<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
<rss version="2.0">
<channel>
<title><![CDATA[www.mesebre.cat - Noticies]]></title>
<link>http://www.mesebre.cat</link>
<description><![CDATA[Noticies]]></description>
<language>cat</language>
<pubDate>2026-08-02 09:42:44</pubDate>
<lastBuildDate>2026-08-02 09:42:44</lastBuildDate>
<generator>PHP script</generator><ttl>120</ttl>
<item>
<title><![CDATA[El Ple de l?Ametlla de Mar uneix forces contra el PLATER en defensa del territori]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10471_el-ple-lametlla-mar-uneix-forces-plater-defensa-del-territori.php]]></link>
<description><![CDATA[El Ple ordinari de l&rsquo;Ajuntament de l&rsquo;Ametlla de Mar del 30 de juliol de 2026&nbsp;va estar marcat per un ampli consens pol&iacute;tic en defensa del paisatge i&nbsp;l'economia local davant la proposta actual del Pla territorial sectorial per a&nbsp;la implantaci&oacute; de les energies renovables a Catalunya (PLATER). Malgrat els&nbsp;matisos ideol&ograve;gics, la majoria dels grups municipals han tancat files per&nbsp;exigir una transici&oacute; energ&egrave;tica justa, equilibrada i consensuada amb el&nbsp;m&oacute;n local.
El punt central de la sessi&oacute; fou l&rsquo;aprovaci&oacute; d&rsquo;una moci&oacute; conjunta (transaccionada&nbsp;entre ERC, Junts, Entesa i la regidora no adscrita, Ana Aragon) que manifesta el&nbsp;desacord amb el plantejament vigent del PLATER. El text aprovat insta la&nbsp;Generalitat a aturar la tramitaci&oacute; del pla fins que es garanteixi una participaci&oacute;&nbsp;real dels ajuntaments i la ciutadania.&nbsp;
Especialment coincident fou estat el clam sobre la solidaritat hist&ograve;rica de la zona,&nbsp;recordant que l&rsquo;Ametlla de Mar ja conviu amb la proximitat de les centrals&nbsp;nuclears i de cicle combinat, i que el municipi ja ha assumit la seva quota de&nbsp;producci&oacute; energ&egrave;tica amb escreix.
Durant el debat, es va celebrar la not&iacute;cia de la suspensi&oacute; temporal del PLATER&nbsp;fins a l'estiu del 2027, un marge que l'alcaldia considera vital per a presentar&nbsp;propostes que no trinxin el patrimoni que defineix la identitat calera.&nbsp;
L&rsquo;alcalde, Jordi Gaseni, va anar m&eacute;s enll&agrave;, plantejant que mentre no es prengui&nbsp;una decisi&oacute; respecte a on poden i no poden ubicar-se aquestes instal&middot;lacions,&nbsp;s&rsquo;haurien d&rsquo;aturar o de deixar en standby les propostes en r&uacute;stica que hi ha&nbsp;presentades.
La majoria de les formacions pol&iacute;tiques van donar suport a la iniciativa. L'&uacute;nica&nbsp;nota diferenciada va venir del Partit dels Socialistes (PSC), que es va abstenir.&nbsp;
Tot i mostrar un acord total amb les al&middot;legacions t&egrave;cniques per a protegir masies i&nbsp;zones tur&iacute;stiques, va advertir que aturar el proc&eacute;s podria posar en risc els&nbsp;objectius de desenvolupament industrial del poble.&nbsp;
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-31 11:39:33</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Jesús Álvarez, alcalde de Móra la Nova, sobre la candidatura de la gigafactoria: "És l'hora de la veritat"]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10468_jesus-alvarez-alcalde-mora-nova-candidatura-gigafactoria-es-lhora-veritat.php]]></link>
<description><![CDATA[L'equip impulsor del projecte est&agrave; llest per ajustar els requisits definitius de la convocat&ograve;ria europea


Jes&uacute;s &Aacute;lvarez, alcalde de M&oacute;ra la Nova (Ribera d'Ebre) i portaveu de l'equip impulsor del projecte de la gigafactoria, celebra l&rsquo;obertura del termini per presentar la candidatura per optar a ser una de les infraestructures electrointensives que la Uni&oacute; Europea vol impulsar amb l'objectiu de refor&ccedil;ar la sobirania tecnol&ograve;gica del continent. L'equip impulsor del projecte ebrenc fa mesos que treballa i est&agrave; llest per ajustar-lo als requisits definitius de la convocat&ograve;ria europea. "&Eacute;s l'hora de la veritat. Ara sabrem realment qui es presenta, com es presenta i veurem quin resultat tenim al final", ha dit &Aacute;lvarez. Els promotors de la gigafactoria de M&oacute;ra la Nova admeten que afronten aquesta nova etapa "amb nervis", per&ograve; tamb&eacute; amb confian&ccedil;a.

"&Eacute;s el moment de llegir la lletra petita per veure si el que est&agrave;vem preparant va encaminat o cal retocar qualsevol altra cosa que ens demanin que no la tingu&eacute;ssim preparada", ha remarcat l'alcalde de M&oacute;ra la Nova. &Aacute;lvarez remarca que "estan preparats&nbsp;per comen&ccedil;ar ja a tramitar tota la documentaci&oacute;" i estan confiats que aconseguiran&nbsp;estar entre les propostes&nbsp;escollides.
M&oacute;ra la Nova es presenta en una candidatura compartida amb San Fernando de Henares (Madrid) i amb el suport de Portugal, i dins del segon lot de la convocat&ograve;ria europea, reservat als projectes de m&eacute;s gran capacitat, que han de superar els 100.000 processadors. Competir&agrave; amb propostes d'altres pa&iuml;sos europeus, com Alemanya, Gr&egrave;cia o It&agrave;lia. La convocat&ograve;ria divideix les candidatures en dues categories segons el nombre de processadors previstos: un primer lot, amb quatre projectes finan&ccedil;ats i un m&iacute;nim de 75.000 processadors, i un segon lot, amb tres iniciatives seleccionades de m&eacute;s dimensi&oacute;.
Aquest dijous, despr&eacute;s de diversos mesos de retard, la Comissi&oacute; Europea ha anunciat la convocat&ograve;ria de fons per a les gigafactories d'intel&middot;lig&egrave;ncia artificial de la Uni&oacute; Europea als que aspira el projecte. La iniciativa publicoprivada preveu mobilitzar uns 30.000 milions d'euros, una tercera part finan&ccedil;ada per administracions p&uacute;bliques. L'executiu comunitari tancar&agrave; el proc&eacute;s el 12 de novembre i preveu anunciar els guanyadors a principis de 2027.


]]></description>
<pubDate>2026-07-31 11:33:34</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La justícia més propera: les noves Oficines de Justícia acosten els tràmits i la resolució de conflictes als municipis de Catalunya]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10467_la-justicia-mes-propera-les-noves-oficines-justicia-acosten-els-tramits-i-resolucio-conflictes-als-municipis-catalunya.php]]></link>
<description><![CDATA[Catalunya disposa de 898 oficines que han evolucionat des dels antics jutjats de pau cap a les actuals Oficines de Just&iacute;cia en el Municipi. Aquest nou model de proximitat ofereix m&eacute;s serveis per a la ciutadania i noves eines per prevenir i resoldre conflictes de manera m&eacute;s &agrave;gil i efica&ccedil;.
Durant gaireb&eacute; 170 anys, la just&iacute;cia de proximitat ha format part de la vida de molts municipis catalans, tot i que per a una part de la ciutadania continua sent una gran desconeguda. Aquests espais, vinculats hist&ograve;ricament a la realitat dels pobles i anomenats jutjats de pau, s'han transformat en les actuals Oficines de Just&iacute;cia en el Municipi: un servei pensat per acostar l&rsquo;Administraci&oacute; de just&iacute;cia a les persones que viuen en poblacions que no s&oacute;n seu del partit judicial.&nbsp;
La idea &eacute;s senzilla: que accedir a la just&iacute;cia no impliqui sempre despla&ccedil;ar-se a una ciutat amb tribunal. L'objectiu &eacute;s que els ciutadans puguin fer determinats tr&agrave;mits, rebre orientaci&oacute; i trobar vies per resoldre conflictes quotidians des del seu mateix municipi.&nbsp;
La just&iacute;cia de proximitat a les Terres de l&rsquo;Ebre
A Catalunya, aquesta xarxa de proximitat t&eacute; un abast molt ampli. Dels 947 municipis catalans, 898 compten actualment amb Oficines de Just&iacute;cia en el Municipi. Aix&ograve; significa que aquest servei &eacute;s present en el 92,3% del territori i dona cobertura a 3,2 milions de persones, al voltant del 40,4% de la poblaci&oacute; catalana.&nbsp;
A les Terres de l&rsquo;Ebre, la implantaci&oacute; d'aquest model es consolida mitjan&ccedil;ant la distribuci&oacute; estrat&egrave;gica de mitjans materials i personals en virtut de les compet&egrave;ncies de la Generalitat, estructurada a trav&eacute;s de noves agrupacions d&rsquo;Oficines de Just&iacute;cia en el Municipi. En aquest sentit, ja compta amb el vistiplau dels plens municipals la primera de les agrupacions, que fixar&agrave; la seu a Santa B&agrave;rbara (i donar&agrave; cobertura a Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge i Sant Jaume d&rsquo;Enveja), aix&iacute; com la segona xarxa local, que se situar&agrave; a l&rsquo;Aldea (juntament amb l&rsquo;Ampolla, Camarles i el Perell&oacute;).&nbsp;
A aquesta estructura territorial s&rsquo;uneixen ara tres noves agrupacions constitu&iuml;des per optimitzar l'atenci&oacute; ciutadana: la de la cap&ccedil;alera d'Asc&oacute; (que aglutinar&agrave; Corbera d&rsquo;Ebre, la Fatarella, Ginestar i Rasquera), la de Batea (amb Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, Bot, Arnes, la Pobla de Massaluca, Caseres i Prat de Comte) i la de Xerta (que oferir&agrave; serveis compartits als ve&iuml;ns de Tivenys, Aldover, Benifallet, Pa&uuml;ls i Alfara de Carles). El apoyo de los ayuntamientos asegura un servicio judicial local con m&aacute;s mediaci&oacute;n, evitando desplazamientos innecesarios a las capitales judiciales.
Prevenir conflictes i facilitar-ne la resoluci&oacute;: la&nbsp;conciliaci&oacute;&nbsp;davant dels jutges de pau&nbsp;
Una de les grans apostes del nou model &eacute;s&nbsp;refor&ccedil;ar la prevenci&oacute; i la resoluci&oacute; de conflictes mitjan&ccedil;ant vies alternatives al procediment judicial&nbsp;quan la naturalesa del cas ho permeti.&nbsp;
En moltes ocasions, els problemes entre persones, ve&iuml;ns o petits negocis poden trobar una soluci&oacute; mitjan&ccedil;ant el di&agrave;leg i la conciliaci&oacute;.&nbsp;No tots els desacords necessiten arribar a un procediment judicial llarg o complex.&nbsp;
La proximitat &eacute;s precisament un dels principals valors de la just&iacute;cia de pau. Els jutges i jutgesses de pau coneixen l&rsquo;entorn en qu&egrave; desenvolupen la seva funci&oacute; i formen part de la realitat del municipi. Aquest coneixement proper pot ajudar a entendre millor determinades situacions i orientar la ciutadania cap a la via m&eacute;s adequada per abordar-les.&nbsp;
En aquest sentit,&nbsp; els jutges de pau&nbsp;tindran tamb&eacute; un paper&nbsp;destacat en relaci&oacute; a un dels&nbsp;mitjans adequats de soluci&oacute; de controv&egrave;rsies:&nbsp;la conciliaci&oacute;.&nbsp;Els i les jutgesses, amb el suport de les oficines de just&iacute;cia municipal,&nbsp;tenen compet&egrave;ncia per conciliar&nbsp;en cas de conflictes entre els ve&iuml;ns,&nbsp;.&nbsp;Aquesta funci&oacute; afavoreix&nbsp;una just&iacute;cia m&eacute;s propera, &agrave;gil i orientada a resoldre els problemes de les persones.&nbsp;
Prevenir conflictes i facilitar-ne la resoluci&oacute;
Una de les grans apostes del nou model &eacute;s refor&ccedil;ar la prevenci&oacute; i la resoluci&oacute; de conflictes mitjan&ccedil;ant vies alternatives al procediment judicial quan la naturalesa del cas ho permeti.&nbsp;
En moltes ocasions, els problemes entre persones, ve&iuml;ns o petits negocis poden trobar una soluci&oacute; mitjan&ccedil;ant el di&agrave;leg i la conciliaci&oacute;. No tots els desacords necessiten arribar a un procediment judicial llarg o complex.&nbsp;
La proximitat &eacute;s precisament un dels principals valors d'aquesta estructura. El personal al capdavant de les oficines coneix l&rsquo;entorn en qu&egrave; desenvolupa la seva funci&oacute; i forma part de la realitat del municipi. Aquest coneixement proper pot ajudar a entendre millor determinades situacions i orientar la ciutadania cap a la via m&eacute;s adequada per abordar-les.&nbsp;
En aquest sentit, les noves Oficines de Just&iacute;cia en el Municipi tindran tamb&eacute; un paper en l&rsquo;&agrave;mbit dels mitjans adequats de soluci&oacute; de controv&egrave;rsies, afavorint una just&iacute;cia m&eacute;s propera, &agrave;gil i orientada a resoldre els problemes de les persones.&nbsp;
Menys despla&ccedil;aments i m&eacute;s serveis gr&agrave;cies a la tecnologia
La transformaci&oacute; d&rsquo;aquest servei passa tamb&eacute; per la incorporaci&oacute; d&rsquo;eines digitals que facilitin la relaci&oacute; entre la ciutadania i l&rsquo;Administraci&oacute; de just&iacute;cia.&nbsp;
Les noves oficines judicials en el municipi estaran connectades amb el sistema judicial i comptaran progressivament amb recursos tecnol&ograve;gics que permetran fer determinades actuacions per videoconfer&egrave;ncia, gestionar sol&middot;licituds i facilitar la comunicaci&oacute; entre ciutadans i &ograve;rgans judicials.&nbsp;
L&rsquo;objectiu &eacute;s pr&agrave;ctic: evitar despla&ccedil;aments innecessaris i aconseguir que viure en un municipi petit no suposi una dificultat afegida per accedir a la just&iacute;cia.&nbsp;
A m&eacute;s, les oficines podran prestar suport en altres tr&agrave;mits, com la recepci&oacute; de sol&middot;licituds d&rsquo;assist&egrave;ncia jur&iacute;dica gratu&iuml;ta o la gesti&oacute; de peticions adre&ccedil;ades als organismes competents en mat&egrave;ria de just&iacute;cia.&nbsp;
Un servei de proximitat que mira al futur
El Govern impulsa el Pla de just&iacute;cia de pau i de proximitat de Catalunya 2025-2028 per consolidar aquesta evoluci&oacute; mitjan&ccedil;ant el desplegament de recursos. El pla s&rsquo;estructura al voltant de quatre grans &agrave;mbits: organitzaci&oacute;, formaci&oacute; i difusi&oacute;, espais i tecnologia.&nbsp;
Un dels elements clau ser&agrave; la creaci&oacute; i ampliaci&oacute; d&rsquo;agrupacions d&rsquo;Oficines de Just&iacute;cia en el Municipi, que permetran disposar de m&eacute;s suport especialitzat i millorar la capacitat d&rsquo;atenci&oacute; a la ciutadania. La transformaci&oacute; tamb&eacute; implica adaptar els espais, refor&ccedil;ar els recursos tecnol&ograve;gics i oferir formaci&oacute; a les persones vinculades a aquest servei.
]]></description>
<pubDate>2026-07-31 08:15:26</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Dalmau reivindica la candidatura ?guanyadora? de Móra la Nova per convertir Catalunya en ?un referent? en IA]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10470_dalmau-reivindica-candidatura-guanyadora-mora-nova-per-convertir-catalunya-un-referent-ia.php]]></link>
<description><![CDATA[El conseller defensa que la gigafactoria permetr&agrave; repartir les oportunitats econ&ograve;miques &ldquo;arreu del territori&rdquo;


El conseller de la Presid&egrave;ncia, Albert Dalmau, ha reivindicat aquest dijous la candidatura &ldquo;guanyadora&rdquo; de M&oacute;ra la Nova, que aspira a acollir una gigafactoria d&rsquo;intel&middot;lig&egrave;ncia artificial (IA).
El mateix dia que la Comissi&oacute; Europea ha obert la convocat&ograve;ria per finan&ccedil;ar set instal&middot;lacions arreu del continent, Dalmau ha explicat que candidatura pret&eacute;n convertir Catalunya en &ldquo;un referent&rdquo; en IA i garantir l&rsquo;equilibri territorial.
&ldquo;Un objectiu que t&eacute; el Govern &eacute;s que les oportunitats econ&ograve;miques en els sectors de m&eacute;s valor afegit es reparteixin arreu del territori&rdquo;, ha afirmat. En aquesta l&iacute;nia, el conseller ha defensat que s&rsquo;obri a les Terres de l&rsquo;Ebre &ldquo;un dels &lsquo;hubs&rsquo; principals d&rsquo;IA per a un pa&iacute;s que vol recuperar el seu lideratge econ&ograve;mic&rdquo;.

]]></description>
<pubDate>2026-07-30 11:37:40</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Brussel·les obre la convocatòria de fons per a les gigafactories de la UE als que aspira el projecte de Móra la Nova]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10469_brusselles-obre-convocatoria-fons-per-les-gigafactories-ue-als-que-aspira-projecte-mora-nova.php]]></link>
<description><![CDATA[La Comissi&oacute; tancar&agrave; el proc&eacute;s el 12 de novembre i preveu anunciar els guanyadors a principis de 2027


La Comissi&oacute; Europea ha anunciat la convocat&ograve;ria de fons per a les gigafactories d'intel&middot;lig&egrave;ncia artificial de la Uni&oacute; Europea als que aspira el projecte de M&oacute;ra la Nova. Brussel&middot;les busca finan&ccedil;ar fins a set gigafactories arreu d'Europa per "accelerar la sobirania tecnol&ograve;gica" del continent. La iniciativa publicoprivada preveu mobilitzar uns 30.000 milions d'euros, una tercera part finan&ccedil;ada per administracions p&uacute;bliques. L'executiu comunitari tancar&agrave; el proc&eacute;s el 12 de novembre i preveu anunciar els guanyadors a principis de 2027. La vicepresidenta executiva per la Sobirania Tecnol&ograve;gica, Henna Virkkunen, ha dit que l'anunci representa una "fita en les ambicions" de la UE i qualifica les instal&middot;lacions d'estrat&egrave;giques.

La convocat&ograve;ria divideix els projectes en dos lots diferenciats depenent del nombre de processadors de cada gigafactoria. En el primer lot es finan&ccedil;aran quatre projectes i es buscar&agrave; disposar d'un m&iacute;nim de 75.000 processadors i en el segon lot cada una de les tres propostes guanyadores haur&agrave; de tenir m&eacute;s de 100.000 processadors.
La proposta de M&oacute;ra la Nova preveu formar part d'aquesta segona categoria, per&ograve; haur&agrave; de competir amb els projectes de pa&iuml;sos com Alemanya, Gr&egrave;cia o It&agrave;lia, per ser un dels tres que rebran finan&ccedil;ament europeu.
Tot i aix&ograve;, fonts comunit&agrave;ries, esperen que s'acabin formant consorcis entre estats membres per aix&iacute; poder finan&ccedil;ar el nombre m&eacute;s gran de projectes transfronterers.
A banda de propostes entre m&uacute;ltiples pa&iuml;sos, tamb&eacute; es preveu finan&ccedil;ar gigafactories amb diverses seus en un mateix estat. &Eacute;s el cas de la candidatura ib&egrave;rica compartida entre M&oacute;ra la Nova i San Fernando de Henares, a Madrid, i amb el suport de Portugal.
Des de Brussel&middot;les, per&ograve;, han avisat que caldr&agrave; que almenys una de les seus tinguin la capacitat m&iacute;nima de processadors requerida. A m&eacute;s, caldr&agrave; que les instal&middot;lacions estiguin connectades a trav&eacute;s d'una xarxa d'alta velocitat.
El primer lot tindr&agrave; una inversi&oacute; p&uacute;blica europea de fins a 1.000 milions d'euros, i la xifra es doblar&agrave; pels projectes de m&eacute;s de 100.000 processadors.
Amb aquesta convocat&ograve;ria, Brussel&middot;les busca expandir la capacitat computacional d'IA de la UE i facilitar acc&eacute;s a la infraestructura a startups, empreses consolidades, pimes, a acad&egrave;mics i a les autoritats p&uacute;bliques.
Aquestes gigafactories d'IA combinaran processadors avan&ccedil;ats d'intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, amb programari i solucions al n&uacute;vol, i tamb&eacute; connectivitat d'alta velocitat. Tamb&eacute; hauran de ser centres de dades eficients energ&egrave;ticament.
A m&eacute;s, treballaran conjuntament amb una xarxa de 19 centres d'IA per tal "de refor&ccedil;ar el lideratge tecnol&ograve;gic europeu", la fortalesa del sistema i una autonomia estrat&egrave;gica.
Fonts comunit&agrave;ries han explicat que aquestes instal&middot;lacions s&oacute;n necess&agrave;ries perqu&egrave; els supercomputadors arreu d'Europa estan "saturats" per l'alta demanda que reben.
Decisi&oacute; a principis de 2027
L'Empresa Comuna Europea d&rsquo;Inform&agrave;tica d&rsquo;Altes Prestacions (EuroHPC) ha anunciat la convocat&ograve;ria aquest dijous, que estar&agrave; oberta fins al 12 de novembre. La decisi&oacute;, per&ograve; no ser&agrave; fins a principis de 2027 despr&eacute;s de l'estudi de les candidatures per un equip d'experts, que tamb&eacute; comptar&agrave; amb la participaci&oacute; de professionals independents.
Durant l'examen de les propostes, no nom&eacute;s s'analitzar&agrave; la qualitat de la infraestructura, sin&oacute; tamb&eacute; el potencial impacte que tindr&agrave; cada projecte en l'ecosistema d'IA de la UE. Tamb&eacute; es mirar&agrave; que tingui un model de negoci viable i no nom&eacute;s depengui de finan&ccedil;ament p&uacute;blic.
Fonts comunit&agrave;ries no han especificat la data de l'anunci, tot i que han explicat que es firmaran els contractes de finan&ccedil;ament per tal que les construccions d'aquests centres puguin comen&ccedil;ar durant l'any vinent.
La previsi&oacute; &eacute;s que les gigafactories comencin a operar 18 mesos despr&eacute;s de la signatura del conveni. Des de la Generalitat de Catalunya, ja preveien que, si la candidatura de M&oacute;ra la Nova sortia escollida, les instal&middot;lacions estiguessin en funcionament durant el 2028.


]]></description>
<pubDate>2026-07-30 11:35:42</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El català de la Franja i un concurs de cantautors, protagonistes del segon Festival Posa-hi Tu l'Accent]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10466_el-catala-franja-i-un-concurs-cantautors-protagonistes-del-segon-festival-posa-hi-tu-laccent.php]]></link>
<description><![CDATA[Tortosa reunir&agrave; ling&uuml;istes, creadors i comunicadors en tres dies de debat, m&uacute;sica i divulgaci&oacute; sobre dialectes


Un concurs de cantautors i un especial sobre el catal&agrave; a la Franja s&oacute;n les principals novetats del segon Festival Posa-hi Tu l'Accent. Tortosa reunir&agrave; ling&uuml;istes, creadors i comunicadors en tres dies de debat, m&uacute;sica i divulgaci&oacute;.
El festival comen&ccedil;ar&agrave; amb un homenatge als ling&uuml;istes Joan Veny, Joan Beltran i Albert Aragon&egrave;s, i el tancar&agrave; una gala condu&iuml;da pel creador de continguts Cabrafotuda.
S'estructurar&agrave; en sis grans blocs de reflexi&oacute; i debat, i inclour&agrave; una exposici&oacute; sobre l'Atles Ling&uuml;&iacute;stic del Domini Catal&agrave;, un espectacle al voltant de Jaume I o un mon&ograve;leg sobre Pompeu Fabra.
Els actes s&oacute;n gratu&iuml;ts per&ograve; es poden fer inscripcions per 15 euros per rebre el marxandatge oficial i descomptes en els &agrave;pats i la pernoctaci&oacute;.

Posa-hi Tu l'Accent per se celebrar&agrave; del 23 al 25 d'octubre a Tortosa. La primera edici&oacute; es va celebrar el 2024 a Espluga de Francol&iacute;.


]]></description>
<pubDate>2026-07-30 08:02:40</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Agricultura reactiva les obres del regadiu de Vingalis a la Ribera d'Ebre i l'amplia en més de 90 hectàrees]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10465_agricultura-reactiva-les-obres-del-regadiu-vingalis-ribera-debre-i-lamplia-mes-90-hectarees.php]]></link>
<description><![CDATA[Ordeig defensa que el projecte a la Serra del Rovell&oacute; assegura l'activitat agr&agrave;ria i &eacute;s clau contra el risc d'incendi


El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci&oacute;, &Ograve;scar Ordeig, ha visitat les obres d'ampliaci&oacute; del reg de Vingalis, a la Ribera d'Ebre, un projecte pendent des de feia setze anys. Tot i que es preveia incorporar 124,4 hect&agrave;rees (ha) al regadiu, finalment s'han posat en reg 90,6 ha, les finques que han formalitzat el pagament del dret d'adhesi&oacute; a la comunitat de regants. La superf&iacute;cie incorporada es distribueix entre els termes municipals de Flix (1,87 ha), Vinebre (63,30 ha) i la Torre de l'Espanyol (25,40 ha). Ordeig ha reivindicat que "recuperar i modernitzar" regadius &eacute;s una aposta estrat&egrave;gica per garantir el futur del sector agrari refor&ccedil;a "la capacitat del territori per afrontar els efectes del canvi clim&agrave;tic".

El pressupost d'execuci&oacute; de les obres &eacute;s d'1.099.914 euros i 19.559 euros en despeses assumides per la Comunitat de Regants. El Departament d'Agricultura finan&ccedil;ar&agrave; el 85% de la inversi&oacute;, mentre que el 15% restant va a c&agrave;rrec dels regants, que tamb&eacute; comptaran amb un ajut del 95% del cost a trav&eacute;s dels Fons de Transici&oacute; Nuclear.
A m&eacute;s d'aquesta ampliaci&oacute;, la Comunitat de Regants de Vingalis ha rebut 41.000 euros en ajuts a trav&eacute;s de l'Ordre de Regadius, per modernitzar les instal&middot;lacions. S'han substitu&iuml;t embarrats de coure dels quadres el&egrave;ctrics, renovat el cablejat de les bombes, substitu&iuml;t tres bombes de buit i tres v&agrave;lvules, millorat el sistema de telecontrol de les casetes de distribuci&oacute; d'aigua, instal&middot;lat un repetidor al bombament de captaci&oacute; del riu.
Aquestes actuacions formen part de l'Estrat&egrave;gia de Regadius 2025-2040, amb la qual el Govern preveu invertir 3.090 milions d'euros fins al 2040 per modernitzar i ampliar els regadius de Catalunya, actuant sobre prop de 181.000 hect&agrave;rees. El projecte de Vingalis i la Serra del Rovell&oacute; estava aturat des de feia setze anys, es va redactar l'any 2010, per&ograve; mai no es va arribar a executar. El conseller &Ograve;scar Ordeig ha reivindicat que calia posar al dia inversions com aquesta, "la m&eacute;s alta dels deu &uacute;ltims anys".
"L'actualitzaci&oacute;, l'impuls i la recuperaci&oacute; d'aquest projecte, la seva posada en funcionament i &eacute;s especialment oport&uacute; tant pels incendis que van viure el 2019 com tamb&eacute; per la situaci&oacute; que vivim i que &eacute;s la que ha arribat per quedar-se", ha dit el conseller d'Agricultura. Ordeig ha insistit que els regs actualment "s&oacute;n m&eacute;s necessaris que mai", i que els agricultors "s&oacute;n el millor tallafoc", juntament amb la gesti&oacute; forestal. "Tenir aigua &eacute;s el ser o no ser", ha concl&ograve;s.
Una planta fotovoltaica al reg de Benissanet
Aquest dimecres, el conseller Ordeig tamb&eacute; ha visitat el parc solar que acaba d'entrar en funcionament i que dona servei a la Comunitat de Regants de Benissanet, una infraestructura que abasteix una superf&iacute;cie de reg de 352 hect&agrave;rees.
El nou parc solar est&agrave; situat a la parcel&middot;la 73 del pol&iacute;gon 5 del municipi, a l'estaci&oacute; de captaci&oacute; de la Comunitat de Regants. La instal&middot;laci&oacute; est&agrave; formada per 900 m&ograve;duls fotovoltaics de 570 Wp distribu&iuml;ts en 25 seguidors solars i t&eacute; una producci&oacute; anual estimada de 1.017 MWh. Aquesta energia permetr&agrave; reduir de manera significativa la factura el&egrave;ctrica de la comunitat de regants. La inversi&oacute; total &eacute;s d'1.217.000 euros. El Departament finan&ccedil;ar&agrave; el 70% de l'obra. Igual que en el cas de Vingalis, el 95% de l'aportaci&oacute; de la comunitat es cobrir&agrave; mitjan&ccedil;ant els Fons de Transici&oacute; Nuclear.
La Comunitat de Regants de Benissanet tamb&eacute; ha estat benefici&agrave;ria de diversos ajuts de les convocat&ograve;ries de l'Ordre de Regadius. S'han subvencionat la meitat d'una inversi&oacute; total de 600.000 euros destinada a executar noves preses parcel&middot;l&agrave;ries, millorar les v&agrave;lvules reductores i instal&middot;lar noves unitats, arranjar el cam&iacute; d'acc&eacute;s a la Bassa 2, instal&middot;lar una v&agrave;lvula de retenci&oacute; de 600 mm, i renovar 25 comptadors i diverses millores del subministrament el&egrave;ctric.
Els ajuts tamb&eacute; han perm&egrave;s construir una estaci&oacute; de filtratge a la sortida de la Bassa 1 amb una capacitat de 1.500 m&sup3;/hora, renovar el sistema de cloraci&oacute;, fer el seguiment del tractament contra el musclo zebrat, ampliar l'estaci&oacute; de filtratge de la Bassa 1, instal&middot;lar un variador de freq&uuml;&egrave;ncia, substituir la lona de la Bassa 2 i renovar la caldereria dels col&middot;lectors de l'estaci&oacute; de bombeig.


]]></description>
<pubDate>2026-07-29 14:33:07</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El centre enogastronòmic Espai Cuina de Mar, un nou punt de trobada per preservar l?essència marinera de la Cala]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10464_el-centre-enogastronomic-espai-cuina-mar-un-nou-punt-trobada-per-preservar-lessencia-marinera-cala.php]]></link>
<description><![CDATA[L&rsquo;Ametlla de Mar iniciar&agrave; ben aviat l&rsquo;activitat del Centre enogastron&ograve;mic&nbsp;Espai Cuina de Mar, un projecte que neix amb la voluntat de convertir-se en&nbsp;un centre de refer&egrave;ncia per a la formaci&oacute;, la divulgaci&oacute; i la promoci&oacute; de la&nbsp;cultura gastron&ograve;mica marinera.
M&eacute;s que una escola de cuina, ser&agrave; un espai din&agrave;mic i participatiu on la cuina del&nbsp;peix i del marisc esdevindr&agrave; el fil conductor d'un ampli ventall d'activitats. Tallers&nbsp;de cuina tradicional, demostracions culin&agrave;ries, seminaris, exposicions, xerrades,&nbsp;visites i activitats participatives aproparan la ciutadania als sabers i oficis vinculats&nbsp;al mar. La cuina de bordo, les receptes transmeses de generaci&oacute; en generaci&oacute; i&nbsp;el coneixement del producte de llotja ocuparan un lloc destacat en una&nbsp;programaci&oacute; pensada per a joves, restauradors, escolars, visitants i p&uacute;blic en&nbsp;general.
L'espai tamb&eacute; esdevindr&agrave; un punt de connexi&oacute; entre el sector pesquer, la&nbsp;restauraci&oacute; local i el turisme, promovent l'&uacute;s del peix de proximitat, la cuina km 0 i&nbsp;la recuperaci&oacute; dels plats m&eacute;s emblem&agrave;tics de la tradici&oacute; calera. L'objectiu &eacute;s&nbsp;refor&ccedil;ar la identitat gastron&ograve;mica del municipi, donar valor al patrimoni immaterial&nbsp;i contribuir al desenvolupament econ&ograve;mic local a trav&eacute;s de la col&middot;laboraci&oacute; entre&nbsp;pescadors, cuiners, empreses i entitats.
L'Espai Cuina de Mar convida tota la ciutadania a formar-ne part des del primer&nbsp;dia i a descobrir un equipament que vol mantenir viu el patrimoni mariner de la&nbsp;Cala, transmetre'l a les noves generacions i projectar-lo cap al futur com un dels&nbsp;grans actius culturals, gastron&ograve;mics i tur&iacute;stics del municipi.
Aquest projecte forma part de l&rsquo;Actuaci&oacute; de Cohesi&oacute; entre Destinacions (ACD)&nbsp;&ldquo;Catalunya, terra de sabors&rdquo;, dins el Pla de recuperaci&oacute;, transformaci&oacute; i&nbsp;resili&egrave;ncia, finan&ccedil;at amb fons Next Generation EU amb 421.687 &euro;.]]></description>
<pubDate>2026-07-29 08:28:20</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Protecció Civil manté activat l'INFOCAT pel nou episodi progressiu de calor que incrementa el risc d'incendis forestals]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10463_proteccio-civil-mante-activat-linfocat-pel-nou-episodi-progressiu-calor-que-incrementa-risc-dincendis-forestals.php]]></link>
<description><![CDATA[Aquest dimarts al vespre s'ha activat tamb&eacute; l'alerta del pla Procicat davant la previsi&oacute; de "calor extrema"


Protecci&oacute; Civil mant&eacute; activat el Pla especial d'emerg&egrave;ncies per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) per un nou episodi de calor que eleva el risc de focs. Tamb&eacute; hi haur&agrave; una "humitat relativa molt baixa i una recuperaci&oacute; nocturna irregular". Les previsions indiquen que dissabte s'assolir&agrave; "el nivell m&agrave;xim" de perill. Les zones m&eacute;s afectades seran el Prepirineu occidental, Ponent, la Catalunya Central, l'interior de les Terres de l'Ebre i les comarques prelitorals. El cos d'emerg&egrave;ncies ha afirmat que l'escassetat de la precipitaci&oacute; acumulada "agreuja" la situaci&oacute; a escala de "perill molt alt o extrem" a bona part de Catalunya. Aquest dimarts al vespre s'ha activat l'alerta del pla Procicat davant la previsi&oacute; de "calor extrema".

El Departament d'Agricultura ha situat el per&iacute;ode de perill d'incendis forestals entre aquest dimecres i el 4 d'agost. Per la seva part, els Agents Rurals preveuen activar el nivell 3 del Pla Alfa per perill molt alt d'incendi forestal a uns 218 municipis de 19 comarques, i el nivell 4 per perill extrem a 43 municipis de set comarques. Tot i aix&ograve;, puntualitzen que anir&agrave; en funci&oacute; de l'evoluci&oacute; de les condicions meteorol&ograve;giques. El cos ha informat que continuaran restringits els accessos als espais naturals de la serra del Montmell-Marmellar, les muntanyes de Prades i el Parc Natural de la Serra de Montsant.
Els Bombers, d'acord amb l&rsquo;an&agrave;lisi de la Unitat T&egrave;cnica del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF), conserven el nivell de risc en 5 en una escala sobre 6 a les regions d'emerg&egrave;ncies Centre, Girona, Lleida, Metropolitana Sud, Tarragona i Terres de l'Ebre, i en 4 sobre 6 a les regions Metropolitana Nord i de Pirineus.
La quarta onada de calor de l'estiu comen&ccedil;ar&agrave; aquest dimecres i es podria allargar fins al 5 d'agost, segons el Servei Meteorol&ograve;gic de Catalunya (SMC). S'ha em&egrave;s un av&iacute;s de calor intensa per aquest dimecres i dijous a les comarques del nord-oest, el Prepirineu oriental i Ponent, on es podran superar els 40 graus. El litoral i el prelitoral tamb&eacute; registraran valors elevats, tot i que, de moment, no superaran el llindar de calor intensa establert pel Meteocat. Aquest pron&ograve;stic ha fet que Protecci&oacute; Civil hagi activat el Pla Territorial de Protecci&oacute; Civil (Procicat) en fase d'alerta.
D'altra banda, a partir d'aquest divendres i durant el cap de setmana tamb&eacute; es podran formar tempestes de tarda associades a la calor que, puntualment, poden anar acompanyades d'activitat el&egrave;ctrica.
Per tot plegat, Protecci&oacute; Civil i els Agents Rurals han demanat extremar les precaucions i evitar qualsevol activitat que pugui derivar en un incendi forestal. En aquest sentit, han recordat que est&agrave; totalment prohibit fer foc al medi natural i que cal evitar qualsevol conducta que pugui originar un incendi. Tamb&eacute; es demana no abandonar deixalles al bosc i avisar immediatament el tel&egrave;fon d'emerg&egrave;ncies 112 si s'observa una columna de fum.


]]></description>
<pubDate>2026-07-29 08:05:12</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Territori, Habitatge i Transició Ecològica impulsa la recuperació de la canya autòctona a l'Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10462_territori-habitatge-i-transicio-ecologica-impulsa-recuperacio-canya-autoctona-lebre.php]]></link>
<description><![CDATA[El Departament de Territori, Habitatge i Transici&oacute; Ecol&ograve;gica ha realitzat una prospecci&oacute; de canya aut&ograve;ctona (Arundo micrantha) al tram del riu Ebre situat entre la desembocadura del riu Siurana, a Garcia, i l&rsquo;illa d&rsquo;Aud&iacute;, prop de Tortosa. Els treballs s&rsquo;han realitzat en elmarc d&rsquo;un projecte per millorar el coneixement sobre la distribuci&oacute; d'aquesta esp&egrave;cie, que sovint es confon amb la canya ex&ograve;tica invasora (Arundo donax), i que ha comptat amb el finan&ccedil;ament dels fons europeus Next Generation.
Els treballs realitzats han perm&egrave;s identificar 58 rodals de canya aut&ograve;ctona al llarg del tram fluvial analitzat. La major part d'aquests exemplars es troben al terme municipal de Benifallet, especialment en zones properes a camins amb pas de vehicles, camps de conreu i s&ograve;ls al&middot;luvials profunds a prop del curs de l'aigua.
Aquesta nova cartografia constitueix una base de refer&egrave;ncia essencial per a la preservaci&oacute; de la biodiversitat de l'Ebre. Es preveu que les dades obtingudes contribueixin de manera decisiva a la futura inclusi&oacute; de la canya aut&ograve;ctona al Cat&agrave;leg de Flora Amena&ccedil;ada de Catalunya.
La recollida de dades s'ha fet mitjan&ccedil;ant una prospecci&oacute; exhaustiva, tant per terra com per riu, aconseguint localitzar rodals que d'una altra manera haurien passat desapercebuts. No obstant aix&ograve;, els experts adverteixen que la identificaci&oacute; de l'esp&egrave;cie &eacute;s complexa quan es troba envoltada de canya invasora o en espais de dif&iacute;cil acc&eacute;s, aix&iacute; que &eacute;s possible que tamb&eacute; n&rsquo;hi arribi a haver en &agrave;rees m&eacute;s amagades.
A m&eacute;s de la cartografia, la iniciativa ha incl&ograve;s accions directes de conservaci&oacute; i restauraci&oacute; a l'itinerari fluvial de M&oacute;ra la Nova. En aquesta zona s&rsquo;han executat accions de control de la canya ex&ograve;tica invasora i s&rsquo;han plantat rizomes de canya aut&ograve;ctona per refor&ccedil;ar les poblacions existents.
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-29 07:26:50</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El CESTE inicia el procés de renovació de la seua presidència]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10461_el-ceste-inicia-proces-renovacio-seua-presidencia.php]]></link>
<description><![CDATA[El ple ha&nbsp;conegut l'estat de diverses&nbsp;iniciatives projectades al territori
Tortosa, 28 de juliol de 2026 - El Consell Econ&ograve;mic&nbsp;i Social de&nbsp;les&nbsp;Terres de l&rsquo;Ebre&nbsp;(CESTE) ha&nbsp;celebrat&nbsp;una nova sessi&oacute;&nbsp; en qu&egrave;&nbsp;s'han abordat alguns dels&nbsp;projectes estrat&egrave;gics que&nbsp;han de&nbsp;contribuir&nbsp;al desenvolupament econ&ograve;mic&nbsp;i&nbsp;social de les&nbsp;Terres de l&rsquo;Ebre. La reuni&oacute; tamb&eacute;&nbsp;ha&nbsp;servit per&nbsp;iniciar el proc&eacute;s&nbsp;de renovaci&oacute;&nbsp;de la presid&egrave;ncia&nbsp;de l'ens, despr&eacute;s&nbsp;de la&nbsp;finalitzaci&oacute;&nbsp;del mandat de&nbsp;Josep Maria Franquet.
La reuni&oacute; ha comen&ccedil;at amb la&nbsp;presentaci&oacute; del&nbsp;Projecte de la&nbsp;Planta de Biomet&agrave;&nbsp;de&nbsp;Campred&oacute; a c&agrave;rrec de&nbsp;C&eacute;sar&nbsp;Casasnovas, de l'empresa&nbsp;Genia. Seguidament, representants&nbsp;de CIMALSA&nbsp;han presentat el&nbsp;Projecte Intermodal, una infraestructura ferrovi&agrave;ria destinada&nbsp;a refor&ccedil;ar la&nbsp;capacitat log&iacute;stica del territori i a potenciar-ne la&nbsp;competitivitat&nbsp;empresarial.
El projecte&nbsp;pret&eacute;n millorar la&nbsp;connectivitat del sud catal&agrave;,&nbsp;afavorint el transport&nbsp;eficient de mercaderies. Est&agrave; impulsat per l&rsquo;IDECE, el Departament de&nbsp;Territori i la Delegaci&oacute; del Govern a les Terres de l&rsquo;Ebre, i inclou el teixit empresarial i la&nbsp;Cambra de Comer&ccedil;. &ldquo;Amb esta prova pilot ens estem avan&ccedil;ant als temps que venen&rdquo;, afirma&nbsp;la directora de l&rsquo;IDECE, Bibiana Porres. &ldquo;Volem que les empreses coneguin que hi haur&agrave; una&nbsp;altra manera de transportar mercaderies des d&rsquo;aqu&iacute;, i que puguin comen&ccedil;ar a preparar-se. &Eacute;s una iniciativa molt interessant i &uacute;til perqu&egrave;, a m&eacute;s, contribuir&agrave; a descongestionar&nbsp;carreteres com l&rsquo;AP-7&rdquo;.
El ple tamb&eacute; ha servit per con&egrave;ixer l&rsquo;estat de la candidatura de la gigafactoria plantejada a&nbsp;M&oacute;ra la Nova, aix&iacute; com per esclarir algunes q&uuml;estions relacionades amb el projecte.
Canvi de presid&egrave;ncia
En l'apartat institucional, el ple ha&nbsp;pres&nbsp;coneixement de la&nbsp;finalitzaci&oacute; del mandat&nbsp;del&nbsp;president del CESTE, Josep Maria Franquet, despr&eacute;s dels anys&nbsp;al&nbsp;capdavant de l'organisme.&nbsp;
La candidatura recau sobre l&rsquo;empresari rapitenc V&iacute;ctor Brunet, tamb&eacute; president del Club&nbsp;N&agrave;utic la R&agrave;pita, i es ratificar&agrave; en la celebraci&oacute; del proper Consell Rector. Brunet ha declarat&nbsp;que el CESTE &eacute;s un &ograve;rgan vital per al territori, ja que dona la oportunitat als agents que el&nbsp;formen de mantenir-se informats del que passa a les comarques ebrenques.&nbsp;
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-28 12:50:28</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Les Terres de l'Ebre s'oposen al PLATER i reclamen un reequilibri territorial en la implantació de renovables]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10460_les-terres-lebre-soposen-al-plater-i-reclamen-un-reequilibri-territorial-implantacio-renovables.php]]></link>
<description><![CDATA[Entitats i sectors econ&ograve;mics lamenten que el pla "segueix sacrificant" les comarques que ja s&oacute;n productores d'energia


Diversos representants de municipis, entitats i sectors econ&ograve;mics de les Terres de l'Ebre s'han concentrat aquest dimarts al mat&iacute; a Miravet (Ribera d'Ebre) per mostrar la seva oposici&oacute; al Pla Territorial Sectorial per a la Implantaci&oacute; de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) un dia abans que s'acabi el termini per presentar al&middot;legacions. L'alcalde de Miravet, Miquel Morales, ha demanat al Govern que es "compti amb el territori" a l'hora de desenvolupar el PLATER i ha recordat que al sud del pa&iacute;s la "quota energ&egrave;tica" est&agrave; "m&eacute;s que saldada". En la mateixa l&iacute;nia, el president del GEPEC, Xavier Jim&eacute;nez, ha lamentat que no hi hagi "equilibri territorial" i "se segueixin sacrificant les comarques que ja s&oacute;n productores d'energia.

Municipis com Miravet, Ulldecona, el Consell Comarcal de la Terra Alta, la DO Terra Alta i entitats de l'Ebre s'han concentrat aquest mat&iacute; per demanar que es torni a iniciar la tramitaci&oacute; del PLATER i es compti amb el territori. "El PLATER actual ens trinxa el territori miserablement i crec que som a temps de tirar enrere i comen&ccedil;ar de nou", ha assegurat Morales.
L'alcalde de Miravet ha remarcat que a les Terres de l'Ebre ja tenen "m&eacute;s que saldada" la "quota energ&egrave;tica". Ha recordat que hi ha les nuclears i diverses centrals e&ograve;liques. Aix&iacute;, Jim&eacute;nez ha lamentat que el PLATER "consolidi el model" actual on els pobles del m&oacute;n rural "m&eacute;s desfavorit i desprotegit es converteixin en els grans productors d'energia per subministrar a les grans metr&ograve;polis on s&oacute;n els grans consumidors".
Les entitats i els sectors econ&ograve;mics han explicat l'impacte que tindran els aerogeneradors sobre el paisatge i l'activitat agr&agrave;ria i tur&iacute;stica de les Terres de l'Ebre. I han insistit que cal un "reequilibri territorial", perqu&egrave; el sud del pa&iacute;s ja concentra bona part de les centrals de producci&oacute; energ&egrave;tica. A tall d'exemple, des del GEPEC han assenyalat que la Terra Alta ha de triplicar la seva pot&egrave;ncia instal&middot;lada el 2050. D'aquesta manera, es generaria el 4.100% respecte al que consumeix la comarca.
Jim&eacute;nez ha comentat que el PLATER "seguir&agrave; sacrificant" les comarques que ja s'han "sacrificat". "S&oacute;n aquestes comarques on el terreny &eacute;s m&eacute;s barat, on hi ha menys oposici&oacute;, on la poblaci&oacute; est&agrave; m&eacute;s envellida i on &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil implantar i fer el gran negoci per part de les corporacions", ha descrit.
Gaireb&eacute; 300 municipis contra el PLATER
L'acte tamb&eacute; ha comptat amb la pres&egrave;ncia dels alcaldes de Viladasens, Xavier S&aacute;nchez, i Vilademuls, &Agrave;lex Ter&eacute;s, com a impulsors de la plataforma de municipis en contra del PLATER, que ja compta amb gaireb&eacute; 300 adhesions. Volen constituir-se com associaci&oacute; per tal de fer front al pla, ja que no se senten amb el suport necessari per part de la Federaci&oacute; de Municipis de Catalunya.


]]></description>
<pubDate>2026-07-28 12:38:23</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El Govern destina uns 6 milions a les actuacions de localització, exhumació i identificació de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10459_el-govern-destina-uns-6-milions-les-actuacions-localitzacio-exhumacio-i-identificacio-victimes-guerra-civil-i-dictadura.php]]></link>
<description><![CDATA[El Govern destinar&agrave; 5.929.268,32 euros al desplegament de les actuacions previstes en els plans de fosses de la Generalitat entre els anys 2027 i 2030. Aquesta inversi&oacute; permetr&agrave; dur a terme intervencions en fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, aix&iacute; com els estudis antropol&ograve;gics i gen&egrave;tics necessaris per avan&ccedil;ar en la identificaci&oacute; de les persones desaparegudes.
La inversi&oacute; suposa comen&ccedil;ar a donar compliment a l&rsquo;acord assolit amb el grup parlamentari dels Comuns en mat&egrave;ria de mem&ograve;ria democr&agrave;tica en l&rsquo;&agrave;mbit de la negociaci&oacute; dels Pressupostos de la Generalitat per l&rsquo;exercici 2026.
L'Acord de Govern aprovat avui autoritza la contractaci&oacute; dels serveis necessaris per executar aquestes actuacions amb l'objectiu de recuperar les v&iacute;ctimes, d'identificar-les i, sempre que sigui possible, retornar-ne les restes a les seves fam&iacute;lies.
La despesa autoritzada es distribuir&agrave; de la manera seg&uuml;ent:

2027: 1.291.217,32 euros
2028: 1.546.017,00 euros
2029: 1.546.017,00 euros
2030: 1.546.017,00 euros

Amb aquesta actuaci&oacute;, el Govern reafirma el seu comprom&iacute;s amb les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, la recerca de les persones desaparegudes i la reparaci&oacute; de les v&iacute;ctimes i les seves fam&iacute;lies.
Els plans de fosses de la Generalitat
Els&nbsp;plans de fosses&nbsp;s&oacute;n instruments de planificaci&oacute; coordinats per la Direcci&oacute; General de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, amb una vig&egrave;ncia de tres anys, que defineixen les l&iacute;nies estrat&egrave;giques per a la localitzaci&oacute;, intervenci&oacute; i obertura de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. El primer pla va correspondre al per&iacute;ode 2017-2019 i, actualment, s&rsquo;est&agrave; desplegant el Pla 2026-2028.
La programaci&oacute; de les actuacions s'estableix a partir de criteris t&egrave;cnics que permeten prioritzar les intervencions segons la necessitat i la viabilitat. Les excavacions es duen a terme de manera continuada al llarg de l'any i de forma simult&agrave;nia arreu de Catalunya, amb equips interdisciplinaris formats per arque&ograve;legs, historiadors, antrop&ograve;legs i genetistes.
Els plans tamb&eacute; inclouen actuacions complement&agrave;ries, com les an&agrave;lisis antropol&ograve;giques i gen&egrave;tiques de les restes exhumades, la documentaci&oacute; de noves fosses, l&rsquo;adhesi&oacute; dels espais intervinguts a la&nbsp;Xarxa d&rsquo;Espais de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica de Catalunya, el retorn de les persones identificades a les seves fam&iacute;lies i la reinhumaci&oacute; de les restes no identificades als cementiris dels municipis on s'han dut a terme les exhumacions.
&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-28 12:24:37</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La DO Terra Alta avança en la caracterització científica de la Garnatxa Blanca ]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10458_la-do-terra-alta-avana-caracteritzacio-cientifica-garnatxa-blanca.php]]></link>
<description><![CDATA[L&rsquo;estudi desenvolupat per VITEC analitza vins de set cellers i diverses anyades per aprofundir en el coneixement de la varietat ins&iacute;gnia de la DO Terra Alta. Les dades mostren una gran diversitat de perfils arom&agrave;tics, l&rsquo;estabilitat de determinats marcadors entre anyades i una bona resposta de la varietat durant l&rsquo;anyada 2022, especialment c&agrave;lida i seca.&nbsp;
La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Terra Alta presenta els resultats de la l&iacute;nia d&rsquo;an&agrave;lisi cient&iacute;fica desenvolupada pel Centre Tecnol&ograve;gic del Vi, VITEC, en el marc del projecte GRACTI &ndash; Garnatxa Terra Alta: Ci&egrave;ncia, Territori i Identitat.
Impulsat per la DO Terra Alta i coordinat per INNOVI, el projecte t&eacute; com a eix central aprofundir en el coneixement de la Garnatxa Blanca de la Terra Alta i generar nous arguments que permetin refor&ccedil;arne el valor, la singularitat i la projecci&oacute; nacional i internacional.
VITEC ha analitzat l&rsquo;expressi&oacute; arom&agrave;tica de vins de Garnatxa Blanca procedents de set cellers situats en diferents punts de la zona de producci&oacute;. L&rsquo;estudi inclou diverses anyades i, en alguns casos, s&egrave;ries de fins a cinc anyades consecutives, fet que permet observar les difer&egrave;ncies entre vins i tamb&eacute; els elements que es mantenen amb el pas del temps.
L&rsquo;an&agrave;lisi s&rsquo;ha dut a terme mitjan&ccedil;ant cromatografia de gasos, una t&egrave;cnica que permet identificar i quantificar els compostos arom&agrave;tics presents en el vi. D&rsquo;aquesta manera, VITEC ha estudiat directament l&rsquo;expressi&oacute; final dels vins elaborats i la seva evoluci&oacute; segons l&rsquo;origen, l&rsquo;anyada i les caracter&iacute;stiques de cada refer&egrave;ncia.
&ldquo;Per a la DO Terra Alta, la Garnatxa Blanca &eacute;s identitat, patrimoni i futur. Aquest estudi ens aporta una nova base objectiva per con&egrave;ixer-la millor, valorar la seva diversitat i continuar construint amb rigor el seu posicionament com una de les grans varietats blanques mediterr&agrave;nies&rdquo;, explica Rosa Caball&eacute;, presidenta de la DO Terra Alta.
Del tast professional a la percepci&oacute; del consumidor
En paral&middot;lel a l&rsquo;an&agrave;lisi qu&iacute;mica dels vins, VITEC ha desenvolupat dues activitats per aprofundir en com s&rsquo;expressa sensorialment la Garnatxa Blanca i com la perceben tant els professionals com els consumidors.
La primera activitat, celebrada a Gandesa, ha consistit en una sessi&oacute; de treball i formaci&oacute; amb el panel de tast de la DO Terra Alta. Durant la jornada, els tastadors han avan&ccedil;at en la definici&oacute; d&rsquo;un protocol espec&iacute;fic per caracteritzar amb m&eacute;s precisi&oacute; la Garnatxa Blanca, a partir de la identificaci&oacute; dels seus principals atributs arom&agrave;tics i gustatius i de les difer&egrave;ncies entre les diverses tipologies de vins.
La segona activitat s&rsquo;ha celebrat a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, amb la participaci&oacute; de consumidors. Durant la prova, els participants han tastat diferents vins de la Terra Alta elaborats amb Garnatxa Blanca i han visualitzat continguts sobre el paisatge, la gastronomia, la hist&ograve;ria i la identitat del territori, mentre diversos dispositius registraven el ritme card&iacute;ac, la resposta galv&agrave;nica de la pell i el seguiment de la mirada.
Aquesta combinaci&oacute; ha perm&egrave;s analitzar no nom&eacute;s quins vins i continguts preferien, sin&oacute; tamb&eacute; quina resposta emocional els generaven. L&rsquo;objectiu &eacute;s detectar quins elements connecten millor amb el consumidor i obtenir informaci&oacute; &uacute;til per orientar futures accions de comunicaci&oacute; i promoci&oacute; de la DO Terra Alta i de la Garnatxa Blanca.
&ldquo;Amb aquestes activitats hem volgut, d&rsquo;una banda, avan&ccedil;ar en la definici&oacute; d&rsquo;un protocol de tast espec&iacute;fic per a la Garnatxa Blanca i, de l&rsquo;altra, entendre millor com els consumidors perceben els vins i els continguts vinculats a la Terra Alta. Aquest treball ens permet identificar quins elements tenen m&eacute;s capacitat per connectar amb el p&uacute;blic i poden ser &uacute;tils per a la comunicaci&oacute; i la promoci&oacute; de la DO i de la varietat&rdquo;, explica Alejandro Su&aacute;rez, investigador del Departament d&rsquo;An&agrave;lisi Sensorial de VITEC.
La riquesa arom&agrave;tica de la Garnatxa Blanca
Un dels principals resultats de l&rsquo;estudi &eacute;s la gran diversitat arom&agrave;tica que presenta la Garnatxa Blanca dins la zona de producci&oacute; de la DO Terra Alta.
Els vins analitzats mostren diferents concentracions i combinacions de compostos relacionats amb la frescor, les notes florals i c&iacute;triques, les herbes arom&agrave;tiques, els perfils bals&agrave;mics i els aromes m&eacute;s madurs.
Aquestes difer&egrave;ncies estan vinculades a factors com l&rsquo;origen, l&rsquo;orientaci&oacute; de les vinyes, les condicions de cada anyada i les decisions preses tant a la vinya com al celler. Els resultats permeten entendre aquesta diversitat com una expressi&oacute; de la riquesa i la complexitat de la Garnatxa Blanca a la Terra Alta.
Marcadors arom&agrave;tics que es mantenen entre anyades
L&rsquo;an&agrave;lisi de diverses anyades consecutives tamb&eacute; ha perm&egrave;s detectar una estabilitat notable en determinades fam&iacute;lies de compostos arom&agrave;tics.
En alguns vins, certs marcadors relacionats amb la frescor, el car&agrave;cter floral o l&rsquo;expressi&oacute; varietal es mantenen en concentracions similars al llarg de diferents anyades.
Aquesta estabilitat ajuda a q&uuml;estionar la idea que la Garnatxa Blanca &eacute;s una varietat pensada nom&eacute;s per al consum jove o que perd r&agrave;pidament expressi&oacute; amb el pas del temps. Tot i que caldr&agrave; continuar aprofundint-hi, el fet que determinats marcadors arom&agrave;tics puguin mantenir-se estables entre anyades refor&ccedil;a el potencial de la Garnatxa Blanca de la Terra Alta per evolucionar b&eacute; en ampolla i consolida una lectura m&eacute;s ambiciosa de la seva capacitat d&rsquo;envelliment.
La resposta de la varietat en una anyada c&agrave;lida i seca
L&rsquo;estudi tamb&eacute; analitza el comportament dels vins de l&rsquo;anyada 2022, marcada per temperatures elevades i d&egrave;ficit h&iacute;dric.
En diverses de les mostres analitzades, aquesta anyada presenta concentracions especialment elevades de determinats compostos arom&agrave;tics. Les dades apunten que la Garnatxa Blanca de la Terra Alta va ser capa&ccedil; de preservar i, en alguns casos, intensificar part de la seva expressi&oacute; varietal en unes condicions ambientals exigents.
Aquest comportament refor&ccedil;a l&rsquo;inter&egrave;s per continuar estudiant l&rsquo;adaptaci&oacute; de la varietat a les condicions clim&agrave;tiques mediterr&agrave;nies pr&ograve;pies de la Terra Alta i el seu possible valor estrat&egrave;gic davant els escenaris associats al canvi clim&agrave;tic.
VITEC subratlla, en aquest sentit, la import&agrave;ncia de diferenciar entre un d&egrave;ficit h&iacute;dric moderat i un estr&egrave;s h&iacute;dric sever. Una restricci&oacute; moderada d&rsquo;aigua pot afavorir determinats processos metab&ograve;lics i arom&agrave;tics, mentre que un estr&egrave;s excessiu pot limitar la maduraci&oacute; i reduir la s&iacute;ntesi de compostos arom&agrave;tics.
Una base cient&iacute;fica per a les conclusions de GRACTI
Els resultats de VITEC complementen el treball desenvolupat durant les jornades amb Masters of Wine i sommeliers internacionals, centrades en el territori, el perfil sensorial, la gastronomia, la capacitat de guarda i el posicionament de la Garnatxa Blanca.
La DO Terra Alta analitzar&agrave; ara aquestes dades conjuntament amb les conclusions obtingudes en la resta d&rsquo;activitats de GRACTI. L&rsquo;objectiu &eacute;s construir una lectura global que permeti identificar quins resultats es poden transformar en arguments &uacute;tils per als cellers, els professionals de la restauraci&oacute;, els prescriptors i el conjunt del territori.
L&rsquo;estudi de VITEC no tanca, per tant, les conclusions del projecte, sin&oacute; que aporta una base cient&iacute;fica contrastada per continuar aprofundint en la caracteritzaci&oacute; de la Garnatxa Blanca de la Terra Alta i definir-ne futures l&iacute;nies de treball.&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-28 12:00:26</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Llum verda a la nova empresa que assumirà la neteja viària d'Amposta a partir del setembre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10457_llum-verda-nova-empresa-que-assumira-neteja-viaria-damposta-partir-del-setembre.php]]></link>
<description><![CDATA[El ple accepta la proposta de la mesa de contractaci&oacute; i requereix la documentaci&oacute; a Fomento, pas previ a l&rsquo;inici del nou contracte l&rsquo;1 de setembre
El ple municipal de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Amposta ha fet un nou pas en la renovaci&oacute; del contracte de neteja vi&agrave;ria amb l&rsquo;acceptaci&oacute; de la proposta de la mesa de contractaci&oacute; i el requeriment de documentaci&oacute; a l&rsquo;empresa Fomento, la que va obtenir millor puntuaci&oacute; en el proc&eacute;s de licitaci&oacute;. L&rsquo;acord, aprovat amb els vots a favor d&rsquo;ERC-EA i del regidor no adscrit &Aacute;ngel Mart&iacute;nez, l&rsquo;abstenci&oacute; d&rsquo;&Egrave;ric Esteban i Junts-CM i el vot en contra de Som Amposta, permet avan&ccedil;ar cap a l&rsquo;entrada en funcionament del nou servei l&rsquo;1 de setembre, amb un refor&ccedil; dels recursos destinats a la neteja vi&agrave;ria.

En l&rsquo;apartat pressupostari, el plenari va aprovar una modificaci&oacute; de cr&egrave;dit d&rsquo;1,332 milions d&rsquo;euros vinculada a l&rsquo;operaci&oacute; de pr&eacute;stec prevista al pressupost, destinada principalment a impulsar les primeres actuacions del Pla de Barris i Viles, per&ograve; tamb&eacute; a incrementar fins els gaireb&eacute; 1,4 milions d&rsquo;euros la partida d&rsquo;asfaltat de carrers per al 2026. L&rsquo;acord va comptar amb els vots favorables d&rsquo;ERC-EA i d&rsquo;&Aacute;ngel Mart&iacute;nez, l&rsquo;abstenci&oacute; d&rsquo;&Egrave;ric Esteban i Junts-CM i el vot contrari de Som Amposta. Com recordava l&rsquo;alcalde, gr&agrave;cies al super&agrave;vit municipal, l&rsquo;import final del pr&eacute;stec ser&agrave; inferior al previst inicialment i permetr&agrave; mantenir l&rsquo;endeutament per sota del 40%, en nivells hist&ograve;ricament baixos.
Tamb&eacute; es va aprovar una segona modificaci&oacute; pressupost&agrave;ria per dotar de recursos les futures licitacions del servei de grua municipal i dels equips de so, amb l&rsquo;objectiu de continuar regularitzant contractacions i adaptar-les a la Llei de contractes del sector p&uacute;blic, amb els vots favorables d&rsquo;ERC-EA i l&rsquo;abstenci&oacute; de la resta de grups. Una modificaci&oacute; que permet tamb&eacute; complir amb mesures del Pla d&rsquo;Acci&oacute; del control financer del qual tamb&eacute; es va donar compte en el mateix ple.
Paral&middot;lelament, es van tirar endavant els programes definitius de les Festes del Poble Nou del Delta, que tindran lloc del 29 de juliol al 2 d&rsquo;agost, amb el suport de tots els grups excepte l&rsquo;abstenci&oacute; de Junts-CM. Pel que fa a les Festes Majors d&rsquo;Amposta, del 7 al 16 d&rsquo;agost, el programa es va aprovar amb els vots favorables d&rsquo;ERC-EA i d&rsquo;&Agrave;ngel Mart&iacute;nez i l&rsquo;abstenci&oacute; de la resta de grups.
Per unanimitat es va aprovar tamb&eacute; la modificaci&oacute; puntual n&uacute;mero 64 del POUM per reordenar el sistema d&rsquo;equipaments de la zona esportiva municipal. Aquesta modificaci&oacute; permetr&agrave; adaptar els espais educatius i facilitar l&rsquo;ampliaci&oacute; dels estudis universitaris a Amposta amb el desplegament del futur grau d&rsquo;Odontologia vinculats a l&rsquo;edifici d&rsquo;EUSES.
A m&eacute;s, es van ratificar els decrets d&rsquo;Alcaldia per presentar un recurs contenci&oacute;s administratiu davant el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Catalunya contra la resoluci&oacute; de la Generalitat que inclou Amposta entre els municipis obligats a implantar una Zona de Baixes Emissions. El punt es va aprovar amb el suport de tots els grups, excepte l&rsquo;abstenci&oacute; de Junts-CM.
Mocions
En l&rsquo;apartat de mocions, el ple va aprovar per unanimitat dues propostes de Junts per Amposta: la implantaci&oacute; de polseres sentinella durant les festes i la instal&middot;laci&oacute; de tendals als parcs infantils del municipi.
Finalment, tamb&eacute; va prosperar la moci&oacute; presentada per Esquerra d&rsquo;Amposta en defensa d&rsquo;una transici&oacute; energ&egrave;tica justa i consensuada, que reclama la retirada de la proposta del Pla Territorial per a la Implantaci&oacute; de les Energies Renovables (PLATER) i l&rsquo;obertura d&rsquo;un nou proc&eacute;s de participaci&oacute; amb el m&oacute;n local. La proposta es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups, excepte l&rsquo;abstenci&oacute; de Junts-CM.

&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-28 11:57:58</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Horta de Sant Joan recull i entrega més de mig miler d'al·legacions al PLATER en una setmana]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10456_horta-sant-joan-recull-i-entrega-mes-mig-miler-dallegacions-al-plater-una-setmana.php]]></link>
<description><![CDATA[Entitats ambientalistes i socials alerten que la ind&uacute;stria digital intensiva ser&agrave; "l'estocada de mort" de l'Ebre


La Plataforma Orta ha recollit i presentat m&eacute;s de 550 al&middot;legacions contra el PLATER de ve&iuml;ns i teixit associatiu i productiu d'Horta de Sant Joan (Terra Alta). L'entitat, reactivada recentment despr&eacute;s que va lluitar per aturar un parc e&ograve;lic als Pesells l'any 2008, ha liderat la recollida dels escrits contra el nou ordenament de renovables. La plataforma vol aprofitar la campanya tur&iacute;stica per mostrar i alertar del Pla tamb&eacute; als visitants, i ampliar la mobilitzaci&oacute; en defensa del paisatge i el patrimoni. D'altra banda, una desena d'entitats ambientalistes i socials i 128 persones han signat un manifest contra la ind&uacute;stria digital intensiva que consideren "l'estocada de mort" d'un territori, les Terres de l'Ebre, "que fa anys que agonitza".

Pocs dies abans que acabi el termini del Govern per presentar al&middot;legacions al Pla Territorial Sectorial per a la Implantaci&oacute; de les Energies Renovables (PLATER) -inicialment, dimecres 29 de juliol-, la Plataforma Orta ha fet entrega d'una primera remesa de m&eacute;s de 550 al&middot;legacions recollides al municipi d'Horta de Sant Joan en molt pocs dies. M&eacute;s de 300 s'han presentat en paper i la resta s'han tramitat telem&agrave;ticament, amb l'acompanyament i assessorament de la Plataforma, que s'ha reactivat amb l'anunci d'aquest nou ordenament de producci&oacute; de renovables a Catalunya.
Tot i "gaireb&eacute; morir d'&egrave;xit", el col&middot;lectiu destaca que les nombroses mostres de rebuig al Pla que s'han reunit&nbsp;des d'Horta de Sant Joan reflecteixen una resposta "pr&agrave;cticament un&agrave;nime" de la poblaci&oacute; i del teixit econ&ograve;mic i social del municipi davant un projecte que "afecta greument" el seu terme municipal i tota la comarca i el territori.
La portaveu de la Plataforma Orta, Susanna Chert&oacute;, ha denunciat que el Govern "ha portat el pla amagat fins al darrer moment", i ha assegurat que aix&ograve; ha dificultat que la ciutadania pogu&eacute;s exercir "el seu dret a presentar al&middot;legacions". Tot i aix&ograve;, ha remarcat que la mobilitzaci&oacute; a Horta ha implicat agricultors, ramaders, empreses tur&iacute;stiques, restauradors, entitats i ve&iuml;ns del municipi, i ha avan&ccedil;at que continuaran recollint al&middot;legacions fins al termini previst, aprofitant tamb&eacute; si finalment s'amplia m&eacute;s enll&agrave; d'aquest dimecres.
La Plataforma Orta ha recordat que estan apareixent moviments socials per rebutjar el PLATER a molts altres municipis de les Terres de l'Ebre, com Xerta, Aldover, Arnes. Gandesa o el Pinell de Brai, entre d'altres. Igualment, la Plataforma Orta ha destacat la complicitat i implicaci&oacute; que hi ha a&nbsp;municipis ve&iuml;ns del Matarranya, com Lled&oacute;, Queretes o Arenys de Lled&oacute;, que tamb&eacute; han presentat al&middot;legacions perqu&egrave; els projectes e&ograve;lics o solars de PLATER catal&agrave; els queden a tocar dels seus&nbsp;nuclis urbans.
Chert&oacute; ha assegurat que, un cop finalitzi la fase d'al&middot;legacions, la mobilitzaci&oacute; continuar&agrave; al carrer fins que el pla sigui retirat. La Plataforma Orta tamb&eacute; que aprofitar&agrave; els mesos d'estiu, quan el municipi rep molt turisme, per intensificar la tasca de sensibilitzaci&oacute; i donar a con&egrave;ixer els efectes que, segons denuncien, tindria el PLATER sobre el territori.
Manifest contra el triple projecte PLATER, MAT i Gigafactoria
D'altra banda, representants de les entitats Provocant la Pau, Ecologistes en Acci&oacute;, GEPEC-EdC i CGT Terres de l'Ebre han presentat un manifest impulsat per una vintena d'entitats i 138 persones&nbsp;contra la gigafactoria d'intel&middot;lig&egrave;ncia artificial prevista a M&oacute;ra la Nova (Ribera d'Ebre), aix&iacute;&nbsp;com altres projectes digitals intensius com el de Flix.
Joan Carles L&oacute;pez, d'Ecologistes en Acci&oacute;, ha alertat de "l'opacitat total" amb qu&egrave; s'est&agrave; tramitant la gigafactoria i ha demanat transpar&egrave;ncia per con&egrave;ixer aspectes clau del projecte com el consum real d'aigua, la contaminaci&oacute; electromagn&egrave;tica, el soroll o les infraestructures complement&agrave;ries. Per la seva banda, Ximo Estell&eacute;, de GEPEC-EdC, ha vinculat la gigafactoria amb el PLATER i les noves l&iacute;nies de molt alta tensi&oacute; que tamb&eacute; han de travessar el territori.&nbsp;Estell&eacute; ha assegurat que tots tres projectes responen a un mateix model de creixement "basat en un augment continu del consum energ&egrave;tic", destinat a ind&uacute;stries electrointensives, i contrari als criteris de transici&oacute; energ&egrave;tica per als quals s'haurien de fer servir les renovables.
Des de Provocant la Pau i la CGT Terres de l'Ebre tamb&eacute; han carregat contra el projecte, especialment per la falta de transpar&egrave;ncia i pel model econ&ograve;mic que representa. Joan Reverter, de Provocant la Pau, ha alertat que la gigafactoria s'est&agrave; impulsant amb "opacitat", sense consens territorial i prioritzant els interessos econ&ograve;mics de grans corporacions per damunt del b&eacute; com&uacute;, una "socialitzaci&oacute; de despesa per a projectes privats", que tamb&eacute; denuncia la CGT.
El representant del sindicat CGT&nbsp;a l'Ebre, Aleix Carb&oacute;, ha q&uuml;estionat el retorn en llocs de treball d'aquesta inversi&oacute; p&uacute;blica. Carb&oacute; ha assenyalat els centres de dades generen molt pocs llocs de treball en relaci&oacute; amb els recursos que consumeixen. "La Generalitat ens diu que crea dos llocs de treball per cada mili&oacute; invertit. La realitat, si busquem les dades de Flix, &eacute;s que creen 0,1 llocs de treball per mili&oacute; invertit", ha exemplificat. Per a la CGT, aquest conjunt de macroprojectes "seran l'estocada de mort per a tot un territori que ja est&agrave; agonitzant des de fa d&egrave;cades".


]]></description>
<pubDate>2026-07-28 08:33:04</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Diputació de Tarragona canalitzarà la fibra òptica  a 4 municipis més de les Terres de l?Ebre]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10455_la-diputacio-tarragona-canalitzara-fibra-optica-4-municipis-mes-les-terres-lebre.php]]></link>
<description><![CDATA[El projecte, amb una inversi&oacute; total de 5M&euro;, facilitar&agrave; l&rsquo;arribada&nbsp; de la fibra &ograve;ptica a trav&eacute;s de la xarxa vi&agrave;ria local a Mas de Barberans,&nbsp; Tivenys, la Fatarella i B&iacute;tem (Tortosa)
La Diputaci&oacute; de Tarragona continua avan&ccedil;ant en la construcci&oacute; de canalitzacions a les seves carreteres per facilitar l&rsquo;arribada de la fibra &ograve;ptica als municipis. A les Terres de l&rsquo;Ebre, la Diputaci&oacute; executar&agrave; l&rsquo;any 2027 aquestes obres a les carreteres TV-3421 (de Roquetes a Mas de Barberans), T-301 (de Tortosa a Tivenys), i TV-7333 i TV-7331 (de Vilalba i els Arcs a la Fatarella), en un total de 37 km.&nbsp;
La diputada d&rsquo;Infraestructures del Territori de la Diputaci&oacute;, Iris Castell, ha donat els detalls d&rsquo;aquest nou projecte, que compta amb una inversi&oacute; total de 5M&euro; i que tindr&agrave; un impacte directe als municipis de Mas de Barberans, Tivenys i La Fatarella i a l&rsquo;EMD de B&iacute;tem (Tortosa). &ldquo;&Eacute;s una iniciativa que afavoreix, sobretot, als municipis m&eacute;s petits, donat que facilita les oportunitats d&rsquo;acc&eacute;s als serveis digitals. L&rsquo;objectiu principal &eacute;s garantir l&rsquo;equitat a tot el territori, per tal d&rsquo;augmentar-ne les oportunitats de futur&rdquo;, ha explicat la diputada. Les obres consisteixen en la construcci&oacute; d&rsquo;una micro-rasa fora de la cal&ccedil;ada on s&rsquo;instal&middot;len 10 conductes per al desplegament de fibra &ograve;ptica, per part d&rsquo;operadors p&uacute;blics o privats.
Aquests 37 km se sumaran als 40 que ja compten amb aquesta infraestructura a les Terres de l&rsquo;Ebre. La Diputaci&oacute; hi treballa des del 2019 per facilitar l'acc&eacute;s a connexions d'alta velocitat als municipis a trav&eacute;s de la xarxa vi&agrave;ria local. El gruix d&rsquo;aquestes actuacions es van executar en el marc del 'Conveni per al desplegament i la compartici&oacute; d&rsquo;infraestructures de telecomunicacions a la xarxa local de carreteres de titularitat de la Diputaci&oacute; de Tarragona i l&rsquo;adquisici&oacute; de compromisos de construcci&oacute; d&rsquo;infraestructures de telecomunicacions per al per&iacute;ode 2021-2022' amb la Generalitat de Catalunya, que va suposar una inversi&oacute; de m&eacute;s de 6,4M&euro; per part de la Diputaci&oacute; i la canalitzaci&oacute; de prop de 180km de vies arreu de la demarcaci&oacute; de Tarragona.&nbsp;
El projecte que s&rsquo;executar&agrave; el 2027 compta amb un pressupost total de 5M&euro;. D&rsquo;aquests, 4M&euro; es destinaran a la construcci&oacute; de noves canalitzacions i a l&rsquo;adequaci&oacute; dels 37km de xarxa vi&agrave;ria a les Terres de l&rsquo;Ebre. El mili&oacute; restant es destinar&agrave; a millorar la canalitzaci&oacute; ja existent a les carreteres T-740, a Porrera, i la T-734 al Masroig. Des de la Diputaci&oacute; s&rsquo;ha sol&middot;licitat finan&ccedil;ament al Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el Programa del FEDER de Catalunya 2021-2027.&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-27 10:29:42</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L?Ametlla de Mar presenta al·legacions al PLATER per protegir el paisatge i el sector agrari]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10453_lametlla-mar-presenta-allegacions-al-plater-per-protegir-paisatge-i-sector-agrari.php]]></link>
<description><![CDATA[L&rsquo;Ajuntament de l&rsquo;Ametlla de Mar presenta al&middot;legacions al Pla Territorial&nbsp;Sectorial per a la generaci&oacute; e&ograve;lica i fotovoltaica (PLATER) i obre&nbsp;l&rsquo;Ajuntament als particulars perqu&egrave; puguin presentar les seves.
Les al&middot;legacions es fonamenten en els mateixos criteris t&egrave;cnics que ja es van&nbsp;utilitzar l&rsquo;any 2022 per iniciar una modificaci&oacute; del Pla d'Ordenaci&oacute; Urban&iacute;stica&nbsp;Municipal (POUM). Aquell proc&eacute;s nom&eacute;s va arribar a l&amp;#39;aprovaci&oacute; inicial perqu&egrave; la&nbsp;Generalitat de Catalunya va assumir directament les compet&egrave;ncies en laplanificaci&oacute; de renovables, restant capacitat de decisi&oacute; als ajuntaments.
Un dels punts clau de la disputa &eacute;s la qualificaci&oacute; dels espais on s'han d'ubicar&nbsp;les instal&middot;lacions. L&rsquo;Ajuntament s'oposa frontalment a destinar espais agraris&nbsp;actualment en producci&oacute; &mdash;com oliverars i arbres fruiters&mdash; a la instal&middot;laci&oacute;&nbsp;massiva de plaques fotovoltaiques. A m&eacute;s, les al&middot;legacions posen l&rsquo;accent en la&nbsp;preservaci&oacute; del patrimoni arquitect&ograve;nic tradicional, concretament els marges de&nbsp;pedra seca, que podrien desapar&egrave;ixer amb les plantes solars. Com a alternativa&nbsp;t&egrave;cnica, el consistori proposa que aquestes instal&middot;lacions es desplacin cap a&nbsp;zones de cultius intensius, terrenys pr&ograve;xims a pol&iacute;gons industrials i espais que ja&nbsp;tenen la qualificaci&oacute; urban&iacute;stica d'urbanitzables.
L'Ajuntament considera que el territori ja ha complert amb la seva quota de&nbsp;solidaritat energ&egrave;tica. La proximitat a les centrals nuclears i de cicles combinats i&nbsp;els parcs e&ograve;lics existents a l'entorn fan que consideri injusta una nova pressi&oacute; per&nbsp;part del PLATER.
Conscients que el pla afecta nombroses propietats privades, les depend&egrave;ncies&nbsp;municipals van obrir dijous i divendres passat i ho tornaran a fer avui dilluns i&nbsp;dem&agrave; 28 de juliol de 18.30 h a 20.00 h, perqu&egrave; els ve&iuml;ns i particulars puguin&nbsp;informar-se sobre com els afecta el PLATER i rebre ajuda per presentar les seves&nbsp;al&middot;legacions abans que venci el termini.
Els grups d&rsquo;ERC i Entesa al govern municipal, han avan&ccedil;at que presentaran una&nbsp;iniciativa amb noves al&middot;legacions al pr&ograve;xim Ple, a la que es podran afegir la resta&nbsp;de grups pol&iacute;tics.
Cal recordar que l&rsquo;Ajuntament de l&rsquo;Ametlla de Mar ja va presentar recentment&nbsp;al&middot;legacions a la construcci&oacute; per part de l&rsquo;empresa Solar Arag&oacute;n I, SL d&rsquo;una&nbsp;planta fotovoltaica al terme municipal de l'Ametlla de Mar. El projecte, que es&nbsp;troba en fase d&amp;#39;informaci&oacute; p&uacute;blica, preveu la instal&middot;laci&oacute; de 4.576 panells solars,&nbsp;una pot&egrave;ncia nominal de 2,5 MW i una inversi&oacute; de m&eacute;s d'1,2 milions d'euros.]]></description>
<pubDate>2026-07-27 09:45:21</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[El ple d'Amposta porta a aprovació una modificació de crèdit per engegar les actuacions del Pla de Barris i garantir els 25 MEUR del projecte]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10448_el-ple-damposta-porta-aprovacio-una-modificacio-credit-per-engegar-les-actuacions-del-pla-barris-i-garantir-els-25-meur-del-projecte.php]]></link>
<description><![CDATA[El ple ordinari de juliol tamb&eacute; debatr&agrave; passaran tres mocions
El ple ordinari del mes de juliol, que se celebrar&agrave; aquest dilluns 27 de juliol, portar&agrave; a aprovaci&oacute; una modificaci&oacute; de cr&egrave;dit d&rsquo;1.332.000 milions d&rsquo;euros vinculada a l&rsquo;operaci&oacute; de pr&eacute;stec prevista al pressupost municipal. "Aquesta modificaci&oacute; permetr&agrave; adaptar les partides pressupost&agrave;ries a les necessitats reals de les inversions i donar el tret de sortida a les primeres actuacions del Pla de Barris i Viles", explicava l&rsquo;alcalde, Adam Tom&agrave;s, despr&eacute;s que Amposta fos un dels primers municipis catalans en obtenir el finan&ccedil;ament d&rsquo;aquest programa de la Generalitat de Catalunya, que suposar&agrave; una inversi&oacute; total de 25 MEUR a la ciutat.

El plenari tamb&eacute; debatr&agrave; una segona modificaci&oacute; pressupost&agrave;ria destinada a incorporar els recursos necessaris per impulsar les licitacions del servei de grua municipal i dels equips de so, amb l&rsquo;objectiu de continuar regularitzant contractacions i adaptar-les al que estableix la Llei de Contractes del Sector P&uacute;blic. "Hem posat mecanismes, recursos, personal... tot a favor de la transpar&egrave;ncia i, en aquest sentit, hi ha unes actuacions de control financer que ens emplacen a continuar millorant i aix&iacute; ho fem", apuntava Tom&agrave;s. Un altre dels punts destacats ser&agrave; l&rsquo;aprovaci&oacute; del pla d&rsquo;acci&oacute; derivat de les actuacions de control financer, un document que fixa el full de ruta per continuar millorant els procediments interns i la gesti&oacute; administrativa de l&rsquo;Ajuntament durant el 2026.
En mat&egrave;ria econ&ograve;mica, el ple tamb&eacute; aprovar&agrave; la concertaci&oacute; de dos pr&eacute;stecs per import d&rsquo;1,4 i 2,1 milions d&rsquo;euros, respectivament, destinats al finan&ccedil;ament de les inversions previstes per aquest exercici i que, gr&agrave;cies al super&agrave;vit, el pr&eacute;stec ser&agrave; inferior al previst i mantindr&agrave; l&rsquo;endeutament en m&iacute;nims hist&ograve;rics. Segons ha explicat l&rsquo;alcalde, "aquesta operaci&oacute; permetr&agrave; executar les actuacions incloses en el pressupost mantenint el nivell d&rsquo;endeutament municipal per sota del 40%".
Pel que fa als serveis municipals, el plenari far&agrave; un nou pas en la renovaci&oacute; del contracte de neteja vi&agrave;ria amb l&rsquo;acceptaci&oacute; de la proposta de la mesa de contractaci&oacute; i la petici&oacute; de documentaci&oacute; a l&rsquo;empresa que ha obtingut la millor puntuaci&oacute; en el proc&eacute;s de licitaci&oacute;. El nou contracte amb l&rsquo;empresa Fomento preveu un refor&ccedil; dels recursos destinats al servei i la seva entrada en funcionament est&agrave; prevista per a l&rsquo;1 de setembre.
L&rsquo;ordre del dia tamb&eacute; inclou l&rsquo;aprovaci&oacute; inicial de la modificaci&oacute; puntual n&uacute;mero 64 del POUM per reordenar el sistema d&rsquo;equipaments de la zona esportiva municipal, una modificaci&oacute; urban&iacute;stica que permetr&agrave; adaptar la distribuci&oacute; dels espais i facilitar el desplegament dels futurs estudis universitaris d&rsquo;Odontologia vinculats a l&rsquo;edifici d&rsquo;EUSES.
En l&rsquo;&agrave;mbit jur&iacute;dic, el ple ratificar&agrave; els decrets d&rsquo;Alcaldia relatius a la presentaci&oacute; del recurs contenci&oacute;s administratiu davant el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Catalunya contra la resoluci&oacute; de la Generalitat que inclou Amposta entre els municipis obligats a implantar una Zona de Baixes Emissions.
La sessi&oacute; tamb&eacute; inclour&agrave; l&rsquo;aprovaci&oacute; dels programes definitius de les Festes del Poble Nou del Delta, que se celebraran del 29 de juliol al 2 d&rsquo;agost, i de les Festes Majors d&rsquo;Amposta, previstes del 7 al 16 d&rsquo;agost.
Mocions
Finalment, el plenari debatr&agrave; tres mocions presentades pels grups municipals. Junts per Amposta proposar&agrave; la implantaci&oacute; de les polseres sentinel&middot;la durant les festes i la instal&middot;laci&oacute; de tendals als parcs infantils del municipi.
D&rsquo;altra banda, Esquerra d&rsquo;Amposta presentar&agrave; una moci&oacute; en defensa d&rsquo;una transici&oacute; energ&egrave;tica justa i consensuada, que reclama la retirada de la proposta del Pla Territorial per a la Implantaci&oacute; de les Energies Renovables (PLATER) i l&rsquo;obertura d&rsquo;un nou proc&eacute;s de participaci&oacute; amb el m&oacute;n local.

&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-27 08:56:48</pubDate>
</item>
<item>
<title><![CDATA[84 municipis d'onze comarques, en perill extrem d'incendis forestals dilluns]]></title>
<link><![CDATA[https://www.mesebre.cat/noticies/10452_84-municipis-donze-comarques-perill-extrem-dincendis-forestals-dilluns.php]]></link>
<description><![CDATA[173 localitats m&eacute;s estaran en perill molt alt, mentre que es mant&eacute; restringit l'acc&eacute;s a sis espais naturals


Un total de 84 municipis d'onze comarques afrontaran aquest dilluns amb el perill m&agrave;xim d'incendi forestal, &eacute;s a dir, amb el nivell 4 del pla Alfa, segons preveuen Agents Rurals. A m&eacute;s, 173 localitats m&eacute;s repartides en 20 comarques estaran en perill molt alt (nivell 3). D'altra banda, es mant&eacute; restringit l'acc&eacute;s a sis espais naturals per l'activaci&oacute; del grau m&eacute;s alt del pla Alfa: el Montmell &ndash; Marmellar, Montsant, els Ports, Card&oacute; Boix, Tivissa &ndash; Vandell&ograve;s i Prades. Les restriccions, en vigor des de la mitjanit d'aquest diumenge, inclouen un perill m&agrave;xim de focs a municipis de l'Alt Camp, l'Alt Pened&egrave;s, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Pened&egrave;s, la Conca de Barber&agrave;, les Garrigues, el Montsi&agrave;, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

El nivell 4 del pla Alfa pot restringir l&rsquo;acc&eacute;s als espais naturals protegits i altres zones forestals d&rsquo;alta freq&uuml;entaci&oacute;, excepte per al ve&iuml;nat i els serveis essencials. Tamb&eacute; pot suposar la restricci&oacute; d&rsquo;algunes activitats al medi natural, recollides en una resoluci&oacute; signada per la consellera del Departament d&rsquo;Interior i Seguretat P&uacute;blica. El motiu d&rsquo;aquestes mesures &eacute;s la protecci&oacute; de les persones en situacions extremes de perill i la disminuci&oacute; del risc d&rsquo;incendi que pot comportar l&rsquo;activitat humana a les&nbsp; zones forestals. L&rsquo;activaci&oacute; del nivell 4 del Pla Alfa, juntament amb l&rsquo;an&agrave;lisi d&rsquo;altres indicadors de risc, suposa l&rsquo;activaci&oacute; en fase d&rsquo;alerta del Pla INFOCAT de Protecci&oacute; Civil.
Desactivada la fase d'Alerta del pla Inuncat
D'altra banda, Protecci&oacute; Civil ha desactivat la fase d'Alerta del pla Inuncat despr&eacute;s de l'episodi de pluges d'aquest cap de setmana. L'episodi s'ha desenvolupat sense incid&egrave;ncies rellevants, tot i que durant la jornada de dissabte es van registrar algunes superacions puntuals del llindar d'intensitat de pluja de 20 l/m&sup2; en 30 minuts. Les precipitacions m&eacute;s abundants, registrades aquest dissabte, es van donar a Arb&uacute;cies (46,1 l/m&sup2;), Lliurona (39,8 l/m&sup2;) i Sant Lloren&ccedil; Savall (34,5 l/m&sup2;).



&nbsp;]]></description>
<pubDate>2026-07-27 08:35:58</pubDate>
</item>
</channel>
</rss>