Què significa el Pla Bolonya?

 Aquest pla és teòricament un acord a nivell europeu per a construir un espai universitari d’educació comú, però en quines condicions? Sobre el paper se pretén que els títols universitaris siguin reconeguts fàcilment entre països europeus diferents. Però a la pràctica ni tan sols aquesta convergència, que podria ser positiva, serà coherent. Per exemple, a l’estat espanyol les autoritats competents han decidit aplicar el pla amb una estructura de quatre cursos de grau i un de master, en canvi, a França, els qui estan disposats a aplicar el pla (perquè hi ha universitats per tota Europa que s’hi neguen com la mateixa Universitat de Bolonya…) ho faran amb una estructura de tres cursos de grau i dos de master… això vol dir que per a fer el grau aquí i el master a França caldran sis anys, en canvi, per a fer el grau a França i el master aquí en caldrien quatre però no serà així ja que tot i tindre el grau acabat a França en arribar aquí t’exigiran cursar un any de grau per a poder cursar el master, és a dir, en total cinc anys…



El Pla Bolonya respon a la visió dels estadistes neoliberalistes que ens governen i malauradament miren a la universitat com si fos una extensió de l’empresa privada els resultats de la qual només s’han de mesurar en termes de productivitat, en termes econòmics… I Espanya és un dels països europeus que menys inverteix en educació pública i pretén seguir fent retallades i fer pagar més als estudiants per les matrícules, que l’empresa privada decideixi que s’ha d’investigar a la universitat pública (certa privatització de la universitat pagada per tots), gairebé eliminar les assignatures optatives (amb la qual cosa la llibertat de coneixement se veurà més agredida del que ja ho està), etc.



Als que mouen els fils del sistema que ens ha portat a la crisi actual no els agraden les carreres socials i d’humanitats perquè treballen l’esperit crític, històric, el plantejament de noves relacions de producció, entre moltes altres coses... Per això el Pla Bolonya debilita aquests ensenyaments que des del meu punt de vista són el millor actiu que pot tindre una societat perquè faciliten la possibilitat de canviar el sistema. Quins siguin els canvis que es produeixin depèn de nosaltres i ens cal anar amb compte perquè després de les grans crisis econòmiques històricament han crescut els règims militars, els feixismes… La llibertat no és gratis, i si no canviem de mans el control dels actius bàsics de la societat (universitats, producció i consum d’aliments, gestió dels recursos naturals com l’aigua, producció d’energia, etc.) el capitalisme ens canviarà a nosaltres. Si no paguen la crisi els rics (veient com deixem de participar en el seu sistema), la continuarem pagant els pobres i la pagarem molt cara.

Publicat el 02-04-2009  Autor: Josep Juan