell, han explicat que surten a manifestar-se perqu&egrave; hi ha molta gent que "no veu la import&agrave;ncia que t&eacute; la independ&egrave;ncia". Tamb&eacute; han lamentat que els joves estigui influenciat per l'extrema dreta. "Crec que el jovent s'ha sentit identificat en discursos d'odi, tamb&eacute; s'ha sentit identificat amb la selecci&oacute; espanyola de futbol, que s&oacute;n coses que fan que deixin de lluitar pel que els seus pares senten i se sentin m&eacute;s apol&iacute;tics. Els que se senten pol&iacute;tics estan m&eacute;s polititzats i, sobretot, cap a l'extrema dreta i l'espanyolisme", ha dit en Roger.
Un altre dels motius per manifestar-se en aquest 11 de Setembre ha estat la llengua i l'educaci&oacute; p&uacute;blica. Roser Casanova, d'Amposta, que ensenya catal&agrave; a les mares nouvingudes a les escoles, ha assegurat que ha participat en la mobilitzaci&oacute; per defensar una "educaci&oacute; digna i de qualitat per als nostres fills". "El m&iacute;nim que podem fer &eacute;s reivindicar-la, no? I avui era un dia que pod&iacute;em aprofitar per carregar la motxilla d'inici de curs, suposo que si tingu&eacute;ssim independ&egrave;ncia la nostra escola tamb&eacute; seria millor", ha opinat.
Sense l&iacute;nies vermelles
El membre de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i coordinador de la Columna Present, Josep Franch, ha asseverat que incidents com que la policia prengui una estelada a un jove en un partit de futbol fa revifar el moviment independentista. Tamb&eacute; ha dit que han de tornar a aconseguir que els partits independentistes assoleixin la majoria al Parlament de Catalunya. "No com ara, que hi ha un partit nacionalista espanyol, que van contra els interessos de Catalunya", ha subratllat.
"Sense independ&egrave;ncia no aconseguirem res. No aconseguirem ni educaci&oacute;, ni conservar la llengua, que s'est&agrave; perdent", ha lamentat. "Diuen que aqu&iacute; a les Terres de l'Ebre &eacute;s el lloc on m&eacute;s n'hi ha, per&ograve; jo que visc aqu&iacute; veig que cada dia hi ha m&eacute;s gent que el catal&agrave; l'est&agrave; deixant arraconat", ha denunciat. Davant d'aix&ograve;, ha reiterat que la independ&egrave;ncia suposaria una millora per a "l'educaci&oacute;, per la sanitat, pels problemes d'habitatge".
Pel que fa a Alian&ccedil;a Catalana, Franch ha defensat que calen m&eacute;s independentistes. "Nosaltres la xenof&ograve;bia no l'acceptem; el que s&iacute; que volem &eacute;s que hi hagi una majoria de partits independentistes al Parlament", ha insistit. "No s&eacute; si Alian&ccedil;a Catalana quan arribi al Parlament dir&agrave; que s&oacute;n independentistes perqu&egrave; fins ara no els sentim parlar d'independ&egrave;ncia", ha afegit. En aquest sentit, ha afirmat que des de l'ANC "no posaran l&iacute;nies vermelles als independentistes que diu que s&oacute;n independentistes".
Tot i aix&ograve;, quan les dues columnes han arribat a l'escenari situat davant del Pont Penjant d'Amposta, els manifestants han cridat "fora feixistes" en el moment que simpatitzants d'Alian&ccedil;a Catalana han exhibit banderes de la formaci&oacute;. Tot seguit, s'han al&ccedil;at dos pilars dels Xiq&uuml;elos i Xiq&uuml;eles del Delta i Castellers de Tortosa. Tamb&eacute; s'ha llegit un manifest i fets parlaments. La manifestaci&oacute; ha acabat amb el Cant dels Segadors i el Virolai, entre altres himnes catalans.&nbsp;


]]></description>
<pubDate>2026-09-11 11:53:17</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L?Ajuntament de l?Ampolla reforça els espais i equipaments de l?escola amb una inversió de més de 8.000 euros]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10527_lajuntament-lampolla-refora-els-espais-i-equipaments-lescola-amb-una-inversio-mes-8000-euros.php]]></link>
<description><![CDATA[Les actuacions, executades al llarg del 2026, permeten adequar els espais a la nova&nbsp;distribuci&oacute; de les aules i situen l&rsquo;escola pr&agrave;cticament al 100 % climatitzada.
Amb l&rsquo;inici del nou curs escolar, l&rsquo;Escola de&nbsp;l&rsquo;Ampolla incorpora diversos nous equipaments i actuacions impulsats per l&rsquo;Ajuntament&nbsp;al llarg d&rsquo;aquest 2026, tant durant el primer trimestre de l&rsquo;any com durant els mesos&nbsp;d&rsquo;estiu. Les intervencions tenen com a objectiu continuar adequant els espais del centre&nbsp;a les necessitats actuals i oferir als infants unes condicions &ograve;ptimes per desenvolupar la&nbsp;seva activitat educativa.
Entre les actuacions dutes a terme destaca especialment l&rsquo;aposta per la climatitzaci&oacute; dels&nbsp;diferents espais del centre. Amb les intervencions executades i la que queda pendent de&nbsp;realitzar, l&rsquo;escola quedar&agrave; pr&agrave;cticament al 100 % climatitzada, una actuaci&oacute; que ha&nbsp;estat una de les prioritats de l&rsquo;Ajuntament per garantir que els alumnes i el personal&nbsp;docent puguin desenvolupar la seva activitat en unes condicions de confort adequades&nbsp;durant tot l&rsquo;any.
Aquestes actuacions formen part de l&rsquo;aposta de l&rsquo;Ajuntament de l&rsquo;Ampolla per invertir&nbsp;en els infants i en l&rsquo;educaci&oacute;, destinant recursos municipals a adaptar els espais,&nbsp;incorporar nous equipaments i garantir el m&agrave;xim confort possible durant la jornada&nbsp;escolar.

Durant aquest 2026, les actuacions executades o previstes han estat:Instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;un aparell inverter de climatitzaci&oacute; a la nova aula situada al hall, una&nbsp;actuaci&oacute; executada el mes de gener, amb una inversi&oacute; de 3.742,53 euros.
Col&middot;locaci&oacute; d&rsquo;una nova finestra d&rsquo;alumini a l&rsquo;espai de secretaria i recepci&oacute; de l&rsquo;escola,&nbsp;executada durant l&rsquo;estiu, amb una inversi&oacute; de 1.185,80 euros. Aquesta actuaci&oacute;&nbsp;permet adequar aquest espai i est&agrave; previst instal&middot;lar-hi properament un aparell d&rsquo;aire&nbsp;condicionat.
Adquisici&oacute; d&rsquo;un monitor interactiu per a la nova aula ubicada a l&rsquo;espai que&nbsp;anteriorment ocupava la biblioteca, amb una inversi&oacute; de 1.633,50 euros.
Instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;un aparell de climatitzaci&oacute; a l&rsquo;espai de secretaria i recepci&oacute;, una&nbsp;actuaci&oacute; que encara est&agrave; pendent d&rsquo;executar. L&rsquo;Ajuntament ja ha sol&middot;licitat diversos&nbsp;pressupostos i est&agrave; pendent de rebre&rsquo;n un. L&rsquo;import m&agrave;xim previst &eacute;s de 1.550 euros.

En conjunt, les actuacions executades i previstes representen una inversi&oacute; municipal de&nbsp;fins a 8.111,83 euros durant aquest 2026.
Aquestes intervencions donen continu&iuml;tat als treballs que l&rsquo;Ajuntament ja va iniciar&nbsp;l&rsquo;any passat amb motiu de la reorganitzaci&oacute; dels espais del centre. Els canvis en la&nbsp;distribuci&oacute; de les aules es van plantejar, entre altres q&uuml;estions, per poder acollir en&nbsp;millors condicions els alumnes que anteriorment ocupaven els espais del soterrani.
A partir d&rsquo;aquesta nova distribuci&oacute;, l&rsquo;Ajuntament ha continuat treballant en l&rsquo;adequaci&oacute;&nbsp;dels diferents espais i en la incorporaci&oacute; dels equipaments necessaris perqu&egrave; les aules i&nbsp;els espais de treball siguin confortables, funcionals i adaptats a les necessitats dels&nbsp;alumnes i del professorat. "Invertir en l&rsquo;escola &eacute;s invertir en els nostres infants i en el futur del nostre poble".&nbsp;
Des de l&rsquo;Ajuntament volem que els xiquets i xiquetes de l&rsquo;Ampolla puguin anar cada&nbsp;dia a classe en espais adequats, confortables i amb els recursos necessaris per&nbsp;desenvolupar la seva activitat educativa. Per aix&ograve;, aconseguir que l&rsquo;escola estigui&nbsp;pr&agrave;cticament al 100 % climatitzada ha estat una prioritat per a aquest Ajuntament&raquo;,&nbsp;assenyala la regidora d&rsquo;Educaci&oacute;, Rus&oacute; Ca&ntilde;&iacute;s.
L&rsquo;Ajuntament continuar&agrave; atenent les necessitats del centre i treballant conjuntament&nbsp;amb la comunitat educativa per anar adaptant els espais i equipaments de l&rsquo;escola a les&nbsp;necessitats que vagin sorgint.]]></description>
<pubDate>2026-09-09 09:46:23</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El director dels Serveis Territorials d'Educació i FP es reuneix amb els alcaldes i alcaldesses de les TE]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10526_el-director-dels-serveis-territorials-deducacio-i-fp-es-reuneix-amb-els-alcaldes-i-alcaldesses-les-te.php]]></link>
<description><![CDATA[Les Terres de&nbsp;l'Ebre&nbsp;inicien&nbsp;el curs 2026/2027&nbsp;amb&nbsp;71&nbsp;noves&nbsp;dotacions&nbsp;professionals, 32.487&nbsp;alumnes&nbsp;i&nbsp;un important&nbsp;esfor&ccedil;&nbsp;inversor&nbsp;en&nbsp;infraestructures&nbsp;educatives. El refor&ccedil; de plantilles, la millora dels aprenentatges, l'educaci&oacute; inclusiva i les inversions en centres educatius van centrar la sessi&oacute; de treball.
Els Serveis Territorials d'Educaci&oacute; i Formaci&oacute; Professional a les Terres de l'Ebre van reunir els alcaldes, alcaldesses i responsables municipals del territori en una sessi&oacute; informativa sobre les principals novetats del curs 2026/2027 el passat divendres 4 de setembre, en la setmana anterior a l&rsquo;inici del curs escolar.
La trobada, celebrada en format h&iacute;brid, presencialment a la seu dels Serveis Territorials a Tortosa i amb connexi&oacute; telem&agrave;tica per als municipis que ho van requerir, va estar presidida pel director dels Serveis Territorials, Mario Gonz&aacute;lez, i va servir per compartir les dades m&eacute;s rellevants de l'inici de curs i refor&ccedil;ar&nbsp;la coordinaci&oacute; entre el Departament d&rsquo;Educaci&oacute; i FP i les administracions locals, un element essencial per garantir una resposta adequada a les necessitats educatives dels municipis.
El director territorial va agrair l&rsquo;assist&egrave;ncia d&rsquo;alcaldes, alcaldesses, regidors i t&egrave;cnics&nbsp;municipals i va aprofitar per presentar part de l&rsquo;equip de professionals dels Serveis Territorials, a qui va recon&egrave;ixer la seva dedicaci&oacute;.
Durant la reuni&oacute; es va posar en valor&nbsp;el refor&ccedil; dels recursos professionals&nbsp;destinats als centres educatius de les Terres de l'Ebre. El curs 2026/27 a l&rsquo;Ebre s&rsquo;inicia amb 3.135 dotacions de professionals,&nbsp;71 m&eacute;s&nbsp;que el curs anterior. Aquest increment es va concretar amb&nbsp;45 nous docents,&nbsp;21 professionals d'atenci&oacute; educativa i 5 professionals d'administraci&oacute; i serveis. Els responsables territorials van destacar que aquest creixement se situa per sobre del percentatge que correspondria al territori pel seu pes poblacional, i es produeix en context de davallada en el nombre d&rsquo;escolars que at&eacute;n el sistema educatiu ebrenc.
Un altre dels aspectes destacats va ser l'atenci&oacute; a l'alumnat i el refor&ccedil; de les mesures d'inclusi&oacute;. La previsi&oacute; per al curs 2026/27 es va situar en 32.487 alumnes a les Terres de l&rsquo;Ebre, mentre que els recursos d'acollida es van ampliar amb&nbsp;9 noves&nbsp;dotacions, fins a arribar a un total de&nbsp;50 aules d'acollida al territori. Aix&iacute; mateix, es va informar de l'increment de places als centres d'educaci&oacute; especial i del refor&ccedil; dels serveis educatius que donen suport als centres i a les fam&iacute;lies.
La reuni&oacute; tamb&eacute; va servir per presentar les actuacions impulsades per&nbsp;millorar els aprenentatges de l'alumnat. En aquest &agrave;mbit es va destacar l'ampliaci&oacute; de la xarxa de compet&egrave;ncia lectora, que aquest curs arriba a 42 centres educatius de les Terres de l'Ebre, amb la incorporaci&oacute; de&nbsp;16 nous centres i el refor&ccedil; de 5 docents. Aquesta iniciativa t&eacute; com a objectiu refor&ccedil;ar la comprensi&oacute; lectora i l'expressi&oacute; oral, especialment a les etapes obligat&ograve;ries.
Un dels blocs centrals de la sessi&oacute; va estar dedicat a&nbsp;les inversions en infraestructures educatives a l&rsquo;Ebre. Durant el darrer any, el Departament ha destinat 655.660 euros a actuacions de reforma, ampliaci&oacute; i millora (RAM) als centres educatius de les Terres de l'Ebre, als quals cal sumar 1,56 M&euro; en actuacions gestionades per Infraestructures.cat. Tamb&eacute; es van exposar els projectes estrat&egrave;gics actualment en desenvolupament, entre els quals destaquen la futura construcci&oacute; del nou Institut Escola 3 d'Abril, de M&oacute;ra la Nova (8,1 M&euro;) i l'ampliaci&oacute; de l'Institut Roquetes (1,8 M&euro;), o els recentment finalitzats com la rehabilitaci&oacute; i millora de l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica a l&rsquo;Institut Dertosa, de Tortosa (1,5 M&euro;).
En l'&agrave;mbit de la col&middot;laboraci&oacute; amb el m&oacute;n municipal, tamb&eacute; es va destacar el desplegament del&nbsp;Programa de cooperaci&oacute; financera espec&iacute;fica amb el m&oacute;n local per a la realitzaci&oacute; d'obres de reforma, adequaci&oacute; i millora (RAM) de centres educatius p&uacute;blics, emmarcat en el&nbsp;Pla Actualitza Escoles. Aquest programa destina&nbsp;4.451.345 euros a les Terres de l'Ebre, amb actuacions previstes als 51 municipis del territori que s&rsquo;han adherit al programa, i preveu un sistema de pagament anticipat del 100% per facilitar-ne l'execuci&oacute;. La iniciativa incorpora, a m&eacute;s, criteris espec&iacute;fics de ruralitat que afavoreixen especialment les comarques ebrenques i permetran impulsar millores en efici&egrave;ncia energ&egrave;tica, accessibilitat, renovaci&oacute; d'instal&middot;lacions i conservaci&oacute; dels edificis escolars.
En relaci&oacute; amb la formaci&oacute; professional, es van presentar&nbsp;les novetats de l'oferta formativa i la consolidaci&oacute; de l'FP Dual al territori. Entre les noves incorporacions destaca el cicle formatiu de grau superior de Transport i Log&iacute;stica a l'Institut Montsi&agrave;, d'Amposta. Tamb&eacute; es va posar en valor la participaci&oacute; de&nbsp;15 centres&nbsp;educatius en projectes d'FP Dual, amb un total de&nbsp;73 projectes&nbsp;i la col&middot;laboraci&oacute; de&nbsp;368 empreses.
Durant la seva intervenci&oacute;, el director dels Serveis Territorials va subratllar la import&agrave;ncia de la&nbsp;col&middot;laboraci&oacute; institucional amb els ajuntaments&nbsp;per continuar avan&ccedil;ant en la millora dels serveis educatius, la planificaci&oacute; de l'oferta educativa i el manteniment dels centres.
La trobada va finalitzar amb un torn d&rsquo;intervencions entre els responsables municipals i els representants dels Serveis Territorials. Totes les parts van coincidir en&nbsp;la necessitat de continuar refor&ccedil;ant la cooperaci&oacute; entre administracions per garantir una educaci&oacute; p&uacute;blica de qualitat, inclusiva i arrelada a les Terres de l'Ebre.
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-09 07:34:52</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La protesta ebrenca de la vaga de docents talla la carretera N-340 a l'altura d'Amposta]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10525_la-protesta-ebrenca-vaga-docents-talla-carretera-n-340-laltura-damposta.php]]></link>
<description><![CDATA[Prop de 200 manifestants exigeixen solucions a les elevades r&agrave;tios i a les altes temperatures dins les aules


Els docents han tallat aquest mat&iacute; la carretera N-340 a l'altura d'Amposta en la protesta central de les Terres de l'Ebre per la vaga organitzada amb motiu de l'inici del curs lectiu. Despr&eacute;s d'una marxa protesta amb prop de 200 participants pel centre d'Amposta, bona part dels manifestants ha ocupat el tram desdoblat de la via, sota el pont d'acc&eacute;s de l'entrada sud per fer-hi una baldanada i celebrar-hi una assemblea. Els docents recorden que, tamb&eacute; a les Terres de l'Ebre, el curs ha comen&ccedil;at amb incompliments per part del Departament d'Educaci&oacute;. Denuncien que, lluny de reduir-se, s'han donat casos de centres amb increments de r&agrave;tios i reclamen solucions per a les elevades temperatures dins de les aules.

Condicionada per la data d'inici de curs i l'acumulaci&oacute; de jornades de vaga del final de l'anterior, els organitzadors han valorat positivament la participaci&oacute; si b&eacute; han reconegut que esperaven una aflu&egrave;ncia m&eacute;s elevada. "&Eacute;s la primera vegada, des de fa molt de temps, que es fa una vaga el primer dia de curs. Era una aposta molt arriscada i tenim aquesta situaci&oacute; d'ambival&egrave;ncia", ha reconegut el portaveu d'USTEC a les Terres de l'Ebre, Pau Ure&ntilde;a.
"&Eacute;s un reflex de qu&egrave; les coses no poden comen&ccedil;ar amb normalitat perqu&egrave; ha estat el Departament qui no ha volgut que comenci amb normalitat", ha assegurat X&egrave;nia Redondo, docent de l'institut de Camarles i membre de l'Assemblea Educativa de Terres de l'Ebre. "La normalitat no s'establir&agrave; fins que aconseguim unes millores reals", ha afegit el representant de CGT Terres de l'Ebre, Enric Segarra.
Els docents recorden que, malgrat les millores anunciades pel Departament (algunes de les quals s&oacute;n d'obligat compliment segons la llei) arran de les protestes pel curs passat, els problemes "estructurals" segueixen llastant el sistema educatiu. "Tenim molt marge, fins el 6% del PIB, per millorar-la", ha clamat Ure&ntilde;a, tot assegurant que una part molt important de les plantilles s'ha sentit "absolutament insultada" per les condicions amb les quals han de fer front a l'inici del curs.
Aules "bullint"
Segons ha concretat, en centres com l'institut Dertosa, les r&agrave;tios s&oacute;n, fins i tot, superiors a les del curs passat. Tamb&eacute; ha animat a seguir lluitant per fer efectives les 6.500 dotacions acordades per a l'escola inclusiva i dotar de recursos els centres, aix&iacute; com la millora de les condicions de climatitzaci&oacute;. "No pot ser que les aules continu&iuml;n bullint", ha refermat.
Les condicions salarials, amb la demanda d'una cl&agrave;usula de revisi&oacute; que vinculi els increments a l'IPC o el paper del catal&agrave; com a llengua d'acollida, d'aprenentatge i de cohesi&oacute; s&oacute;n altres dels punts clau que el col&middot;lectiu posa sobre la taula. "No descartem mobilitzacions perqu&egrave; veiem molt d'immobilisme per part del govern", ha resumit Ure&ntilde;a, tot lamentat que, en aquest cas, els contactes amb el Govern s'han limitat a peticions de desconvocat&ograve;ria de la vaga sense oferir-los res a canvi.



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-08 12:16:49</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Més de 128.000 alumnes comencen el curs escolar 2026-27 a les comarques de Tarragona i de l'Ebre entre nervis i emoció]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10524_mes-128000-alumnes-comencen-curs-escolar-2026-27-les-comarques-tarragona-i-lebre-nervis-i-emocio.php]]></link>
<description><![CDATA[Fam&iacute;lies de l'escola Sant Pau celebren que els seus mestres no facin vaga per&ograve; comparteixen les reivindicacions


Emoci&oacute;, nervis, retrobades i abra&ccedil;ades amb els amics i mestres despr&eacute;s dels mesos d'estiu. Aix&iacute; ha comen&ccedil;at el curs escolar 2026-2027 a l'escola Sant Pau Ap&ograve;stol de Tarragona, on estudien uns 1.200 alumnes. Enguany, l'inici de curs est&agrave; marcat per les mobilitzacions dels docents i per una nova jornada de vaga, tot i que en aquest centre concertat no ha estat secundada per cap docent. "Compartim els motius pels quals s'estan mobilitzant, tot i que agra&iuml;m estar en un centre que no patim tan directament aquestes vagues", ha asseverat a l'ACN Mireia Cram, mare de la Laia que aquest any comen&ccedil;a I5. A les comarques tarragonines i ebrenques comencen les classes 128.693 estudiants de prim&agrave;ria, secund&agrave;ria, batxillerat i formaci&oacute; professional.

Les portes del centre educatiu del Sant Pau Ap&ograve;stol de Tarragona s'han obert al voltant de dos quarts de nou d'aquest dimarts al mat&iacute; pels alumnes de secund&agrave;ria en l'arrencada del curs escolar. Mitja hora m&eacute;s tard, ha estat el torn dels m&eacute;s petits, els d'infantil i prim&agrave;ria. Tant grans com petits, s'han retrobat amb els seus companys de classe despr&eacute;s de les vacances d'estiu i alguns d'ells ho han viscut amb il&middot;lusi&oacute;. "Tinc ganes de comen&ccedil;ar perqu&egrave; ara he vist a les meves amigues i tinc ganes de con&egrave;ixer la meva professora, aquest estiu he estat una mica avorrida", ha afirmat l'Estela M&eacute;ndez, de cinqu&egrave; de prim&agrave;ria.
Altres alumnes com en Gerard, que enguany fa sis&egrave;, ha dit que preferiria seguir de vacances, ja que no li agrada massa fer ex&agrave;mens i classe. "Tenia ganes d'anar a l'escola per veure els meus amics i jugar a futbol", ha comentat. A l'aula dels Bous d'Infantil, en Pol, de quatre anys, tamb&eacute; est&agrave; il&middot;lusionat per retrobar-se amb tots els companys. "Vull aprendre a escriure les lletres i a contar m&eacute;s de vint", ha explicat el menut.
Mireia Cram, mare d'una nena d'I5, tamb&eacute; ha assegurat que la seva filla tenia moltes ganes de comen&ccedil;ar l'escola perqu&egrave; aquest estiu ha estat molt diferent pel fet que ha nascut el seu germ&agrave;. "Ha entrat a l'aula molt contenta amb la vergonyeta inicial de s&egrave;rie", ha afirmat. Pel que fa a la jornada de vaga, convocada pels sindicats en el primer dia de curs, aquesta mare ha asseverat que compateixen els "motius" pels quals es mobilitzen. Amb tot, ha agra&iuml;t que els mestres de l'escola Sant Pau no hagin secundat la convocat&ograve;ria de vaga.
Ho ha justificat perqu&egrave; conjuntament amb la seva parella s&oacute;n sanitaris, per la qual cosa, explica que "sempre" treballen en serveis "imprescindibles". "Se'ns complica molt m&eacute;s la log&iacute;stica quan hi ha vagues o certes aturades, ho tenim molt complicat", ha argumentat. "D'altra banda, entenem i compartim que s'estiguin mobilitzant perqu&egrave; els mestres s&oacute;n els que donen suport al futur dels nostres fills i d'ells dep&egrave;n que els nostres fills tirin endavant", ha defensat.
Comparteix parer, la Tamara Montes i la Maria Garc&iacute;a, dues mares d'alumnes d'aquest centre. "Els donem suport, tamb&eacute; se'ns garanteix uns serveis m&iacute;nims, el que volen &eacute;s el millor pels nens", han opinat. En el cas del fill de Montes, que comen&ccedil;a tercer de prim&agrave;ria, ha dit que tenia ganes de tornar a l'escola, per&ograve; que avui ha costat "una mica despertar-se". "T&eacute; moltes ganes de jugar i tamb&eacute; d'aprendre, d'estar amb els seus amics i de crear nous records", ha afegit. Per aquesta fam&iacute;lia la tornada a l'escola ha suposat una despesa d'uns 300 euros.
Segons el director del centre, Pablo Mu&ntilde;oz, el cost mitj&agrave; de llibres, material, xandalls a l'escola per a les fam&iacute;lies &eacute;s d'uns 500 euros aproximadament. El centre t&eacute; uns 1.200 alumnes amb r&agrave;tios m&agrave;ximes de 20 estudiants al cicle d'Infantil. "Arrenquem amb il&middot;lusi&oacute;, cada any per l'escola &eacute;s un punt d'inflexi&oacute;, &eacute;s a dir, sempre podem recomen&ccedil;ar, &eacute;s una de les sorts que tenim a la nostra professi&oacute;, cada curs escolar &eacute;s nou i ens permet fer les coses millor i hem renovat", ha manifestat Mu&ntilde;oz. Davant la convocat&ograve;ria de vaga, el responsable del centre ha destacat els acords assolits entre el Departament d'Educaci&oacute;, la patronal i els sindicats de les concertades.
"Han millorat els recursos, sempre hi ha marge de millorar-ne m&eacute;s, per&ograve; per exemple tenim m&eacute;s dotacions de docents que ens permeten atendre la inclusi&oacute;", ha subratllat. "Nosaltres podem comen&ccedil;ar amb normalitat aquest curs i, de fet, agra&iuml;m aquests petits passos que el Departament est&agrave; fent perqu&egrave; el sistema sigui realment inclusiu i per dotar de recursos, en aquest cas, tamb&eacute; l'escola concertada, que de vegades sembla que &eacute;s l'oblidada del sistema", ha asseverat.
Pel que fa a l'anunci del president Illa sobre el futur pla per&nbsp;climatitzar els centres educatius, el director ha explicat que fa anys que inverteixen en el sistema de climatitzaci&oacute;. "Des de la llar d'infants fins a I5, ja tenen aire condicionat, tamb&eacute; el batxillerat, i la novetat d'enguany &eacute;s que tota la prim&agrave;ria i la secund&agrave;ria comencem avui ja amb ventiladors", ha detallat.
M&eacute;s de 128.000 alumnes
A Catalunya, la previsi&oacute; per aquest nou curs &eacute;s d'1.604.988 alumnes, segons dades del Departament. En el cas de les comarques tarragonines s&oacute;n 98.449 estudiants, dels quals 73.320 a l'escola p&uacute;blica, 4.529 a la privada i 20.600 a la concertada. Es tracta de 1.093 alumnes menys respecte l'any passat, quan en van ser 99.542. En el cas de les Terres de l'Ebre, el curs escolar arrenca amb 30.244 alumnes, dels quals 26.776 s&oacute;n de la p&uacute;blica, 533 de la privada i 2.935 de la concentrada. Respecte al curs anterior, hi ha m&eacute;s de 3.500 alumnes. En global, entre els dos territoris hi ha 128.693 estudiants.
A les comarques de Tarragona, la previsi&oacute; d'alumnes en el primer cicle de l'Educaci&oacute; infantil &eacute;s de 5.1483, al segon cicle d'Infantil de 12.390, a la prim&agrave;ria de 32.282, a la secund&agrave;ria de 25.871 i a la formaci&oacute; professional de 13.437 i batxillerat de 7.274 estudiants, segons dades d'Educaci&oacute;. Pel que fa a les Terres de l'Ebre, la previsi&oacute; d'alumnes en el primer cicle de l'Educaci&oacute; infantil &eacute;s de 1.492, al segon cicle d'Infantil de 3.820, a la prim&agrave;ria de 9.919, a la secund&agrave;ria de 7.717 i a la formaci&oacute; professional de 4.859 i batxillerat de 1.872.


]]></description>
<pubDate>2026-09-08 09:32:28</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'ocupació turística a la Costa Daurada i l'Ebre arriba al 95% a l'agost després d'un juliol que va costar "d'arrencar"]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10523_locupacio-turistica-costa-daurada-i-lebre-arriba-al-95-lagost-despres-dun-juliol-que-va-costar-darrencar.php]]></link>
<description><![CDATA[Les cases rurals ebrenques registren un mes d'agost "lleugerament millor" respecte a l'any passat


El sector tur&iacute;stic de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre han assolit ocupacions d'entre el 85% i el 95% durant els mesos d'estiu. El portaveu de la Federaci&oacute; Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), Xavier Guardi&agrave;, ha explicat que ha estat una temporada similar a les dels dos anys anteriors amb un juliol que ha acostat "arrencar" i amb un agost que ha funcionat "b&eacute;". Amb estades m&eacute;s curtes, la destinaci&oacute; ha rebut majorit&agrave;riament turistes d'arreu de l'estat espanyol, francesos i brit&agrave;nics. Les cases rurals ebrenques han registrat ocupacions d'un 80% aquest agost amb una primera quinzena molt "bona", coincidint amb l'eclipsi. "Ha sigut lleugerament millor que l'any passat", ha afirmat el president d'Aturebre, Juanjo Bel.

Segons Guardi&agrave;, la temporada d'estiu d'enguany ha estat "molt similar" a les del 2024 i 2025, les quals van ser dues campanyes tur&iacute;stiques "bones". El portaveu de la FEHT ha subratllat que el gruix de les pernoctacions ja no es concentra entre el 15 de juliol i el 15 d'agost, com passava anys enrere, sin&oacute; en el mes d'agost. "El juliol i l'agost han funcionat b&eacute;, millor l'agost, com ja &eacute;s habitual, perqu&egrave; al juliol cada vegada li costa m&eacute;s arrencar", ha detallat.
La destinaci&oacute; ha rebut turistes espanyols, seguit dels francesos i brit&agrave;nics. "El mercat franc&egrave;s ha baixat una mica, mentre que l'estatal ha pujat lleugerament", ha destacat. Guardi&agrave; ha explicat que el nombre de turistes brit&agrave;nics i irlandesos es mant&eacute; a l'al&ccedil;a "com cada any". Pel que fa als alemanys, aquests han disminu&iuml;t tamb&eacute; una mica i el mercat holand&egrave;s, belga i su&iacute;s mantenen xifres similars. Respecte als turistes portuguesos i polonesos, ha assenyalat que cada vegada hi treballen m&eacute;s. "Creiem que s&oacute;n dos nous mercats en expansi&oacute;", ha comentat.
En global, ha afirmat que al final de la temporada s'ha mantingut una ocupaci&oacute; d'entre el 85, 90 i 95%. "Cada cop m&eacute;s, treballem per allargar la temporada, aix&ograve; possiblement es nota perqu&egrave; tenim m&eacute;s ple els mesos de setembre i octubre, tamb&eacute; el maig, el juny, l'abril i el mar&ccedil;", ha dit. A m&eacute;s, ha afegit que aquest fet pot "comportar que hi hagi alguna baixa del juliol o de l'agost, per&ograve; que el 95% d'ocupaci&oacute; &eacute;s una dada perfecta".
Quant a les estades, aquestes s&oacute;n m&eacute;s curtes, d'entre tres i quatre dies. Segons Guardi&agrave;, els clients opten per escur&ccedil;ar les vacances per dos motius; el primer perqu&egrave; prefereixen gastar els diners disponibles en menys dies i, el segon, perqu&egrave; es divideixen les vacances per fer escapades. "L'antic estiueig de dos o tres mesos ja no existeix", ha remarcat. "La gent s'ha acostumat a fer menys dies, gastant el que t&eacute;, que no fer m&eacute;s dies gastant menys", ha comentat.
Per Guardi&agrave;, les onades de calor o els conflictes a l'Orient Mitj&agrave; no han condicionat les xifres d'ocupacions i ha assegurat que la destinaci&oacute; de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre estan consolidades. "El nostre client busca casa nostra pel clima, per l'entorn, perqu&egrave; estem preparats pel turisme i tenim bons allotjaments", ha asseverat. En relaci&oacute; amb els conflictes b&egrave;l&middot;lics, ha dit que no depenen de les situacions d'altres pa&iuml;sos. "Som un dest&iacute; tur&iacute;stic mundial i de primer nivell, no hem d'esperar altres per treballar nosaltres, el que hem de fer &eacute;s treballar b&eacute; i la prova &eacute;s que no hi ha hagut ni grans pujades ni baixades en els darrers anys", ha certificat.
Respecte a l'eclipsi, ha afirmat que va ser un "gran espectacle" que ha projectat la destinaci&oacute;, per&ograve; ha reiterat que &eacute;s "molt dif&iacute;cil" detectar si va suposar un increment en les pernoctacions, ja que era enmig de la temporada alta. Finalment, el portaveu de l'entitat confia assolir ocupacions d'entre el 70% i 75% en els mesos de setembre i octubre.
L'ocupaci&oacute; de les cases rurals arriba al 80%
En paral&middot;lel, les cases rurals de les Terres de l'Ebre han registrat un 30% d'ocupaci&oacute; al mes de juliol, principalment durant els caps de setmana, mentre que han arribat al voltant del 80% aquest mes d'agost. "En global, l'estiu ha estat b&eacute;, la gent est&agrave; contenta", ha destacat el president d'Aturebre, Juanjo Bel, que ha assegurat que aquest agost ha estat "lleugerament millor que l'any passat".
Bel ha assenyalat que la primera quinzena d'agost ha estat "molt bona" per la coincid&egrave;ncia amb l'eclipsi solar de dia 12. "Aquest any hem tingut estrangers per l'eclipsi, normalment no arribaven al turisme rural", ja que reben turistes espanyols i majorit&agrave;riament catalans, els quals fan estades d'uns sis dies.&nbsp;
Alhora, ha explicat que tenen moltes reserves d'&uacute;ltima hora, fins i tot per l'esdeveniment astron&ograve;mic. "La setmana de l'eclipsi vam tenir diverses anul&middot;lacions que es van ocupar el mateix dia, va ser una bogeria", ha dit. De cara al mes de setembre, Bel apunta que les reserves pel pont de la Diada s&oacute;n, de moment, "fluixes".



&nbsp;
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-08 08:08:07</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El XVII Fangofest prepara un centenar de projeccions en una de les seves edicions més internacionals]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10522_el-xvii-fangofest-prepara-un-centenar-projeccions-una-les-seves-edicions-mes-internacionals.php]]></link>
<description><![CDATA[
El festival combinar&agrave; projeccions de cinema fant&agrave;stic, terror i gore amb la visita de Victoria Vera i una exposici&oacute; dedicada a James Bond, del 9 al 13 de setembre


Amposta es prepara per viure, del 9 al 13 de setembre, la XVII edici&oacute; del Fangofest, el Festival Internacional de Cinema Fant&agrave;stic, Terror i Gore, que enguany presenta una de les seves edicions m&eacute;s internacionals. Durant cinc dies, el Casal d&rsquo;Amposta, l&rsquo;Auditori de la Lira Ampostina i el Museu de les Terres de l&rsquo;Ebre acolliran projeccions, convidats i activitats paral&middot;leles vinculades al cinema de g&egrave;nere.
L&rsquo;alcalde d&rsquo;Amposta, Adam Tom&agrave;s, ha destacat durant la presentaci&oacute; el car&agrave;cter singular d&rsquo;un festival que &ldquo;combina la projecci&oacute; internacional amb el talent local i que contribueix a situar Amposta dins del circuit del cinema de g&egrave;nere&rdquo;. Tom&agrave;s tamb&eacute; ha remarcat la tasca de l&rsquo;organitzaci&oacute; i xarxa de col&middot;laboradors del Fangofest: &ldquo;Disset edicions no passen per casualitat i el Fangofest creix any rere any gr&agrave;cies a totes les persones que hi ha implicades, per aix&ograve; des de l&rsquo;Ajuntament us continuarem donant suport&rdquo;.
Per la seva part, l&rsquo;&agrave;nima mater del festival, Jacint Espuny, ha explicat que &ldquo;a banda de ser estrenes, aproximadament un 80% de les produccions d&rsquo;enguany s&oacute;n internacionals&rdquo;. La programaci&oacute; inclour&agrave; pel&middot;l&iacute;cules i curtmetratges procedents de Finl&agrave;ndia, Uruguai, Xile, Corea del Sud, It&agrave;lia, Alemanya o els Estats Units, moltes de les quals es projectaran per primera vegada a l&rsquo;Estat. El festival reunir&agrave; prop d&rsquo;un centenar de curtmetratges, a m&eacute;s de diversos llargmetratges, i comptar&agrave; amb una elevada pres&egrave;ncia de directors, actors i membres dels equips de les produccions seleccionades.
La programaci&oacute; comen&ccedil;ar&agrave; dimecres 9 de setembre amb la projecci&oacute; de la producci&oacute; finlandesa &ldquo;Gravediggers&rdquo; de Joonas Makkonen, abans de la inauguraci&oacute; oficial del festival, prevista a les 19 h a c&agrave;rrec de Jacint Espuny i la sotsdirectora Paula Querol. La primera jornada tamb&eacute; inclour&agrave; la secci&oacute; Made in Terres de l&rsquo;Ebre, dedicada al talent audiovisual del territori.
Entre les diferents seccions competitives hi haur&agrave; propostes de cinema fant&agrave;stic, terror, gore i animaci&oacute;, aix&iacute; com Maledictis, dedicada a les produccions amateurs. El festival tamb&eacute; projectar&agrave; &laquo;&Aacute;ngulo muerto&raquo;, curtmetratge guanyador dels Goya 2026, amb la pres&egrave;ncia del director, Cristian Beteta.
Victoria Vera, Pont de l&rsquo;Infern
Un dels noms destacats d&rsquo;aquesta edici&oacute; ser&agrave; l&rsquo;actriu Victoria Vera. Dissabte 12 a les 18.30 h, participar&agrave; en una entrevista condu&iuml;da per Xavier Mir&oacute; i rebr&agrave; el Trofeu Pont de l&rsquo;Infern, el m&agrave;xim reconeixement del festival, per la seva traject&ograve;ria i aportaci&oacute; al m&oacute;n del cinema.
Espuny ha destacat que Vera compta amb gaireb&eacute; 70 pel&middot;l&iacute;cules a la seva traject&ograve;ria, a m&eacute;s d&rsquo;una extensa carrera en teatre i televisi&oacute;. Despr&eacute;s de l&rsquo;entrega del guard&oacute;, a les 19.45 h es projectar&agrave; &ldquo;Acosada&rdquo;, de Sebasti&agrave; d&rsquo;Arb&oacute;, amb Victoria Vera com a protagonista.
L&rsquo;univers de James Bond arriba al Museu
El Fangofest tamb&eacute; sortir&agrave; de les sales de projecci&oacute; amb l&rsquo;exposici&oacute; &laquo;007 Missi&oacute; Terres de l&rsquo;Ebre&raquo;, que es podr&agrave; visitar al Museu de les Terres de l&rsquo;Ebre fins al 28 de setembre, i permetr&agrave; acostar-se a l&rsquo;univers cinematogr&agrave;fic de l&rsquo;agent 007 a trav&eacute;s de peces i objectes vinculats a les pel&middot;l&iacute;cules.
La inauguraci&oacute; de la mostra tindr&agrave; lloc dijous 10 de setembre, a les 19 h, i inclour&agrave; una degustaci&oacute; del Vesper Martini, el c&ograve;ctel preferit de James Bond, a m&eacute;s d&rsquo;un pica-pica per als assistents. A m&eacute;s, diumenge a la tarda tamb&eacute; es podr&agrave; veure el documental &ldquo;Descobrint Bond: 007 a trav&eacute;s de l&rsquo;objecte&rdquo;.
La programaci&oacute; continuar&agrave; fins diumenge 13 de setembre amb projeccions d&rsquo;un centenar de curts, 12 llargmetratges i documentals i activitats paral&middot;leles. Les entrades es vendran a guingueta a un preu de 4 euros la sessi&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; hi haur&agrave; abonaments diaris (10 euros) o per a tot el festival (35 euros).

&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-09-08 07:38:35</pubDate>
</item>
</channel>
</rss>