La defensa de la Terra

La capacitat de mobilització social ebrenca s'ha vist molt accentuada en la última dècada, portant més enllà de la reivindicació territorial qüestions com el model energètic, hidràulic, econòmic i social. En aquest context, la veu de molts activistes ebrencs és una veu de futur, plena d'il•lusions, i pretén canviar les dinàmiques actuals, promovent el debat, la reflexió i la crítica. Així se demostra amb la mobilització de diferents persones que des de plataformes, associacions diverses i Casals Populars lluiten per un món més just i saludable.

De vegades, les controvèrsies personals i els prejudicis ens fan perdre el punt de referència en el judici de les creences i les actuacions d’aquests col•lectius. Per a valorar la seua feina cal tindre perspectiva i conèixer-los, perquè és injust, parcial i pobre titllar-los de radicals, sense ser conscients de la riquesa, profunditat i diversitat dels projectes i discursos que engloben.

Sembla que als polítics professionals, siguin del partit que siguin, no els agrada que el poble se qüestioni l’ordre establert, sobretot quan estan al govern. Però des de la societat civil tenim l’obligació de ser crítics i estar atents mani qui mani. Això no vol dir que els nostres governants no estiguin fent coses bé, és evident que prenen decisions encertades però també s’equivoquen i reben fortes pressions empresarials i polítiques per a que l’especulació del sistema econòmic capitalista no decaigui. Per això cal, per exemple, exigir la Nova Cultura de l’Aigua, mani qui mani, que se la creguin i l’apliquin els polítics de Barcelona, i d’arreu, que durant una època passada aguantaven la pancarta.

Ara, no hi ha un feixista mal educat que ens digui que transvasaran l’Ebre “por cojones” a ritme de passeig militar però això no vol dir que no s’estiguin planificant nous transvasaments de l’Ebre cap a Barcelona (Segarra-Garrigues) i cap al sud (Xerta-Sénia). A més se construiran pous a Vinallop; sembla que s’intensificarà la massificació eòlica a la Terra Alta; hi ha l’amenaça del dipòsit de gas (Projecte Castor); la possible renovació per a deu anys més de les velles centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó; i durant els propers mesos s’ha de decidir el pla de conca de l’Ebre per als propers sis anys i cal que estiguem atents per a que no retallin més el cabdal mínim i s’avanci satisfactòriament en la neteja de l’embassament de Flix i en la gestió dels sediments que durant dècades han quedat retinguts als embassaments hipotecant el futur del Delta. Ens estem jugant el futur de les Terres de l’Ebre. La Terra, l’aigua, les qüestions públiques són cosa de tots.



Publicat el 02-04-2009  Autor: Josep Juan