De Karl Marx al facebook

Aquesta setmana pel facebook he retrobat a una amiga que no conec gaire i amb qui feia temps que no tenia el plaer de compartir moments de vida per a ampliar aquesta coneixença. Entre altres coses m’ha explicat que vol desplaçar-se fins a la Facultat de Lletres a fer uns crèdits sobre el marxisme. En aquest sentit li he dit que crec que el marxisme és molt interessant si volem ser capaços de qüestionar la societat capitalista a la que vivim, per això als que ho han de decidir no els interessa que s'estudiï obligatòriament als instituts...

De fet, en realitat, no és fàcil ni estudiar-lo a les universitats. Amb sort, pots trobar algun crèdit lliure o una optativa en alguna facultat d’història o de filosofia. A alguns els sembla que al batxillerat és més interessant estudiar certa història d’Espanya fins arribar a la Guerra Civil, que sembla que tampoc interessa massa. Franco volia matar la intel•ligència i a alguns sembla que a pensar també els sembla perillós.

La meua amiga diu que “avui lo capitalisme ja està massa arrelat i la cosa o peta d'una manera descomunal o no crec q puguem fer gaire (...) hi han massa interessos per canviar el model que ja està implantat, la gent cada vegada és més conformista i malgrat que no li agradi com està el patí, tampoc fan gaire cosa per canviar-ho. Bé, jo si em queden places si que em pillaré los crèdits, ojala!”. Espero que li quedin places i que algun dia cap estudiant depengui de les poques places disponibles que hi ha per a estudiar a Marx.

Ell, quan de jove va estudiar l’alienació i la ideologia, se preguntava i es contestava en els seus Manuscrits del 1844 en què consistia l’alienació del treball: “Primerament en que el treball és extern al treballador, és a dir, no pertany al seu ésser; en que en el seu treball, el treballador no s’afirma, sinó que se nega; no se sent feliç sinó desgraciat; no desenvolupa una lliure energia física i espiritual, sinó que mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit. Per això el treballador només se sent en si fora del treball, i en el treball fora de si (...) el seu treball no és voluntari sinó forçat, treball forçat. Per això no és la satisfacció d’una necessitat, sinó només un mitjà per a satisfer les necessitats fora del treball. (...) El treball extern, el treball en que l’home s’aliena, és un treball d’autosacrifici, d’ascetisme. En últim terme, per al treballador se mostra l’exterioritat del treball en que aquest no és seu, sinó d’un altre, que no li pertany; en que quan treballa no se pertany a si mateix, sinó a un altre. (…). Pertany a un altre, és la pèrdua de si mateix”.

Un dels usos que es fa del facebook, el que se realitza durant el temps de treball, potser fa que les persones sentin que aquell temps pertany més a si mateixes. Aquests usos, al mateix temps, no agraden als empresaris ja que redueixen la plusvàlua: la diferència entre el treball que realitza el treballador i el sou que percep, és a dir, el benefici de l’empresa.

Per sort, sempre ens quedarà la possibilitat de que ens agradi, almenys en part, el nostre treball i d’estudiar a Marx en el nostre temps lliure.

Publicat el 02-04-2009  Autor: Josep Juan