JUBILAR-SE ALS 67

Tothom ha coincidit que la crisi l’ha provocat el comportament de les entitats financeres i del conjunt dels mercats financers, l’excessiva dependència del totxo (fomentada, des de les institucions, per la majoria de partits polítics), i el discret valor afegit de la nostra producció industrial. Això, afegit a la histèria immobiliària i consumista que ens va agafar a tots plegats, confiats que el castell de sorra que havíem construït ens duraria tota la vida.

Si tenim identificades
les causes, que res tenen a veure amb el comportament dels treballadors i treballadores d’aquest país i del conjunt de l’Estat, per què es plantegen avui reformes estructurals que afecten el mercat de treball i les pensions? Si el sentit comú no m’ha abandonat, la solució a tots aquests mals passa per la reforma del model productiu i un major control dels mercats financers. Aquestes són les reformes estructurals que ha d’emprendre el Govern de l’Estat, i no fer-ho pagar als de sempre amb una pèrdua de drets socials en forma de flexibilització laboral i revisió a la baixa del sistema públic de pensions.

La salut del sistema de pensions està garantit si, en primer lloc, es crea ocupació, i per a això cal una reforma en profunditat del sector industrial i del conjunt del nostre model productiu. Estem a anys llum de l’Europa a la que pretenem pertànyer, i ho estem perquè hem perdut miserablement 10 anys centrant tota la nostra atenció en un sector que s’ha comportat de manera especulativa, el de la construcció. En segon lloc, i si no n’hi ha prou amb les aportacions a la Seguretat Social, que l’any passat va tenir un superàvit superior als 8.000 milions d’euros i pel 2010 es preveu que sigui de 2.900 milions, podem garantir el futur de les nostres pensions si ens acostem als paràmetres europeus en matèria de fiscalitat. L’Europa dels 15 té una despesa social per càpita 6 punts superior a la de l’Estat Espanyol, i la pressió fiscal a casa nostra és 10 punts inferior a la dels nostres veïns europeus. Si anem baixant impostos, si qui més té no paga més, no es pot sustentar l’estat del benestar. Hi ha països que destinen part de la recaptació de l’Impost de Societats al pagament de les pensions. Per què no? Són el països més avançats del continent, i crec que valdria la pena seguir el seu exemple. També ajudaria, i molt, perseguir el frau fiscal, que a l’Estat Espanyol ha adquirit unes dimensions d’escàndol davant la passivitat de les administracions públiques.

En resum, revisem el que haguem de revisar, però no ho fem pagar als de sempre. Al nostre territori, el tsunami de la crisi ha posat de relleu les mancances del nostre sector industrial i l’excessiu protagonisme que havia adquirit la construcció, però també ha posat de relleu la impotència de molts treballadors i treballadores que han vist com les seves empreses els deixaven al carrer. No és moment de penalitzar més la gent treballadora, ara toca que governs i patronals, en col·laboració amb les forces sindicals, posen els fonaments d’una nova economia que generi ocupació.

Jaume Forcadell
Portaveu del Grup Municipal d’ICV a l’Ajuntament de Tortosa

Publicat el 26-02-2010  Autor: Editorial