Si no rondem rondarem

De “rondar” venen les rondalles de la nostra terra que tantes i tants estimem. El primer dia de les festes majors la nostra gent gran acostumava, fins fa ben poc, a “rondar” per tot el poble darrera de la rondalla i els cantadors. Així, vivien una nit màgica, plena de moments especials: amor, reconciliacions, demandes a l’alcalde, “picadillos” entre els cantadors... Viure una d’aquelles nits és un dels meus somnis.

A les nostres terres, aquest estiu, la rondalla a pres un nou impuls: nous cantadors i cantadores, festivals a La Ràpita, Deltebre, Roquetes (amb un curs de formació per part d’Artur Gaia)... Però crec que no n’hi ha prou. No podem, únicament, posar la rondalla a dalt de l’escenari per a recordar-la; la rondalla ha d’estar viva, ha de trepitjar el carrer i, sobretot, ha de ser improvisació. D’aquí ve i aquí hauria de tornar ja que aquest és el seu element més emocionant, al meu entendre.

Tinc un record entranyable que guardo com un tresor: Lo Teixidó contestant a una pregunta amb una rondalla, amb només un segon de reflexió: Vos vull dir als dos jóvens

que no vos heu d’esglaiar

que per molt que cabilesseu

algo vos sortirà

i també li dic a l’altre

que d’enveja es morirà.

El tercer en concòrdia moriria d’enveja perquè, a diferencia dels altres dos, no seria cantador.

Associacions, Cases de poble i totes les ebrenques i ebrencs hem de valorar la grandesa de la rondalla que és la flor de les nostres tradicions i, sense promoció publicitària, sobreviu amb dificultats a la invasió de les indústries culturals que s’han anat desenvolupant, sobretot, en les societats capitalistes durant la segona meitat del segle XX, fins als actuals temps de plena globalització. La rondalla no és un negoci i si algú la tracta així, s’equivoca. Crec que la sabrem valorar perquè és nostra i és impressionant. Si no rondem rondarem.



Publicat el 27-01-2009  Autor: Josep Juan